Tipiografia filada / string Art/ Chiharu Shiota

Des de Nutcreatives EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca/?p=783


SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC
lletresfiladesbloc1
SONY DSC
IMG_7008
SONY DSC
SONY DSC
SONY DSC

 

 

 

Tipografia filada

Tot veien imatges d’instal·lacions artístiques ens vam fixar en el treball amb fils de diverses artistes. Per un costat, hem descobert una  artista Australiana, Dominique Falla que  fa  tipografia tàctil amb string art, treball amb fils i lletres. Per l’altra, l’obra de Chiharu Shiota ens va sorprendre i interessar molt aviat.”"

L’string art,  és una tècnica recuperada recentment amb la moda vintage i DIY dels anys 60 i 70. Te a veure també amb els crafts i labors de ganxet i mitja que també hem vist en instal·lacions artístiques amb arbres.

Aquest treball amb tipografia i la seva obra en general, ens va suggerir  treballar les lletres del nostre projecte amb aquesta tècnica. La R de Residència i la a de Boscà. La primera lletra, la R l’hem treballat amb fils a l’interior i a l’exterior. la a tan sols interiorment. Visitant diversos webs en posem alguns com a exemple:

http://www.dominiquefalla.com/

http://www.designmontage.com.au/2012/02/goodbye-helvetica-exhibition/

http://manmadediy.com/users/chris/posts/1292-how-to-make-typographic-string-art http://www.dimeic.com/string-art/

En el bloc podreu veure el procés de producció i el resultat final, i també imatges dels alumnes treballant. Creiem que els quadres han quedat molt bé i els posarem en acabar el projecte a les parets de l’Institut.

Quan a la segona font d’inspiració, podem dir que vam conèixer l’obra de la japonesa Chiharu Shiota en veure algunes de les seves inquietants instal·lacions am fils.

La sort ens ha acompanyat, i aquests dies hem pogut gaudir de la seva obra en directe en una exposició a la Casa Àsia de Barcelona –”Sincronitzant fils i rizomes”-. En el nostre bloc podreu veure imatges d’aquesta exposició.”Exposición:

http://www.chiharu-shiota.com/

http://www.casaasia.es/actividad/detalle?id=208187

Sant Felip Neri

Des de Fernando Prats EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://blocsenresidencia.bcn.cat/menendezpelayo/?p=601

Sant Felip Neri

Resumim el treball previ a l’actuació a Sant Felip Neri

 

Familiaritzar-nos amb la façana

Aquesta primera part l’hem fet des de  diverses llocs i punts de vista,  tant artístics com històrics

  • Estudiant i consultant els fets històrics ocorreguts en aquest lloc
  • Mirant informacions a la  Xarxa
  • Anant a la plaça amb paper, llapis i metre per prendre apunts de la façana
  • Fent els dibuixos de caire artístic
  • Intentant fer l’ esquema de la façana i prendre mides dels blocs i dels impactes
  • Dibuixar els plànols de la façana
  • Fotografiar tant la plaça com la façana
  • Tornar a estudiar els fet una altra vegada, quan van sortir totes les notícies als diaris sobre els bombardejos a Barcelona i concretament en aquesta plaça i al refugi 307
  • Tornar a estudiar-ho tot

 

Decidir quin espai és sobre el que actuarem

  • La decisió de treballar sobre aquesta paret va ser presa per Fernando Prats

Prendre mides de la mateixa 

  • Vam anar una vegada a la plaça i vam prendre mides i també en vam fer els dibuixos de caire artístic . De tornada  a l’ aula vam comprendre la dificultat que es prendre mides i després ajuntar-les totes i  fer el plànols ben  dibuixats.
  • Vam tornar a anar a la plaça, aquesta vegada cadascun pel seu compte i amb el dibuix d’un croquis ben fet, prenent mides i anar anotant-les sobre el mateix croquis
  • Les mides finals van ser preses per Fernando Prats
  • Estudiar la façana i fer la divisió en part iguals a les mides del paper que utilitzàrem definitivament ho va fer Fernando.
  • La decisió de treballar sobre aquesta paret va ser presa per Fernando Prats

Aprendre  a preparar el paper (fumar-lo)

Per fer això van anar a l’estudi de Fernando Prats, els passos fets són:

  • primer treure a l ‘exterior el contenidor on fumarem el paper
  • posar el paper a la part superior de dintre del contenidor
  • Posar-nos mascaretes, ja que es desprenen amb el fum vapors una mica tòxics
  • Posar gasolina en uns recipient i encendre’l.
  • El fum que produeix la gasolina a dintre del contenidor es la que fuma el paper
  • Treure el paper

Aprendre a fixar les emprentes preses al paper

  • Una vegada hem tret el paper aprenem a treballar, ens adonem   que hem de fer-ho amb molta cura, si no ho fem així ens queden emprentes de tot
  • Desprès fixem el paper amb uns líquids (secret professional) que venen a ser com una mena de líquids de revelat de les fotografies en blanc i negre
  • Una vegada fixats els dibuixos es treballa com si fossin  fotografies, és a dir, es treuen de la cubeta i s’escorren  perquè perdin tot el líquid sobrant,  per fer això posem els papers en posició vertical. Una vegada escorreguts accelerem el procés d’assecat ajudant-nos  amb uns assecadors de cabell

Sant Felip Neri

Una vegada que hem après tot el procés anem a la plaça

  • Primera dificultat, els permisos necessaris per treballar els donen no d’una  forma indefinida sinó que es donen amb una data concreta
  • El primer inconvenient va ser el temps, en la data prevista va ploure i plovent no es pot treballar  amb el fum i tampoc  es pot treballar sobre la paret humida ja que el fum tacaria la paret
  • S’han de tornar a fer tots els tràmits de papers oficials davant un munt d’organismes
  •  La primera dificultat es traslladar tot el paper fumat  ja que cap paper no pot tocar amb res. Es trasllada de la següent manera: cada paper es grapa sobre una fusta amb la part fumada cap a dalt, cada fusta no pot tocar-se amb l’ altra, per  tant es col·loca amb un moble semblant als  que utilitzen els forners per posar el pa o les pastes. Hem de tenir en compte que necessitem  60 papers, més uns quants per si algun ens sortia malament o teníem algun incident.

  • Ja situats a la plaça amb tot  el necessari comencem a treballar. Fernando o un dels seus ajudants va traient d’un un en un els papers fumats.
  •  Els  va desgrapant  un per un.
  •  Es fan grups, per hores en cada grup hi ha un que fa fotografies (documenta que es el que fem, part d’aquesta documentació formarà part de l’obra final),  un  altre anota en el paper el número del dibuix i posa el mateix número a la part del darrera de l’obra,  un altre ajuda amb l’escala en els casos que s’està treballant a dalt,  un altre ajuda a pressionar el paper sobre la paret i que aquesta deixi la seva petjada
  • Tenim una persona que treballa  amb en Fernando que gravarà tota l’actuació
  • Cada paper treballat es torna a grapar i a guardar en el mateix llo

Traslladar els líquids per fixar l’emprenta de la façana

  • Al mateix temps que s’ha transportat el paper s’ha portat el líquid per fixar els papers
  • Quan hem  acabat una sessió amb els papers (que van ser la primera de 8, la segona de 32 i la tercera de 20) els fixem
  • Per fixar-los, en primer lloc bolquem els bidons de líquids fixadors en un contenidor, desenganxem un paper,  s’escorre, es grapa una altra vegada i s’asseca
  • Fem el mateix  amb tots els papers

Acabada  la sessió i amb els papers molt  i molt secs es desgrapen una altra vegada i es guarden tots junts

  • Tornem a guardar els líquids en els bidons

Traslladar el paper fixat

A càrrec de Fernando Prats, empresa de transports i els seus ajudants

Muntatge de l’obra

  • per Fernando Prats

diari d’una creació,

Isabel Abarca

 

Visita al taller del Perico Pastor

Des de Perico Pastor EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Salvat-Papasseit https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvatpapasseit/?p=204

Finalment va arribar el dotze de març. El dia en què estava programat de fer la classe al taller de Perico Pastor. Va ser una classe diferent a les altres. Aquesta vegada vam conèixer una mica més al Perico.

Vam anar caminant al seu estudi ja que no queda gaire lluny del nostre institut. Quan vam arribar, el Perico ens estava esperant a la porta del seu estudi amb un somriure d’orella a orella. Tot estava preparat  perquè comencés  la classe. Envoltats de prestatgeries plenes de llibres d’art vam conèixer una persona amant de la cultura, de l’art i amic de la bona conversa. És així com vam compartir impressions tots, alumnes, professores i Perico, del projecte que estem desenvolupant.

Després a la seva taula de treball envoltat per tots nosaltres ens va explicar el procés que segueix per muntar les seves obres que fa en paper japó, a sobre d’una tela.

Finalment, la gran notícia ens la va reservar pel final. Enmig de l’aperitiu al qual ens va convidar, ens va dir que el nostre projecte participarà en el Festival de Poesia de Barcelona. Això és que es farà una exposició al Palau de la Virreina amb els treballs que hem fet al llarg de tot el projecte i que la imatge del punt de llibre que es farà per l’esmentat festival també la faran els alumnes.

Tornant ja cap a casa, vam pensar en com havíem gaudit de la conversa, en les coses que havíem après i en el que encara ens resta a fer.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Visita_taller_PPastor_07
Visita_taller_PPastor_10
Visita_taller_PPastor_11
Visita_taller_PPastor_12
Visita_taller_PPastor_13
Visita_taller_PPastor_19

Fernando Prats EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo

Fernando Prats i els estudiants capturen les petjades de la història al mur de la plaça Sant Felip Neri, on el 1938 van morir 42 persones a causa d’un bombardeig de l’aviació legionària italiana.

A la recerca del personatge perdut

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona https://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=172

S’obre el teló. Sobre una taula hi ha motxilles. Esperem cinc personatges. Tres noies i dos nois. Un dels nois és skater. No els veiem, però ho sabem perquè un noi no portaria mai una motxilla rosa o de flors. Qualsevol detall ens parla d’un caràcter.

Segon acte. Al centre de l’escenari hi ha una butaca, però en lloc d’un personatge hi surten set. I tots set han de pujar a sobre de la butaca. El públic observa diferents comportaments dels personatges. Des del principi de l’acció una noia comença a organitzar. Es col·loca  la primera i va donant ordres a la resta. Altres personatges col·laboren tot donant indicacions, però d’altres es mantenen al marge. Només actuen quan algú els hi mana. Un d’aquest personatges passius, en un moment en el qual el grup no sap com sortir-se, dóna una brillant idea i tots la segueixen. Qualsevol acció col·lectiva permet descobrir un caràcter.

Tercer acte. Juguem. El joc és una manera de fer les coses seriosament. Hem de intuir com es comportaria una persona davant una situació incòmoda o compromesa. Per exemple, preguntem que faria un noi en cas de trobar-se en un carrer solitari un home ferit. Opció a: el mira i segueix el seu camí. Opció b: busca ajuda. Opció c: s’acosta i ajuda. Cadascú pensa el que faria la persona a la qual fem la pregunta. I aquesta persona, al final, revela el que faria. La majoria opina que, en aquest cas, un noi faria l’acció a, però s’equivoquen, el noi declara que faria l’opció c. No tots els personatges diuen la veritat de sí mateixos, el que els caracteritza no és el que diuen, és el que fan. Teló.

María, Marta i Paula

Posta en comú de les maquetes

Des de Luis Bisbe EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert/?p=283

Valoració de les maquetes que hem fet

Avantatges

Finestra apaïsada  –  Ruben i Paula

Modernitat i orgànic  – David

Tirador-forat

Sostre que sobresurt (voladís)  – Mariam

Decoració exterior

Alçada finestra correcta per visió  – Mario i Erik

Obertura gran  –  Ona i Anna

Decoració interior

 

Inconvenients

Molt estreta és incòmode  –  David

Finestres altes  –  Kevin

Cartell i estructures afegides  – Mario i Erik

Forat finestra dividit  – Anna i Ona

 

Funció de l’habitacle:

No: càstig.

Sí: lloc per relaxar-se, desconnectar, pensar, per tornar aviat a la classe.

Posar una cadira per pensar, la més còmoda que tinguem, la de profe.

Fer un llibre amb imatges i frases relaxants.

 

→ Dibuixar esbossos per veure com ajuntem les característiques que hem triat.

 

Tornem al refugi 307

Des de Fernando Prats EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://blocsenresidencia.bcn.cat/menendezpelayo/?p=559

Tornem al refugi 307, aquesta vegada és per veure fer uns motlles de silicona de les empremtes deixades per les piques dels nens a la part baixa del mur i uns altres de les empremtes fetes a la part alta per les dones i la gent gran.

Procés per fer el motlle
• Primera fase
Farem una barreja de silicona i catalitzador, aquest catalitzador es posa per endurir la silicona. El catalitzador produeix una mica la solidificació , si no el poséssim, sempre s’aniria escorrent, sempre estaria líquid. Aquesta primera fase s’ ha de fer amb molta cura, molt a poc a poc per que no quedi cap foradet ni cap porus sense impregnar-se. És una fase molt important perquè el resultat del motlle sigui l’adequat.
Quan fem aquesta barreja s’ha de mesurar molt bé la quantitat de silicona, la de catalitzador i la temperatura de la barreja.
Per aplicar aquesta capa es fa amb un pinzell molt prim per no deixar-nos cap espai,per minúscul que sigui, sense cobrir
Aquesta primera capa és molt prima, una mica més gruixuda que una capa de pintura sobre una paret.

• Segona fase
Hem de esperar un temps, fins que la primera capa estigui solidificada.
Una vegada estigui solidificada la primera capa apliquem la segona . Aquesta capa és una barreja de silicona , catalitzador i tixotròpic, a la temperatura adequada.
Aquesta segona capa és més gruixuda, aproximadament de mig centímetre.
També l’apliquem utilitzant un pinzell petit, per no deixar espais buits.
Esperarem fins que la capa estigui seca

• Tercera fase
Una vegada tenim solidificada la segona capa apliquem la tercera, aquesta capa acostuma a ser l’última, en el nostre cas si que ho ha sigut . Aquesta capa és una barreja de silicona reciclada i triturada , catalitzador i tixotròpic .Hem de tenir en compte la temperatura adequada i la part correcta de cadascun dels elements.
Aquesta segona capa es mes molt més gruixuda
Tornem a esperar fins que la capa donada estigui seca, en aquest cas el temps es de 24h.

• Quarta fase
Una vegada tret el motlle de la paret, procés que es fa amb molta cura per no trencar-lo, s’ha de donar forma al seu contorn exterior.
Després s’ha de portar a convertir aquest motlle de silicona, que és el negatiu, per poder fer el motlle definitiu, que és el positiu, en metall bronze

Hem finalitzat la nostra actuació dintre del refugi 307
La següent actuació serà a la façana de l’església de Sant Felip Neri

Isabel Abarca Causada