La meva opinió i les meves cançons que m’agraden

Des de Àngels Margarit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Coromines https://blocsenresidencia.bcn.cat/joancoromines/?p=154

Aquesta experiència  em sembla  molt divertida. Anar a El Graner  em sembla molt divertit perquè fem coses que ens agraden, utilitzem molts moviments amb les mans , els peus , el cap etc… M’agrada fer tot això .

https://www.youtube.com/watch?v=q1y8XWMN7AA

https://www.youtube.com/watch?v=0jrSzGCfaJs

https://www.youtube.com/watch?v=toLrTToaN0M

https://www.youtube.com/watch?v=fQWjRdwGQjs

https://www.youtube.com/watch?v=riWAeQ88GC4

https://www.youtube.com/watch?v=IbmFbsnsVC8

https://www.youtube.com/watch?v=GJ26gAc7BtU

https://www.youtube.com/watch?v=he3DJLXbebI

https://www.youtube.com/watch?v=4JipHEz53sU&feature=list_other&playnext=1&list=ALHTd1VmZQRNptgo4ed0biMPKtTTpYcIE_

dilluns_19_11_2012

Des de Àngels Margarit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Coromines https://blocsenresidencia.bcn.cat/joancoromines/?p=140

El dilluns 19 de novembre, vam fer una serie d’activitats.
La primera activitat consistia en mirar als ulls a un company i fer els mateixos moviments que ell però oposats.
La segona consistia en copiar els moviments dels altres companys.

Les meves canços preferides

Des de Àngels Margarit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Coromines https://blocsenresidencia.bcn.cat/joancoromines/?p=157

Cançons que m’agraden:

Heaven-Sunshine: https://www.youtube.com/watch?v=ud7-JOD88l8

Inna-INDDia:  https://www.youtube.com/watch?v=PcYly4utINg

Britney Spears-Toxic: https://www.youtube.com/watch?v=QvqS9ZxzyyM

Adele-Rolling in the Deep: https://www.youtube.com/watch?v=yt06K_R-TB0

Katy Perry-I Kissed A Girl: https://www.youtube.com/watch?v=tAp9BKosZXs

Britney Spears-Circus:https://www.youtube.com/watch?v=lVhJ_A8XUgc

 

Les meves cançons preferides.

Des de Àngels Margarit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Coromines https://blocsenresidencia.bcn.cat/joancoromines/?p=156

Rap anglès:

La Coka Nostra – Brujeria [Feat. Sick Jacken]

https://www.youtube.com/watch?v=YGy8VUWv-pA

Rap español:

-Vito – Método socrático

https://www.youtube.com/watch?v=lMIK0MSIYX4

-ZPU – ESCALERA REAL (BSO THE ROYAL FLUSH)

https://www.youtube.com/watch?v=HzJ5YR46DqY

-The Louk El poder de la voz feat zatu

https://www.youtube.com/watch?v=2ALBBYVDU94

-The Louk – 14. Ayer Todo Iba Bien (Caso Omixtape – 2011)

https://www.youtube.com/watch?v=bvqwv6vBUdw

Musica electrónica:

Skrillex & Damian “Jr. Gong” Marley – Make It Bun Dem [OFFICIAL VIDEO]

https://www.youtube.com/watch?v=BGpzGu9Yp6Y

Àngels ens va demanar les nostres cançons preferides.

Des de Àngels Margarit EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Coromines https://blocsenresidencia.bcn.cat/joancoromines/?p=145

Aquí tenim les meves.

¡Corre corazón ! (Video Oficial)

Jesse y joy

https://www.youtube.com/watch?v=P2h

M9CLAMu4

¡te pintaron pajaritos en el aire ! – Yandar y  Yostin y Andie Rivera

https://www.youtube.com/watch?v=Rfc6rh0Sm0I

soberbio –rome santos

https://www.youtube.com/watch?v=jJHrNlH8soA

Flo Rida – Whistle

https://www.youtube.com/watch?v=iDFKgwsAgfY

Campanitas de oro -de los Hermanos arriola

https://www.youtube.com/watch?v=9Q3N-dj0Gic

 

Aquesta optativa m’agrada perquè  fen coses molt divertides com dibuixar amb les nostres mans i coses així , m’agrada anar a El Graner perquè no es la típica classe d’avorriment i doncs ens divertim molt fen coses que mai m’imaginaria que faria.

Assagem amb públic

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona https://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=75

Divendres passat, vam anar a l’hora de teatre a la biblioteca per assajar la seqüència d’una sèrie televisiva molt coneguda que ens havia facilitat la Cristina.

La Cristina, que també és directora de teatre, ens anava donant certes explicacions de com havien de actuar. Per exemple, ens va preguntar què volia fer el personatge a l’escena. Quan nosaltres vam respondre que la volia consolar, immediatament sabíem amb quin to ho teníem que dir.

El fet de tenir els companys i companyes observant influïa molt en la manera d’actuar, ja que si ells reien l’actor o l’actriu principiant no podia deixar de riure. També el fet de tenir un públic va portar una conseqüència positiva: els aplaudiments segons els hagués agradat més o menys.

Vam aprendre molt, però sobretot ens vam divertir, que es el que realment ens agrada als nois i noies d’avui dia.

Ana María: Assagem

Estava nerviosa. L’assaig ja començava i veia a la gent com ho feia, jo pensava que em donaria molta vergonya, i va arribar el moment de sortir, em vaig asseure  a la cadira i vam començar a assetjar. La veritat es que em va agradar mot perquè al final no vaig passar molta vergonya, encara que penses que si. Va ser una experiència molt bona, en resum, va estar genial!

Lucía: Sóc una actriu!

El darrer dia vam haver d’interpretar una escena d’una sèrie de la televisió catalana. Quan ens ho van proposar em va semblar una activitat interessant, però d’altra banda em donava molta, molta vergonya. El tema d’haver de interpretar una escena on hi ha un noi i una noia sempre et causa una mica més de vergonya, però, poc a poc vas veient que realment no importa amb qui vas, només has de cntrar-te en que surti tot bé i que sembli de veritat. Què n’opino de la meva primera experiència com actriu? Com vaig suposar, dóna molta, molta vergonya però a mesura que ho vas repetint adoptes la confiança suficient per fer-ho el millor possible. És una experiència molt bona la veritat, perquè pots alliberar-te cridant, enfadant-te… Va ser una activitat molt interessant, a mi, em va agradar molt! M’agrada posar-me al paper d’una altra persona perquè de vegades t’identifiques amb ell. En resum, una bona experiència.

Paula: A la pell de l’actriu

Divendres pasat vam tenir la sort de poder assajar un fragment d’una sèrie televisiva i posar-nos a la pell dels actors i actrius. Al pricipi et donava certa vergonya, ja que tenir als teus companys mirant-te imposava molt, però al final va sortir com esperavem i en la següent sesió ja farem l’actuació de debó. La veritat es que vaig gaudir molt i encara que mai m’imaginava fent una escena de conflicte entre dos persones, més aviat m’agraden les escenes de comèdies, però va estar molt bé vaig riure i disfrutar moltissim. Sense cap dubte si poguès repetir ho faria encantada!! Va ser una estona molt entretinguda, divertida i sobretot una cosa irrepetible.

María: Assatgo, assatgem

Quina vergonya, tothom estava allà mirant-me.Estava sentada a la cadira mentre què el públic en qualsevol equivocació es reia, es reia sense aturar-se. Per sort, de sobte em vaig sentir diferent. Al moment de haver estat una estona interpretant, al mig de tothom, vaig començar a sentir-me bé, es a dir, sense vergonya.

Marta: La meva primera mirada com actriu!

La classe anterior amb la Cristina vam assajar el nostre paper de l’obra, i així el divendres següent poder gravar la sequència. La Cristina ens donava explicacions de com fer-ho i ens corregia els nostres errors, i jo vaig intentar millorar tot el que podía, perquè crec que representar a un noi es més difícil que representar una noia, o almenys per a les noies, perquè t’has de ficar a la pell d’ un altre molt diferent. Em sentia una mica rara a l’estar representant jo amb la Laia el paper i tothom mirant-nos i escoltant-nos. No és una experiència que m’agradi molt, ja que no desitjo ser el centre d’atenció i que tots els presents estiguin pendents del que estem fent en les taules principals. En canvi, fer de públic em va agradar molt. Es entretingut veure com els companys representan una cosa en la que tu has estat pensant d’una alta manera, i és inevitable comparar les acctuacions d’uns i d’altres.

Refugi 307

Des de Fernando Prats EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://blocsenresidencia.bcn.cat/menendezpelayo/?p=144

Segona sessió amb Fernando Prats, dilluns 15 d’octubre

Vam anar a visitar el Refugi 307 i ens van fer una bona explicació.

Mi experiencia en el refugio antiaéreo:

Cuando nos llevaron al refugio al principio no sabíamos prácticamente nada y yo no había visto nunca ninguno por dentro. Mi primera impresión al entrar fue de un absoluto encierro, porque como está construido dentro de una montaña precisamente por sus fuertes muros de roca y piedra, a mí esa sensación de estar encerrada debajo de tierra me pareció horrible porque padezco un poco de claustrofobia. Nos explicaron que la gente a veces se quedaba horas dentro del refugio, lo que me pareció que debía de ser terrorífico. Pensar que a lo mejor tu casa había sido destruida mientras estabas allí, o que un amigo o familiar tuyo no sabias si habría podido entrar a tiempo; a demás de la sensación que tenían que tener al estar ese montón de personas. Nos explicaron cómo se realizaban la construcción de los refugios y donde se encontraba situado todo en esos momentos, incluso antes de entrar nos contaron cosas sobre la vida en Barcelona durante los tres años que duró la guerra civil

nica Andrés 

Continuem explicant la primera sessió

Des de Fernando Prats EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://blocsenresidencia.bcn.cat/menendezpelayo/?p=103

Continuem explicant la primera sessió amb l’ Artista, desprès de la seva exposició van començar les presentacions dels alumnes, a més del nom van dir perquè els interessava , perquè  feien l’optativa de Visual i Plàstica, què n’ esperaven   i què farien  els cursos propers.

A continuació col·loquem unes fotografies de l’aula i dels alumnes que formen aquest grup

Astrid – Yuanjie – Artur – Joana

Laura – Maria – Mònica – Samuel

Soraya – Lluís – Pedro

Daryl – Patricia – Maria

Leire