Visita al Mnac: Exposició de Xavier Gosé.

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner https://ift.tt/1PEwVRd

El passat dimecres dia 20 vam visitar finalment l’exposició del centenari de la mort de Xavier Gosé.

L’exposició començava a una sala on apareixien retrats del pintor i d’altres relacionats amb ell i continuava mostrant escenes de la vida quotidiana que el pintor volia reflectir als seus quadres. També hi havia una secció en la qual podíem veure un vídeo sobre l’època en que va viure.

Més tard vam poder observar un apartat interessant sobre la moda del vells temps, exposaven vestits molt elaborats amb capes molt llargues. Vam poder-nos adonar de l’important que era l’estètica a l’antiguitat.

En general l’art de Xavier Gosé mostra una perspectiva de la vida diferent a la que nosaltres estem acostumats.

Xavi Rodriguez i Ana Herrera

La mirada

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/1Pjf2LP

Al principi de tot, nosaltres no anàvem a fer el projecte juntes. Però, com les dos ens vam inspirar en el mateix, ens vam ajuntar per  fer un projecte molt divertit.  Consistia en projectar una fulla a unes escales i pintar-la. Així si no miraves per un lloc concret que ja havíem pensat, no es podia veure la fulla i les lletres perfectes. Però havíem de projectar la fulla perquè ens quedés bé.

Vam buscar unes bones escales i vam dissenyar la fulla. Només hi havia un inconvenient.  Per culpa de la llum solar la imatge projectada no es veia prou. Així que vam decidir fer un tendal amb cartró.

El següent  dia, vam anar a buscar les capses que havíem demanat a secretaria. I ens van donar només una capsa. La nostre sorpresa va ser quan el Pep ens va dir que aquella capsa era molt “bonica”. I ens va fer el repte que quan algú veiés la capsa per dins es sorprengues. Així que vam agafar la caixa de l’Abacus normal i corrent i vam fer  com s’hi s’hagués trencat la tapa. En realitat volíem fer amb tisores, però, com ens vam estressar perquè no podíem tallar el cartró, li vam començar a donar cops i la tapa es va trencar. I, com quedava bé, ho vam deixar com estava. Ha dins s’hi pot veure un edifici molt conegut anomenat Taj Mahal que vam fer nosaltres calcant des de l’ordinador de l’aula. Després el vam pintar amb els colors or, plata, blanc i negre.

Ara és una capsa amb un forat que permet veure un espectacular palau.

El procés ha sigut molt frustrant i cansat, ja que res del que volíem fer no s’ha complert i la feina feta no s’ha fet servir. En part ha estat divertit ja que estàvem juntes i això és millor que fer-ho soles.

Vam tardar molt. Primer es volia fer això, després els obstacles… Però al final ha valgut la pena el procés.

SETMANA: 13 de gener de 2016 Presentació de les maquetes de cases .

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre https://ift.tt/1Pzw2t9

Presentació de les maquetes de cases :

Explicació del treball de la maqueta. d’un dels equips de treball.
1.- ENCÀRREC:  Fer una casa inventada amb els materials que en Domènec ens va proporcionar.
2.- EXPLICACIÓ DE LA IDEA (DISSENY): Ens vam posar a pensar en el fet que podríem fer i vam decidir fer la idea sobre la nau de Star Wars.
3.- MATERIAL I COM S’HA FET:
Hem utilitzat
-Cartó Ploma
-Cartolina Taronja
-Cel·lofana Taronja
-Pistola tèrmica de silicona
-Tisores
-Regla
-Compàs
-Pegament

 

 

 

Busquem localitzacions #3

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1TlfOtl

Els professors i l’Onkar, un alumne d’origen indi, també vàrem buscar localitzacions. L’objectiu era fotografiar espais del barri que ens cridessin l’atenció, de cara a compartir-los amb tot el grup per a després decidir si ens servien per fer un espectacle itinerant.

Així que vam decidir triar un lloc cadascú. El primer, va ser el Vicenç

LA PLACETA QUE HI HA DAVANT DEL MERCADONA

IMG_5063

Ens va semblar que tenia quelcom de “teatre clàssic”, amb els graons que es poden fer servir de seients i la porxada que sembla una mica un fòrum. El lloc és espaiós i fàcil per a concentrar-hi el públic.

EL PORT

Jo vaig ser la segona a triar. La meva intuïció em portava cap al mar, en direcció contrària on viu la gent del barri. Així que sense saber ben bé què ens trobaríem, vam anar en direcció al Port, baixant pel passeig de la Zona Franca.

L’accés és bastant difícil. Ens vàrem trobar que la vorera desapareix i que l’autopista creua la zona sense passos de vianants. Tot i això, vam topar amb un paisatge interessant i suggerent. D’una banda, el cementiri de Montjuïch, la presència de la mort, com a símbol de la quietud i de l’altra, tot el trànsit dels vius, amb el transport de mercaderies, el moviment, el “no parar”.

IMG_5071

(la carretera d’accés al port)

Seguint la mateixa idea, heus aquí, “Les cases dels vius i les cases dels morts”

IMG_5073

Finalment, l’Onkar va voler anar cap a la Muntanya. Això és el que vam trobar:

Gelen i Yosjuan

Des de Jeleton EN RESiDÈNCiA a l’Institut Comas i Solà https://ift.tt/1QyrAQr

jesús:

Ens acompanyen Gelen Jeleton per primer cop, i Yosjuan Peña que la propera setmana fara una intervenció-taller.

Es presenten, Gelen parla sobre fanzines feministes (sobre els que fa recerca i en té un arxiu i que està a punt de llegir la tesi doctoral) i en mostra un col·lectiu al que va prendre part i coordinar, basat en dibuix i el cos com a suport del text: són dibuixos de persones amb pancartes sobre les desaparicions d’Ayotzinapa, s’intitula: “Lxs anormales con lxs normalistas”.

20151109_104648

20151109_101715

20151109_101636

20151109_101548

20151109_101503

20151109_101444

20151109_100152

Yosjuan presenta la seva experiència en contexts de tallers, entre dibuix, sociologia i educació.

20151109_102008 - copia

Les estudiants es presenten breument i els fan preguntes. La situació canvia quan passem a parlar de música.

Decidim fer un exercici d’ensenyar-nos unes a les altres a ballar bachata, reaggetton i dembow. Moltes de nosaltres ballem molt, i entre les que no ho fan n’hi ha que segueixen el ritme i gaudeixen també. Riem.  

20151109_102400

Després Gelen mostra el dibuix que ha fet per a aquesta setmana, és un text dibuixat, que és una tècnica que fem servir sovint. El dibuix té una frase extreta d’un article de Maite Garbayo sobre performance que parla precissament que el gest és el llenguatge de qui no pot parlar, d’allò que no es pot dir.

20151109_105125 - copia

 

Potser ballant dembow hem dit amb el cos moltes coses que no hauriem pogut dir amb paraules. Fem un exercici mirant de fer lletres dibuixades amb frases que ens interessin, mentres altres continuen escratxant amb el tocadiscos i mirant de rapejar alguna frase-lema, i un grup amb Gelen fan un rap de frases-lema tocant palmes alhora.

20151109_110217

20151109_105823 - copia

20151109_105834 - copia

20151109_110209

20151109_111043

20151109_105738

20151109_110942

20151109_110635

 

20151109_110648

20151109_105919

20151109_110026

Veïem el capítol del dia de Ciutat Morta.

20151109_111446

Tatus i scratch

Des de Jeleton EN RESiDÈNCiA a l’Institut Comas i Solà https://ift.tt/1NxqJck

jesús:

En aquesta sessió ens expliquem què haviem fet en cada un dels grups a la sessió anterior, i proposem com podem continuar compartint l’aula per a trencar la divisió entre arts-escèniques-musicals i arts-visuals.

Fem dos grups i dos espais.

En un grup mirem de passar al cos un petit dibuixet (que sigui una mena d’icona o símbol personal) fent servir la ploma-pinzell de tinta xinesa com a eina de tatuatge temporal.

20151102_103403 - copia

20151102_102531

Copia  de 20151102_101614

20151102_102521

20151102_101550

20151102_103820

20151102_101557

20151102_103334

20151102_103355 - copia

En l’altre provarem una nova eina, el tocadiscos per a fer collage sonor mitjançant scratch. El tocadiscos atrau més que el tatuatge (tot i que hi ha tatus increïbles), potser té a veure amb la mena d’espai en què ens trobem. Per a la fi de l’exercici ja comencem petits raps amb ritme scratch.

20151102_103237

20151102_103247 - copia

Mirem un altre capítol de ciutat morta i mostro el meu dibuix de la setmana, que he fet servir amb tècnica de còpia d’una imatge (ja que el darrer era un apunt del natural): es tracta de la carta del penjat del tarot, pel que respecta a “azucenas tigradas”, la carta fa referència a la idea de futur que colonitza el present. les menors tenen (tenim) molta pressió del futur que esperen les institucions adultes i al mateix temps una certa dificultat per a visualitzar-lo; hi ha pressa i espera alhora.

20151102_104459 - copia

20151102_113030 - copia

Busquem localitzacions #2

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1S8lVlH

LA CIRERA

La cirera és una botiga de llepolies situada al carrer Foneria, just al costat de ”La Marina”, una plaça molt coneguda del barri. Fa temps que va obrir. Des de petita, quan sortia del col·legi, anava a comprar llaminadures, i és per això que hem escollit aquest lloc. Resumeix una mica la nostra infància i els nostres gustos.

image1

EL GRAN ARBRE

Anant les dues pels Jardins dels Drets Humans, vam tenir clar des del primer moment que era un lloc perfecte per fer una foto.

Jo, de petita, anava amb tot el meu col·le cada any per les festes de Nadal a cantar al centre cívic  Pepita Casanelles, a un concert que fèiem pels nostres familiars. Sempre, quan acabàvem, ens feien una foto de tot el grup on sortíem davant d’aquell arbre. Era molt gran i portava moltíssims anys allà. L’han tallat fa molt poc.

L’hem triat també una mica com La Cirera, perquè ens porta records de la nostra infància.

image3

(aquí, el forat que va deixar aquell gran arbre)

DESCAMPAT (ESCOLA SEAT)

Davant d’una de les portes de l’escola Seat, es trobava un descampat en el que només s’hi veien escales, la porta de l’escola, i els balcons dels pisos que li donaven d’esquena.

L’hem escollit i ens va cridar molt l’atenció perquè tot i que estava situat just al costat de la Plaça de la Marina, era un lloc que donava una mica com de ”mal rotllo”. Ens vam imaginar aquell mateix lloc per la nit, tot fosc i buit, en el que podria passar qualsevol cosa i així i tot, ningú es s’adonaria de res.

image2

 

Dina i Clàudia

 

 

 

 

Busquem localitzacions #1

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1QpiP9j

La Plaza Marina:

IMG_5076

Hemos escogido este lugar, porque sí, porque queremos, porque podemos, y porque nos gusta.

También lo hemos elegido porque es un espacio grande, que permite moverse. Ya que es very chachi bonito, creo que seria un lugar muy ideal para poder hacer un ”espectáculo” y reunirnos para hablar sobre este trabajo en conjunto y así pasar un rato todos juntos super hiper mega guay!

PinkyBessiss, 0 dramas siempre smile:)

Sílvia*-*, Andrea:3 i Julen Capilar Alcachofa :’)

 

 

13 de Gener

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1Qyiz9V

Vam anar a la sala d’actes, en Josep ens va ensenyar exercicis de respiració, per això va col·locar una espelma a una certa distància de nosaltres i havíem de mantenir un fil de vent apuntant a la flama i aconseguir que no s’apagués però que vibrés, i després vam fer jocs de memòria.