Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/1Mxratd

La sessió després de veure la galeria ADN en la qual el Pep Vidal feia la seva exposició, ens van manar la tasca de portar una planta i un llibre. No sabiem què faríem amb aquestes dues coses. Vam haver d’explicar les qualitats de les nostres plantes: si eren de interior o exterior, cada quant de temps s’han de regar…
També ens van dir que portessim alguna cosa que ens recordés l’exposició. Hi va haver moltes idees variades. Hi va haver gent que va portar un full en blanc, d’altres que es van inventar logos o gestos, altres que van fer dibuixos, notícies de ràdio , paraules que ens recordaven o que ens semblava que tenien relació amb el projecte, etc… Cada persona va haver d’explicar per què l’havia triat i quina relació li veia amb l’exposició del Pep.

Les plantes que vam portar les reguem cada setmana i les intentem conservar vives el màxim de temps possible. Hi ha algunes que deixem a l’interior i d’altres a l’exterior.

En la següent sessió, el Pep Vidal ens va parlar d’una obra musical de John Cage 4,33: http://www.youtube.com/watch?v=zY7UK-6aaNA .  Li va semblar que això tenia molt a veure amb l’objecte que va portar la Blanca Mercader com a interpretació de l’exposició.    Era un full en blanc per representar que cadascuna de les persones pot interpretar a la seva manera una obra.

En aquesta sessió ens va sorprendre molt la imaginació i la creativitat que vam poder manifestar cadascun de nosaltres.

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/1Ri8I5E

En Pep Vidal, el nostre artista, va  nèixer  el 1980 a Barcelona
És llicenciat en Matemàtiques en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (2008)
Ha fet una tesi sobre algoritmes de matemàtiques per millorar la precisió dels instruments utilitzats en acceleradors de partícules.

Va realitzar un curs avançat en art contemporani a A*Desk (2011-12), dirigit per David Armengol. Va treballar amb els canvis infinitesimals -canvis infinitament petits- que es produeixen constantment a tot arreu. Això té a veure amb l’efecte papallona. Aquest efecte consisteix en que un canvi petit en un entorn gran, en una petita part o organisme d’aquest entorn, pot provocar grans canvis en aquest entorn a llarg termini. Interessa només el que succeeix al mig, entre l’aleteig i l’huracà.
En Pep és co-fundador de granja.cat, un projecte per a la difusió de la cultura matemàtica -especialment en nens- fent tallers, xerrades i altres activitats.

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/1idp43s

Comencem fent una visita molt especial

Hola, som alumnes de 1r i 2n d’ESO. 

Estem fent un projecte relacionat amb l’ art, amb el Pep Vidal, que és el nostre Creador en Residència.

El Pep Vidal és un artista, que, pel que hem vist,  té una dèria especial pels arbres.  Ara veureu per què.

El primer dia vam anar a veure una de les seves exposicions, a la galeria d’art ADN, que està situada a l’Eixample de Barcelona, al carrer Enric Granados.

L’exposició no era com ens l’esperàvem. Quan vam entrar no la vam entendre gaire. Ens semblava molt simple, perquè no hi havia massa obres, però les que estaven eren molt interessants. En general ens va agradar tot.

En Pep ens va explicar que va començar amb moltes idees, però que les va anar descartant i va acabar  només posant 6 obres.

Només entrar a la galeria vam veure que en la sala d’entrada, que era llarga, hi havia un tronc d’un arbre enorme tallat a troços, des de les branques fins a les arrels, posat al terra. Ocupava gairebé tota la llargada d’aquesta primera sala, just al costat del mostrador on hi havia els treballadors de la galeria.

Després havíem d’entrar a una segona sala, més quadrada i més ampla.  Era una sala tota blanca i al centre hi havia una pila de terra.  A les parets hi havia penjats dibuixos fets en llapis.

D’aquestes obres, la que ens va impressionar més va ser una que al principi, quan la vam veure no la vam entendre.  Es tractava d’ una que després ens va explicar que figurava un bosc vist des de dalt. A mi em recordava una mica a un núvol. Des de lluny es veia com una massa però quan t’acostaves, o feies una foto i t’apropaves, es veien tots els punts que havia fet i impressionava molt.  L’altra  que ens va agradar molt va ser una que semblava un formatge amb un tall.

Com veieu, sembla que els arbres eran el tema principal en aquesta exposició.

L’entrada a l’exposició trobem que estava molt ben muntada, en general ens va agradar molt a tots i a totes.  Hi havia coses que no acabàvem d’entendre del tot, però per començar ens va servir per  adonar-nos que aquest projecte artístic el farem amb un artista molt especial.