MOVIMENT 2, ADAGIO 5/10/17

 

Avui, ens acompanya el TOMÀS ARAGAY, Director de l’ANTIC TEATRE, els responsables de la Residència de la Mariona.

El Tomàs es dramaturg i actor, va estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia en l’Institut del Teatre de Barcelona.

En el camp de la dansa ha rebut els següents premis: Primer Premi de Coreografia del XI Certamen Coreogràfic de Madrid i el Prix d’Auteur de los Rencontres Choregraphiques Internationales de Seine-Sant-Denis.

Tomàs Aragay estudia les relacions existents entre les diferents formes d’expressió: moviment, paraula i música.

Ha estat nominat en dos ocasions  als Premis Goya, la darrera per ser coguionista de la pel·lícula TRUMAN.

Bé, ara ja sabeu qui és el Tomàs. Quan entra a la sala i es dirigeix als alumnes, els demana que siguin conscients del que estan fent i de sentir-se privilegiats per ser uns del escollits per fer-ho. Ell ho sap millor que ningú, ja que també ha estat resident amb anterioritat.

Avui la sessió es desenvolupa a la Sala Carlos Díaz, el nostre teatre particular.

La Mariona entra en acció, la darrera sessió havia dit als estudiants, que havien de pensar en la qüestió: Què trobeu a faltar a la vostra vida?

Un rere l’altre, els alumnes surten a l’escenari per respondre la qüestió i justificar la resposta davant els companys/es…

Al principi, tot es desenvolupa amb humor, el Sami ens parla de les seves joguines que ara ja no té…(Ai noi! Això sembla Toy Story 3!…)

Surt l’Ali i ens parla, amb un punt de tristor, de la gallina que va deixar al Pakistan i que tant s’estimava…

… més tard surt algú que parla del gos que se li ha mort, i desprès algú s’emociona amb la falta de l’avi… allò es converteix en una catarsi col·lectiva… Sí la CATARSI del teatre grec que els nois i noies del Besòs desconeixen encara i ja la estan experimentant!…

Ploren, s’abracen… i la Mariona els parla de que el teatre és emoció, és sentiment, és passió i els parla de seu avi, el Severiano, sobre el qual va fer una obra quan estava a Berlín i va saber que havia mort…

En fi… la sessió finalitza de manera molt emotiva… la Mariona acaba de fer un gran pas en la cohesió del grup amb el que haurà de treballar en el futur…

Surto de la sala i de camí al meu despatx em ve al cap una frase:

“Només aquells que estimen el teatre entenen la felicitat que s’experimenta quan es desperten emocions en el públic…”

 

Jordi Sánchez, professor a  l’INSTITUT BARRI BESÒS,  Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *