Cristian Herrera EN RESiDÈNCiA al Bosc de Montjuïc

Per Sergi Martínez i Adrià Diaz

BIOGRAFIA:

Ana Mendieta va néixer a  18 de novembre de 1948 a l’Havana en una prominent família de la política i la societat cubana. Als seus 12 anys d’edat, Ana i la seva germana Raquelin (de 14 anys) van ser enviades als Estats Units pels seus pares, que desitjaven fugir del règim de Fidel Castro. Aquesta fugida es realitza en el marc de l’anomenada Operació Peter Pan, un programa de col·laboració entre el govern dels Estats Units i la xarxa de caritat Catholic Charities.

Així, les germanes Mendieta van passar les seves primeres setmanes en els campaments de refugiats, per després traslladar-se a diverses institucions i llars d’acollida a Iowa. El 1966, Ana es va reunir amb la seva mare i el seu germà petit. El seu pare es va unir a ells el 1979, després d’haver estat a la presó per la seva participació en l’operació militar cubana anomenada Invasió de Badia de Cochinos.

OBRES:
Les obres d’Ana Mendieta van ser autobiogràfiques i enfocades en temes com el feminisme, la violència, la vida, la mort, el lloc i la pertinença. Mendieta s’ha concentrat en una relació física i espiritual amb la Terra.
Body Track són marques de pintures fetes pel seu cos mentre ballava música cubana.

Durant el taller vam jugar a reproduir les impressions que va fer sobre metacrilat, en les quals deformava el seu cos.

Per Gino Benetti, Arnold Gonzales i Alexander Garcia

Gabriel Orozco va néixer en 1962 en Xalapa, Veracruz, Mèxico. El seu pare, Mario Orozco Rivera, que va ser un gran muralista, va influir a la seva obra. Gabriel en 1986 es va matricular en el Cercle de Belles Arts, en Madrid. El 1987 va tornar dels seus estudis en Madrid a la ciutat de Mèxico, on va organitzar un col·lectiu amb artistes com Damián Ortega, Gabriel Kuri, Abraham Cruzvillejas i el Dr.Lakra. En aquella època, Orozco va trobar una gran inspiració en explorar els carrers. Orozco sempre ha treballat sol o amb 2 o 3 ajudants. El seu treball consisteix en molts temes que es repeteixen i tècniques que incorporen objectes comuns i de la vida real.

La seva visió de l’art desperta la imaginació en el seu públic  ja que explora les associacions creatives entre objectes freqüentment ignorats actualment.

“Les meves mans són el meu Cor” és una petita obra escultòrica en forma de cor feta per l’artista el 1991 aplicant pressió amb els dits sobre un petit tros d’argila i deixant la impressió dels seus dits en la forma d’un cor. El caràcter durador de l’argila endurida contrasta amb la vulnerabilitat suau de la identificació de l’objecte com un òrgan humà. La impressió dels dits de l’artista deixa una empremta persistent del contacte amb les seves mans, una meditació sobre el procés creatiu. “Les meves mans són el meu Cor” també es refereix al díptic realitzat amb les fotografies preses a l’artista amb el tors nu, sostenint l’obra prop del seu cor.

En classe anterior vam fer amb fang una forma amb alguna part del nostre cos, amb la finalitat de fer una obra, que tingui un sentit per a tu.

Per Iker Sánchez

Va néixer a Bogotà, Colòmbia, en 1958. És una gran escultora colombiana que basa el seu treball en l’actual situació política de Colòmbia. Aquest país està molt marcat pel narcotràfic, la guerrilla i la situació política.

En 1984 va cursar estudis de post grau a la Universitat de Nova York. Després va tornar al seu país d’origen i entre 1987 i 1988 va dirigir ​​l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Institut de Belles Arts de Cali. Després d’haver pres aquest pas tant important, va obtenir una beca que li lliurà la Fundació Guggenheim i Penny Mc.Call.

Va entrevistar a gent que ho havia passat malament a Colòmbia i va crear obres basades en les entrevistes. En les seves obres utilitza mobles, en les quals elimina la seva naturalesa familiar per donar-los un aire de crueltat i horror.

ARTE AL DIA                                     DORIS SALCEDO

En el taller “Tu pots ser una escultura” vam imitar una escultura de Doris Salcedo. Vam col·locar cadires a l’ aula i vam fer una torre de cadires.

Després del taller “Una escultura, ho pots ser tu” estudiem els autors presentats i algunes de les manifestacions artístiques contemporànies.

El passat 15 de novembre,  l’alumnat del projecte Creadors en Residència va realitzar un taller oferit per la Fundació Miró: “Una escultura, ho pots ser tu” amb Àngel Garau. A continuació, el que van fer:

Per Roman Temerov i Abdul Muhammad

1.Vam marcar la nostra petjada en el fang.
2.Vam posar el nostre rostre en metacrilat.
3.També vam fer escultures amb cadires.

4.També vam fer escultures amb coses que  teníem a la classe.
5. Al final de la classe, ens van donar galetes.

Aquí teniu algunes fotografies!

Les nostres obres tot inspirant-nos en Ana Mendieta, sin título (1972/1997)

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recreem a Gabriel Orozo a My Hands Are My Heart (1991)

Fem com Erwin Wurm a One Minute Sculpture (1990’s)

Fantástico Sr. Fox per Iris Giménez i Shiomara Jaramillo

El passat 27 de setembre, a la classe de projecte vam veure una pel·lícula d’animació que se titula Fantástic Sr. Fox , basada en un conte de Roal Dalh.

El Sr i la Sra. Fox porten una vida ideal amb el seu fill Ash i el seu jove nebot Kristofferson, que està de visita. Però després de dotze anys de vida domèstica, aquesta tranquil·litat resulta massa per als instints animals del Sr Fox. Molt aviat torna a la seva vella vida com astut lladre de gallines i posa en perill no només la seva estimada família, sinó també a tota la comunitat animal. Atrapats sota de la terra, sense aliment suficient per repartir, els animals acaben per unir-se per lluitar en contra dels malvats grangers. Al final, el Sr Fox utilitza els seus instints animals per salvar la seva família i els seus amics.

Anem al gimnàs a pensar sobre les emocions i la forma d’expressar-les artísticament.

per Arnold Gonzalez i Alexander Garcia

El passat dia 18 d’octubre vam anar al Museu de la Fundació Miró, a l’exposició de l’espai 13: Reserva de Gerard Ortín. L’espai 13 és una sala on exposen joves artistes.

Quan vam arribar, ens van demanar que busquéssim diverses coses que per la sala: una olor, coses que els animals no podien veure i nosaltres sí, escultures d´animals,  imatges d´animals i una frontera invisible.

Després vam anar una altra vegada al jardí de fora i vam comentar les respostes,  unes correctes i algunes altres, no.

Vam estar parlant sobre l’agressivitat humana i l’agressivitat animal. Com els humans canalitzem l’agressivitat de diverses maneres com per exemple en l’esport.

Finalment vam anar cap a l’ institut.

PER FI FEM SERVIR CÀMERA!

per Javiera Beltran i Pau Guijarro

El dimecres 11 d’octubre, el Cristian ens va portar una càmera de vídeo, i ens va explicar que faríem un documental sobre les classes. Ens va deixar la càmera  i ens va explicar com anava. A partir d’aquell dia  la podríem fer servir! A continuació ens va dir el que faríem en aquella sessió. Tornaríem a veure  l’escena de “Mr Fox”,  en la qual el llop i la guineu es van trobar, i a partir de la qual es va fer tota a pelí.

També  ens va explicar dos experiments: l’experiment de la presó d’Stanford i el de Milgram.

El d’Stanford consistia  en un grup de voluntaris, dividits en dos grups: els carcellers i els presoners.

El segon experiment, el de Milgram, que consistia en tres subjectes, dos d’ells estaven compixats, un estava disfressat de científic i l’altre estava en una altra sala “agarrat” amb cables,  i es suposava que cada vegada que el subjecte que no sabia res li donava una descarrega elèctrica, perquè el científic  li ordenava cada vegada que responia malament a preguntes variades.

Desprès d’una pausa, vam posar les taules en rodona i vam parlar.