Text: Irene de Antonio, Deidre, Roger Sánchez, Pol Jacomé, Isabel Amorós
Com ja sabeu des d’un principi el nostre objectiu ha estat fer una obra amb el Pep Duran apropiant-nos d’un espai de l’institut. Portem des del setembre introduint-nos en el món de l’art per a obtenir el millor resultat final i estudiant referents artístics que ens ajudin a l’hora de prendre decisions.
En Pep sempre ens ha dit que una obra respectuosa amb les preexistències i que parteix d’un objecte trobat en el lloc on s’executa és un bon punt de partida!
Després de l’estudi del racionalisme com a estil arquitectònic i decidir que el nostre institut n’és un exemple, hem acordat utilitzar un mòdul de 34,5×34,5cm que es repeteix molts cops en les finestres del nostre centre. Unes finestres que, per cert, responen als cànons estètics del racionalisme. Aquesta quadrícula ha de servir per organitzar un mural volumètric amb 21 peces (una per alumne) fixada en un dels murs del pati de l’institut.
En primer lloc, vam fer una aproximació al disseny del mural de forma independent. O sigui, cada alumne va dissenyar el seu mòdul sense coordinar-se amb la resta. El resultat va ser un mural sense intenció i amb dibuixos molt diferents. Es barrejaven diversos estils: realisme, abstracte… Ens calia organitzar-nos i treballar col·lectivament!
A continuació, vam intentar una segona aproximació dibuixant una graella a la pissarra amb els 21 mòduls distribuïts i vam assignar posicions a cada alumne. Sobre la pissarra anàvem dibuixant i modificant el nostre disseny per tal que s’ajustés al disseny de la resta de companys. Vam inclús decidir en quin estil havíem de fer els dissenys. El treball en grup no va ser gens fàcil però finalment vam arribar a una proposta amb cara i ulls.
Amb els mòduls consensuats per la resta del grup, en Pep, ens va proposar fer un prototip d’aquesta rajola amb paper. Va ser una altra oportunitat per poder variar el nostre disseny i ajustar-lo als dissenys dels companys.
Recuperant una de les classes que vam fer a principi de curs treballant amb els guixos, i la prestatgeria-aparador de l’aula de dibuix, vam decidir estampar els nostres dissenys sobre els vidres d’aquest aparador amb “blanc d’espanya”.
Aprofitant aquesta activitat vam poder treballar amb el negatiu del nostre disseny. L’oportunitat de treballar amb mides reals va estar molt interessant ja que molts de nosaltres vam detectar punts dèbils del nostre disseny i millorar-lo. Per primer cop vam veure l’aspecte que la nostra intervenció agafarà i en posició vertical! Ens va sorprendre positivament. Vam descobrir inclús relacions dels nostres dissenys amb les escultures de guix situades sobre de la prestatgeria… tot, en certa mesura, ESTÀ RELACIONAT!
Ara toca treballar la volumetria dels mòduls a veure què dona de si…