4ª Sessió. Avui visitem la Sala Beckett! Els residents de 2on d’ESO estan tensos. Tenim classe de 9 a 10 i estan una mica excitats, parlen a l’hora, no escolten…. Però què us passa avui…? Que estem nerviosos, perquè anem a la Beckett…
I…? -Els hi pregunto- Dons que ens fa molta il·lusió diu l’Amine…I sense temps de digerir la resposta, salta el Gerard i diu… avui és com la nit de Reis…! Sense paraules; de nou em deixen impressionat. Els veia gaudir i molt… però tant?…
Gràcies Isra i La Calòrica, ho esteu fent molt bé!
A les 11h entrem a la Beckett, ens acompanyen els estudiants de 1er de Batxillerat de Literatura Universal, de tots ells, l’Elias i la Rocío seran els encarregats de seguir la sessió i redactar les seves impressions sobre el dia d’avui.
Ens rep el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett, traductor i director, una de les persones que més sap de teatre en aquesta ciutat!
Benvinguda i presentació. Els nois prenen lloc al Hall i seuen al gran banc de fusta de l’entrada i a terra…vaja, com a casa seva.
Bon dia…esteu a la sala Beckett…Sabeu qui era en Samuel Beckett? I els nois responen. Sabeu què va escriure i quin tipus de teatre va fer? SÍ, -responen- Tot esperant Godot i teatre de l’Absurd! Bé nois! Fa un mes que hi vam treballar però encara ho recordeu…M’han deixat bé! Em sento orgullós de tots ells.
“La seu de la Beckett està al Poblenou, però abans estàvem a Gràcia, on en Sanchis Sinesterra va veure un local que era un taller mecànic al carrer Ca l’Alegre de dalt i allà va començar tot fa més de 30 anys… ”
El Victor els té super-atents. Les explicacions que fa són molt didàctiques i interessants! Ni es mouen. Escolten i respiren.
Mentre, entra el Toni Casares, el director, i passen el Flaco, un dels cracs de la Beckett i l’Àlex i la Tatiana, grans i eficients professionals!
Aquest és un dels secrets de la Sala Beckett, tot el personal que hi treballa fa la seva feina molt i molt bé i a més, sempre amb amabilitat i afecte!
Entrem al Bar, que avui es tancat al públic i el Víctor els explica que la Beckett està a l’antic edifici de la cooperativa obrera Pau i Justícia, construïda el 1924 i que ja tenia un teatre a la planta superior.
Però ara som al supermercat de l’antiga cooperativa i ens fa veure les columnes, el sostre i especialment ens destaca les parets que realment oloren a temps passats, amb rajoles de diferent tipus i colors en franges… perquè a cada franja hi havia queviures, l’adroguer, els ous, la llet… tot plegat transmet una sensació de casa habitada…ara i abans!
Mireu com era als anys 30:
“No espantem els fantasmes que hi ha en aquesta casa”. Aquesta va ser la premissa fonamental que Toni Casares, el director de la Sala Beckett, va donar als arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats per remodelar l’antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou per convertir-la en la nova seu de la Sala Beckett. Jo havia sentit parlar del fantasma de la gran Margarida Xirgu al Romea! Però aquí, a la Beckett, quin fantasma hi haurà? Pot ser el mateix Beckett… per cert on serà la monumental foto d’ell que presidia l’entrada a Gràcia?
Fantasmes en el teatre, la castanyada d’aquí a no res…Quin yuyu…
Estem dins d’una instal·lació amb molta llum que ha tingut l’encert de no perdre les seves arrels: les antigues motllures de guix, rosasses, escales velles, parets atrotinades pintades pels mil colors dels temps i que encara conserven mil i una ferides, deixant un testimoni, un missatge clar: Encara existim i no volem morir, ara som la Beckett!
I jo penso…Quin lloc per fer teatre! No cal escenografia! Què hauran vist aquestes parets? Amors, desamors, guerra, mort, il·lusions…
Entrem a una de les sales d’Assaig… un espai enorme, diàfan…els estudiants seuen en cadires o a terra i… bé, això ho explicarem en la 2ª part.
Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS