Avui ESTRENA: APRENDER CON TACTO

MIREU EL VÍDEO AQUÍ a partir de les 11 am.: https://vimeo.com/426955600

João Lima EN RESiDÈNCiA a  l’institut Bernat Metge – curs 2019-20

“Aprender con tacto” és un registre de fragments íntims que sorgeixen a partir de memòries personals d’un procés d’art i educació. Un entrellaçament d’experiències en el qual les joves artistes toquegen diverses formes de (des)coneixement”.

 “A través del sentits del cos ens exposem a que alguna cosa ens toqui, ens succeeixi, ens transformi. És per això que per formular sentits propis sobre el que som i per imaginar el que podem esdevenir explorem una pluralitat de gestos: obrir i tancar els ulls, mirar a poc a poc, escoltar, tocar-nos a nosaltres mateixos, als altres i a l’espai, viure les trobades, parlar sobre el que ens passa, compartir instants reconeixibles i irreconeixibles, cantar i ballar intensament, aturar-nos en els detalls, sentir sense pressa i cultivar l’atenció. 

Amb l’alumnat de 4t d’ESO Nimra Abbas, Víctor Antoranz, Jesús Augusto Chacón, Jackson Abel Falcón, Ausah Hayat, Carla Lara Morales, Dalila López, Ainhoa Martín, Andrea Melero, María Feben, Martina Parramón, Lucas Salomon Pereira, Sergio Lucas Pérez, Ángel Leonardo Ramos, Anabel Robles, Lisseth Ainhoa Rubio, Sara Torres, Abril Villanova, Pei Pei Ye Xia i els docents Eva Navas i Alexandre Noguerol.

Amb la col·laboració en l’edició de vídeo d’Andrés Pino / Conjunto Vacío 

Música: Niki N.Phaser i Jam da Silva

EN RESiDÈNCiA és un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona (Barcelona Cultura) i el Consorci Educació Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència del coreògraf João Lima a l’institut Bernat Metge ha comptat amb el comissariat i la coordinació del Mercat de les Flors-Graner. 

PREESTRENA!!!!

Després de mesos molt intensos a l’aula amb el João i de seguir trobant-nos tot i les circumstàncies, a través de la pantalla, arribem al final de curs amb ganes de compartir alguns instants, moments, imatges…al voltant de les propostes que hem anat treballant aquest curs i us convidem a reflexionar sobre com el cos pot redimensionar les distàncies entre la superfície i la interioritat de les coses. 

Us compartim un tast d’Aprender con Tacto, la peça de vídeo que tanca un curs convuls i especial i que demà estrenarem online. 

AQUÍ VA EL TEASER: https://vimeo.com/427292586

I demà…compartirem Aprender con Tacto amb tots vosaltres a partir de les 11h en aquest enllaç: https://vimeo.com/426955600

“Aprender con tacto” és un registre de fragments íntims que sorgeixen a partir de memòries personals d’un procés d’art i educació. Un entrellaçament d’experiències en el qual les joves artistes toquegen diverses formes de (des)coneixement”.

 “A través del sentits del cos ens exposem a que alguna cosa ens toqui, ens succeeixi, ens transformi. És per això que per formular sentits propis sobre el que som i per imaginar el que podem esdevenir explorem una pluralitat de gestos: obrir i tancar els ulls, mirar a poc a poc, escoltar, tocar-nos a nosaltres mateixos, als altres i a l’espai, viure les trobades, parlar sobre el que ens passa, compartir instants reconeixibles i irreconeixibles, cantar i ballar intensament, aturar-nos en els detalls, sentir sense pressa i cultivar l’atenció. 

Amb l’alumnat de 4t d’ESO Nimra Abbas, Víctor Antoranz, Jesús Augusto Chacón, Jackson Abel Falcón, Ausah Hayat, Carla Lara Morales, Dalila López, Ainhoa Martín, Andrea Melero, María Feben, Martina Parramón, Lucas Salomon Pereira, Sergio Lucas Pérez, Ángel Leonardo Ramos, Anabel Robles, Lisseth Ainhoa Rubio, Sara Torres, Abril Villanova, Pei Pei Ye Xia i els docents Eva Navas i Alexandre Noguerol.

Amb la col·laboració en l’edició de vídeo d’Andrés Pino / Conjunto Vacío 

Música: Niki N.Phaser i Jam da Silva

Aprender con tacto.

A lo largo de casi seis meses de encuentros semanales con un grupo de alumnos del Institut Bernat Metge, nos hemos interrogado sobre el sentido de la experiencia artística. Así, durante este período (abruptamente interrumpido por la pandemia), desplazamos nuestra atención hacía la práctica del sentir: una apuesta por el arte como mediación entre el sujeto y el mundo. Para esto, reivindicamos una pedagogía sensible, que nos permita, en igual medida, desafiar los saberes establecidos y ofrecer una apertura para lo que aún no se conoce.

A través de los sentidos del cuerpo nos aventuramos a que algo nos toque, nos suceda, nos transforme. De ahí, para formular sentidos propios sobre lo que somos e imaginar lo que podemos devenir, exploramos una pluralidad de gestos: abrir y cerrar ojos, mirar despacio, escuchar, tocar a sí mismos, a los otros y al espacio, vivir los encuentros, hablar sobre lo que nos sucede, compartir instantes reconocibles e irreconocibles, cantar y bailar intensamente, detenerse en los detalles, sentir sin prisas y cultivar la atención. Una práctica incierta de contacto, de dentro para fuera y viceversa. Un proceso en el que el cuerpo está comprometido en redimensionar las distancias entre la superficie y la interioridad de las cosas.

Aprender con tacto es un registro de fragmentos íntimos que emergen a partir de memorias personales de un proceso de arte educación. Un entrelazamiento de experiencias en el que las jóvenes artistas manosean diversas formas de (des)conocimiento.

João Costa Lima

Barcelona, 4 de junio de 2020.                                 

                                                                              

Contaminació

Va ser un dia molt especial. Perquè era el moment en el que compartíem amb el professorat tot el que havíem après. Uns moments abans de començar estava molt nerviosa, però durant l’espectacle vaig estar tranquil·la i vaig sentir una emoció desconeguda. Al acabar em vaig sentir orgullosa de mi i dels meus companys. Va ser molt bonic! Al principi em vaig sentir tensa, perquè no sabia quina seria la reacció del professorat, però vaig notar que ells no sabien que estàvem fent i van quedar flipant. Ens va sortir molt bé, jo no m’ho esperava. (Nimra).

Sensació de nervis, curiositat pel professor que em tocaria agafar. Em va impactar que hi haguessin més de 20 profes. Al principi, com eren molts els que observaven, em produïa molts nervis, a mesura que avançava la sessió m’anava tranquil·litzant al observar que els agradava. (Maria V.)

Sensació de nervis, sobretot abans i durant la sessió.  Al acabar tranquil·litat. Em sentia orgullós pel meu treball a classe. (Sergio)

Orgullós de la nostra feina. Va ser xulo que ens veiessin els profes i els hi agradés. Jo em sentia nerviós i emocionat alhora. (Jesús)

Primer em vaig sentir nerviós, quan vàrem començar em vaig tranquil·litzar. Vaig gaudir de la sessió, i em va agradar que estiguessin els professors allà. Va ser molt divertit tinc ganes de repetir-ho amb més públic. (Victor)

Al principi feia vergonya, al arribar sensació de nervis , però al estar tots junts em vaig divertir molt. Quan estàvem tots en cercle al final, m’incomodava una mica el silenci. (Abril)

Al principi estava nerviosa  i tenia por a equivocar-me, però a mesura que avançava el temps i anàvem fent les activitats, com estava amb els meus companys em sentia més segura. Va ser una mica incòmode que tots els profes estiguessin mirant. (Ainhoa)

Per la sessió de contaminació no estava nerviosa malgrat que tenia curiositat per la reacció dels professors. (Martina)

La sessió de dimecres va ser interessant perquè mai ens mostrem davant dels altres, va ser divertit i entretingut. Els comentaris dels professors varen ser curiosos i escassos, però no es fàcil ni pels professors ni pels alumnes. (Abel)

Em va semblar molt interesant compartir part del nostre treball amb els professors. Al principi estava impacient per ensenyar el que teníem preparat. Va ser una experiència  diferent i  molt especial . (Sara)

Al principi estava molt nerviosa però a la vegada emocionada per ensenyar als professors el que havíem preparat. Mentre ho fèiem em sentia tranquil·la ja que tots estàvem molt concentrats, tot anava a la perfecció. Posar-nos en rotllana amb els professors per comentar la sessió va ser estrany però reconfortant. (Anabel)

Abans de fer l’exposició estava molt nerviosa però m’ha emocionat molt veure a tots els profes i alumnes junts. I va ser satisfactori veure el nostre treball complet. (Lisseth)

Passegem i llegim el barri.

Sessió 10/02/2020 .

Al principi vaig pensar que era una activitat molt rara, però després vaig veure que és el que fèiem. Quan vàrem  començar tenia vergonya i no volia ser la líder, però després em vaig sentir bé al veure altres companys fent unes figures molt boniques. Quan vàrem tornar i vam fer una petita representació sobre el que havíem vist durant el passeig, allò em va sorprendre, perquè els meus companys van fer coses “extrasorprenents”. Va ser un moment silenciós amb escenes màgiques. Va ser una experiència molt bona i voldria repetir-la. (Nimra)

Sessió xula i innovadora, m’ha agradat utilitzar un entorn diferent: el carrer. (Maria V.)

Sortir al exterior ha sigut innovador però avorrit. (Sergio)

Sessió divertida, sortir al carrer i fer gestos i figures en un entorn diferent m’ha agradat. No m’ha agradat que no hem estat capaços de mantenir el silenci. (Jesús)

Sessió on hem utilitzat molt la imaginació, i malgrat no hem pogut aguantar el silenci, ha estat una bona experiència.  (Abril)

Ha sigut una experiència molt enriquidora i divertida, perquè ha sigut una experiència nova. (Victor)

No m’ha agradat gaire sortir al carrer perquè em semblava avorrit no estar fent una cosa de forma activa i col·lectiva. (Ainhoa)

He tingut sensació de relaxació i observació pels demés. Al principi una mica d’inquietud per saber el que anàvem a fer i com seria l’activitat. (Martina)

Sessió desordenada perquè no s’han assolit els objectius tal i com jo els he entès. M’ha agradat la sessió perquè ha estat diferent del que fem habitualment  (Abel)

Conec aquest barri i estic acostumada a passejar per ell, però aquest va ser un passeig diferent ja que tots prestàvem atenció a l’entorn. Em va agradar veure els moviments dels meus companys un per un. (Sara)

La sessió ha sigut molt inesperada i original, ja que hem fet l’exercici al carrer sentia com que teníem públic. Em donava una mica de vergonya, però ha sigut divertit. (Anabel)

Ha sigut curiós passejar per el nostre barri. I he après coses noves sobre ell . També hem fet figures  curioses i originals. Estàvem en contacte amb l’entorn , ha sigut una experiència renovadora  i he vist el barri d’una altra manera. (Lisseth)

Leloleilariloilo

La classe d’avui ha sigut més activa i improvisada que les altres. Normalment, al principi de cada sessió, fem una xerrada reflexionant sobre el que hem fet anteriorment. Però avui no, i això ha fet que estiguem més motivats i concentrats en l’activitat.

Hem fet activitats com la de copiar al company, en la que milloràvem els reflexos i una altre de fer l’oposat que el company. Aquesta activitat era molt interessant ja que moltes vegades esperaves una resposta i el company ho feia a la seva manera.  A l’hora de cantar i fer “beatboxing” hem estat molt a gust de provar coses noves que no havíem fet mai i no resultaven tan difícils com pensàvem. Avui la nostre sensació ha sigut de ganes de fer més i de comoditat amb el ambient que hi havia com a classe. No estàvem cansats per tant hem rendit més del habitual.

PREGUNTEM A EN JOAO

On volem arribar amb tot això?

Que experimenta al cos amb la classe?

Per que genera tantes sensacions al tacte corporal?

Perquè hem de fer figures amb el cos?  

Seguirem fem al mateix en un futur?

Perquè no podem treballar fora del gimnàs?

Farem una exposició del que fem a final del curs?

Quin serà el resultat final del que estem fent?

Que podem aportar per que les activitats siguin mes productives?

En que ens ajuda els exercicis que fem a cada sessió?

Perquè alguns exercicis els fem amb els ulls tancats?

Per a que serveix conèixer l’espai?

Podríem escollir algun dia nosaltres les activitats?

En que ens ajudaran aquestes activitats en un futur?

Perquè serveix aquesta experiència?

Perquè es difícil confiar en els altres?

Hi ha passos per fer una creació?

Perquè es necessari  donar tantes voltes abans d’assolir un objectiu?

Com serà el nostre espectacle?

Quin nom tindrà el resultat final?

Que es el més important a l’hora de composar  una obra?

Perquè ens costa concentrar-nos?

Com es sincronitzen el ballarins?

Que fa que un ball sigui bo?

Perquè al tancar els ulls l’espai es fa mes gran?

Que ens aporta aquesta experiència?

Cap a on estem dirigint aquest projecte?

Quin exercici causa mes sensacions?

Que sents en els exercicis de confiança?

Sents que tens mes confiança amb els teus companys?

Com sents la teva veu al realitzar els càntics, t’agrada el que sents?

Que estem aprenent?

Quines habilitats estem millorant?

Bill Viola, “Miralls de l’invisible”

Avui, 16 de desembre,  els alumnes del Bernat Metge que estan en el projecte Creadors en Residència hem assistit al museu La Pedrera ,Casa Milà, situada a Passeig de Gràcia, l’edifici és d’estil modernista i té una estructura única, és una de les obres arquitectòniques de Antoni Gaudí, famós arquitecte modernista català.

Hem anat a veure una exposició d’art anomenada “Miralls de l’invisible” d’un dels videoartistes estatunidenc més famosos, Bill Viola, que tractava sobre el pas del temps.

Era una exposició diferent, amb vídeos que, en moltes ocasions semblaven fotografies, fotografies que es movien a càmera lenta. Totes les obres tenien en comú la representació de persones, en diferents situacions y de diferents formes.

A l’entrar a l’exposició ens ha semblat tot una mica estrany, però a mesura que ens anàvem introduint al món de la imatge i el video, de la lentitud, de les sensacions i les expressions, ens a començat a enganxar, cada vegada teníem més interès per saber com anaven canviant les imatges, com evolucionaven, quin sentit tenia tot plegat i com ens feia sentir a nosaltres.

Hem acabat la sessió amb una posada en comú dels sentiments i sensacions que ens ha generat l’obra de Bill Viola.

Ha sigut una experiència molt enriquidora. Creiem que estem aprenent, no només a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i al nostre cos, sinó també estem aprenent a valorar diferents aspectes de la cultura artística com la dansa, la imatge, la música…