18. 02. 2020 SESSIó CONTAMINACIó

BLANCA PÉREZ-PORTABELLA. Docent.

18.02.2020, 13:30 hrs, Vam celebrar la sessió de contaminació a l´institut Pedralbes. Els alumnes van fer prèviament flyers i pòsters per convidar a professors, tutors i companys. Els resultat va ser una sessió de contaminació plena d´amics, curiosos i coneguts que entre tots vam ser capaços de crear un ambient de creativitat i confiança.

Edurne Ballesteros explica l´objectiu de la sessió de contaminació.
Anna Lopez explica el perquè del dispositiu de presentació.

Cada alumne portava una fotografia que servia com a disparador per comentar les activitats que fem amb la Bea.

Laia Marín Explica la seva experiència a les sessions de relaxació.
Claudia Lidón explica la seva experiència a les sessions fetes a La Caldera.
Rosita Revollo explica les sessions de manipulació del cos del company.
Hajar Ouacha explica la sortida a La Poderosa.

A banda d´explicar el que fem també es van afegir comentaris sobre com anem desenvolupant els nostres afectes al grup, i comentaris entorn a la part acadèmica del projecte.

Laia Marín. Como una pequeña família.
Mar Miranda. Si no se hace un examen.., entonces cómo se evalúa?.

L´objectiu principal era compartir l ´experiència, i quina millor manera que fer passar als participants per una experiència corporal comunitària i col·lectiva.

Rotllana !

I per acabar.., una meravellosa sessió de relaxació guiada per la Béa. Molt gratificant estar tant de chill a l´institut, alumnes i professors plegats.

Els assistents van estar molt agraïts per la sessió de contaminació, vam sortir empoderats , animats i relaxats, la Béa es va fer estimar!

11.02 SESSIÓ A LA CALDERA

Està en joc la nostra confiança i el nostre cos, el no sobrepassar els límits de l´altre, tractar amb cura el cos de l´altre, relacionar-me amb el cos de l´altre des-de l´escolta activa.
El que en altres contextos és entès com a errada aquí és material de treball. A En Residència pots ser vulnerable. Les errades es veuen d´una altra manera, ens fan ser vius.
En Residència? un espai per conèixer-nos a nosaltres mateixos, i als altres, un espai on fer activitats que ens agraden de veritat.
Relaxació, expressió, confiança, espai on trobar la meva zona de confort, espai on relacionar-me amb els altres, conèixer el propi cos i el cos dels altres.

28.01.2020 RUBEN ÁLVAREZ.

Avui, durant el pas de Gloria per la ciutat de Barcelona, i a causa d’aquesta, s’ha decidit suspendre la sortida a la Caldera, l’espai de creació que dóna suport al projecte “ En *Residència”. Decidim fer classe normal en el gimnàs i prosseguir amb el nostre projecte. Primerament, vam esperar a la Bea, perquè arribava tard a causa del temporal. Vam fer temps escoltant les nostres cançons. Quan finalment va arribar la Bea, ens va trobar a tots en la nostra zona de confort, i ens va fer sortir d’ella, triant a diverses persones ( entre elles jo) perquè, amb els auriculars, recreéssim una versió “En Residència” de Jerome Bel cantant molt i molt fort , sense que els altres sentin la música.
Com ningú estava molt convençut, va triar a tres persones per a cantar, i ella tenia el “control” sobre les nostres veus, amb les quals podia augmentar o disminuir el volum.
Més tard, vam tornar a reprendre un antic exercici que teníem apartat des de fa un temps: un escalfament compartit, per a començar a moure el cos fàcilment, recorrent el gimnàs de costat a costat. amb una variant: que no sols ens movem per tot l’espai i sense direcció fixa. “Som com a ocells” matisa Bea . Després de ser ocells per tot el gimnàs, passem a fer una cosa més recurrent: Practicar el *dembow. Aquesta pràctica que van introduir unes alumnes de la classe, ha passat a ser moviment insígnia d’En *Residència. El contacte del cos és el que interessa, eliminant qualsevol connotació sexual. Al final de la sessió, Bea ens va recordar que “estem en procés d’aprenentatge” i ens queda un llarg viatge fins a aconseguir els nostres objectius.

ROSITA REVOLLO – QUÉ ES EN RESIDENCIA PARA MI

En Residència es una optativa en la que te enseñan a tener confianza en ti mismo y en los demas compañeros,y se comparten ideas y opiniones con el grupo o pareja de trabajo.

En residensia se trabaja con el cuerpo la musica la mente y la confianza y se necesita estar relajados y concentrados en el momento de trabajar.

LAIA MARIN. 14 – 1 – 20

No ens vèiem des de desembre, i la Bea ens va rebre amablement, preguntant-nos què tal ens havien anat les vacances i felicitant-nos l’any nou. També vam parlar de la nostra visita a “la poderosa” i de les nostres experiències: Segons les opinions del grup, tots pensem que va ser molt interessant el veure un lloc tan agradable per a crear art. A més, ens actualitzem tots una mica, posant-nos al dia i tornant a la rutina.
Iniciem oficialment la sessió quan comencem a parlar del que farem en un futur, i les nostres idees per a crear alguna cosa junts. Vam tenir idees molt bones, gairebé totes relacionades amb la música i nosaltres fent alguna actuació en “grup”.
Gràcies a aquesta conversa, Bea treu el tema del concepte de “grup”. Alguna cosa que anirem treballant a mesura que vagi passant el curs.
Donem pas a una activitat molt entretinguda, que va sorgir de sobte i sense preparació: Fem un cercle (o ens movem, depèn de moment), algú canta, i si una persona se sap la cançó, la segueix. Després algú canvia la cançó, i així successivament fins a crear una espècie d’harmonia sincronitzada. Al principi ningú volia cantar, però a mesura que anàvem obrint-nos a poc a poc, cantàvem cada vegada més i confiàvem més en nosaltres.

Per a finalitzar la sessió, Bea ens pregunta: Què és el que us ha agradat més?

I algunes respostes van ser:
•La connexió
•La melancolia d’algunes cançons
•Les diferents cultures
•La varietat d’estils i anys de diferència
Etc.

I creiem que, una d eles coses que resumeix aquesta sessió, és una frase que va dir Bea abans de marxar:

“Hauríem d’aconseguir que la música no parés, i que si para, que sigui per a crear un silenci igual de poderós que la música en si. Així hi haurà més potència quan algú surti a cantar.

18.12 ADA LLOPIS I GEORGINA HIDALGO: LIKES

El passat dia 18 de desembre els alumnes de residència vam ser a la poderosa juntament amb un grup de l´institut Moises Broggi a veure lóbra “Likes” feta per l´artista Nuria Guiu i a fer diverses activitats. Primer , la Mónica Muntaner, que codirigeix la Poderosa ens va ensenyar les diferents habitacions de la Poderosa i en acabar vam anar a desdejunar. La Poderosa és l´espai per la dansa i els seus contaminants on treballa la Bea juntament amb la Mónica.

Sucs , entrepans i coraissants bonissims que ens van preparar

Després vam seure a la sala i vam veure la peça Likes de la Núria Guiu. La Núria comença amb una explicació sobre els seus estudis d´antropología i de com Likes va començar arrel del seu treball a la carrera sobre els objectes de prestigi .La peça Likes va de la relació que hi ha entre els likes que fem a internet i el cos, l´exposició del cos. La Núria ha extret part de la coreografía de balls d´internet, coreografies d´artistes com Ed Sheeran ó Justin Biber. A mida que nosaltres aplaudiem ella s´anava treient roba.

En acabar la peça, l’artista ens va demanar que li féssim les nostres preguntes, així que vam fer grups per a comentar l’obra i pensar bé les preguntes

Vam estar parlant, també els alumnes del Broggi, i van sortir alguns comentaris de com que el públic amb els seus likes era el que forçava que s´anès treient la roba, vam debatir si la sensació era d´alliberament ó bé al contrari de sentir-se empresonat, com va comentar l´Edurne: “Primer mostraves una part de tu, però cada cop quedes més exposada i atrapada.”, a nosaltres ens va donar la sensació que cada cop estava més forçada a ensenyar-se, també ens va donar la sensació que la cortina de fum podría simbolitzar un espai or trobar-se ella mateixa. ens va sorpendre quan ens va dir que la peça havía començat quan ella va cmençar a parlar i no a ballar. Parlar sobre l´escenari , en l´escena ja és una exposició, la Núria ha mesurat i preparat molt bé les paraules que ens volia dir.

Després d’això, els alumnes del Broggi van marxar i nosaltres vam fer una sessió d´En Residència:
La sessió a la Poderosa va ser una experiència única ja que vam poder obrir-nos més als nostres companys i mostrar amb més llibertat diferents gustos. Vam ballar un tipus de ball que no és comú ballar-lo en espais com els instituts. En estar en la Poderosa, la nostra faceta artística va sortir a relluir, cosa que en l’institut no és tan fàcil. Vam ballar, cantar, vam fer *asmr i ens ho vam passar genial. Estem molt agraïts per aquesta experiència.


EDURNE I ANNA

10 de Desembre 2019

El joc de les cadires ja és una coreografía.

Vídeo fet per les alumnes Edurne Ballesteros i Anna López on es registra la sessió de joc del día 10 de desembre on es va debatir entorn les possibilitats coreogràfiques dels jocs.

AINARA CORIA: POSICIONES DE DESCANSO 12Noviembre

Antes de empezar la sesión, como de costumbre, Bea, intenta conectar directamente con cada célula creativa de cada uno de los alumnos/participantes. El fin de esto, a parte de crear más confianza, es llegar a una idea más concreta de cara a la creación del proyecto de final de curso.

Con una simple pregunta nos hace reflexionar a cada uno y así empezar una conversación sobre nuestros gustos personales y a continuación llegar a una conclusión conjunta más profunda de la pregunta; 

¿QUE ME GUSTA HACER?

<<Lo que nos gusta hacer es lo que nos representa, la mayoría de cosas que nos apasionan las solemos compartir en la intimidad, no todo sale a la luz.>>  

Bea comparte un poco de sus gustos como artista y sus pensamientos y sentimientos hacia estos; <<El baile engloba culturas y estilos>>.

Finalmente compartiendo estas palabras , escribimos en nuestro diario personal y luego compartimos en grupo, cada uno va diciendo lo que le gusta; me gusta bailar hip hop, me gusta cantar en mi habitación, dibujar en el suelo, ó hacer una coreografía tipo Beyoncé, Aprender otros tipos de baile/danza movimiento corporal que no sea el típico de música pop , tocar un instrumento, bailar pero no de la forma habitual/normal, temas de imagen y vídeo, me gusta tocar el ukelele, guitarra, saxo y clarinete…, Así es como llegamos a la conclusión de que el proyecto creativo debe ser heterogéneo, decidimos no concretar ni cerrar nada, pero hemos puesto “sobre la mesa” nuestros gustos.

<<Juntar lo idividual y colectivo crearía un proyecto amplio de arte y creación. >>

<<Pensar y compartir ideas es fundametal para crear algo en grupo>>

Después de esta charla, Bea guía la sesión de relajación con la que introducimos siempre la clase. Esta vez se centra en las diferentes maneras que nuestro cuerpo puede estar descansado, en que posiciones podemos estar cómodos sin tener que hacer esfuerzo fisico ninguno. 

Estas son algunas fotos de este proceso:

“Cada vez que diga cambio nuestro cuerpo procede a moverse para ir a otra posición de descaso” Y vamos registrando diferentes posiciones de descanso.

Béa pregunta; Quien tiene un tema musical y que quiera compartir con nosotros?. Darren Criss!, me gusta porque sus letras son muy bonitas…, me inspira mucho. Nos juntamos y hacemos las posiciones de descanso mientras escuchamos el tema que nos propone Laia. Not alone de Darren Criss. 



PRESESNTACIOSN DELS ALUMNES. EXPOSICIÓ AL BLOG

A partir de diferents assajos i temptatives de presentacions , finalment alguns alumnes s´han animat a exposar-se al blog i fer petites presentacions personals.., us deixem amb els atrevits de classe:

HAJAR PRESENTACIÓ

La Béa em mou el cap en una sessió de relaxació.

Hola, me llamo Hajar, se pronuncia Aya,  tengo 16 años mis padres son de Marruecos pero yo he nacido en Manresa. Estudio en Pedralbes, Barcelona y hago una asignatura que se llama En Residencia, me gusta mucho la asignatura . A veces vamos al parque de Cervantes y hacemos actividades, para concentrarnos más. 

Los martes viene una artista que se llama Bea Fernandez hacemos relajación, juegos para mover todo el cuerpo con música de fondo. 

Cada uno con una esterilla busca un sitio de su agrado en el gimnasio nos relajamos y buscamos posiciones de descanso.

Amb el meu grup de companys al Parc Cervantes.


ANNA LÓPEZ. PRESENTACIÓ

Em dic Anna, i sóc de Barcelona.
m’agrada molt la fotografia i tot el relacionat amb els audiovisuals, m’agrada molt veure les coses des de diferents punts de vista. La música em fa feliç, i des de petita he tingut bones influències musicals. també m’agrada molt conèixer gent nova i veure llocs nous. Odio els números, mai m’han agradat i mai se m’han donat bé, tampoc les lletres, cosa que m’ha causat grans dubtes a l’hora de pensar en el que vull fer en un futur.
Des de petita he fet ball però quan vaig començar l’institut vaig deixar el ball, cosa que em penedeixo molt, encara que penso que mai és tard. Sobre aquest tema sempre he fet balls mes urbans, encara que vaig fer un any de clàssica. Actualment m’agradaria començar de nou en el ball més clàssic i més disciplinat. dibuixar m’ajuda a esplaiar-me i a expressar coses que no puc expressar amb paraules, igual que la música. m’agrada riure i estar amb la gent que vull, m’inspira i em fa sentir bé.
la naturalesa m’inspira, em relaxa i em fa molt feliç i els animals són una cosa molt significativa per a mi.

EDURNE BALLESTEROS.PRESENTACIÓ


Hola em dic Edurne, tinc 15 anys. Em construeix la meva família, perquè és la gent que em fa feliç i considero que és vital que em facin feliç. Em construeix també els meus amics més pròxims perquè són persones que sempre estan donant-me suport en els bons moments i en els no tan bons. Em construeix i m’identifica estar sempre rient-me perquè sense riure no sóc ningú. Em construeix fer esport, sobretot sortir a córrer i jugar a futbol i juntament amb la música i dibuixar, són els moments on penso sobre la meva vida i quan em relaxo. La meva base en la vida és ser feliç i voler a la gent que em vol.

LAIA MARIN. PRESENTACIÓ.

Em dic Laia Marín, i alguna cosa que em descriuria molt bé seria la paraula “somiadora”. M’agrada molt fantasiar amb el que porta el futur, i m´agrada pensar en la persona que seré d’aquí uns anys. No estic molt segura de com és la meva personalitat, però sí que sé qui vull arribar a ser: ambiciosa, carismàtica, sense por d’afrontar els problemes, empàtica…I crec que “En Residència” m’ajuda molt a convertir-me en aquesta persona. Les nostres professores ens animen a ser nosaltres mateixes, però a més ens divertim i anem construint la nostra futura personalitat (en part) gràcies a elles i als exercicis.
Finalment, m’agradaria dir que el que ens defineix és qui volem arribar a ser, no el que volem canviar.


MARIA JOSE GARCIA. PRESENTACION

soy Maria Jose Garcia , soy de Honduras ,Tegucigalpa , no tengo 15 años pero tampoco 18 , me gustan los animales , no tengo herman@s , me gusta el baile , la música y la fotografía , me gustaría tocar la guitarra y el piano . Mi mayor anhelo es ayudar a los niños con cáncer y los que están en la calle, no tengo hijos , tengo muy buena relación con mi familia y me gusta aprender cosas nuevas .

Classe dimarts 5/11/19

Hola, sóc la Júlia Sánchez i us explicaré la classe que van fer els meus companys d’En Residència.

Em vaig presentar com a encarregada de fer fotos i gravar les activitats que feien durant les dues hores de classe, així que veure des de fora com s’ho passaven els meus companys em va servir també per a prendre apunts,etc…

Normalment comencem amb una activitat relaxada, com per exemple exercicis de respiració o de relaxar el cos. En canvi ahir els meus companys van començar amb una activitat més moguda; el joc de la corda. Consisteix en fer un cercle i una persona vagi al mig. Qui està al mig ha de moure la corda en forma circular de manera que els altres hagin de saltar-la per no ensopegar. Qui toqués la corda amb els peus,s’havia de posar ell/a al mig.

El joc més enèrgic des de el meu punt de vista va ser el de la bomba. La persona que estava al mig deia quant de temps li faltava a la bomba (la pilota) per a explotar. Així que cada vegada els meus companys se l’havien de passar més ràpid. Si algú li esclatava la bomba a les mans, s’havia d’asseure amb les cames estirades, de manera que quan el company del seu costat hagués de passar la pilota, l’hagués de saltar.

Després van fer diversos jocs amb la pilota. Seguien en cercle, i havien de passar-se la pilota el més ràpid possible,van afegir dir el nom d’un company i després passar-li a un altra, per a despistar.

Cap al final de la classe van començar els jocs relaxats. Amb el nostre diari d’artista vam dibuixar traços de diferents temps,intensitats i espais.

Per últim, van jugar amb el cos. Per parelles, anaven dient quina part de cos havien de moure. Per exemple: amb el peu fer traços lents i després ràpids, etc… Després vam fer respiracions.

La classe em va semblar diferent, ja que en comptes de començar amb activitats relaxades, van començar amb mogudes. Em va semblar una classe divertida, vaig veure que s’ho passaven bé.

El joc de la bomba
Continuitat,discontinuitat,intensitat,espai,temps…