Mes: Gener de 2020

Avui, durant el pas de Gloria per la ciutat de Barcelona, i a causa d’aquesta, s’ha decidit suspendre la sortida a la Caldera, l’espai de creació que dóna suport al projecte “ En *Residència”. Decidim fer classe normal en el gimnàs i prosseguir amb el nostre projecte. Primerament, vam esperar a la Bea, perquè arribava tard a causa del temporal. Vam fer temps escoltant les nostres cançons. Quan finalment va arribar la Bea, ens va trobar a tots en la nostra zona de confort, i ens va fer sortir d’ella, triant a diverses persones ( entre elles jo) perquè, amb els auriculars, recreéssim una versió “En Residència” de Jerome Bel cantant molt i molt fort , sense que els altres sentin la música.
Com ningú estava molt convençut, va triar a tres persones per a cantar, i ella tenia el “control” sobre les nostres veus, amb les quals podia augmentar o disminuir el volum.
Més tard, vam tornar a reprendre un antic exercici que teníem apartat des de fa un temps: un escalfament compartit, per a començar a moure el cos fàcilment, recorrent el gimnàs de costat a costat. amb una variant: que no sols ens movem per tot l’espai i sense direcció fixa. “Som com a ocells” matisa Bea . Després de ser ocells per tot el gimnàs, passem a fer una cosa més recurrent: Practicar el *dembow. Aquesta pràctica que van introduir unes alumnes de la classe, ha passat a ser moviment insígnia d’En *Residència. El contacte del cos és el que interessa, eliminant qualsevol connotació sexual. Al final de la sessió, Bea ens va recordar que “estem en procés d’aprenentatge” i ens queda un llarg viatge fins a aconseguir els nostres objectius.

En Residència es una optativa en la que te enseñan a tener confianza en ti mismo y en los demas compañeros,y se comparten ideas y opiniones con el grupo o pareja de trabajo.

En residensia se trabaja con el cuerpo la musica la mente y la confianza y se necesita estar relajados y concentrados en el momento de trabajar.

No ens vèiem des de desembre, i la Bea ens va rebre amablement, preguntant-nos què tal ens havien anat les vacances i felicitant-nos l’any nou. També vam parlar de la nostra visita a “la poderosa” i de les nostres experiències: Segons les opinions del grup, tots pensem que va ser molt interessant el veure un lloc tan agradable per a crear art. A més, ens actualitzem tots una mica, posant-nos al dia i tornant a la rutina.
Iniciem oficialment la sessió quan comencem a parlar del que farem en un futur, i les nostres idees per a crear alguna cosa junts. Vam tenir idees molt bones, gairebé totes relacionades amb la música i nosaltres fent alguna actuació en “grup”.
Gràcies a aquesta conversa, Bea treu el tema del concepte de “grup”. Alguna cosa que anirem treballant a mesura que vagi passant el curs.
Donem pas a una activitat molt entretinguda, que va sorgir de sobte i sense preparació: Fem un cercle (o ens movem, depèn de moment), algú canta, i si una persona se sap la cançó, la segueix. Després algú canvia la cançó, i així successivament fins a crear una espècie d’harmonia sincronitzada. Al principi ningú volia cantar, però a mesura que anàvem obrint-nos a poc a poc, cantàvem cada vegada més i confiàvem més en nosaltres.

Per a finalitzar la sessió, Bea ens pregunta: Què és el que us ha agradat més?

I algunes respostes van ser:
•La connexió
•La melancolia d’algunes cançons
•Les diferents cultures
•La varietat d’estils i anys de diferència
Etc.

I creiem que, una d eles coses que resumeix aquesta sessió, és una frase que va dir Bea abans de marxar:

“Hauríem d’aconseguir que la música no parés, i que si para, que sigui per a crear un silenci igual de poderós que la música en si. Així hi haurà més potència quan algú surti a cantar.

El passat dia 18 de desembre els alumnes de residència vam ser a la poderosa juntament amb un grup de l´institut Moises Broggi a veure lóbra “Likes” feta per l´artista Nuria Guiu i a fer diverses activitats. Primer , la Mónica Muntaner, que codirigeix la Poderosa ens va ensenyar les diferents habitacions de la Poderosa i en acabar vam anar a desdejunar. La Poderosa és l´espai per la dansa i els seus contaminants on treballa la Bea juntament amb la Mónica.

Sucs , entrepans i coraissants bonissims que ens van preparar

Després vam seure a la sala i vam veure la peça Likes de la Núria Guiu. La Núria comença amb una explicació sobre els seus estudis d´antropología i de com Likes va començar arrel del seu treball a la carrera sobre els objectes de prestigi .La peça Likes va de la relació que hi ha entre els likes que fem a internet i el cos, l´exposició del cos. La Núria ha extret part de la coreografía de balls d´internet, coreografies d´artistes com Ed Sheeran ó Justin Biber. A mida que nosaltres aplaudiem ella s´anava treient roba.

En acabar la peça, l’artista ens va demanar que li féssim les nostres preguntes, així que vam fer grups per a comentar l’obra i pensar bé les preguntes

Vam estar parlant, també els alumnes del Broggi, i van sortir alguns comentaris de com que el públic amb els seus likes era el que forçava que s´anès treient la roba, vam debatir si la sensació era d´alliberament ó bé al contrari de sentir-se empresonat, com va comentar l´Edurne: “Primer mostraves una part de tu, però cada cop quedes més exposada i atrapada.”, a nosaltres ens va donar la sensació que cada cop estava més forçada a ensenyar-se, també ens va donar la sensació que la cortina de fum podría simbolitzar un espai or trobar-se ella mateixa. ens va sorpendre quan ens va dir que la peça havía començat quan ella va cmençar a parlar i no a ballar. Parlar sobre l´escenari , en l´escena ja és una exposició, la Núria ha mesurat i preparat molt bé les paraules que ens volia dir.

Després d’això, els alumnes del Broggi van marxar i nosaltres vam fer una sessió d´En Residència:
La sessió a la Poderosa va ser una experiència única ja que vam poder obrir-nos més als nostres companys i mostrar amb més llibertat diferents gustos. Vam ballar un tipus de ball que no és comú ballar-lo en espais com els instituts. En estar en la Poderosa, la nostra faceta artística va sortir a relluir, cosa que en l’institut no és tan fàcil. Vam ballar, cantar, vam fer *asmr i ens ho vam passar genial. Estem molt agraïts per aquesta experiència.

10 de Desembre 2019

El joc de les cadires ja és una coreografía.