Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/1T4l9H5

El passat divendres 5 de Febrer  l’optativa de Creadors en residència vam anar al Caixa   Fòrum per veure una exposició d’art contemporani: Parlo sabent que no es tracta d’això.

Van fer un concurs de comissaris i el guanyador va ser Juan Canela el qual va fer aquesta exposició al Caixa Fòrum, el comissari era qui decidia quins artistes posaven obres d’arts a la seva exposició, la col·lecció era de del Caixa Fòrum i el MACBA.

Una de les peces que més ens va impactar tant per la seva originalitat com perquè estava molt treballada va ser l’obra anomenada autoretrat de l’artista Abrahan Cruz Villegas que era unes fotos seves pintades de color lila fluix.

Una obra era del Pep Vidal, aquesta era la Tesi Doctoral del propi autor en el qual al principi de la tesi hi havia apuntat molts “me acuerdo de…” i ell va tenir l’idea de continuar posant en totes les pàgines de la tesi aquesta mateixa frase.

Una altre obra era una d’una farmàcia, es deia Numerosis, era aquell rellotge que hi ha sempre amb el símbol de la farmàcia, allà el rellotge estava del rebés, i el temps anava passant molt ràpid, i de tant en tant s’anava aturant, en aquell moment sortia una paraula que costava trobar, si t’hi fixes els números al revés semblen lletres.

Al final, després d’observar amb deteniment totes les obres de l’exposició, vam anar a una cambra de plom, que de fet era una instal·lació artística anomenada “Espai de dolor”, de l’artista Joseph Beuys.  Allí normalment no s’hi pot entrar però ens van deixar entrar-hi.  Un cop dins d’aquesta cambra, i asseguts al terra,  ens van repartir un paper per a cada un i el Pep ens va explicar que a la seva tesi els darrers dies havia anat allà a escriure amb un boli verd a la nit a escriure “me acuerdo de…” en aquesta mateixa cambra.  La seva proposta va ser que féssim el mateix, o sigui, que escrivísim en un full totes aquelles coses que recordavem mentres érem allí dins, en un silenci absolut i totalment concentrats.  Hem preguntat a tots els nostres companye com es van sentir fent aquesta activitat en instal·lació artística anomenada “Espai de dolor”. Les paraules que han dit són les següents:

Atrapat, fred, segur, pensatiu, tancat, depressió, inestable, inseguretat, refugiada, mal rotllo i tristesa.

Ens ha agradat molt anar aquesta exposició perquè em pogut descobrir coses noves i moltes maneres més creatives de crear una obra d’art.