Poemas

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1QaFyXz

Les pedres de l’àmfora

Vicent Andrés Estellés

Res no m’agrada tant

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme

cloc els ulls i me’l fot.

 

Jacques Prévert

A la pesca de la ballena a la pesca de la balena,

Deia el pare amb una veu enfurida

Al seu fill Pròsper, sota l’armari estirat,

A la pesca de la balena a la pesca de la balena

Que tu no hi vols pas anar,

I per què doncs?

I per què doncs aniria a pescar un animal

Que no m’ha fet res, papà,

Ves-hi  tu,  papà, ves-te’n a pescar,

Ja que això et plau,

Més m’estime estar a casa

amb la pobra mamà

I el cosí Gaston.

Llavors amb el balener

el pare sol se n’ha anat

Sobre la mar agitada…

Heus el pare sobre el mar

Heus el fill a casa seua

Heus la balena irritada,

I heus ací el cosí gaston

que ha tombat la sopera

La sopera del bollit

La mar estava dolenta

Però la sopa era bona

I heus que sol a  la cadira
En Pròsper  es desconsola:

A la pesca de la balena no he anat

I per què doncs  no hi he estat?

Potser l’hauria caçada,

Llavors, n’hauria pogut menjar.

Però heus que s’obre la porta,

i d’aigua ben amerat

Sense alé el pare apareix,Portant balena a l’esquena

Llença l’animal a taula,

bella balena d’ull blaus,

Una bèstia com hi ha poques

I diu amb veu llastimosa:

Afanyeu-se  a esquarterar-la,

Tinc fam, tinc set, vull menjar.

Però heus que Pròsper s’alça,

Mirant el pare al blanc dels ulls,

Al blanc dels ulls blaus del pare,

Blaus com els de la balena d’ulls blaus:

I per què he d’esquarterar

aquesta pobra bèstia que res no m’ha fet?

Tant se val, us deixe la meua part,

I llença per terra el ganivet,

Però la balena  se n’apodera,

I llançant-se sobre el pare,

el travessa de part a part.

Ai, diu el cosí Gaston

Això em recorda la caça

la caça de papallones

I vet ací

Vet ací Pròsper el fill

Que prepara les esqueles

La mare es posa de dol pel seu pobre marit

La balena,  plor a l’ull,

contemplant la llar desfeta

De sobte que es lamenta:

I per què doncs aquest pobre
Imbècil he matat,

Ara els altres en llanxa a motor em seguiran

I m’exterminaran la petita família,

Llavors d’un esclafit de riure inquietant,

Es dirigeix cap a la porta i diu

A la vídua en passar:

Senyora, si algú per mi ve a preguntar,

Sigueu amable i digueu:

La balena ha eixit,

Assegueu-vos,

Espereu ací,

Dins una quinzena d’anys, sense dubte tornarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>