Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1QaFyXz
Les pedres de l’àmfora
Vicent Andrés Estellés
Res no m’agrada tant
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme
cloc els ulls i me’l fot.
Jacques Prévert
A la pesca de la ballena a la pesca de la balena,
Deia el pare amb una veu enfurida
Al seu fill Pròsper, sota l’armari estirat,
A la pesca de la balena a la pesca de la balena
Que tu no hi vols pas anar,
I per què doncs?
I per què doncs aniria a pescar un animal
Que no m’ha fet res, papà,
Ves-hi tu, papà, ves-te’n a pescar,
Ja que això et plau,
Més m’estime estar a casa
amb la pobra mamà
I el cosí Gaston.
Llavors amb el balener
el pare sol se n’ha anat
Sobre la mar agitada…
Heus el pare sobre el mar
Heus el fill a casa seua
Heus la balena irritada,
I heus ací el cosí gaston
que ha tombat la sopera
La sopera del bollit
La mar estava dolenta
Però la sopa era bona
I heus que sol a la cadira
En Pròsper es desconsola:
A la pesca de la balena no he anat
I per què doncs no hi he estat?
Potser l’hauria caçada,
Llavors, n’hauria pogut menjar.
Però heus que s’obre la porta,
i d’aigua ben amerat
Sense alé el pare apareix,Portant balena a l’esquena
Llença l’animal a taula,
bella balena d’ull blaus,
Una bèstia com hi ha poques
I diu amb veu llastimosa:
Afanyeu-se a esquarterar-la,
Tinc fam, tinc set, vull menjar.
Però heus que Pròsper s’alça,
Mirant el pare al blanc dels ulls,
Al blanc dels ulls blaus del pare,
Blaus com els de la balena d’ulls blaus:
I per què he d’esquarterar
aquesta pobra bèstia que res no m’ha fet?
Tant se val, us deixe la meua part,
I llença per terra el ganivet,
Però la balena se n’apodera,
I llançant-se sobre el pare,
el travessa de part a part.
Ai, diu el cosí Gaston
Això em recorda la caça
la caça de papallones
I vet ací
Vet ací Pròsper el fill
Que prepara les esqueles
La mare es posa de dol pel seu pobre marit
La balena, plor a l’ull,
contemplant la llar desfeta
De sobte que es lamenta:
I per què doncs aquest pobre
Imbècil he matat,
Ara els altres en llanxa a motor em seguiran
I m’exterminaran la petita família,
Llavors d’un esclafit de riure inquietant,
Es dirigeix cap a la porta i diu
A la vídua en passar:
Senyora, si algú per mi ve a preguntar,
Sigueu amable i digueu:
La balena ha eixit,
Assegueu-vos,
Espereu ací,
Dins una quinzena d’anys, sense dubte tornarà…