La posta de sol es reflectia als seus ulls, tenia un somriure a la cara, era la primera nit d‘ estiu, i ens esperava festa, diversió, amor i alegria. El meu germà petit tenia una mica de por, era la primera vegada que sortia de nit i la nostra família estava una mica preocupada. Pero aquella festa seria la més impressionant des de l’existència de la Terra, la por la canviaria per la Felicitat.
Albert
Aprofitant que properament anirem a la Fundació Tapies, hem fet una visita virtual.
L’ obra que més m’ ha agradat es diu Zoom, i és de l’ any 1946.
Expressa un rebuig a la civilització moderna; i s’hi manifesta un desig de tornar a un món preindustrial, on hi havia una relació més íntima amb la natura.
Es pot veure una mena de màscara de la cultura Maia al inrevés, d’aquesta surten com uns rajos i també es poden contemplar unes mans. Serà una mena de marca?
Albert Sanz
El divendres 23 de gener en Francesc ens va proposar fer com un ”selfie” o el dibuix d’una persona qualsevol. Ens va recomanar que fos simple i que no feia falta que sigues el retrat idèntic d’una persona. És a dir que fos esquemàtic.
Va començar en Francesc amb un exemple, va reproduir el seu primer dibuix de quan tenia 4 anys.
Després ens va tocar fer-lo nosaltres. Jo que ja en tenia una idea inspirant-me en el del Francesc vaig començar, fent un dibuix que també és de quan era molt petit.
Sense voler em va quedar molt pegat a la part superior, llavors vaig decidir fer alguna cosa, ja que sino el dibuix quedava flotant, llavors vaig dibuixar un mur de maons per sota.
Els colors que vaig triar van ser el marró pels maons, i el blau pel cel. Però com quedava el personatge tot blanc en Francesc em va dir que podria pintar els pantalons o la samarreta groga, ja que el groc és complementari del blau i queda bé amb el marro.
El passat divendres 16 de gener vam visitar el Museu Nacional d’ Art de Catalunya, el MNAC.
Està ubicat al Palau Nacional de Montjuïc, construït per a l’Exposició Internacional de 1929. És un edifici poc original, però que té unes vistes de Barcelona impressionants.
De tot el que vam veure el que més amb va sorprendre va ser la part de l’ art romànic, pels anys que tenien les pintures, per la forma que les van transportar, etc… Però dins de l’ art romànic, em va cridar l’ atenció la Lapidació de sant Esteve de Boí.
En aquesta pintura es representa les creences d’ aquella època: s’ havien de comportar bé ja que si no creien que Déu els castigaria. Per això a la pintura es veu com Sant Esteva està demanant al Senyor que li deixin de tirar pedres els altres homes.
Albert Sanz