El dimecres 28 de maig de 2014 s’ha fet una presentació conjunta de les residències de Montserrat Soto i Antònia Del Río, que durant un curs han estat “veïnes de residència”. Els dos projectes s’han presentat al vestíbul de l’auditori que comparteixen els instituts Infanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àustria. Ha estat una oportunitat excel·lent per reunir l’alumnat i el professorat d’ambdós centres, i la nostra voluntat és que només sigui la primera de futures mostres conjuntes en aquest espai comú.
L’acte ha tingut una nodrida assistència de públic. A banda del professorat i alumnat, hi hem pogut veure moltes de les persones que han col·laborat en el projecte.
“Som la Desi i en Jero, i en nom nostre i dels nostres companys de la classe de Quart B de l’Institut Joan d’Àustria us volem explicar què ha significat per a nosaltres participar a En Residència.
Aquest curs hem après moltes coses. Ens hem trobat de cara amb l’art contemporani i, si en principi ens semblava estrany i desconcertant, ara el trobem diferent, ric, liure, sense regles, una mica boig, obert a tothom, que representa el món d’avui i, per damunt de tot, molt inspirador.
Ara també coneixem millor Sant Martí de Provençals, un barri que ha estat sempre molt lluitador, i ens adonem que les ciutats són més complexes del que pensàvem.
Amb la Montserrat Soto hem seguit un procés creatiu diferent al que estàvem acostumats. Cadascú de nosaltres ha triat un tema. Al principi ens ha calgut investigar, i per fer-ho hem disposat de diverses eines i fonts: les nostres fotografies, les xerrades que ens han ofert experts en urbanisme i història del barri, les entrevistes a persones del Casal de Gent Gran del Centre Cívic, les visites al MACBA, a La Virreina i a l’Arxiu de Sant Martí. A més, hem llegit i analizat textos periodístics antics i actuals que parlaven de les transformacions de Barcelona i els seus barris. I també hem vist i analitzat dues pel·lícules, Blade Runner i OnTime, que ens han fet reflexionar sobre models de ciutat diferents a la nostra.
Paral·lelament a aquest procés de recerca hem elaborat una llibreta personal, on hem abocat tot allò que trobàvem, apreníem i vivíem en el nostre procés creatiu. I també hem dissenyat una bandera onomatopèica des d’on volem que onegi, visible i sonor, el nostre treball.
De tot el projecte valorem especialment haver tingut l’oportunitat de treballar amb una creadora que ens ha permès conèixer una manera de fer molt dinàmica. La Montserrat Soto ens ha ensenyat a aprofundir en la lectura d’imatges i textos i, sobretot, a saber trobar el sentit estètic, històric i cultural als elements més senzills del nostre entorn quotidià. Ens hem adonat de com les idees inicials es van enriquint i es transformen fins arribar a un resultat final inesperat i més interessant. Ara valorem més el treball en grup, ja que hem vist com les nostres aportacions individuals eren respectades i contribuien a l’obra final que aquí podeu veure.
Per tot això, i en nom de la classe de Quart B, moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta magnífica experiència”.