empremta, impronta, marca, petjada, traç, traça…

Seguim fem proves amb fang. Anem al parc de Cervantes, a tocar del centre:
Una flor…


L estima J o..
J estima a L
Positiu/ negatiu, una fotografia en fang


I l’empremta d’un margalló ens recorda Gaudí


Fem més proves…
En Marc ens proposa un exercici: Hem de fer una peça acurada amb una idea de contrast
Dins/fora, natural/artificial, Progrés/tradició

Anem a fora, fa molt fred!!! Provem de captar elements contraris en el bloc de fang que en Marc ens ha donat. Aquí teniu la nostra experiència:

Imprimim un paviment amb panots del carrer que ens ha portat l’Aurora


La Mebi fa una empremta d’un cotxe


La Bárbara fa una peça molt delicada en les sis cares del cub, una diapositiva, la seva arracada en forma de raig i la marca del vis del tamboret de l’aula

La peça del nil

L’Ariadna, l’Aco, en Nil, la Nerea, la Maria Teresa, l’Arnau, la Júlia i la Gehan ens mostren la seva peça. Fletxes, noms, textures, unes claus, una fulla d’acant, reixes, l’intèrfon de l’entrada, i fins i tot una mossegada!, tot queda reflectit al fang.


En Marc fa la petjada d’una petjada i ho contrasta amb un fòssil del paviment de l’entrada de l’escola. Passat i pretèrit es toquen

Seleccionarem les millors idees per fer algunes peces definitives.

No volem saber…

L’Escola Massana estrena nova imatge, dissenyada per “Bendita Gloria” i fa una publicació amb text de Marina Garcés que reproduïm en aquesta entrada.

Llegim en veu alta a classe el text, d’allò més suggeridor. Triem una frase cadascú i l’enganxem a la nostra llibreta d’artista i la comentem. Fem, també, un petit comentari de la nostra visita a la Massana.

Si hi ha un tret que no hauria de transmetre la identitat d’una escola, és allò dogmàtic. Allò definitiu, absolut, indiscutible o totèmic –qualitats essencials de El Logotip–, no hi hauria de tenir cabuda. Conseqüentment, la imatge de Massana es construeix de forma oberta en favor del dubte. La relació entre dubte, pensament i aprenentatge és evident. Es tracta d’una identitat per tant, que convida a dubtar i que procura també, qüestionar-se a si mateixa.

No volem saber.

No volem saber els vostres sabers porucs.

Ni ens guien els mapes de les presons del possible.

La burocràcia, el cinisme i l’oportunisme són el pa amb què s’esclavitzen les ments, s’embriden els desitjos i es domestiquen els reptes. No volem aprendre a calcular el preu fet de l’angoixa.

No volem saber el que cal saber. Ni ser excel•lents. Ni ser competents. Tampoc complaents ni obedients.

Ens importa més el que no sabem que els coneixements que ja tenim. Per això entre nosaltres fem lloc als mestres, els mestres veritables que fan i deixen pensar, que fan i deixen viure, que fan i deixen crear. Mestres antics per a problemes sempre nous. Rebre és més important que comunicar.

Escoltar és més important que produir. Acompanyar és més important que projectar. No hi ha aprenents sense mestres, ni mestres que no siguin, sempre i encara, aprenents. En un temps en què la vida i l’experiència s’han privatitzat i individualitzat, l’autoformació, l’autoajuda, l’automoció i l’autoestima han dinamitat el valor de la transmissió. Transmetre és poder dir nosaltres a través del que ens donem: sabers, experiència, paraules, problemes, vivències, formes i sentits.

Per tot això ens agrada prendre cura de la paraula escola i de la paraula estudi. L’escola és el lloc i l’estudi és l’activitat a través dels quals compartim els nostres aprenentatges. No tota escola és una escola ni tots els estudis del mercat ens permeten estudiar. Fer escola és disposar de l’espai, el temps i l’atenció que fan possible que l’estudi ens transformi i ens exposi a la relació amb continguts i amb vincles que no ens deixaran igual. Quan estudiar ha passat a voler dir «treure’s un títol» està clar que tenim un verb expropiat a reconquerir. Estudiar és allò que fa qualsevol que indagui i mantingui desperta l’atenció cap a tot allò que no ha estat encara codificat.

No volem saber els vostres sabers porucs, dèiem.
Per això necessitem aprendre el dubte que interromp les credulitats del nostre temps. Volem forjar els sabers que combaten les opressions del nostre món. Perquè mai no en sabem prou si el que volem és fer un món millor, ni mai no ho sabem tot si el que ens mou és el desig de no deixar d’intentar-ho. Aquest repte no té límits d’edat, ni avall ni amunt: és una crida a la complicitat dels més petits i dels més grans. Tampoc no té límits de llengua, ni raça, ni de gènere ni d’origen: els sabers teixeixen el continu de la diversitat del món i impliquen mans, matèries, paraules, textures i horitzons.

Perquè portem amb nosaltres l’impuls d’aquest desig i la riquesa d’aquesta diversitat de mons, la nostra és la veu dels aprenents, d’aquells per qui aprendre no és un tràmit ni un trànsit sinó una contínua forma de compromís. Els nostres reptes són humils i exigents alhora. El seu punt de partida és la matèria bruta del món. El seu horitzó, el que poden esbossar les idees nascudes en una ciutat-escola a cel obert.

Marina Garcés

Visitem l’Escola Massana

L’Escola Massana és el centre municipal d’Art i Disseny que, fruit del llegat del filantrop barceloní Agustí Massana, inicià la seva tasca pedagògica el 14 de gener de 1929.
Amb seu a l’antic Hospital de la Santa Creu compartia espais amb la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau i Santa Creu, les sales d’exposicions La Capella, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i els Jardins de Rubió i Lluch.
La seva pedagogia es desplega, des de la diversitat, a través de diferents plans d’estudis, tot configurant-se com a un centre únic i integral de referència en l’ensenyament de les arts i del disseny.
És voluntat històrica i pròpia de l’Escola Massana el permanent diàleg social, cultural i professional amb agents i institucions tant del context local, com de l’àmbit internacional.



Aquest curs 2017–2018 l’Escola Massana s’ha traslladat de la seva seu històrica a l’Antic Hospital de la Santa Creu a un nou edifici, projectat per l’arquitecta Carme Pinós, situat a la Plaça de la Gardunya, al bell mig del barri del Raval.

De la mà de Isabel Banal i Mònica Etxebarría visitem el taller de modelatge de fang. La Mònica ens explica com treballen el fang. Ens interessa molt per la nostra obra amb en Marc.

La Mònica ens mostra peces acabades amb diferents vernissos o esmalts:



Passem a un altre taller, veiem el forn i peces acabades



Uns alumnes experts ens mostren com treballen el torn. És el que més ens agrada!



I per acabar, visitem l’exposició al vestíbul i fem una foto de grup