TUMBADO EN UNA HAMACA A 60m. DEL SUELO

 

Totes les imatges: Angels Pradilla.

Divendres 14 de juny hem fet la presentació a La Caldera de l´espectacle” Tumbado en una hamaca a 60m del suelo”, ha estat un dia molt intens. Hem quedat a les 10 del matí i hem estat plegats fins les 8 de la tarda. Els Misiondivina i La Caldera- que ens estimen molt- ens han convidat a dinar i hem vist una pel·lícula de por tots plegats.

Hem fet dos passes, un a les 13 hrs amb públic general i els companys de tercer de l´ ESO de l´institut  i un altre passe a les 19 hrs.  L´experiència ha estat espectacular, els dos passes van estar molt bé, us deixem amb alguns dels comentaris que van sorgir durant el col·loqui i d´altres que hem afegit aquet dilluns. Dir que ens fa molta pena despedir-nos del projecte.

PADDY

Jo el que m´emporto d´aquesta En Residència és com hem treballat en grup. Avui en dia tal i com està plantejat el sistema educatiu treballar en grup vol dir:

-seure´s en una cadira, obrir un word ó power point, tens unes pautes a seguir i has de fer el treball que et demanen. Si no ho fas com volen suspens el treball.

Treballar en grup per ells és això, seure amb companys i buscar informació per internet.

En canvi el projecte En Residència t´ensenya a treballar en grup des d´un altre punt de vista completament diferent, treballar en grup amb els Misiondivina ens ha ensenyat a utilitzar la nostra pròpia creativitat i expressió que en altres matèries no podem. Hem treballat el cos, tant el nostre com els dels nostres companys, i també la implicació, tant en els bons moments com en els dolents, quan treballem en grup hi han també pujades i baixades. També a treballar els sentiments.

També afegir que aquet sistema educatiu no voli i no li interessa introduir aquest tipus d´activitat que són més pràctiques i més artístiques, aquet sistema no vol aprendre que no tot és teoria , sinó que una part molt important és la pràctica.

ANNA

Crec que la primera presentació va sortir millor, estàvem més frescos, l´energia es notava més vibrant, el públic ens afavoria, el vam veure molt atent.

La part del col·loqui, les preguntes i les nostres respostes  va ser més naturals, al segon passe va ser més forçat .

Fer el projecte en residencia a més de ser una experiència enriquidora ens ha ajudat a millorar com a grup, i com a persona.

JOSE

Los dos pases  me gustaron, en la primera salió bien una parte y en la segunda salieron bien otras cosas, la parte técnica falló en algún punto pero el resto salió muy bien.

En el segundo pase había menos público, nos tranquilizamos, nos relajamos más , el público era gente mayor y creo que eso no nos favoreció.

En residencia hemos aprendidio a tener empatía con la otra persona, saber escuchar.

Me hubiera gustado “tener mi momento” como Alexandra ó Ariadna, es lo único que para mi ha sido una pena.

IZAN:

Quin ha estat el teu progrés?

El màxim progrés l´he fet durant el segon trimestre perquè ja sabia el que feia, i a partir d´allà vaig progressar.

ALEXANDRA:

M´encanta aquesta imatge, tot hi que està buit jo veig els nostres cossos, se que em passats moments molt bons allà, i també recordo la peli!

ARIADNA:

Quina és la part que més has millorat ?,  jo vaig respondre que he millorat la timidesa. A banda de la timidesa he après a confiar  més en els altres . Jo al principi em pensava que  quan llegís el text riurien de mi, i vaig veure que no, he guanyat confiança en mi i en els altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *