Autor: ealonso1

A les 8h, només arribar a l’institut hem fet el repàs del text de l’obra al gimnàs.

Marxem  a dos quarts de deu cap al teatre on ens espera un dia ple de noves experiències.

Avui ja tenim els camerinos preparats per a nosaltres!!!

Comencem l’assaig:

Passi  a la italiana: no s’insisteix en el text,

sinó en les entrades i sortides de les escenes.

A dos quarts d’una del matí fem l’assaig general per als companys de segon de l’institut . Tots som conscients que és un públic molt més exigent del que tindrem a la tarda, Quins nervis!!!

L’Iván es dirigeix als alumnes i els explica què és un assaig general. Normalment es fa amb un públic amable, que mira amb bon ulls els actors, perquè és aquest assaig el que permet rectificar les errades abans de l’estrena.

Els companys se sorprenen de veure com actuen els seus amics i aplaudeixen molt en acabar l’assaig. Sembla que els ha agradat, tot i que no ens hem col·locat ben bé on tocava i que s’han produït dos silencis una mica llargs.

Després de dinar tornem a repassar el text i hem de dir que ens costa molt concentrar-nos.

Passi tècnic, és a dir, repàs de l’obra amb les llums i els efectes de so, entrades i sortides, col·locació… Implica molta concentració perquè no es diu el text i cal saber en tot moment en quin moment de l’obra estem.

A tres quarts de set comença a entrar el públic a la sala…

Els actors treuen el nas rere les cortines. Volen saber quanta gent hi ha a la sala i si ja han arribat els seus familiars i amics.

Set de la tarda GRAN ESTRENA!!!

Gran aplaudiment i satisfacció general per la feina feta. Victor Muñoz, de la Sala Beckett, explica al públic exactament què  és Creadors en Residència i convida els actors i el director a compartir la seva vivència.

A l’inici sembla que no s’atreveixen a parlar, però desprès costa que deixin parlar al públic que té algunes preguntes per a ells.

La impressió és que valoren molt  positivament  l’experiència i un rere l’altre ens van explicant el seguit d’anècdotes i impressions viscudes.

Agraïm moltíssim la bona disposició i col·laboració de la Sala Beckett. Hem conegut una mica més el fantàstic món del teatre i qui sap si “Ha nascut una estrella”. En qualsevol cas, segur que per a tots ha sigut una gran experiència de vida.

Avui ha estat una intensa jornada d’assaig a la Sala Beckett prèvia a l’estrena:

Hem repassat el text. 

Hem viscut la transformació d’un plató en una illa deserta gràcies al talent d’en LLuc Lóbez i Dani Flamarique.    

Hem representat totes les escenes.

L’Iván ha fet els últims suggeriments als actors.

Ens hem situat a l’espai de l’escenari seguint les notes de direcció i perfilant les entrades i sortides. 

Tota una prova de convivència i concentració la que hem viscut a la sala d’assaig!

https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/lilla-de-la-felicitat/

“Després d’haver perdut, de manera tramposa i injusta, un concurs de tele-realitat ubicat dins una illa deserta, la Manuela va decidir quedar-se a viure allà amb la seva germana i el seu entourage, per fugir de la superficialitat i la injustícia del món exterior. Però l’equilibri de la seva Illa de la felicitat particular es veurà en perill en el moment en què un naufragi accidental faci arribar al seu refugi el causant de les seves desgràcies, l’Àxel, el guanyador del concurs, acompanyat del seu equip”

A partir de l’estructura de La Tempesta de William Shakespeare, hem treballat amb els alumnes de l’IES Joan Fuster per dur a escena algunes de les seves preocupacions, sempre des del joc, creant personatges i situacions que, per una banda, facin de l’experiència teatral un lloc de diversió, i al mateix temps signifiquin reptes que facin del teatre una experiència de creixement. El resultat d’aquesta investigació és aquesta peça, un treball de creació col·lectiva on els alumnes no només fan d’intèrprets, sinó que són també responsables dels personatges i de la dramatúrgia, explorant així totes les possibilitats de l’ofici teatral.

Iván Morales

Aquests són els nostres personatges:

La Dolly, l’Àlex, la Pepi, l’Oliver, la Nicki, la Sara, l’Àxel, la Diana, l’Ana, la Manuela, el Touka, el Cortés, la Nerea, l’Albertito, la Sofia, el Kevin Antonio, el Jacinto, l’Esperanza i la Maria Montserrat, per a tots ells l’Ivan ha creat el seu moment de glòria en l’obra. Ara són conscients del que tenen entre mans i cadascú ho viu d’una manera diferent.

Algunes són més entusiastes i intenten aprendre tot el que poden, d’altres encara pensen en amagar-se darrera del teló si poden.  Es tracta que, poc a poc, vagin superant les reticències que tenen.

CREADORS EN RESIDÈNCIA  A LA SALA VILARROELL

El passat 2 de novembre la Sala Beckett   va convidar a veure l’obra “La Calavera de Connemara” els alumnes participants en el projecte Creadors en Residència” a la sessió de la nit. L’obra està dirigida per l’Iván Morales, creador resident a l’INS JOAN FUSTER.

Sinopsi de l’obra

Som a l’oest d’Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.

El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l’anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l’Oona, ella era l’amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.

Durant uns pocs dies, cada tardor, l’avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l’encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l’ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts.

Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d’exhumar les restes de l’Oona. I els rumors que l’acusen d’haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics.

Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.

Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d’amor i ossos.

Iván Morales

L’obra ens va agradar molt; vam riure i sobretot ens va permetre conèixer una mica més  l’Iván Morales en la seva faceta de director.

De les tres hores setmanals, l’Iván Morales dirigeix una sessió de dues hores tots els dimecres.

L’objectiu és, a mig termini, presentar un espectacle protagonitzat i fonamentalment creat pels propis alumnes, amb l’assessorament constant de l’Iván i Gemma Bartui, professora del centre.

Es tracta de desenvolupar al màxim la imaginació i la capacitat expressiva dels nois, així com l’ esperit de cooperació i  de treball en equip.

Fins el moment actual, s’ han proposat als alumnes, exercicis teatrals de diversos tipus:

S’ha treballat la improvisació a partir de situacions proposades per l’Iván i, altres vegades, inventades pels  alumnes.

S’han fet exercicis individuals i grupals.  

S’ha donat, i es dóna, molta importància a la concentració i a la capacitat de reaccionar en situacions diferents.

Actualment, en aquests darrers dies, s’ha proposat un exercici en el qual els nois i noies han de composar tres personatges diferents, tot utilitzant objectes que els caracteritzin. Així, cada noi i noia, posa en pràctica tres registres diferents i, a poc a poc, augmenta la seva versatilitat.

Pròximament, iniciarem exercicis d’expressió corporal, de direcció i de vocalització, que acompanyaran els exercicis de dramatització.