En aquesta última sessió vàrem fer proves amb els rètols que aniran als contenidors. Vàrem col·locar diferents enganxines de manera que quedava una tira negra a cada banda del contenidor en els 4 idiomes que hem triat (català, castellà, àrab i xinès).
Durant la segona hora, la Marta ens va ensenyar uns prototips de mans i un dit de cera que havia fet amb el Nicolas Spinosa www.nicolasspinosa.com i ens va explicar la idea per a realitzar els objectes/figures de cera amb els residus de cadascún dels contenidors.
Després ens va explicar que la frase de Baudrillard que haviem triat per al fulletó l´haviem de canviar. El text de Baudrillard (“L´única alternativa al treball no és el temps lliure o el no-treball, és el sacrifici”) utilitzava la paraula “sacrifici” i aquesta paraula podia portar a confusions i modificar radicalment el sentit del que voliem transmetre. Baudrillard la utilitza en un sentit antropològic i ritualista i la vincula a allò simbòlic però al carrer i en un context com el nostre, es relaciona amb la idea cristiana del sacrifici, quan no amb idees i posicions polítiques conservadores i reaccionàries que demanen “sacrifici” en un sentit totalment oposat al que ho fa Baudrillard. Per aixó hem decidit utilitzar una altra frase.
La nova frase que ens va proposar la Marta és: “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”. Després de pensar-la una estona junts, vàrem llegir un fragment de Walden, el llibre de Henry David Thoreau on hi surt aquesta reflexió:
“Els homes treballen per error. La millor part de l´home és molt aviat llaurada a la terra com si fos fem”
En esta sesión estuvimos hablando sobre las figuras antropomórficas creadas por artistas como Nicolás Spinosa, Louise Bourgeois o Marc Quinn. Estas figuras tratan de reproducir al hombre pero no de un modo realista (o no todas) sino a partir de materiales y formas que recuerdan lo humano a partir de fragmentos del cuerpo, a través de materiales y formas orgánicas, etc… Algunas de las esculturas u objetos estaban hechos con materiales como la cera, el hielo o con diferentes tejidos. Un ejemplo de estas obras es una obra de Marc Quinn: se trata de una cabeza realizada con hielo seco y mezclada con la sangre del artista. Marta nos explicó que una propuesta posible para la instalación final era hacer algunas figuras antropomórficas con materiales como el hielo o la cera y mezclarlos con los residuos de los trabajadores, como metáfora de éstos.
Después fuimos al parque del Turó para leer un texto de Baudrillard sobre el trabajo ( diferentes fragmento del libro “El intercambio simbòlico y la muerte”). Marta nos grabó en vídeo mientras leíamos. Después preparamos un lienzo donde escribimos con letras adhesivas negras una de las frases del texto de Baudrillard: “La única alternativa al trabajo no es el tiempo libre, o el no-trabajo, es el sacrificio”. Cada uno de nosotros se hizo una fotografía sosteniendo el lienzo. Aquí os dejamos algunas imágenes:
En aquesta sessió, la Marta ens va dir que havíem de posar-nos a treballar amb els contenidors i personalitzar-los. Enganxat al contenidor hi haurà el rètol “Contenidor per a la transfiguració poètica de la força de treball” en 4 llengües (català, castellà, àrab i anglès) i el nom del treballador que es comprometrà a mantenir el contenidor al seu lloc de treball i a omplir-lo amb el residu seleccionat.
Així doncs, ens vam dividir en grups de dos i vàrem proposar difernets dissenys per a les lletres dels rètols que aniran enganxats als contenidors. També vàrem pensar diferents dissenys per al fulletó que acompanyarà els contenidors. A la part del davant del fulletó hi anirà una frase que estigui relacionada amb el projecte i que sigui prou atractiva (i controvertida) com per a captar l´atenció del client o usuari de l´establiment on estaran disposats els contenidors. Hi ha diverses opcions que encara no s´han decidit:
“JO TAMBÉ SÓC MÀ D’OBRA”
“AVUI JO NO TREBALLO. DESCANSO I MIRO EL PAISATGE, DEMÀ POTSER HI TORNO. JA VEUREM.”
“L’ÚNICA ALTERNATIVA AL TREBALL NO ÉS EL TEMPS LLIURE O EL NO-TREBALL. ÉS EL SACRIFICI.” -Jean Baudrillard.
El passat divendres 15 de març vàrem fer una sortida pel barri amb l’objectiu de presentar el nostre projecte a treballadors disposats a col·laborar.
Ens vàrem dividir en dos grups: un grup va anar a la zona centre d’Horta i l’altre grup va anar pel passeig de Fabra i Puig en direcció a Virrei Amat.
Prèviament vam preparar el discurs que presentaríem davant els treballadors que trobéssim. El que explicariem seria més o menys això: som uns estudiants de l’Institut Josep Pla que estem treballant en un projecte d’investigació sobre les formes de treball com a part d´un projecte artistic. I és per això que busquem diferents treballadors que vulguin col·laborar amb aquest projecte. Només s´han de comprometre a tenir el contenidor al seu lloc de treball i a deixar-hi allà el residu que prèviament haguem seleccionat . Més endavant, també s’haurien de deixar fer una foto de les mans mentre treballen i una foto del clatell (que relacionem amb una reflexió que fa John Berger al llibre “Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos”). Els vam explicar també que el contenidor es deia “contenidor per a la transfiguració poètica de la força de treball”. Finalment, els demanàvem un nom i un telèfon de contacte.
El primer grup va començar pel CAP d’Horta i va proposar el projecte a les coordinadores del CAP. Allà ens van dir que era un projecte molt interessant, que els agradava força, però ens van explicar que elles no podien decidir, que havíem de demanar permís a l´Administració per escrit. Ens van donar una targeta amb el correu electrònic per tal que poguessim contactar amb l´Administració i enviar el projecte i vam anar cap al segon establiment, que va ser un supermercat Dia.
Allà vam haver de preguntar per l’encarregada, que ens va dir que no depenia d’ella, sinó que haviem de parlar amb la inspectora i que ella s´encarregaria de contactar amb els directius i els responsables de l´empresa, que són els que podien prendre aquesta mena de decisions. Vàrem continuar buscant establiments i vàrem decidir, de moment, no seguir preguntant en establiments que formessin part d´una cadena, una franquícia o una multinacional, doncs aquests tipus d´establiments estan regits per unes estructures molt piramidals i de difícil accés.
El següent establiment on vam anar va ser una carnisseria islàmica, on també hi van estar interessats i van decidir participar. A la Marta li va semblar important que es volguessin implicar, doncs és una manera d´acostar el projecte al barri i als seus habitants, independentment de la procedència social o geogràfica.
Després vam anar a la perfumeria BLAU del carrer Tajo i també ens van dir que estàven interessades i que no hi havia cap problema en participar en el projecte.
L’establiment posterior va ser una tintoreria que pertanyia a una dona autònoma. Ella també va acceptar participar en el projecte.
Finalment, vam decidir preguntar al Pans & Company, on vam parlar amb l’encarregat, i ens va explicar que podien tenir el contenidor durant un temps, però que l’haurien de treure si tinguessin una inspecció de sanitat.
Tots els establiments, menys el Dia, ens van dir que participarien en el projecte, i en general va ser una sortida molt satisfactòria.
Júlia Diumenjó.
El segon grup va decidir començar per una bugaderia on la senyora que ens va atendre ens va dir que els residus que ens interessaven els tenien només a la fàbrica.
Posteriorment vam anar al Rodi, un establiment que ja havíem visitat, i li vam tornar a parlar del projecte. Després vam fer-li unes fotografies de les mans i el clatell. Per últim, li vam ensenyar el contenidor on haurà de guardar els residus. El següent establiment on vam anar a parar va ser la Balear, però molt breument, perquè ens van rebutjar sense haver-nos atès.
L’Araceli ens va portar fins la perruqueria on ella va habitualment i vam parlar amb l’encarregat, però no ens va poder atendre perquè estava molt ocupat (encara que ens va confirmar que sí volia participar en el projecte). Després vam anar a la perfumeria BLAU, on ens van dir que estàven interessades i que no hi havia cap problema en participar en el projecte. L’establiment posterior va ser una òptica. Allà ens van dir que havíem de parlar amb l’encarregada que havíem entrevistat a la nostra primera sortida del mes d’octubre.
Finalment vam anar al CAP Turó de la Peira on vam parlar amb la directora i ens va explicar que dins el CAP hi ha diversos sectors (administració, sanitaris, neteja,…) i vam decidir que tornaríem a parlar amb ella per saber quins treballadors estàven interessats en el projecte.
El dia 21 de febrer vam dur a terme la tretzena sessió. El primers quinze minuts tots el alumnes vam exposar el model de contenidor que ens semblava més adequat per guardar els residus. El motiu d’aquest debat va ser perquè considerem que tots els contenidors haurien de ser iguals a tots els llocs de treball on es facin servir. La forma definitiva va ser la següent:
Un contenidor cúbic de aproximàdament 22,5 cms amb transparència total. Després d’aquest llarg debat vam decidir que la tapa hauria de portar un forat per introduir els residus que fos en forma de cercle.
Després, a la segona hora, la Marta Galán ens va llegir uns textos de Berger.
Aquests textos expliquen la petita història de 5 treballadors turcs sindicats que estan perseguits pel govern. Berger comenta que, en una fotografia d´aquests 5 treballadors, els podem identificar com a tals, com a treballadors, per les robes que porten i el context on està feta la fotografia, però Berger comenta que, encara que es vestissin d´una altra manera o encara que esttiguessin nus, se’ls reconeixeria com a treballadors per com estava recolzat el seu cap sobre les espatlles.”Semblava que als 15 anys el haguessin condemnat a tallar-los el cap i ells s’hi haguessin oposat”, deia el text. La tensió que aquesta resistència ha generat entre el cap i les espatlles és el que els fa inconfusibles. Amb la Marta vam comentar aquest text donant les nostres opinions. Després vàrem parlar de quina és actualment la relació del treballador amb el capital. La Marta ens va parlar del concepte “capitalisme cognitiu”, on al treballador ja no solament se li demana la seva força de treball (física, corporal, mecànica) sinó que se´l demana una implicació molt més general: el treball ocupa tots els aspectes de la vida. Al sistema no només li cal la teva força de treball (les mans, el braç, el cos) sinó que demana la teva implicació emocional, intelectual, linguística, etc… La alienació és encara més gran.
Finalment, la Marta ens va donar una llibreta vermella perquè la omplíssim amb les ofertes de feina de la província de Bacelona on ens poguessin acceptar (per a les que, actualment, podriem ser “aptes”). O les que, en un futur, podien interessar-nos i per què. O les feines que mai no voldriem ocupar. O les que voldriem assolir. Cada oferta de feina seleccionada ha d´anar acompanyada d´un petit comentari.
Aqui teniu un Power Point amb el text del John Berger que vàrem comentar:
Al principi de la sessió 12 hem estat ensenyant i explicant els nostres prototips d’urnes per col·locar els residus que recollirem dels treballadors. Cadascun de nosaltres ho ha fet a partir del disseny que tenia i amb els materials que ha portat la Marta (materials transparents, elàstics, durs, plàstics, filferros, translúcids, reixes, pega, tubs…). Llavors hem elaborat un prototip dels nostres contenidors. Cadascú ha agafat els materials que més ens agradaven i hem començat a planificar els nostres prototips. Hi ha hagut alguns models que no s’han pogut portar a terme, però d’altres sí, perquè es veien més clars i senzills, i també perquè podien transmetre el missatge que volíem. Al final de la sessió ja hem anat concretant algunes idees.
Marta nos ha hecho una serie de preguntas para que podamos imaginar cómo será el contenedor.
Tenemos que pensar en el tipo de residuo pero también debemos tener en cuenta la ubicación del contenedor, pues el trabajador debe poder colocar el residuo con facilidad.
Hemos escrito y dibujado nuestras ideas sobre cómo nos imaginamos estos contenedores.
En aquesta sessió la Marta ens ha explicat més coses sobre la seva idea de projecte artístic. Ens ha explicat que farem uns petits contenidors/urnes i les anirem a repartir a aquells treballadors que es comprometin a participar en el projecte. Hem estat enraonant sobre com seran aquestes urnes.
En aquesta mateixa sessió també hem parlat sobre economia. Hem escoltat vídeos de diferents economistes que parlen sobre la crisi econòmica que hi ha a Espanya, les seves causes i les seves conseqüències. Després haurem d’extreure’n les parts més críptiques, les convertirem a mp3 i les ensamblarem per a fer la banda sonora d’una part de l’acció artística.
El passat dijous 10 de gener, els alumnes del Josep Pla participants al projecte En Residència, vam visitar el MACBA, museu d’art contemporani de Barcelona. Hi vam entrar abans de l’hora de l’obertura i vam poder veure l’altre cara del museu i els últims retocs abans d’exposar-lo al públic. Primer, una de les treballadores del museu ens va explicar el seu funcionament, les diferents obres que hi havia i com estaven repartides i, finalment, el que fariem durant aquell dia. Durant dues hores i mitja, acompanyats d’una guia que ens explicava en que consistia el que veiem, vam visitar una sèrie d’obres escollides per la Marta que tenien relació amb les formes de treball i el projecte en el que estem treballant. “MIT project”, “Painball machine”, “The world explained” i “Pinotxo’s house” són alguns exemples d’obres que vam veure, fetes per artistes com ara Paul Mc Carthey, Matt Mullican, David Lamelas i Erick Beltran.
Va ser una bona experiència poder visitar el museu i personalment crec que és un lloc on s’hi ha d’anar almenys una vegada.
Marta nos ha preguntado cuál nos parecía que era la diferencia entre una obra de teatro y un concierto de rock. Si nos gustaba más una cosa o la otra. Con qué conectábamos más. También nos ha preguntado si alguna vez habíamos ido al teatro y qué obra habíamos ido a ver. La mayoría ha coincidido en señalar que prefiere la música y que ha visto en teatro sólo algún musical o alguna obra clásica. Marta nos ha explicado que en el teatro también hubo una “crisis de representación” que, a partir del siglo XX y seguramente coincidiendo con el advenimiento del cine, puso en cuestión las formas de representación realista fundamentadas en la narración de historias y en el concepto de verosimilitud e imitación de la realidad (del mismo modo que en el arte, con la aparición de la fotografía, aparecieron las vanguardias). Pero, así como en el arte, esta “crisis de representación” modificó la manera de entender el arte desde la institución, la “institución teatro” aún no había asimilado esta “crisis de representación” y, a día de hoy, dificulta la producción de propuestas de creadores escénicos que trabajan bajo parámetros no-realistas.
Marta nos habló de algunos artistas que proponían nuevos lenguajes escénicos y nos pasó algunos fragmentos en vídeo, por ejemplo, fragmentos de la actriz y performer Nuria Lloansí que ha trabajado con Marta y con otros autores/directores de teatro contemporáneo.
