VISIONAT DE PERFORMANCES MARINA ABRAMOVIC

img_8753img_8755img_8756

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vídeo que més em va impactar va ser “AAA AAA” de Marina Abramovic i Ulay. Sincerament al moment de començar el vídeo, em va fer molta gràcia, no li veia sentit a que dues persones estiguessin cridant durant gairebé 10 minuts. Al principi el que em va causar va ser simplement riure. Però després que la Laia comparés aquests crits repetitius amb una conversa vaig començar a canviar d’idea.

Vaig pensar que aquesta cridòria sense sentit entre ells era una lluita sonora per fer-se notar, que per això al llarg del vídeo cadascun començava a tenir el seu propi ritme i tonalitat, que tractaven d’imposar les seves idees pujant de to cada vegada més i que arribava un moment en què la seva obstinació no els deixava descansar i els tornava afònics, almenys a la Marina. Crec que van retratar d’una forma subtil però molt sonora una baralla en parella, quan cada individu vol tenir la raó i es baralla tractant d’aconseguir una disculpa o l’acceptació de l’altre, quan en una baralla cada un té el seu to i es crea una barreja auditiva on vol predominar el to més alt sense tenir en consideració al més baix. Després de pensar tot això, definitivament veig d’una manera diferent el vídeo, és una forma subtil de recordar-te que sempre intentem imposar les nostres idees i no escoltem els que tracten de fer el mateix.

Isabella Palmieri, 4t d’ESO

 

Sóc la Laura Prada i vull opinar sobre la performance que va fer Marina Abramovíc que es diu ‘El artista está presente’. La Performance es basava en seure en una cadira davant de la Marina, i estar durant un minut observant-se sense dir res ni tocar-se, però en una d’aquestes sessions va arribar l’Ulay, un home que havia estat el seu amor feia un temps; fent que la Marina no es pogués resistir i acabés trencant el contacte visual i donant-li la mà.

He escollit aquesta Performance per la seva història, per tot el que hi ha darrera, per aquella història d’amor que es va acabar en aquella Muralla Xinesa amb l’última abraçada. He escollit aquesta Performance per com està interpretada, i sobretot per les emocions que la Marina va despertar en mi.

Laura Prada, 4t d’ESO

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *