El dia 7 d’abril vam fer la sessió amb Sofía. Ens vam reunir a la classe per explicar el que faríem i Dina ens va explicar la seva proposta; anar al parc de l’arbre que ja no hi és (Parc del drets humans), reflexionar uns minuts i escriure en un paper l’història d’una absència, l’absència d’un lloc, d’una situació, d’una persona…etc, tant en dóna.

Així doncs, vam agafar camí cap el parc de l’arbre que ja no hi es, ens vam plantar allà i vam començar a fer la reflexió. Cadascú va agafar un lloc tranquil del parc per posar-se a escriure, i passats vint minuts ens vam reunir tot just davant d’on era l’arbre per posar-ho en comú. Allò va ser una carnisseria de sentiments, històries de vida, de mort, de pèrdua, d’admiració i d’enyorança, de rutina, i sobretot d’amor, d’amor per qui ja no hi és però encara es present dins de nosaltres, d’algú com un avi, un pare, un amic o fins i tot un arbre.