FUEGO FUEGO

Un dilluns la Núria ens va explicar que el dijous feia la preestrena d’una obra titulada: “Fuego fuego” al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Tallers. Ens va convidar a veure-la, ens va dir que tenia unes quantes entrades i que si volíem podíem anar a veure-la. La Paula i jo no ens ho vam pensar ni un segon, i li vam demanar les entrades i tota la informació. Ens feia molta il·lusió i curiositat anar i veure a la Núria actuar.

Per anar-hi vam quedar al costat de casa de la Paula i vam anar juntes fins a la parada de metro de Sagrera. Vam agafar la línia vermella fins Glòries i ens vam perdre una mica, vam fer una volta que no feia falta, però com ens sobrava força temps no va resultar un problema. Vam arribar finalment al Teatre Nacional i llavors ens vam fixar que érem les més petites allà, tothom era major d’edat. Ens va fer gràcia comprovar que, a mesura la gent anava entrant al teatre es fixava que, a la primera fila, just al mig, hi havia unes nenes, nosaltres.

L’obra en si va començar força estranya, semblava que parléssim un idioma inventat i estava tot fosc, sentíem cops i crits. No enteníem res de la situació. Durant una estona l’obra continuava així i nosaltres estàvem molt confuses, però tot d’una es van treure un tipus de màscara que portaven i la perruca, i de cop semblava que tot tenia més llum. Llavors van començar a parlar en castellà, ja enteníem almenys les paraules. Semblava que els personatges estaven desorientats, però a poc a poc amb jocs de paraules ells mateixos reconstruïen el que havia passat. A cada escena tot cobrava una mica més de sentit.

Entre jocs de paraules i interpretacions podies entendre que l’obra no només es referia al que passava allà, a escena, sinó que era un petit exemple d’un seguit d’altres coses. A més a més, una part molt sorprenent va ser com ells mateixos d’un moment a altre canviaven de personatge i tot s’adaptava perfectament.

A les dues ens van agradar molt els jocs de paraules que feien.

Va ser molt entretinguda, i també molt divertida. Es notava que s’esforçaven molt. Ens vam quedar sorpreses i meravellades amb l’actuació de la Núria, i amb l’obra en general. A més a més, la Núria ens havia donat les entrades de primera fila al mig, és a dir, ho vam veure tot genial!

La Núria és una gran actriu, i es nota que li agrada el seu treball i ho gaudeix, nosaltres també vam gaudir molt veient-la.

No ens penedim d’haver dit que si a les entrades, al contrari, ens va agradar molt i ens van agafar moltes ganes d’anar a veure més teatre.

Paula Lizaso i Paula Linde