8 / 06 / 2022

Ha arribat el dia de la veritat. Tot l’alumnat dedicat a l’art de la memòria: mirar, observar, sentir, escoltar, intuir, FER MEMÒRIA.

Per què serveix la memòria? A l’espai de la Farinera es van estrenar els nostres alumnes a fomentar l’experiència de convertir els records en art amb la col.laboració d’un grup d’avis i àvies del Casal de Gent Gran de Navas.

Resultat excel.lent per la preparació, les idees i la posada en escena de la feina feta durant tot el curs: van estar treballant preparant frases curtes, ball, dibuixos, llibretes d’artista, il.luminació, col.locació per l’espai…

Va ser una experiència que ens portarà molts més records que els que havíem treballat.

Una bonica història que cal repetir.

Presentació de la instal·lació ‘Records pel futur’

La instal·lació ‘Records pel futur’ és una proposta interactiva que proposa que l’espectador pugui anar descobrint els materials realitzats al llarg del procés: les fotografies, els sons, les peces audiovisuals i els textos.

La peça comença amb una tria de records pel futur i un solo de ball.

Els records:

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar quan va començar la pandèmia, perquè és quan vaig començar a donar més valor a la meva família’

‘En un futur, m’agradaria recordar tota la meva família, ja que quan es mor algú de la família, te’n vas oblidant a poc a poc…’

‘En un futur, m’agradaria recordar el meu debut a la primera divisió de futbol.’

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar la meva primera pacient com a psicòloga.’

‘En un futur, el que m’agradaria recordar és quan vaig fer el meu primer solo de ball.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que vaig poder salvar a una pacient a l’últim moment.’

‘En un futur, m’agradaria recordar les pessigolles que em feia el meu avi.’

‘En un futur m’agradaria recordar quan vaig viatjar per tot el món.’

‘Quan em jubili, m’agradaria recordar els moments bonics compartits amb els meus amics.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que la Covid-19 es va acabar.’

‘En un futur, m’agradaria recordar tots els errors que he comès per no tornar a repetir-los.’

‘En un futur, m’agradaria recordar quan vaig viure a la cara oculta de la lluna, ja que allà el temps passa més lent que aquí a la terra.’

‘El que m’agradaria recordar en un futur és la meva infantesa.’

***

El punt de partida del nostre projecte és la pregunta: Per què és important la memòria?

Aquesta pregunta ens ha portat a explorar la memòria del nostre barri a través de diferents punts de vista: a través de la nostra memòria, a través de la memòria dels altres i a través de la memòria compartida (la Història).  

Al llarg de tot el procés de En residència hem après diferents eines per explorar la memòria. Hem après a enregistrar-la a través de la fotografia i la gravadora de so i veu, i capturar-la a través del cos, els objectes i l’escriptura. 

Amb totes aquestes eines hem pogut fer aquest gran arxiu. Una instal·lació visual i sonora que conforma la nostra particular memòria del procés. Aquesta instal·lació es composa de diferents “racons” amb alguns dels treballs que hem fet durant el procés. 

Aquí hi ha el racó de la Memòria dels avis i les àvies que ens han acompanyat en aquest procés. Podeu escoltar alguns fragments de les entrevistes i veure els retrats que els hi vàrem fer.

Aquí hi ha el racó Infanteses

Podeu veure l’àlbum de fotos on hi ha retrats dels avis i àvies quan eren petites barrejats amb els nostres retrats de quan érem petites.

Aquí hi ha el racó Vols formar part de la nostra memòria? 

On podeu ser retratats per nosaltres i formar part del nostre arxiu. 

Aquí hi ha el racó Per què és important la memòria per a tu? 

On podeu ser entrevistats per nosaltres i formar part del nostre arxiu.

Aquí, el racó de Les nostres famílies

On podeu veure una petita mostra de la memòria d’alguns familiars o persones properes a nosaltres.

Aquí, Records musicals

On podeu escoltar algunes músiques que han sigut importants per nosaltres. 

I aquí, el racó  Me’n recordo

On podreu veure alguns objectes i llegir alguns records significatius per nosaltres.

Us invitem a passejar, escoltar, mirar i preguntar pel nostre arxiu de la mateixa manera que un record es passeja per la memòria. No hi ha un ordre establert del recorregut, ni una durada concreta. Podeu decidir lliurement quin serà el vostre recorregut i la seva durada.

Moltes gràcies.”

Per què és important la memòria?

Àngela: Per no cometre errors.

Josuè: Per saber on està casa teva.

Eireen: Recordar coses que has viscut.

Madalein: Perquè hi ha coses que es viuen només un cop a la vida i val la pena recordar-ho.

Laia: Per no oblidar qui ets.

Danil: Per recordar els familiars.

Alejandro: Perquè la memòria és una caixa de records.

Nayan: Sin memoria no se puede vivir. No te acordarias de las cosas buenas, ni malas.

Mario: Los recuerdos, recuerdos son.

Alba: Per fer un examen i coses bones.

Fiona: Per recordar lo bo i lo dolent, i per saber què has viscut en aquest món.

Cecilia: Per recordar a l’Anna que porti xiclets. / No sé.

Melanys: Per recordar els errors. 

Arnau: És essencial per ser feliç.

Dia al casal de Gent Gran de Navas!!

Ha arribat el dia de posar-nos en contacte amb els avis del Casal Navas del carrer Capella, 14 a Barcelona.

Què han après els nois i noies de 2n? Una estona molt agradable fent entrevistes als avis, es gravaven, es feien fotos i després a la terrassa del casal més fotos des d’òptiques diferents, amb molta llum, eren les dues del migdia, un sol que ha anat molt bé després de tants dies de pluja. Alumnes, avis, profes i artistes fent pinya pel projecte.

Les preguntes les havien preparat a consciència, les han anat contestant, fragments de vides adaptades a temps difícils (anys 40 , 50, etc.) amb llargues reflexions, els ulls dels alumnes estaven atents, molt oberts a les percepcions i a les paraules que els arribaven; coses que sabien o no sabien; no es movien gens , espectants, amb els àudios apuntant les històries sàvies, memòries angoixants o divertides. Explicaven les seves lluites i il.lusions: feines que havien esdevingut fracassos que els donaven peu a la força d’una nova lluita, tornar a començar de noufins que els sortia molt millor amb l’experiència que havien tingut; nois de 17 anys a la guerra civil (la malaurada “quinta del biberó”; felicitat immensa per l’arribada de la primera filla; mares que feien tota la roba, la de cada dia i la de mudar, la de les primeres comunions. Roba escassa i molt ben coservada.

Han transmès també les ganes d’aprendre de tota aquesta gent de molta edat, de molta juventut acumulada, és veritat perquè les ganes d’aprendre no s’acaben amb l’edat. Professores de 82 anys! que mai es jubilen perquè la seva passió, al cap i a la fi és la VIDA.

CONTAMINACIÓ

Estem preparant els últims retocs per a la contaminació a l’insititut.

A qui va adreçada?

Els alumnes de cursos superiors fins a 2n de Batxillerat entraran a un espai gran, al gimnàs per veure i admirar el treball dels nostres Residents pels ‘antics’ Residents. Serem unes 35 persones entre alumnat i professorat.

Aquí algunes fotografies de la sessió:

Un grup d’alumnes de l’optativa que es fa a 2n Creadors en Residència de 2n d’ESO van mostrar el dia 1 de març al gimnàs de l’institut la feina feta durant els dos primers trimestres a un grup d’alumnes ex creadors de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat.

La mostra s’anomena Contaminació, pel fet que es dona a conèixer el treball que aporten a l’institut. Va consistir a ensenyar records a través de la memòria: fotografies, àudios, entrevistes fetes a persones que s’estaven al parc Pegaso, explicaven els records propis i els del parc, que fa anys havia estat una fàbrica de cotxes.

L’exposició mostrada consistia a exposar d’una manera artística aquests objectes: fotografies en colors dels parcs que van visitar i fotografies en blanc i negre de les persones a qui van entrevistar, làmpades, mocadors, plantes, cordes, ninos… També van posar cadires perquè el públic visitant s’asseiés per contemplar des de diferents perspectives la seva obra. La llum influïa a fer un espai íntim, ple de reflexos i ombres.

A part d’aquesta part visual, uns quants alumnes anaven explicant com era l’habitació ideal mentre un altre grup d’alumnes la construïen amb peces de fusta. Seguidament, dues alumnes explicaven el que havien treballat i el que a partir del segon trimestre treballarien; un tema diferent.

Per acabar, tothom va seure en rotllana, es va establir un diàleg interessant, preguntes i van escriure a les llibretes d’artista les seves impressions i records.