SÍ A TOT!!!!

Sota aquest títol el 30 de maig presentàvem a les famílies el nostre projecte d’En Residència. En paraules d’en Marc Vives “deixar fer, provocar la intimitat , l’emocionalitat de la trobada ” ha estat el taló de fons que ens acompanyat durant el projecte i també en aquesta presentació.

Abans de la sessió però, vam acordar fer un dinar entre totes i tots, en concret una paella. “Em va agradar … ens va cohesionar molt” (Natalie). Després -i de forma espontània- ens vam seure tots en rotllana per a gaudir-la.  “Em va agradar veure’ns tots allà, asseguts com un grup unit”. (Sam). “Però em va impressionar encara més que fóssim capaços de posar la paella a l’entrada del institut, com a part de la performance i la repartíssim a tots els que s’acostaven: familiars, alumnes etc.” (Natalie).

Pel que fa a la presentació no hi va haver orientacions, partíem de la plena autogestió. “ Ens vam despitar algunes setmanes i al final no vam tenir massa temps per preparar-ho i va haver una mica d’improvisació. Però em quedo amb la idea que la part pràctica d’un presentació és la que arriba més al públic.” (Nora) “Em va agradar molt perquè hi havia una mica de planificació i una mica d’improvisació” (Duna).

Les alumnes van decidir seguir una mica la fórmula de la sessió de contaminació: anar a buscar als pares al vestíbul, fer-los donar unes voltes per diferents parts del institut amb els ulls tapats i conduir-los finalment fins a l’escenari .

Allà els hi destapàvem els ulls i es trobaven amb una pregunta a la pissarra “qui ets?” i un munt elements distribuïts per l’espai de forma caòtica.  “El que era més interessant és que els pares van passar a formar part de la performance sense saber-ho i crec que així van entendre millor el procés que havíem estat fent durant el curs.”(Bruna).

“Em pregunto que hauran sentit quan estaven a l’escenari i veien que hi havia gent que esperava que fessin alguna cosa però no sabien de que es tractava.” (Gustav.)

Un objectiu del projecte també era conquerir i apropiar-nos d’un espai, fer-lo nostre, introduint una vibració en la institució. En concret l’espai era els camerinos situats sota l’escenari. “A la presentació també els hi vam ensenyar l’espai que hem estat fent. És un espai on em sento segura, una mica és com estar a casa.” (Gina). “M’agrada haver transformat un espai dins del centre, on hem fet tot tipus d’activitats, inclús classes. I he vist com l’aprenentatge et ve de diferents formes i no passa res per explorar-les.” (Aina D). “Ha estat un espai de molta llibertat i creativitat”. (Ane)

I així arribem al final del projecte però, que ha estat per nosaltres ? que ens emportem? Hi ha reflexions per tots els gustos. “En aquest projecte hem tingut una forma de fer molt diferent a la de les classes normals” (Leire). “Al meu entendre ha estat massa lliure…potser calia més acompanyament” (Gustav). “Me’n emporto la llibertat de fer el que ens agrada i de reflexionar sobre temes que hem triat entre tots” (Isaac). “Realment no tinc ni idea que me’n emporto, em faltava trobar-hi sentit”(Sara). “Jo em quedo amb les primeres sortides  i exposicions , vam aprendre molt a traves de les obres dels artistes” (Lucia).

 

“Ha estat una classe on els alumnes teníem el control i la veritat és que fa una mica de por, es molta responsabilitat.” (Bruna.) “Al inici del projecte m’esperava que entre totes fóssim més proactives i ambicioses. Em semblava molt original el pla de treball però crec que ens ha faltat iniciativa.”( Lia) “Teníem molta responsabilitat ja ens que ens donàvem total llibertat…i realment penso que vam tenir idees poc madures però que això també forma part de l’aprenentatge” (Duna). Me’n emporto conèixer la dificultat que hi ha en un projecte tant lliure. He trobat a faltar un fil conductor, una guia més . Ens costa molt prendre decisions en grup i això feia que ens dones la impressió de perdre molt de temps. (Nora)

“Del projecte En Residència me’n emporto mirar les coses des d’un altre punt de vista.. ha estat un projecte peculiar però alhora interessant.” (Clara). Me he adonat com d’extensa és la paraula art” (Duna). “Aquest projecte té una mica de cadascun de nosaltres. Hem creat un espai físic propi i hem connectat amb ell”. (Julia)

Fem vibrar l’institut, trencant amb els espais habituals

Durant aquest darrer trimestre les i els alumnes de 4t d’ESO d’en Residència han volgut escollir i conquerir un espai propi dins del centre. Després d’una brillat exposició davant de la direcció del centre i un estira i arronsa, s’han fet seu uns “camerinos” situats sota de la sala d’actes.

Des de l’autogestió i la llibertat d’acció han anat transformat un espai diferent, lluny de les clàssiques aules, un espai on crear un clima i una identitat col·lectiva, on fer activitats innovadores i cohesionadores. L’objectiu era clar, en paraules del mateix Marc Vives “Conquistar, apropiar, intervenir una institució com l’escola”.

Dins d’aquest procés s’han generat molts moments, s’han mostrat malestars, malentesos, però també desitjos i afinitats. Entre sessions de jocs, vermuts, “peli i siseta“ o balls, com els que vam viure amb la Matilde Amigo (una artista ballarina que va portar en Marc) han sorgit idees, vincles, accions i relacions.

Però no només ha estat això, aquest espai ens ha permès descobrir també una altra forma d’entendre l’ensenyament- aprenentatge. Ha estat un espai per la docència  “Donar classes allà ha estat una experiència molt especial, les noies i nois han estat molt més concentrats, m’ha encantat” (Eva M., professora de matemàtiques).

I en la darrera sessió hem tingut una grata sorpresa, tots hem rebut una carta personal …una carta que de ben segur ens interpel·la.

 I aquí seguim en procés de redescobriment personal i grupal.

CONTAMINACIÓ AL BROGGI !!!

Per fi ha arribat el moment !! “Avui 10 març hem realitzat una mostra artística contemporània en el marc de la Jornada de Contaminació del projecte En Residència” (Julia) “Hem volgut transmetre el nostre projecte i per fer-ho vam decidir unir diferents aspectes que hem treballat durant el curs en una performance (Clara).

La performace estava planificada en tres parts amb un fil conductor transversal que les unia, el silenci. En una primera part “Començàvem algunes persones del grup anant a buscar a professors o alumnes d’altres classes ” (Clara).

“Es tractava d’entrar en silenci en una aula totes vestides de negre amb una mascareta vermella per impactar” ( Aina B). Un cop allà “Ensenyàvem dues pissarres, en una posava –silenci- i a l’altra -que s’aixequin 10 persones– i a aquells que s’aixecaven els tancavem els ulls amb antifaços” ( Lucia).

“Els guiàvem fins a la sala d’actes donant moltes voltes perquè no sabessin on anaven” (Gina). “Portaven antifaços per tot el recorregut, els agafàvem de les mans i això feia que haguessin de confiar plenament amb nosaltres” (Ane).

“Per primera vegada hem tingut el poder de guiar nosaltres als professors, s’han canviat els papers. Aquesta també era una de les intencions” (Natalie) Trencar, canvi de rol, confiança… “ Volíem fer canviar la rutina del institut” (Gina).

“Ha sigut molt interessant veure com gent amb la que no tenim gaire relació com els profes o els alumnes de batxillerat confiaven plenament amb nosaltres per moure’s per l’institut amb els ulls tapats” (Júlia). “Els marejàvem passejant-los per l’institut” ( Bruna). “Durant el camí els hi fèiem sorolls, els hi fèiem fer voltes sobre si mateixos” (Sara). “Es podia observar l’evolució de la intriga durant el recorregut”(Duna).

“Amb aquest  laberíntic recorregut arribàvem al la porta de la sala d’actes, on enllaçaríem amb la segona part d’aquesta experiència. “A la sala d’actes, sonava una musica de fons tranquil·la. Euforia. que et convidava a pensar”  (Clara). “A la porta ens esperaven el segon grup de companys” (Lena).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_1123-768x1024.jpg

“Els hi cedíem els nostres acompanyants i eren llavors elles i ells qui els guiaven a damunt de l’escenari.  Un cop estaven tot el grup de voluntaris,  alumnes o professors, a l’escenari, els hi trèiem l’antifaç: Nosaltres  baixaven i ens asseiem a les butaques” ( Lena)

 Volíem veure que passava quan fèiem un canvi de rol, els que preparàvem la performance ens convertíem avui en espectadors “ hem volgut donar el protagonisme als altres, avui han sigut ells els que han estat a l’escenari” (Lena).

“Lobjectiu era veure com reaccionaven front una pissarra (situada en un costat de l’escenari) amb una pregunta  “Qui ets?” i davant d’una estructura de taules i cadires  situada a l’altre costat ( Lena). Una estructura que semblava a mig construir amb diferents objectes pel terra: teles, cadires, papares ,

“Un cop a l’esenari es miraven entre ells amb cara de desconcert..però després d’una estona anaven reaccionant , contestant a la pregunta o reformant l’estructura ..” ( Natalie)

“ El ritme  amb que es feien les coses i la música que se sentia a la sala d’actes ( Euforia) transformava l’ambient i el feia intrigant” ( Lena)

“La majoria de gent no sabia que fer davant la pregunta Qui ets? i això em porta amb molts altres pensaments i reflexions”( Duna).

“moltes de les respostes en la pissarra deien que encara no sabien qui eren” ( Aina D.)

“una resposta que m’ha impressionat ha estat la de soc un esser en construcció” (Gina).

“La intenció era veure com reaccionaven davant d’aquella pregunta  però també penso que havia de servir per cercar una serenor individual que els hi servís després col·lectivament per reinventar l’estructura, de manera que allò fos la representació tridimensional del que és cadascú” (Lena).

“Hi havia reflexions molt profundes sobre qui eren i grups que van saber crear una experiència pròpia molt original” (Aina D)

“Potser també hagués estat xulo veure com reaccionaven en un espai buit, sense cadires, ni pissarra, ni res” ( Bruna)

“Després de 10 minuts a l’escenari enceníem totes les llums, tancàvem la música, ens aixecàvem i marxàvem” (Julia). Deixant la gent damunt de l’escenari. I així iniciàvem la tercera part.

Era moment de recollir sensacions i reflexions. “Volíem saber els pensaments i sentiments de la gent davant d’aquella situació inesperada i impactant” (Sara).

“Quan anaven sortint els hi repartíem un paper amb algunes preguntes” (Júlia) .“volíem fer reflexionar a les persones sobre la seva pròpia reacció ( Nora). 

“Que has sentit en la situació que acabes de viure?” Davant d’aquesta pregunta trobem respostes com : “desubicació”, “confusió”, “incertesa, emoció”, “estímul, curiositat”, “manca de control sobre mi mateixa”, “m’he sentit observada i això m’incomodava, no sabia que havia de fer”.. “impotència, inseguretat, vulnerabilitat”, “confiança,” “felicitat de sortir de la monotonia”, “que els docents som una colla obsessionats amb l’ordre i l’organització”….

Respecte l’altra pregunta Que sents quan connectes amb tu mateixa? Has connectat amb tu mateixa? La majoria relacionava aquesta connexió amb la sensació de “calma”, “pau”, “seguretat”, “llibertat”  o el fet de “sentir la pròpia respiració”.  En canvi la majoria diuen que no han pogut connectar massa, potser quan estaven” amb els ulls tancats passejant” o “escoltant la música” o “pensant davant la pissarra” però en general han estat alerta i preocupats sobre que havien de fer. En canvi sí que senten haver “connectat amb el grup”.

I pel que fa a la tercera pregunta, La reacció hagués estat diferent si enlloc de ser en grup haguessis estat tu sola? Tothom ho va considerar així , “m’hagués sentit més intimidada i més fora de lloc”, “més bloquejat” “El grup m’ha ajudat a fer coses que sola no hagués fet” “Si, formar part d’un grup condiciona la forma d’actuar”, “les accions del altres són les que provoquen les meves”…

“Quan havien respost les preguntes  els hi donàvem en un petit sobre vermell una frase i un codi QR que els portava al nostre blog” (Julia), La frase deia així: “Acabes de presenciar una mostra artística contemporània. La clau és que li trobis el teu propi sentit interpretant i connectant amb tu mateixa i la resta de gent amb la que has participat”

 Finalment marxem cap a el que serà el noste espai d’ara en andavant per fer algunes reflexions en grup.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_4172-756x1024.jpg

“M’ha agradat perquè hem tramés el que hem fet al llarg del curs als altres” ( Aina B) “Potser ens feia falta practicar-ho més” (Clara). “ He aprés que s’ha de planificar molt bé però tot i així, en situacions com les d’avui tot pot passar, fins i tot l’impossible” ( Lena). I això forma part també de l’experiència.

 “Em quedo amb les diferents reaccions de la gent i m’emporto una nova experiència artística” ( Aina B:). “Em quedo amb un munt de pensaments sobre com i perquè han reaccionat de la manera que ho han fet ..hi han moltes variants que fan que la gent actuï d’una manera o altra” (Sara). Em quedo amb les reaccions i el riure de la gent ( Samantha).

M’ha agradat moltíssim veure com cada grup reaccionava de forma diferent, alguns han reaccionat de forma més participativa, alguns més eufòrics o altres de forma més tímida (Gustav) però al final i un cop superats els moments d’incertesa i desorientació.. sempre hi ha hagut una resposta.

Juguem amb el so i l’espai

El dia 2 de desembre vam anar a la Casa de les aigües, un espai situat entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. L’antic rec comtal, actualment reconvertit en museu, ha estat un lloc idoni per experimentar.

Ens vam trobar amb una diversitat d’espais, des de les cambres d’aigua a túnels, instal·lacions de rec o espais del lleure cultural.

“vam començar en un espai tranquil, creatiu, amb objectes de musica i lleure, però de sobte ens van fer passar, un per un, per un passadís estret on senties la pressió d’estar tancat amb unes veus que t’envoltaven..” (Isaac).

“Havies de passar per una mena de camí mentre que les persones que ja estaven a l’altre costat feien sons per guiar-te. Els sons rebotaven i et confonien” ( Leire). “senties que era un camí que tenies que passar per superar alguna cosa” (Samantha)

Un cop reagrupats vam recórrer les instal·lacions (túnels, estretes escales…) fins arribar a un enorme espai soterrat, amb sostres molt alts i completament buit.

“Vam estar fent diverses activitats amb la finalitat de sentir com el so viatja i ressona per l’espai, les nostres veus feien eco i rebotaven contra les parets” (Aina D.).

“Per exemple, en una activitat, un per un emetíem sons tan forts com podíem i veiem com el so s’allargava i s’expandia” (Jessica) “Mai m’havia parat a escoltar fins quan durava el so de la veu en un espai buit” (Gina).

“Una de les activitats consistia en separar-nos per grups i comunicar-nos mitjançant el so. Havíem d’escoltar el so dels altres i emetre el nostre intentant sincronitzar-nos” ( Aina D)

“Com en la música la coordinació dels sons en una conversa es necessària per entendre’ns. Sense paciència i escolta no aconseguim mai sincronitzar i connectar amb el nostre entorn” (Lena).

També va ser un espai per fer-nos preguntes. “El so sempre té un ritme? (Ane) “Com la veu es transporta a l’espai? “perquè costa tant concentrar-nos i estar atents ?” (Júlia)

En acabat, com sempre ens quedem amb algunes reflexions. “Em quedo amb la idea que l’art no té perquè ser sempre visual” ( Sara). “Crec que les activitats estaven orientades a captar el so i jugar amb l’eco, però també ens va ajudar a transmetre confiança entre nosaltres” (Jessica). “He pensat que el que fem a la vida també té el seu eco…que les animes es reconeixen entre si per les seves vibracions” (Natalí). “De l’activitat em quedo amb tres paraules, eco, infinitat, sentit” (Gina). “He après a projectar la veu” (Jessica). “Em quedo amb el contrapunt artístic del so” (Ane).

ANEM AL MACBA!!!!

El dijous 21 d’octubre vam anar al MACBA a veure l’exposició “Apunts per un incendi dels ulls” on a través de diferents obres se’ns anima a explorar una definició del “veure” molt més amplia, que impliqui també la resta dels nostres sentits. Entre les obres hi havia un vídeo del Marc Vives, l’artista que ens acompanya. A la porta ens esperaven ell i l’Issac. “em van fer sentir especial quan ens van dir que l’exposició encara no estava oberta al públic, que érem podríem dir, la primera visita”(Aina B.)

Però abans d’entrar el Marc ens tenia preparada una curiosa activitat en una sala de l’edifici del davant del MACBA, el Convent dels Àngels. “ “Primer va posar-nos en context, explicant la seva situació personal quan va realitzar el vídeo que trobaríem exposat al MACBA. Va ser una època desamor i desorientació” (Lia). També ens va donar un text per llegir que duia per títol: “Es que ahora no puedo”. “ Tinc quasi tot el text subratllat amb paraules inspiradores, reals i emotives.” (Duna). “Em quedo amb aquesta frase “No hablo de mi, no és solo mi vida, es hacer vida des del arte, des del amor”. (Natalie).

Mentre tots llegíem i comentàvem el text, submergint-nos encara més en la seva obra, ell va entrar en una petita sala situada al fons de l’espai on ens trobàvem i ens va fer entrar un per un. “Esperava que em sorprengués, tenint en compte l’estil del Marc i així va ser. Al entrar a la sala et podies posicionar davant d’ell a la distancia que et sentissis més còmoda.. Aleshores ell triava una frase i començava a interpretar-la. Es movia, feia sons per aconseguir transmetre sense explicar-se amb un llenguatge verba” (LIA). “Si ho tornés a fer canviaria la meva reacció, em posaria més a prop d’ell i intentaria seguir el seu ritme, interactuar. Em pregunto que va sentir ell davant nostre fent aquesta performance” (Julia). “Dins la sala vaig sentir moltes emocions, incomoditat, alliberament, a vegades em volia riure, però d’alguna manera connectava amb el Marc” ( Isaac).

A l’acabar l’activitat vam entrar a l’exposició on s’hi accedia a través d’un impactant portal creat per Antoni Hervàs. “era un marc molt carregat i amb molt color (Samantha) “d’alguna manera em venia a cap l’idea de mostres alegres” (Duna).

Des del marc i en primer pla, donant pas a la resta de la sala, hi havia el vídeo creat pel Marc Vives. “Enseguida vaig entendre que el mar va ser el refugi d’en Marc, ell estava dins, cantant, cridant…( Samantha). “Amb tot el que li havia passat ell tenia forces d’aixecar-se cada dia i crear una rutina (Duna).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0666-1-1-768x1024.jpg

“Em va sorprendre la forma de comunicar-se amb la natura en etapes angoixants” (Aina D) “Inestabilitat, angoixa, bucle” (Ane). “el vídeo em transmetia estrès i caos: moviments bruscos de càmera, sons aguts, greus, ràpids, lents, farses sense sentit..(Gina).

I després vam seguir el recorregut orientats per l’Isaac que ens anava explicant l’exposició, obres de la Laia Estruch, Aleix Plademunt…i tants altres “Hi havien mols artistes fascinants que no em paraven de provocar infinita curiositat” (Sara).


I així vam acabar el dia, amb la sensació d’haver acumulat un munt d’aprenentatges. “He aprés que darrere del que no entenem pot haver molt més treball del que creiem” (Julia). “He après a veure d’una forma diferent, i així ampliar el meu coneixement del món, més enllà del que mostren els meus ulls” (Lena). “Em quedo amb trencar barreres, que pel que alguns és de boig per altres és quotidianitat”(Gustav).

Coneixem al Marc Vives

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0544-2-874x1024.jpg

I per fi el dia 7 d’octubre vam conèixer en Marc Vives. Amb ell desenvoluparem un projecte creatiu en el marc de l’art conceptual. Havíem estat esbrinant una mica sobre ell, era un artista vinculat a l’art d’acció, la instal·lació i la performance, però –a petició d’ell mateix- no vam indagar massa. “Esperàvem que ell mateix es presentés però no va ser així “(Sara).

“Va ser un primer contacte molt impactant” (Sara). “Ha estat molt sorprenent arribar a l’aula i trobar una persona que no saps ni qui és arrossegant una cadira i fent tota classe de sorolls sense dir-nos res” (Lucia). “ Feia sorolls estranys amb la veu..” (Natalie).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0546-2-849x1024.jpg

“Arrossegava una taula per l’aula. Després la Gené s’hi va afegir fent sorolls amb llapis. Tots sense dir res, mica en mica, en hi vam anar unint, Després vam recórrer l’institut fent sorolls amb allò que trobàvem” (Aina D.) “Estàvem amb una professora fent sorolls per tot el institut? No m’ho podia creure. (Leire)

M’he fet moltes preguntes. Podem fer això al institut? Qui és aquest home i perquè no ens ha explicat res abans? (Lia) “Van sortir molts professors a cridar-nos l’atenció”(Samantha )

“Ha estat una activitat estranya però molt expressiva”. (Natalie).

“En canvi després quan vam arribar a la sala d’actes vam estar en silenci absolut llargues estones (Issac). “A la sala d’actes vam fer una reflexió sobre el que havia passat” ( Leire). “Va haver un moment on semblaves entrar en un estat de trance. Fèiem sons ritmis i harmònics (música), I també hi havien espais de silenci” (Lena)

“M’ha agradat aquesta activitat, veure com eren les reaccions de alumnes i professors quan es fa coses que no s’haurien de fer en un centre educatiu.. No canviaria res”( Aina D).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0547-2-768x1024.jpg

“Ha estat una experiència única on he tingut moltes emocions al llarg de l’activitat i em quedo amb el moment que tots vam cantar la vocal A, per l’ambient que havíem creat” ( Issac)

“Em pregunto si això també es considera art? I crec que sí, que qualsevol forma d’expressar-se ho pot ser i que només amb soroll i la veu també és pot fer música”(Lia).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0583-1-1024x768.jpg

“Després em vaig fer moltes preguntes, quin és l’objectiu? estem bojos? Que opinaran les altres classes al veure’ns arrossegar taules i cadires pel passadissos? Però mentre vaig estar allà, només estava concentrat i sentia que estàvem formant part d’una harmonia”. (Issac)

Al dia següent entre totes i tots vam emplenar la pissarra de paraules, i emocions que havíem experimentat

“De tot plegat em quedo amb la paraula vibracions” (Gustav)