Dia 10 de juny a La Capella: presentem el projecte!

Compartim el text i les imatges de la presentació realitzada a La Capella. Gran emoció de compartir el projecte i les novetats de la correspondència!

Rebuda

Avui farem una presentació del nostre projecte. La nostra peça està a la capelleta (indicar), per si us la voleu anar mirant. La presentació la farem a les taules (indicar). Si voleu, podeu agafar una cadira per la presentació i assentar-vos a prop de les taules

Introducció

Bona tarda,

Som un grup de 20 alumnes de primer d’ESO de l’Institut Vapor del Fil de Sant Andreu, aquí a Barcelona. Aquest curs hem estat treballant amb l’artista Martí Madaula Esquirol, amb qui hem fet un projecte d’art contemporani dins del programa En Residència. Ara us explicarem el nostre procés, després deixarem espai per preguntes i al final podreu mirar l’exposició tranquil·lament, però estarem per aquí per si teniu qualsevol dubte.

Inici del projecte

El tema principal del nostre projecte ha estat l’espai exterior, un dels temes que el Martí treballa amb la seva obra. Des del principi, el tema de l’espai exterior sempre ha estat relacionat amb la idea de casa, amb el record de la llar.

Per exemple, a l’inici de curs vam fer un mural on cadascú de nosaltres va escriure coses que ens feien sentir a casa. Després, vam dissenyar unes naus espacials en què cadascu va incloure aquestes coses que ens recordaven a casa i ens feien sentir a gust. Ja que si ens imaginàvem que hauríem de viatjar per l’espai exterior durant mesos, volíem viatjar amb en una nau que ens fes sentir a prop de casa nostra i que sigui un espai càlid.

Resta del curs

Durant la resta del curs, vam estudiar altres temes relacionats amb l’espai i la idea de casa. Com per exemple, vam treballar el menjar espacial dels astronautes i la importància que tenia per fer-los sentir a prop de casa. També ens vam preguntar quin menjar ens agradaria menjar a nosaltres. Si jo anés a l’espai, jo portaria patates fregides i el JuanDa va dir que moltes hamburgueses. També vam tractar les plantes a l’espai, els objectes personals que portaven de casa, etc. Fins a arribar a la Lluna i al primer pas.

Canvi de rumb

A classe, el Martí ens va posar el video de quan Neil Armstrong va fer el primer pas a la Lluna. Vam parlar de la mala qualitat de les imatges, que eren molt abstractes. De com crèiem que es va sentir Neil Armstrong, de quina frase ens agradaria haver dit a nosaltres, etc.

Després de veure’l també van sorgir conclusions i dubtes. Va ser un moment molt important ja que ens portaria a conèixer una història nova que canviaria el rumb del nostre projecte.

Preguntes

En aquelles sessions, vam preguntar als nostres avis i àvies com van viure el primer pas a la Lluna, i com es van sentir en aquell moment.

Molts van pensar que realment no hi havien anat i que era un engany. D’altres pensaven que era impressionant que haguessin arribat tan lluny.

Nosaltres ens vam fixar en què en lloc de veure els astronautes, el que veiem era el seu vestit especial. A partir d’aquí ens van sortir una sèrie de preguntes:

  • com eren els vestit espacials?
  • Qui els havia fet?

Vam trobar resposta a la primera pregunta i vam trobar moltes coses sobre la composició del vestit, però no sobre qui o com s’havia fet.

Història vestit espacial

A la següent sessió, el Martí ens va portar unes fotografies antigues i ens va explicar una història.

Als anys 60, la NASA tenia problemes amb els vestits espacials, perquè els seus vestits eren massa rígids i no permetien que els astronautes es poguessin moure. Per això van fer un concurs públic en què l’empresa de roba interior ILC Dover va sortir guanyadora. Ja que van proposar un vestit espacial més tou, tèxtil, que complia els requisits que havia de tenir.

Per a fer el vestir, l’empresa va contractar un grup de 60 dones cosidores, que eren molt bones cosint i confeccionant roba.

Relació cosidores – enginyers

Al principi, els enginyers de la NASA desconfiava d’aquestes dones. Ja que en a la NASA als anys 60 gairebé no hi treballava cap dona i se’n reien de que no haguessin anat a la universitat.

Tot i aixi, aviat van veure que aquestes dones, que havien après a cosir a casa seva gràcies a les seves mares i àvies, sabien molt i les necessitaven.

Llavors van començar a col·laborar de veritat. Els enginyers ensenyaven esbossos a les cosidores i elles deien que sí o no a les seves idees. Per tant eren molt importants.

Condicions cosidores

Les cosidores treballaven en unes condicions molt estrictes.

Una d’elles era que cada dia els hi donaven 10 agulles i a l’acabar havien de tenir 10 agulles. Sinó les podein acomiadar, perquè si s’havien deixat una agulla a dins del vestit podria suposar la mort per un astronauta. Ja que no hi podia haver cap error ni forat.

Algunes nits no podien dormir per la pressió i es posaven a plorar. També feien hores extra per assegurar-se de que estava ben cosit i treballaven de 10 a 12 hores al dia, a vegades de dilluns a diumenge.

No tenien gaire temps per acabar els vestits i tenien molta pressió.

Vestit espacial

Idees per explicar les característiques:

El vestit resultant era fet:

  • A mida
  • De fet, els astronautes anaven sovint a emprovar-se’ls i deixaven autògrafs a les cosidores
  • 21 capes de materials diferents
  • Els noms amagats entre les capes
  • En una missió anterior, hi va haver-hi una explosió. Per tant havien de ser resistents al foc, però també al fred, la radiació, al buit i als micrometeorits.

Èxit vestits espacials

Tots els vestits espacials van funcionar i les cosidores van estar molt contentes i emocionades de veure per la tele que els vestits que havien fet amb les seves mans estaven a la Lluna i que eren segurs.

Seria un record que no oblidarien mai.

No es reconeix a les cosidores

Tot i l’èxit, la missió de moltes d’aquestes dones estava acabada i no els hi van renovar el contracte.

Com que era un projecte molt secret a l’època, la seva història no es va explicar i no van ser reconegudes.

Per exemple, en una missió lunar es va deixar un document que reconeixia la feina de la gent darrera el primer pas de Neil Armstrong. Hi havia els noms dels enginyers de la NASA, però no van posar els noms de les cosidores.

Per internet és difícil trobar la seva història, que no es va descobrir fins molts anys més tard.

Algunes d’aquestes dones explicaven, de fet, que quan eren grans i explicaven el que havien fet no se les creien.

Què volem fer nosaltres?

El Martí ens va proposar fer alguna cosa per corregir això. Ens va preguntar què podríem fer per recuperar aquesta història i assegurar-nos que els noms d’aquestes dones no s’oblidin.

Van sortir diverses idees. Algunes més bojes i impossibles (que tornin a la Lluna per afegir els seus noms!! Que els deixin a Mart!!) I altres més reals: per exemple, fer alguna cosa com ho van fer elles. Cosint sobre tela, amb fil i agulles.

Dues cosidores i la idea de la manta

Quan el Martí ens va dir que dues d’aquestes dones encara estaven vives, la Jo Thompson i la Jean Wilson, vam pensar més idees.

No només volíem recordar els seus noms sinó també donar-lis les gràcies a la Jo i a la Jean.

Aquí va sortir la idea de la manta: si els vestit espacials van protegir els astronautes, ara faríem una manta que les protegís a elles.

Vam fer una manta amb 60 quadrats de tela, un per cada cosidora. Nosaltres vam brodar els noms de les cosidores que hem pogut trobar, que només son 19 de les 60 dones.

La Dolors Martínez Raduà, una dona que havia cuidat al Martí de petit, va ser qui va cosir totes les peces i construir la manta, ella va ser la nostra cosidora.

A l’interior de la manta, hi hem amagat els nostres noms (com ho van fer elles).

Títol projecte

Vam fer tres mantes, una per l’exposició (que la podeu veure aquí) i les altres dues per enviar a les dues dones cosidores que encara estan vives, la Jean i la Jo.

Quan vam pensar un títol, vam decidir escollir “Resistent, fiable i com si t’abracés”. Ja que Neil Armstrong descriuria així el seu vestit espacial. I nosaltres ara hem fet una manta que també les abraçarà a elles, i que esperem que les faci sentir molt bé.

A més, la Jean Wilson va explicar al Martí que per un problema de salut sempre té fred, així que serà un regal perfecte!

Enviament

Quan vam decidir que enviariem la manta, vam dir que posaríem mes coses a dins.

Ens vam fer unes fotos amb la polaroid, aguantant la manta. Vam posar-les dins d’un sobre on també hi vam posar imatges del procés (de com vam brodar la manta, però també de sortides que hem fet que ens van agradar molt com una observació nocturna de la Lluna). També hi vam posar una carta conjunta on els hi explicàvem la nostra idea i unes cartes individuals on els hi donavem les gràcies pel que van fer i els hi feiem més preguntes.

També vam decorar un paper d’embalar que va quedar molt xulo, amb dibuixos de l’espai exterior, que serviria per protegir el nostre regal.

Després odeu consultar aquest material a la taula i llegir les nostres cartes!

Resposta

De moment hem rebut la resposta de la Jo Thompson. La seva filla ens ha enviat unes fotos i vídeos de com obria el paquet.

Explicar reaccions: semblava molt emocionada i feliç, per nosaltres ha estat molt bonic veure el video de com obria i desembolica el paquet. I veure com de contenta estava amb la manta!!

També ens ha escrit un missatge molt bonic donant-nos les gràcies i ens ha dit que ens respondrà individualment a cada carta que li hem escrit. Podeu veure el missatge que ens ha escrit i les imatges aquí a la taula també!

Tot molt emocionant!!

Preguntes

Ara, ens agradaria molt que miressiu el nostre espai a la capella, on trobareu una de les mantes i imatges de les dones cosidores. A més a més, aquesta tarda també tenim material del procés en aquestes taules, el deixarem aquí i el podeu consultar. Nosaltres estarem per aquí i ens encantarà explicar-vos més coses del projecte.

Però abans, si voleu fer-nos alguna pregunta ara també ens la podeu fer!!

Respostes

Gran emoció de rebre les respostes de la Jo Thompson!

I la seva filla ens ha fet arribar una fotografia de la Jo Thompson embolicada amb la manta. La incorporarem a l’exposició.

Paquet i enviament: una correspondència!

Enviem dos paquets, un per a a la Jo Thompson i l’altre per la Jean Wilson. Són les dues cosidores que hem pogut contactar i a les que volem fer arribar el nostre escalf. Al paquet hi posem:

-La manta brodada amb les noms de totes les cosidores

-Una carta conjunta

-Unes cartes individuals (de cada alumne)

-Unes fotografies de procés

-Una fotografia de grup amb la manta feta amb càmera Instax

-Hem fet el paquet amb un paper decorat amb motius espacials

Hem escrit unes cartes amb preguntes i comentaris per si tenen ganes de respondre’ns!

Observació de la lluna

Tenim l’oportunitat de fer una observació de la lluna amb telescopi des d’un lloc molt especial, el terrat del Museu de Ciències Naturals, i amb l’acompanyament d’una persona molt experta, l’astrofísic Kike Herrero de l’Agència d’Estudis Espacials de Catalunya.

És una gran experiència! Alguns omplim la llibreta de noves preguntes!

Aprenem a brodar!

Estem brodant els noms de les cosidores dels vestits espacials que van trepitjar la lluna. Farem una manta amb 60 quadrats que representaran les 60 dones cosidores, hi brodarem els noms que hem descobert a les recerques que ha fet en Martí.

Hem fet un esquema:

La majoria no haviem brodat mai, alguns haviem cosit algun cop.

Hem après a col·locar un bastidor. A filar l’agulla, a fer nusos i a rematar (fer el nus de quan s’acaba el fil).

A la classe, quan brodem es feia un silenci tan gran…

En Martí porta la seva càmera i fa algunes fotografies analògiques:

Homenatge a les cosidores dels vestits espacials

Hola som l’institut Vapor del fil, en aquest espai us volem explicar una historia sobre unes dones que van aconseguir fer el primer vestit espacial que va trepitjar la lluna!!

Aqui esta el vestit espacial complert i acabat.

Aquestes son les peces del vestit sense muntar

Doncs aquesta història comença amb un projecte de la Nasa per poder anar a l’espai, i per fer això va començar a ajuntar a dones molt expertes en cosir per poder crear un vestit espacial.

Aleshores vam descobrir que per fer el vestit espacial era molt difícil i els jefes els ficaven moltes dificultats com per exemple:

  • Al principi del dia els donaven 10 agulles i si al final del dia alguna cosidora li faltava alguna havien de desfer tot el vestit per trobar-la i a sobre l’acomiadaven.
  • O una altre cosa era que si s’equivocaven havien de tornar-ho a fer tot.

Les cosidores per poder conseguir una mica de reconeixament van ficar els seus noms entre les 22 capes del tratje espacial. Despres de 4 anys van acabar el primer vestit però tot el mèrit se’l van emportar els enginyers que van fer la nau. Però a les cosidores no els hi van fe res, ni una llista amb els seus noms a la lluna com tenen els altres.

Aixi que al institut vapor del fil hem decidit fer tres mantes, i en elles brodarem tots els noms que sabem de les cosidores que van fer aquests vestits.

Les dues primeres mantes son per les dues cosidores que encara son vives, la Jo Thompson i la Jane Wilson.

I la tercera manta l’exposarem a un museu perquè tothom conegui la seva història, i sàpiga com van aconseguir que la humanitat trepitgés la lluna creant un vestit que permetia sortir de la nau i moure’s per la lluna i l’espai.

Altres curiositats

El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.

S’ha calculat que 600 milions de persones van veure les primeres passes d’Armstrong a la Lluna.

Els astronautes van deixar signades targetes perquè les seves famílies les venguessin en cas de no tornar, ja que ningú els va voler fer cap assegurança de vida.

Roc Goberna

Museu del disseny

L’altre dia vam anar al museu del disseny. Primer ens vam trobar amb la Berta, que ja la havíem conegut abans perquè va vindre a veure el nostre treball de contaminació. La Berta, que treballava allà, va ser la nostre guia a l’excursió. Primer ens va portar a una sala on hi havien coses molts invents famosos a partir del disseny, per exemple: una cadira, alguns mobles,televisions,etc…
El Martí ens va portar imatges de coses que ara fem servir en el nostre dia a dia però que es van dissenyar per primer cop per anar a l’espai: com el velcro, el neoprè, o les mantes tèrmiques.
Després la Berta ens va portar veure uns objectes de la col·lecció privada del museu. La va obrir una conservadora que era especialista per fer que no es trenqués. Dins la caixa hi havia: cd’s, revistes, obres d’art.
Vam aprendre la diferència entre disseny i indústria, i també el que volia dir ergonòmic.

Aleix,Marc, Laia