DIXIT, una història… o més!!

Entre tots, per tal de fomentar la nostra creativitat vam jugar al DIXIT per crear històries i anar pensant en el nostre futur projecte.

Historia 1

Había una vez en el futuro una guerra entre países, uno de esos países encontró un tesoro y dentro había un corazón de luz. Otros países enviaron aviones de vigilancia para vigilar el tesoro. En el castillo donde se halló el tesoro había un príncipe y una princesa los cuales estaban bailando a ciegas. 

Estos príncipes tenían una hija que era muy inteligente que estaba buscando la manera de poder viajar en el tiempo y volver al inicio de la guerra. 

La hija llegó a investigar qué podría volver al pasado a través de una canción. Lo que ellos no sabían era que otro país les puso un espía que les decía lo que hacía la hija de esos príncipes. 

Durante la guerra, debajo del mar había una cámara de vigilancia que revisaba si las cosas estaban en orden. 

Antes en el pasado la princesa era una criada entonces no podían cambiar nada por que el príncipe pierde todo. Entonces como no podía cambiar nada del pasado en la tierra decidió viajar a la luna para hablar con el rey de los conejos y pedir ayuda. 

El rey de los conejos les reveló un secreto del pasado, era que había un árbol que tenía milagros.  

Encontraron a los dioses y escribieron deseos para que acabe la guerra. También hicieron todo lo que pidió la hija de los príncipes. 

Historia 2

Era una vez una princesa que vivía en el castillo y una vez cometió un error y su padre el rey le castigó hacer el pan para esta noche y de pena que le dio se le partió el corazón que estaba ligado a la tierra y entonces la tierra se empezó a romper también. Había un pulpo mecánico y le robó todas sus cosas de valor bajó tierra. la chica cuando vió que ya había acabado de hacer el castigo que le dió su padre vió que necesitaba una llave para abrir la puerta. 

Después el pulpo guardó todas las cosas de la princesa, y todas las personas del castillo se pusieron a llorar porque no podían abrir la puerta para sacar a la persona. Y encerrada como estaba la princesa, se quedó loca y solo veía cubos por su mente. El pulpo vivía en un mundo en el que tenía señales para llegar hasta donde estaba todo lo que robaba. Y el pulpo en su plan por fin robó el alma de la princesa y se la quedó para toda la eternidad y acabó muriendo.

Visita a HANGAR

Van passar uns dies des que vam fer la nostra exposició, i la Lina tenia ganes d’ensenyar-nos les instal·lacions on treballa, quin és el seu material de feina… així que tots i totes ens vam dirigir cap a Hangar.

https://hangar.org/ca/

Va ser estrany veure la sala, tan gran, tan espaiosa, però encara va ser més impressionant quan la Lina ens va fer una mostra del seu treball. Tota la sala estava envoltada d’altaveus. Hi havia com un 6 o 8, i a més eren molt grans. Ens van fer un petit tastet de les seves creacions, però en sentir-les era com si tot l’espai es fes molt més gran. Era com estar a dins d’una gran tempesta, o un mercat… La sensació de sentir les coses al teu voltat, escoltar sons en totes les direccions i, de tancar els ulls i imaginar… va ser com transportar-se a altres indrets. Com acabem de dir, la sala és com si es fes molt més gran.

Aquesta serà la sala on farem la nostra exposició final. Ara ja la coneixem! És el moment de començar a tenir idees.

A més de tot això, la Lina ens va presentar a uns companys seus de la Universitat de Barcelona que estaven treballant amb un projecte amb minidroids per tal d’estudiar els comportaments d’alguns insectes.

Al final vam aprofitar per dinar al Parc del Centre del Poblenou abans de tornar cap a l’Institut.

Tornarem!!!

Què ens ha semblat la nostra exposició? – Avaluem el nostre procés!

Després de la nostra presentació ens hem reunit durant una hora a classe parlant sobre quines coses ens ha agradat, quines no, com ens hem sentit, què hauríem de millorar…

Tothom ha estat d’acord en el fet que la vergonya és una cosa que s’ha d’intentar millorar per tal de poder parlar amb més tranquil·litat davant del professorat, dels nostres companys i companyes. És la nostra feina i és interessant poder mostrar que és el que fem amb orgull i contents del treball.

Pensem que també ens ha faltat una mica d’organització i de més treball per tal d’haver quadrat tot una mica més.

Ens ha agradat molt la preparació de la part del museu, de l’activitat del joc amb les persones que han vingut… aquí s’ha notat que estàvem més còmodes i s’ha vist en els resultats.

No ens ha agradat la tensió d’haver d’anar tan ràpidament, de no tenir tot el temps necessari per preparar les coses, però alhora entenem que moltes vegades això no és possible.

Esperem anar millorant a mesura que passin els dies i que la propera sessió d’exposició surti molt millor.

Estem tots i totes en un procés d’aprenentatge!!!

El dia de la SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ :) :) :(

Tot preparat! Sembla mentida que després de tants dies de treball a la fi estem amb tot llest per fer aquesta gran presentació.

Després de moltes discussions vam pensar que el millor era presentar el nostre treball al vestíbul del centre. A la porta principal, donant la importància que es mereix el nostre esforç!!!

La nostra intenció era crear una mena de museu. On poder veure i interactuar amb totes les activitats, que tothom, en certa manera les pogués experienciar.

Inici de la sessió:

Tot comença amb un vídeo en el qual presentem les diverses activitats que hem fet, tot a través de la imatge i del so, sobretot a través de les nostres veus. No obstant això, no tot serà en diferit com es va poder comprovar.

El museu es divideix en diferents espais, i en cadascun d’aquests hi ha un lapbook a mode de cartell informatiu.

1: Sonorització de vídeos: activitat en la qual vam sonoritzar amb diferents objectes quotidians una sèrie de vídeos.

2: Gimcana Sonora i història final: activitat realitzada al barri, pels voltants de l’escola on vam haver de registrar una sèrie de sons que ens venien marcats en unes targetes. Amb aquests sons finalment vam crear una història sonora.

3: Live Coding i un gall!: activitat en la qual vam aprendre a programar diferents melodies a partir de diferents sons. Moltes persones van fer-ne ús del Live coding durant la pandèmia, i es feien creacions en directe i competicions durant uns minuts. En finalitzar sonava el so d’un gall com a senyal acústic.

4: Sinestèsia: vam descobrir que Kandinsky tenia sinestèsia i que gràcies a aquesta podia fer unes obres artístiques tan genials. Ens vam posar a la seva pell, i a través de diferents cançons vam pintar el que sentíem.

Finalment, i després de veure totes les activitats tots els visitants van fer grups i se’ls va fer entrega d’una gravadora zoom per tal de començar la gimcana de les cartes del tarot.

En aquesta gimcana havien d’identificar i trobar una sèrie de sons, a partir de dibuixos fets per l’alumnat. Va ser molt divertit perquè podien voltar per tot l’institut per descobrir aquests sons, i després havien de dir el motiu pel qual havien registrat una o una altra cosa.

Moltes gràcies a tot el professorat i alumant que va venir a veure la nostra exposició.

Pensant en la sessió de contaminació

Durant aquestes primeres classes abans de la sessió de contaminació vam pensar en què podíem mostrar.

Vam aprofitar aquest moment per fer un gran debat entre tots, i després de moltes idees, algunes d’elles molt artístiques com per exemple que tot el projecte giri al voltant dels caçadors de somnis… ens vam decidir en fer una mostra de tots els projectes fets durant el primer trimestre i part del segon. Vam trobar que era molt interessant que el centre els conegués, que veiessin el que hem après, el que vam participar, el que ens van fer sentir…

Moments en els quals es va iniciar un nou projecte, en els quals ens sentíem desconcertats, moltes vegades aclaparats, sense saber molt bé que és el que fèiem o a on ens dirigíem…

A part, també se’ns va ocórrer que seria molt interessant tornar a utilitzar les gravadores zoom (aquelles que ens permetés gravar sons amb molt bona qualitat), i permetre que tothom poguès gaudir d’aquestes.

Així que vam decidir fer un joc de cartes, tipus tarot per tal de que cadascuna representés una prova…

Comiat del trimestre i última sessió de l’any

Durant aquesta sessió hem après la connexió que hi ha entre moltes disciplines artístiques, com per exemple la música i la pintura. Això ens ha portat a conèixer el terme «sinestèsia», una paraula que no havíem conegut mai, i que ara sabem que es tracta de la connexió o de la unió de diferents sensacions, sentits… com per exemple, poder veure colors quan s’escolta una cançó, sentir sabors quan alguna persona t’està parlant, poder olorar les paraules o els sons… sembla cosa de màgia, però moltes persones presenten aquesta peculiaritat.

I precisament molts artistes, com per exemple Kandinski, que era sinestèsic, va definir aquesta característica com a un component essencial per a poder desenvolupar el seu art.

Al següent enllaç podem veure un exemple d’això que intentava explicar Kandinski:

Una vegada feta l’explicació, se’ns va donar l’oportunitat de vivenciar aquesta experiència en primera persona. Centraríem la sinestèsia amb relació a la música i la pintura, així que ens deixaríem portar per una de les nostres cançons preferides, i individualment, plasmaríem de forma abstracta el que ens digués la música.

Les següents imatges són el procés de la nostra creació:

Programació de codi musical i d’imatge

Durant la sessió del 24 de novembre i 1 de desembre la Lina ens ha ensenyat com programar música i imatge a través d’un programa on-line:

https://estuary.mcmaster.ca/

Aquest programa ens deixa fer Live Coding, una manera de fer música i efectes visuals en directe amb la qual podem comunicar-nos i interactuar directament amb algoritmes.

Sembla molt difícil a primera vista, i pot arribar a ser una mica embolicat, però gràcies a les seves explicacions hem pogut començar a fer les nostres pròpies creacions.

Abans d’això ens ha mostrat com treballa, i com aquest programa és una de les seves eines de feina. I fins i tot ens ha comentat algunes de les coses que es van fer durant el confinament de l’any passat, i com amb Estuary, es podien connectar moltes persones diferents i fer sessions de creació sonora i visual durant 7 minuts. Una mena de mostres o concursos on els participants creaven en directe, i que finalitzaven amb el so d’un gall!!

A continuació es pot veure una mostra sonora i visual:

https://bit.ly/3skqWj0

https://bit.ly/3GV7UUf

El professorat ens van fer conscients de les cares que posàvem en veure i sentir l’explicació. Mai havíem vist rest semblant, així que estaven flipant una mica. No acabàvem d’entendre tot.

És interessant veure que no importa les vegades que t’equivoques fent el live coding, ja que un petit error no porta a fer malbé tota la creació, sinó que es pot obviar i seguir endavant. Forma part del procés i es pot veure com es produeix i, a la vegada, com se soluciona.

Després d’això hem passat part de les dues sessions fent les nostres proves i, comprovant la dificultat del procés de creació. Com costa poder fer alguna cosa, i veient l’experiència necessària per crear alguna cosa durant 7 minuts, en el cas que volguéssim formar part d’aquestes mostres virtuals que es van fer durant el confiament.

Durant l’última sessió relacionada amb aquests programa de creació ens va visitar la creadora de la part de so, aprofitant que estava per Barcelona.
Va ser molt interessant conèixer la seva història i com utilitza i edita les seves creacions.

Esperant que farem més endavant.

Gimcana Sonora

El dia 3 de novembre vam fer una gimcana a classe de Residència, Una gimcana una mica diferent. Aquesta només era sonora.


Ens van donar un sobre amb 10 pistes on se’ns indicava els sons que s’havien de registrar. Per poder portar a terme les diferents proves, ens vam repartir en grups de 3 o 4 persones, i a cadascun d’aquests grups se’ns donava una gravadora especial (una de més potent per gravar tot amb molta qualitat) i uns cascos.


La gimcana la vam fer pel barri, pels voltants de l’institut. El professorat va delimitar un espai per a poder anar enregistrant tots els sons que havien de trobar. Ens van deixar sols, vam marcar un punt de trobada i, més o menys cada 35 min ens reuníem per fer comprovacions comptar quants sons portàvem recopilats…

Alguns exemples dels sons que havíem de trobar eren:
Porta tancant-se
Sorolls d’animals
Sons que no havíem escoltat mai
El so del cor
….

La sessió va ser divertida i tots vam participar molt bé, fent el registre de tot el que se’ns demanava, encara que en algunes ocasions era curiós veure el que costava poder fer-ho.

A la següent classe vam escoltar una sèrie de sons seleccionats de cada grup, vam escollir 5 dels 10 sons i els vam ajuntar amb els sons de tots els grups, per tal de crear així una composició totalment diferent.

A mesura que l’estàvem fent vam veure que podem crear una història.

La nostra residència

Bon dia, anem a explicar el treball de l’optativa “En residència” de 3r d’ESO T i N de l’institut escola Trinitat Nova. Els integrants som el Juan, la Laura Sofia, l’Iman, l’Irene, la Catiana, la Cristal, el Henry, el Josue, el Jordan, la Kelly, l’Umra, la Kaylee, l’Aurora, l’Ariadna i el Carlos.

Venim acompanyats de la Lina Bautista, una artista Colombiana especialitzada en l’art dels sons, que ens ajuda amb les nostres activitats.

Al principi ens va costar adaptar-nos a l’ambient, però finalment hem aconseguit entendre i gaudir de l’optativa.