La CENTRAL del CIRC dia D

S’apropa el dia de l’estrena i la nostra companya d’Institut Laura Domingo (Ex-participant en la Coordinació de Creadors en Residència de fa un parell d’anys), en fa una entrevista de Ràdio…

En Residència és una iniciativa que, des de fa més d’una dècada, mira d’unir la creació artística i l’educació. Amb evident intenció transformadora, el projecte posa en contacte els instituts de Barcelona amb artistes professionals que, al llarg de tot un curs i transitant camins atípics d’aprenentatge, conceben amb l’alumnat una peça del tot nova per portar a escena. En parlem amb els protagonistes de l’experiència.

2 de Juny, dijous, avui, després d’unes setmanes frenètiques de treball, preparant l’estrena arriba el dia D.

La Central ens espera per mostrar la feina de tot l’any, hi han nervis, pors, en definitiva TOT el que ha d’haver abans d’una estrena…

I allà estan les noies i els nois del nostre Institut, mostrant la seva gallardia i professionalitat. Disposat a entregar-se en cos i ànima…

I després d’un any emocionant i molt constructiu amb la Lucha Emilia, amb el Gregorio, amb els estudiants… em queda el regal de la Emilia…

Ara cal relaxar-se, recordar amb carinyo l’experiència i… gaudir de les merescudes vacances!!!

Jordi Sánchez.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona

IMATGES EN MOVIMENT

La setmana anterior ens va acompanyar en Gregorio, un artista vingut d’Itàlia, per a portar la seva simpatia i els seus coneixements…

Seguim buscant identitats i personatges…

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona.

A  LA RECERCA DEL PERSONATGE…

La vida és una constant recerca i la nostra aquest any de Creadors en Residència és la recerca del nostre personatge,

fet entre tots,

creat del no res,

fet amb les nostres mans…

La creació del personatge ideal, que surti del paper i comenci a caminar…

i això que alguns van com una moto… i d’altres s’encomanen a la mami…

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona.

Piano, piano si arriva lontano

A poc, a poc entrem en la recta final.

Els i les residents estan a la recerca de una nova identitat. Fa dies que busquen qui volen ser, que proven moviments, sons, veus, expressions, històries…

Apareixen nous personatges plens de vides i de secrets per contar, d’inquietuds, de desitjos per complir… amb tota la seva innocència…

Surten del no res o… del fons de quelcom… aquest és el resultat…

Tot acaba posant-se al seu lloc… i el ben cert …

és que els nostres alumnes mai arrufen el nas, ni ens deixen amb un pam de nas, ni fiquen el nas a on no toca, ni… ens toquen els nassos…

Jordi Sánchez. Professor.

INS: BARRI BESÒS. Barcelona

LA CREACIÓ D’UN PERSONATGE

Avui ha estat un dia especial. Hem treballat amb un material nou.

EL COLOR

La sessió ha començat, debatint sobre què eren els colors i el seu simbolisme…

els /les participants han començat escrivint què significava per a ells els colors: blanc, vermell i negre…

A partir d’aquí…ha començat el treball de recerca d’una identitat, és a dir, la Emilia ha tret els maquillatges i els ha explicat com fer-los servir… esponges, aigua…

Distribuïts per la sala, els participants han començat a maquillar-se, sense mirall, utilitzant la intuïció… creant un alter ego…

No es veien, ho feien per intuició, tampoc no veien els companys /yes…

I de repent…

Et voilà…

Alguna cosa estava naixent… ells i elles ja no eren ells i elles.. .s’estaven transformant…

naixien uns éssers diferents, nous, irreconeixibles… els faltava quelcom… la màscara, la personalitat definitiva….

Síii, els NAS!

ara ja eren ells i elles… el desmemoriat, l’eloqüent, la despistada, la que parlava “raro”….

Un conjunt d’ésser meravellosos i fantàstics que aterraven al Barri Besòs…

Magnífic matí, ple de sorpreses i d’emocions…

SEGUIM…

Jordi Sánchez. Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona

Sessió de CONTAM…vull dir INFORMATIVA

Avui ens reunim en Claustre a l’Institut Barri Besòs.

Un dels punts del dia és la reunió informativa que fem els participants al projecte Creadors en Residència…

No vull utilitzar la paraula maleïda… CONTAM… de fet, algun dels profes presents, va caure en mans del CoVid …

Així dons direm SESSIÓ INFORMATIVA, apel·lació que vinc reivindicant des de fa anys!

La Central del Circ està ben representada, la Marissa Paituvi i el Gregorio, estan aquí per a informar sobre el projecte i per participar de manera activa.

La Emilia Gutiérrez, LUCHA EMILIA, la nostra Creadora i jo mateix, presentem el treball que estem desenvolupant amb les noies i nois de 4art d’ESO aquest any.

Volem que el Claustre del Barri Besòs, conegui de primera mà la nostra feina i decidim que siguin els participants els que portin la batuta. Tant la Emilia com jo, sabem que els veritables protagonistes són ells…

I… comença l’espectacle!

Avui hi haurà un canvi de rol important… Els/les nostres estudiants han dissenyat la sessió i han decidit que es convertiran en profes i les/els profes faran d’alumnes, tot seguint les seves indicacions…

tot plegat resulta curiós…

L’Arooba, la Natalia, el Víctor, la Anisa, la Danae es converteixen en l’alma mater de la presentació…

fan i desfan…com volen, relaxen als profes, els exciten, els fan participar, els fan escriure, els converteixen en espectadors…

tot plegat fa que el Claustre sigui diferent, lúdic, participatiu i… que voleu que us digui… fantàstic!

Gràcies a tots els participants en aquest meravellós projecte.

Jordi Sánchez.

Professor.

INS. BARRI BESÒS. Barcelona

DISCURS i RESISTÈNCIA

Aquestes dues setmanes hem treballat paraula i gest.

Per començar, els estudiants havien de cercar discursos i declaracions de principis I escollir-ne un que els cridés la seva atenció i argumentar el per què.

Un cop fet, el treballaven amb el propòsit d’escollir el que els resultava el més significatiu i intentaven aprendre de memòria el fragment.

Un cop fet, havien de declamar-lo davant de la resta de companys, tot avançant cap a ells.

A una indicació de la Emilia, dos companyes entraven en acció, impedint l’avenç de “l’activista” i intentant fer-lo retrocedir mentre ell continuava el seu discurs…  

Un exercici de residència, de coordinació, de força, de creença, de principis, de llibertat…

la força per la força o la força de la paraula i la resistència

DISCURS i RESISTÈNCIA… un veritable exercici de llibertat d’expressió i de democràcia…

Vegem les seves reaccions…

Mi discurso es uno de la actriz Emma Watson que trata sobre la igualdad de género. Mientras me tocaba decir un fragmento del discurso, a ratos dos compañeras mías me sujetaban e intentaban llevarme hacia atrás, me sentí algo agobiado ya que yo quería decir mis palabras tranquilamente y no quería que me callasen. No me sentía libre.

Víctor Rodríguez.

Mi discurso lo saqué de una canción de Tupac llamada “Keep ya head up” e iba sobre el feminismo. Cuando salí a decir la parte que tenía que aprenderme, me sentí bien porque el discurso me gustaba, pero cuando las personas de mi lado me empezaron a estirar hacia atrás, sentí como si me intentaran callar, como si no les gustara lo que estaba diciendo.  Me sentí perseguida.

Juana María Prada.

Mi discurso iba sobre un chico llamado Daniel Habif, que en unos Grammy dio un hermoso discurso de superación a todos los artistas presentes.

El mensaje trataba de no rendirse y seguir adelante, y si la envidia de los demás te perseguía tú la esquivas y sigues con tu vida porque nadie puede cortar tus alas.

Al leerlo me sentí identificada porque muchas personas van de amigos y realmente lo que quieren es hacerte caer y verte peor que ellos.

Yo no llegué a decir una y otra vez mi discurso, ya que me tocó impedir que otros lo hicieran, es decir estiraba de una persona y le quitaba el derecho a expresarse o seguir adelante.

Neidi Peña.

Mi discurso iba sobre el medio ambiente, y cuando le enseñé mi discurso al público los seguratas me agarraron y me sentí confundida, sin fuerzas y arrastrada. Y cuando fui segurata me sentía “poderosa”, con mucha fuerza todo lo contrario al que presenta el discurso.

Mariama Drame.

El discurso que yo elegí para la actividad, era uno de Emma Watson que hablaba del feminismo, y la igualdad de género. Lo que más me gustó del discurso, es la frase “Cada vez que un hombre o una mujer lucha por un ideal o hace algo para mejorar la vida de los demás, o se manifiesta contra la injusticia, manda un pequeño atisbo de esperanza. Y cuando millones de estos atisbos se cruzan, construyen un movimiento que puede derrumbar las barreras más opresoras y resistentes.” Porque creo que esto podría llegar a la realidad.

Lo que sentí cuando leí el discurso, fue que se reflejaba bastante la realidad, y me di cuenta que las personas que son activistas, o luchan por algo, o contra algo, sufren mucho, ya que pueden recibir muchas críticas o simplemente comentarios negativos que pueden llegar a causarles daño, y ahora creo que mucha gente no se atreve a hacer lo que hacen los activistas, o no se atreven a expresar sus opiniones, ya que temen que acaben sufriendo lo mismo que sufren los activistas o las personas que se atreven a expresarse.

Sobre la actividad creo que estuvo muy bien ya que representaba muy bien lo que tenían que pasar los activistas.

Arooba Mehbood

We have come to our nation’s capital to cash a check. They were singing a benefit to every American person. This note was a promise that every man, yes, black men as well as white men, would get the rights of life, liberty and the search for happiness.

We talked about a dream, and everyone talked about it. Then two people were standing behind and one were speaking his speech. Those who were standing behind were pulling the one in front towards the back. But the one who was pulling was trying to move forward. Everyone did one after the other. We felt great.

Anisa Munir

Fue como sentir empatía por la gente que lucha por ser escuchada,

que hay altas y bajas y momentos en los que te van a escuchar y otros en los que van a estar de tu lado la mayoría y, al fin y al cabo, conseguir que te escuchen.

Se sienten los nervios para memorizar las palabras correctas y no quedarte con nada dentro porque quieres expresar todo lo que sientes y piensas.

Mikaela Lira

Abans d’acabar la sessió, els i les alumnes van escriure les seves reflexions en un mural…

un color, una sensació…

i per complicar-los més la vida, no es podien escriure frases…

APA noies i nois, capacitat de síntesi… només 1 paraula…

Jordi Sánchez i Pedro Lara.

Professors. INS. BARRI BESÒS.

Barcelona

SOTRAC!

El dimarts 14 teniem sortida, anàvem al Circ d’Hivern, a l’Ateneu 9 barris…

…a veure un pre-estreno. SOTRAC.

El projecte Circ d’Hivern compleix més de 25 anys de trajectòria. Nascut el 1996, el circ ha estat la branca amb la qual han experimentat, oferint propostes a un ampli públic tot visibilitzant i fomentant la creació de companyies relacionades amb aquesta art escènica.

El projecte, per tant, continua apostant pel circ en un context en què, tal com ha afirmat l’equip, li falta suport i recursos per ampliar les seves programacions. D’aquesta manera, Sotrac es presenta inicialment al públic de Barcelona amb la voluntat d’impulsar el circ i revalorar-lo, donant a conèixer la qualitat artística i professionalitat de Catalunya.

Sotrac és el 26è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. Un espectacle únic, amb el circ, la crítica i l’humor com a element central sota la direcció de Raül Garcia. Amb Sarah Anglada, Matias Plaul, Lara Renard, Mariano Rocco i Maria Solà. 

Aquest espectacle compta amb una alta presència d’artistes catalans i vinculats al mateix Ateneu. Lara Renard, especialitzada en trapezi amb una trajectòria lligada a l’Ateneu; Mariano Rocco, artista de circ argentí; Sarah Anglada, intèrpret formada en dansa i moviment; Maria Solà, clown i música; i Matias Plaul, actor i acròbata, són els artistes que, després d’una audició de 4 dies i més de 150 participants, han aconseguit pujar a l’escenari.

La proposta de circ contemporani s’alça barrejant diferents tècniques com són l’ús de la perxa xinesa, el trapezi i el cèrcol aeri, combinat amb dansa, moviment, acrobàcies, interpretacions i cant.

L’obra planteja una revisió irònica d’alguns problemes actuals per tal de qüestionar comportaments individuals i col·lectius. Una reflexió sobre com aprofitem el temps, com gaudim la vida i com afrontem la mort en una societat cada cop més distanciada per l’ús de les noves tecnologies. I també, una clara crítica a les economies de plataforma i com aquestes ens fan la vida insostenible. Risc, humor i crítica per a parlar de situacions quotidianes que ens porten a llocs imprevisibles.

Els nostres estudiants, van gaudir d’una magnífica obra que els va entusiasmar, a més de poder parlar i saludar alguns dels fantàstics actors i actrius.

NO US LA PERDEU!

Està fins el 23 de gener!

Jordi Sánchez.

Professor

Institut Barri Besòs. Barcelona

La Central del Circ i LUCHA

Aquest any, en la nova aventura de Creadors En Residència, ens coordina en manera la feina LA CENTRAL DEL CIRC.

https://lacentraldelcirc.cat/?lang=es

I…qui és La Central?, dons…

és un espai de creació, investigació, entrenament, assaig i formació continuada destinat als professionals de les arts del circ.

Gunnar Knechtel Photography, Fàbriques de Creació, La central del Circ, 12_2012

Amb un espai de més de 3.000 m² al Parc del Fòrum de Barcelona, per acompanyar-los/ les en totes les àrees i fases del seu treball, des de l’entrenament quotidià a la residència de creació, passant per la formació continuada, la mobilitat internacional i l’acompanyament artístic en les diferents fases de creació d’un espectacle.

La missió de La Central del Circ és el suport a les arts del circ i l’acompanyament dels projectes artístics en els àmbits de la creació, la gestió, la producció i la difusió, afavorint el desenvolupament del circ i els seus creadors i creadores, generant sinèrgies amb altres arts i promovent la interrelació a través de xarxes a nivell local, nacional i internacional.

Gunnar Knechtel Photography, Fàbriques de Creació, La central del Circ, 12_2012

La Central del Circ forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona, una xarxa destinada a la generació d’espais on desenvolupar el treball creatiu dels/les artistes i que reconeix el circ com una de les arts estratègiques de la ciutat.

I qui és la capitana del vaixell que ens portarà a un desconegut, (per ara), port?

Dons la Emília Gutiérrez Epstein, més coneguda com a LUCHA.

Lucha Emilia, menys coneguda com a Carmen Emilia Gutiérrez Epstein, és una artista de circ professional. Xilena de naixement i radic (alitz) ada a Europa des del 2014, s’ha format en diverses escoles i no-escoles de circ i dansa com la Universidad Academia de Humanismo Cristiano de Santiago de Chile, l’antic centre d’investigació escènica AKI Republica 550 (Santiago de Chile), L’école de cirque de Bordeaux, La Arena (Buenos Aires), l’Escola Nacional de Circo de Río de Janerio, l’école de cirque de Lyon, Le Lido (Toulouse), especialitzant-se en acrobàcia aèria (corda llisa). Posteriorment se sotmet a diverses formacions de Clown, bufó i comèdia física a França i obté la Licenciatura en Artes del Espectáculo y Comunicaciones a l’universitat de Toulouse II.

Ha participat com a creadora i artista dins de diverses companyies i espectacles: Compañía Choka-Choka amb l’espectacle “Entiendes lo que digo?”, compania London Beaches amb l’espectavle “If you dont mind” i el Colletivo Terzo Livello, col·lectiu d’experimentació escènica a partir del circ i la poca vergonya. Actualment es troba en creació del seu primer sol en escena, dins de la compagnie Grand Vacarme: Projecte PAPY, espectacle de bufó i circ sobre l’existència.

A més de la seva carrera com a artista, Lucha Emilia s’ha interessat en la pedagogia i l’intercanvi a través del circ i la investigació escènica, impartint cursos i laboratoris per a nenis, adolescents i adultis en diverses circumstàncies.

El seu treball escènic i creatiu es basa en la recerca a través del personatge i el cos, la llibertat de l’escena i la possibilitat de transcendir. És així que de la mà del bufó i el clown s’ha anat forjant una línia personal i universal d’existir en el medi.

Bé, aquesta és la nostra companyia i la nostra capitana… en la propera entrada, us presentaré la tripulació…

Jordi Sánchez.

Professor. Institut Barri Besòs.

Barcelona.

L’ESPECTACLE MÉS GRAN DEL MÓN

Hola,

comencem la nostra Residència, amb La Central del Circ, avui us deixo la impressió d’alguns dels participants, en la propera entrada us parlaré de la Creadora i de La Central del Circ…

Hola, sóc en Wahid i la nostra Residència funciona així:

els dimarts fem una sessió d’estiraments i després fem com jocs amb el cos, tenim dues hores el dimarts.

El dijous només estem amb el Jordi i també està el Pedro. Lo que fem els dijous es parlar i escrivim tot lo que hem fet el dimarts passat. La noia que ens fa els estiraments és una noia que fa circ i es diu Emilia.

Hem fet una excursió a la central del circ hem pujat a unes cordes i a un trapezi ens tenim que posar en peu, va ser xulo. 

Hola, nosotras somos Arooba y Juana. En el proyecto de arte escénicas tenemos dos profesores, uno de ellos es Jordi Sánchez que trabaja en el instituto y la otra profesora se llama Emilia y solo viene los martes para esta clase. 

Emilia trabaja en la Central de Circ, está especializada en cuerdas.

Cuando ella viene nos enseña estiramientos para el cuerpo y actividades de relajación que nos parecen muy interesantes y entretenidas.

Los jueves estamos con Jordi y aprovechamos para hablar sobre lo que hemos hecho el día anterior y para escribirlo en una libreta, que ellos nos han regalado, también escribimos sobre lo que sea que nos venga a la mente.

Anteriormente hicimos una excursión a la Central del Circ y Emilia nos enseñó a utilizar cosas de circo.

Haremos más excursiones a sitios relacionados con la asignatura. 

Hola somos Mariama y Natalia y os explicaremos que hemos estado haciendo en artes escénicas. Hemos hecho estiramientos con Emilia (la especialista en circo), actividades de relajamiento, hemos ido a la Central del Circo (allí hemos practicado  diferentes actividades como por ejemplo: Cuerda, tela, trapecios…), también hemos elegido músicas para ponerlas de fondo en los ejercicios, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación. 

Hola, somos Mariam y Víctor y vamos a explicar lo que hemos ido haciendo en residencia.

La monitora que nos ha tocado es Emilia, una chica que practica el arte del circo.

En las clases hemos hecho estiramientos, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación.

También nos llevó a la Central del Circo, donde practica Emilia, allí hicimos ejercicios con la cuerda y con telas. Al final de la clase nos dieron unas libretas para ir poniendo las cosas que sucedían y hacíamos en clase.

En la última clase, hicimos un ejercicio en pareja, nosotros dos en trío con Juana, en el que teníamos que llevar a un compañero/a por la sala mientras llevaba los ojos cerrados y le hacíamos moverse por el espacio. Mientras hacíamos el ejercicio, todos los compañeros íbamos metiéndonos en el ascensor por diversión y mi grupo tuvo tan mala suerte que nos quedamos encerrados en el ascensor del instituto (sala de actos). Nos terminaron sacando y todos nos reímos de la situación aunque nos llevamos un gran susto.

Bueno, hasta el momento estas han sido nuestras sesiones de residencia, seguro que vienen más y mejores.

Dons…Apa, ja teniu el primer tastet!

La setmana vinent més….

Jordi Sánchez i Pedro Lara.

Professors.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.