Des de Jordi Oriol i Indi Gest EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1CgMvQC

Hem estat unes quantes setmanes entrant dins de La Tempesta, de Shakespeare. L’hem comentada del dret i del revés, ens hem convertit en Pròspero i en Miranda, en Ferran i en Caliban… Què pensaven els personatges? Han estat encertades les seves conductes? Ha estat correcta la protecció de Pròspero envers Miranda? Què li hauríem dit, si hagués estat el nostre pare? I Caliban, l’home del lloc,  considerat una mena de monstre només perquè és diferent als altres…  Què en pensem d’ell? Descobrim que La Tempesta ens diu moltes coses de nosaltres i de la societat en què vivim i també ens ajuda a entendre el mateix fet teatral. Pròspero, amb el seu poder, pot ser també una mena de creador, pot ser Shakespeare mateix… Però de l’obra no ens acaba d’agradar el final… El trobem massa romàntic… Potser el canviarem… Potser li direm a Shakespeare que li farem una petita modificació a la seva obra; esperem que ni ell, ni Pròspero se’ns enfadin!

Anem donant forma a l’obra; al principi, no sabíem ben bé cap on anàvem, però ara ja sabem que per arribar a aconseguir l’obra d’art final, cal fer molts passos previs. I entre tots aquests passejos per entre l’illa de Pròspero,  se’ns està apareixent cada cop amb més insistència Ariel, aquest esperit de l’aire, amb qui potser finalment treballarem plegats… Volem fer de La Tempesta shakespeareana la NOSTRA Tempesta! Per això estem treballant molt les possibilitats de l’actuació en grup, com aquestes que us mostrem.