Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1Mrb30U
Vam anar a visitar el caixa fòrum per a rebre una “xerrada” de representació oral on vam llegir poemes per a poder treballar amb la gestualitat del cos i de les mans quan estem sota la pressió de parlar en públic.
Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1Yresxo
-Vam fer una activitat de escriure lletres de cançons que ens agraden i comentar-les a classe.
Aquestes són algunes de elles fetes pel David Santalices.
Life of the party
We don’t have to be ordinari
Make you best mistake
‘Cause we don’t have the time to be sorry
So baby be the life of the party.
By: Shawn Mendes
When I was your man
Although it hurts
I’ll be the first to say that I was wrong
Oh, I know I’m probably much too late
To try and apologize for my mistakes
But I just want you to know
I hope he buys you flowers
I hope he holds your hand
Give you all his hours
When he has the chance
Take you to every party
‘Cause I remember how much you loved to dance
Do all the things I should have done
When I was your man
By: Bruno Mars
Lucifer
Solo importa el presente, el pasado nunca vuelve.
La vida es tan jodida que eres fuerte o buena suerte.
By: Arce
Carpe diem
La vida es así, da igual el porqué
No me despierta ni el puto café
El aire nos mata, mi abuelo se fue
El cielo vigila, nos cobra caché
La pasta no es vida, Shakira o Piqué
El amor es agua y me muero de sed
Todos dicen que saben pero yo no se
Ni todo es redondo, ni existe paré
Da igual ser anciano que ser un bebe
El corazón late si te queda fe la musica es vida,
Amémosla eh igual Wiz Khalifa que Miguel Bosé
By: Arce
Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1qJrLyP
El dijous 31 de març del any 2016 vam anar al carrer Gabriel Miró amb un artista que es diu Nilo. Ens va rebre fent-se el mut però poc a poc anava parlant. El que volia és que escoltéssim l’entorn, es posava al mig del carrer a escoltar nens, cotxes, persones etc…
Desprès havíem d’escollir un companys de la nostra classe de residència per escoltar els sorolls del bar, de la Santiveri, etc… .
Quan havíem acabat d’escoltar els sorolls, el Nilo ens va explicar de fer música amb uns instruments que ell ens va donar: una Calimba, d’origen Africà. La nostra companya la Fadwa va tocar el instrument amb els dits, desprès la Lola li va donar un plateret que va dir que era d’un temple de l’Índia, desprès va donar un aparell electrònic que servia per posar multes a la gent però feia sorolls com si fós un DJ i per últim el Niló va donar al Julen unes maraques per fer el so per a realitzar l’activitat següent.
Finalment, el Nilo ens va ordenar del 1 al 4 que eren les persones que tocaven els instruments. Per exemple, a la Lola li va tocar el número 2 i ha de tocar el platell.
Quan ens estaven a punt de tornar al institut el Vicent i l’Ana es van posar a cantar.
Julen
Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/2034HXA
Aquest és el mapa on volem situar les cases dels alumnes de Residència. Per a orientar-nos hi hem afegit alguns carrers, el pàrquing. el Graner, L’Institut, el parc, la montanya, el Mercadona, algunes botigues. També hi hem afegit les localitzacions que hem triat per grups i que heu vist en els posts anteriors.
L’objectiu d’aquest mapa és saber com farem el recorregut amb el públic. Encara no ho tenim clar del tot però ens ajuda a decidir on anirem i com anirem.
Abdul i Fadwa
Des de Gerard Guix i Montse Rodríguez EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi https://ift.tt/1UZsreg
Definit el tema i l’argument de l’obra de teatre, ens hem posat a treballar per equips: dramatúrgia, actors-interpretació, escenografia, il·luminació, música-sons i vestuari.
Habitualment cada dimecres comencem les sessions tots reunits, posem en comú l’estat del guió de la nostra història, les escenes i les idees col·lectives i després cada grup treballa independentment.
Dramatúrgia i interpretació treballen directament amb en Gerard i la Montse per crear els diàlegs i els actors han començat a assajar els seus papers. Els equips més tècnics han començat amb una recerca inicial. Escenografia i Il·luminació, han fet un estudi dels planells dels espais de la Sala Beckett i del teatre de l’institut. L’equip de música i vestuari també ha iniciat una recerca telemàtica sobre diferents sons i roba pels actors.
Tota la feina de cada equip la compartim en una carpeta del drive perquè així cada equip tècnic pugui veure el que fan els altres. També hem creat una graella conjunta on anem anotant totes les escenes i els detalls de cada equip de creació.
Tot en marxa, molta feina i una gran coordinació per poder tirar endavant la nostra creació.
Des de Martí Anson EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó https://ift.tt/1pEuYze
Intentar entendre la realitat, el que fem cada dia, com una obra d’art.
No pretendre parlar de la genialitat.
Entendre que la realitat, allò que passa cada dia, pot ser art, potenciant les aficions, aquell lloc on ens sentim més còmodes.
Visitem el projecte de la Botiga. El fet que una obra d’art sigui una botiga normal i corrent crida l’atenció. Una botiga normal i corrent com una obra d’art. Allò que existeix en realitat en un altre context.
Al principi la definició d’art era molt curta:
“L’art és una forma d’expressió.”
“L’art és fer coses maques.”
“L’art és allò que jo vull explicar.”
“L’art és bellesa.”
En els últims escrits el punt de vista ha canviat, i veiem que hi ha un argument darrera l’obra o el projecte artístic, i les argumentacions són molt més elaborades i posant-nos en qüestió a nosaltres mateixos.
La visita al MACBA i al projecte de la Botiga ens ha fet canviar el punt de vista juntament amb tot el que hem fet. Al treballar amb les pròpies aficions, s’ho han apropiat i ara els plantejaments són diferents.
Interpretar el que fem, el què veiem cada dia.
(Martí Anson)
Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1SN3QJq
L’últim dia vam estar treballant amb en Josep Pedrals i vam tenir una sessió molt productiva. A partir dels textos que hem estat generant al llarg de les darreres setmanes hem estat localitzant els temes que ens preocupen i que ens fan sentir “emoció”. A partir d’aquests temes, hem pensat quina serà l’estructura de la nostra peça. A banda d’això, amb en Josep hem estat veient quines eren les parts d’un espectacle, com les parts d’un discurs.
Aquí teniu:
EXORDIO (introducció)
>Què em falta? (A partir del text de Lordgift): les preguntes d’inici
>Què fa del nostre temps, tan nostre? (Nassim té moltíssimes idees!!!) Les dades
NARRATIO
>Els detalls inesperats (el text de la Sunkar ens va emocionar)
>Recuperar la confidència; les amistats (Nassim)
>La satisfacció del reconeixement (el text de l’Arnau ens hi va portar)
>Nostàlgia i retrobament (Diana)
>L’expectativa i l’entusiasme (Arantxa)
>El viatge i la il·lusió de saber que el món és gran (Selene i Clara)
FINAL
>Acomplir un somni (Alexandra)
>Bellesa de la solitud (Carmen)
>Ser feliç amb poc (Alèxia)
>El confort d’un mateix (Ícar)
Ara tenim moltíssima feina, ja hi ha textos fets, però molts d’altres que encara estan de camí!
Des de Za! EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://ift.tt/226WyGp
Hem realizat textos improvisats, amb la intenció de desenvolupar la espotaneitat i la nostra creativitat…
Des de Za! EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo https://ift.tt/226WyGk
El gamelan és un conjunt instrumental de les illes de Bali i Java, a Indonèsia. Està format per instruments de percussió i inclou una àmplia gamma de metal·lòfons de làmines, gongs verticals i tambors de diferents mides que confereixen al conjunt una sonoritat de gran riquesa tímbrica. La música de gamelan està estretament vinculada a les grans celebracions i és inseparable del teatre i la dansa. Autors com Claude Debussy, Benjamin Britten, Steve Reich o Philip Glass s’han inspirat o s’han deixat influir per la sonoritat del gamelan. Lluny del concepte occidental de concert, la música de gamelan es basa en la participació col·lectiva i, sovint, és interpretada per músics no professionals. El gamelan va ser la inspiració de Karl Orff per al conjunt instrumental que va desenvolupar per a les escoles europees.
Taller de Gamelan al Museu de la Música by Slidely Slideshow
Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner https://ift.tt/1pB9Vgw
Annie Leibovitz és una fotògrafa americana. Va ser la primera dona que va exposar una obra seva a la “Galeria Nacional de Retrats” a Washington D. C I l’última que va retractar al músic John Lennon, abans del seu assassinat a l’any 1980.
“Leonardo DiCaprio with a swan”
Annie Leibovitz o Anna Lou Leibovitz ve d’una família de religió jueva, i té cinc germans. Va néixer al 2 d’octubre de 1949. És la fotògrafa millor pagada del món. De tornada a Estats Units en 1971, va aconseguir una llicenciatura en l’Institut d’Art de San Francisco.
Aquesta és la seva firma:
Mahí García 3A