Les nostres cabanes

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera https://ift.tt/26rmHzl

En una sessió vam estar parlant de llocs on pensar, algunes de les propostes eren una cabana. Aleshores, el Pep ens va explicar que ell havia fet una cabana amb les seves pròpies mans, i va viure durant mig any per a fer la seva tesi.

A la següent sessió ens va ensenyar fotografies de la seva cabanya i també d’altre artistes, com Virginia Woolf, Gustav Mahler,  i tot seguit ens va proposar de fer un disseny de com seria, si puguèssim fer-la, la nostra cabana. Era una proposta totalment lliure.  Tots hi vam estar d’acord i ens vam engrescar a fer els nostres dissenys.  

 

Gustav Mahler                                                  Virginia Woolf     

 

JOANA VILA:

El disseny de la meva cabana està situada al en un bosc i al costat d’un llac o riu. La penjaria de dos arbres i li penjaria una escala de corda penjant d’ella. A baix posaria una taula i unes cadires pensar en les meves coses. Tindria un tendal per la pluja. Per dins la cabana tindria alguna cosa per dormir i no gaire cosa més.

cabana_5

TERESA TUR:

La meva cabana consisteix en una esfera feta de fusta ‘envernissada’ (”plastificada”) que està penjada entre dos arbres i agafada per dos cordes molt resistents. Per pujar, hi ha unes escales de fusta que donen la volta a un dels arbres fins arribar a l’altura adequada per arribar a l’esfera sense problemes.

LAIA CALZADA:

La cabana que vaig dissenyar era molt diferent de la que he acabat fent.

Té tres pisos, en el tercer pis hi ha una dutxa (ecològica) perquè l’aigua que s’utilitza baixa per una canonada i va a parar  a un purificador casolà que fa que és torni potable.

Aquesta casa estaria damunt d’una piràmide perquè a mi m’agrada poder disfrutar de la mare natura i no veure la gent com va per la natura fent-la malbé, i també la posaria a dalt perquè m’agrada poder veure molt terreny des d’un sol lloc.

Té més d’uns llits, perquè estimo molt a la meva família, els meus tres germans, els meus pares, als meus avis (els que em queden), els meus cosins, els meus tiets…

CABAN LAIA C_2

AGATHE CASALS:

Vull que la meva cabana sigui petita. Que sigui de 3m d’alçada i 3m de llargada. Com que es per mi sola, m’anirà bé aquesta mida. No cal que ocupi molt espai.

Els materials que utilitzaria per construir la meva cabana, serien:

-maons (molts)

-ciment (suficient per enganxar tots els maons junts)

-fusta (per fer el sostre i alguna i el terra de dins de la cabana)

-trossos de vidre (per fer les finestres)

BLANCA LIMÓN

La meva cabana te forma rectangular, feta de fusta a la part superior i a la part en el primer pis les parets estan fets de

PEP MIRABET:

El disseny de la meva cabanya té tres pisos.

El és on hi ha la sala el menjador el lavabo… de 20m x 30m. Aquest pis fa 3m d’alçada

El segon hi ha una sala plena de coixins de 5m x 5m. Aquest pis fe 2m d’alçada

Hi el tercer és una sala amb una tauleta i dos cadires petites que és per jugar, també dona amb la sala de coixins per que et puguis tirar. Fa 5m x 5m. Aquest pis com que està inclinat fa 0m per una Banda i 1,50m d’alçada per a l’altre banda.

al cabana 1_1

ELISABET LÓPEZ:

El meu disseny està inspirat en una obra que a mi sempre m’ha agradat i que m’ha semblat molt innovadora que és el Palacio de Cristal de Madrid.

Però en comptes de ser una gran instal·lació, sinó només una mini cúpula amb quatre coses escencials (sofa, cadires, taula…) Estaria feta de vidre i per aguantar-lo unes bigues ferro.

ALBERT MUNTANYOLA:

La meva cabana està situada al bosc a uns 5 metres d’altura amb un tobogan pel costat fins el terra amb un coixí per no fer-se mal. Pujaries per una escala fins la porta i quan entressis et trobaries un sofà a l’esquerra i una tele a la dreta, si avancessis veuries dues portes una que dona a la meva habitació i una que com la de gossos però mes gran per tirar-se per el tobogan, just al davant a l’esquerra veuries una quina i al davant una porta que donaria a una terrassa i ja està

Imaginem com serà lexposició!

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre https://ift.tt/1MF53BF

En aquesta sessió hem treballat ja a pensar com imaginem la nostra exposició a la Sala d’exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster. Hem treballat en dues coses diferents, per la qual cosa ens hem dividit en dos grups de treball:

D’una banda, hem estat revisant imatges històriques de l’arxiu de Gràcia i hem seleccionat quines imatges de persones volem representar a la maqueta que realitzarem.

IMG_0513

Un cop recollides les fotos, les hem tallat de manera que puguem posar-les en la nostra maqueta del barri.

IMG_0528

IMG_0531

IMG_0533

IMG_0542

IMG_0543

IMG_0544

D’altra banda, l’altre grup s’ha dedicat a anar a la Biblioteca Jaume Fuster i han pres mesures de la sala de l’exposició, dissenyant un plànol de la mateixa.

IMG_0560

IMG_0561

Recapitulem

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre https://ift.tt/1Spu5Uq

Aquesta sessió l’hem dedicat a recopilar la feina feta fins ara durant tot el projecte, repassant tot allò que hem fet fins avui.

IMG_0449

IMG_0446

Els conceptes i idees en què hem treballat han estat els següents:

– Casa ideal

– Maqueta final del projecte

– Cada casa com a unitat mínima de comunitat- escala de veïns-carrer-barri- ciutat

– La història d’una ciutat / barri  – Històries de vida

– El texit, la retícula d’una ciutat

També hem recordat totes les sortides que hem fet per la ciutat de Barcelona, per conèixer-ne la història de les seves  persones…

 

Un refugi antiaeri a la Plaça del Diamant

Des de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre https://ift.tt/1MF54FD

En aquesta sessió hem visitat els refugis antiaeris que estan situats a la Plaça del Diamant del barri de Gràcia.

20160210_135545

Amb l’objectiu de conèixer la història del nostre barri, hem tingut l’oportunitat de que un guia ens expliqui la situació dels habitants del districte de Gràcia en aquesta etapa de la història. Hem conegut els espais, la història de l’autoconstrucció del refugi així com les normes del propi refugi:  els temps màxims que els habitants tenien per accedir al refugi, el nombre de persones que hi cabien, etc.

20160210_134112

 

20160210_135449

També vam intentar imaginar les condicions en què s’habitaven  els refugi: no es permetia introduir menjar, sense bany habilitat, gairebé sense llum, etc.

20160210_14030420160210_13562520160210_14002020160210_135711

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

20160210_135711

20160210_140020

20160210_140304

EnResidencia1516

SORTIDA A LA BIBLIOTECA

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner https://ift.tt/1SCyPTO

El dimecres 6 d’abril,  els alumnes de Creadors en Residència vam anar a la biblioteca Francesc Candel, molt propera a l´institut, per col.laborar en la instal.lació de l´exposició d´algunes de les obres i plantilles que hem fet fins ara.  Aquesta exposició estarà oberta al públic fins el dijous 21 d’abril inclòs.

No us la perdeu!

 collage 1

IMG_2656

IMG_2627

IMG_2603

IMG_2610

IMG_2652

IMG_2653

IMG_2637

IMG_2636

Oscar

Jocs de paraules al terrat de l’Institut

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1V1FoWm

 

Hem treballat al terrat de l’institut amb diferents jocs de paraules:

1)Triem una paraula a l’atzar (al diccionari) de la qual desconeixem el significat

2)Imaginem el seu significat

3)Escrivim una definició

4)Intentem convèncer a la resta que la nostra és la definició del diccionari

 

 

IMG_8056

IMG_8053

IMG_8050

JAUME PONS

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1Mrb3hg

Visita del poeta Jaume Pons

El dia 2 de Març el Poeta i Escriptor Jaume Pons ens va venir a fer una visita i ens va fer un recital dels seus millors poemes i alguns dels que més li agradaven.

Nascut a Caimari, Mallorca. 1984. és un escriptor, poeta i traductor mallorquí. Ha publicat diversos poemaris, d’entre els quals destaquen Cilici (2009) i Carn vol dir desaparicions(2010). Amb Faula (2012), la seva primera novel·la, va aconseguir el Premi Pare Colom de Narrativa. Ha traduït les Fulles d’herba de Walt Whitman.

Ha recitat i participat en múltiples espectacles poètics tant a Catalunya com arreu del món (Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Califòrnia, Regne Unit, Itàlia, Estònia, Holanda o Alemanya, entre d’altres).

Àngel Terron

Acosta’t a la cova que raja i mama solitud,
un foll àngel no descarta tot l’horror d’un cor pansit
o el xaloc mentre investiga la sordesa del desig
quan ton jorns, terrors d’ivori, fan dolor de la virtut.

No se’n duu la gelosia tot el dol del que has perdut
ni hi ha orgull que tant no valgui l’horror de la gran pupil·la
com una fada tan bruta en la claror de qui destil·la
la maror de ton pubilles plenes de sucre i pinyons.

I si dorms la nit de rates com Ramon en temple gong,
ton Mercuri anant a Randa, miracle de clorofil·la,
i ho escolten totes dues, espectacle de ciclop.

L’orgull és com una flauta amb verí que amolla un fong,
encadena la misèria que s’exalta d’un sol cop.
Entengueres ‘questa guerra perquè no ets cec. Potser miop

MIREIA CALAFELL

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1YresNG

El dia 16 de març la poètica Mireia Calafell ens va llegir uns dels seus poemes

Vam aprendre d’ ella com es llegia un poema en públic i com expressar les emocions.

 Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 1980) és poeta i integrant del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 DIACRÍTIC

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència

 

 

 

 

 

23 de Febrer

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall https://ift.tt/1Yresxs

El dia 23 de febrer vam anar al CaixaForum on vam participar en un taller dirigit per Jordi Oriol on ens va explicar i vam practicar tècniques de lectura de poemes en públic.

Amb ell vam apendre que em de parlar amb una postura determinada, un to de ve determinant, amb  les mans al costat del cos, etc.

Jordi Oriol és un actor, autor i director de teatre barcelonés que va nèixer el 1979.

Està llicenciat en Direcció escènica a l’Institut de Teatro.

Treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona i imparteix cursos d’eines actorals i de formació permanent a docents.

Ha escrit i dirigit una desena d’espectacles teatrals. Ha treballat també en cinema i televisió.

 

 

 

 

Altre lloc gestionat amb el WordPress