Des de Ricard Trigo EN RESiDÈNCiA a l’Institut Milà i Fontanals http://ift.tt/2hBX4v9
Arxiu mensual: desembre de 2016
Filar, filar i filar…
Des de Toni Mira EN RESiDÈNCiA a l’Institut Comas i Solà http://ift.tt/2iaXuEx
Després de més de dos mesos amb Toni Mira al Josep Comas i Solà, tot comença a cohesionar i a prendre forma. Més enllà de com vagi el procés de la peça final que el grup de l’aula oberta crearà al costat del coreògraf, s’evidencia que el Toni ha sabut guiar els alumnes en un treball de relacions, de col·lectivitat i de significació.
La gestualitat, la capacitat de donar sentit a allò que estem expressant amb el cos o, fins i tot, la capacitat de treure totes les capes conscients de més que li donem al nostre moviment, són coses que ja es palpen de forma més fluïda a l’aula.
Toni Mira no ha estat sol durant el procés i, aprofitant les circumstàncies que s’han anat donant fins ara en la seva estada a l’institut, s’ha treballat de manera plural, transversal i calidoscòpica. Més enllà del gran treball que està fent en Toni, i amb l’objectiu de crear relacions i aportar una visió molt més àmplia als adolescents, hem inclòs un parell de sessions que multipliquen i diversifiquen el projecte.
En primer lloc i aprofitant el viatge del Toni a Mèxic, la Cristina Alonso, coordinadora de projectes del Graner va guiar una sessió sobre identitat, origen i creació col·lectiva. Parlem d’on venim, d’on són els nostres pares i on ens agradaria viure com a tres motors senzills per reflexionar i crear un gran mapa visual de possibilitats. A més, la Cristina va acostar el festival Sâlmon a l’aula, donant la possibilitat que un dels artistes de focus llatinoamericà amb què el festival comptava, fes una sessió específica per a ells.
Relacionar-se de prop amb l’alumne, conèixer els seus interessos, la seva procedència, la seva manera de crear en un espai delimitat i entrar en diàleg amb la resta dels seus companys i professors, permet generar vincles molt més forts que després enforteixen, també, el treball grupal . A més, de facilitar la generació d’idees, la incorporació i recerca de recursos i la comunicació entre tots els agents participants.
Alicia Laguna, que va ser l’artista mexicana triada per unanimitat a la sessió amb la Cristina, va desenvolupar la segona sessió especial. L’ Alicia va compartir l’hora amb el Toni per parlar sobre els seus projectes al Teatro Línea de Sombra, especialment sobre la peça Amarillo. Els alumnes no van aixecar la mirada de la pantalla ni d’Alícia tota l’hora. La immigració, tema clau de la sessió, molt propera a la majoria de l’alumnat, i l’afabilitat d’Alicia van generar un gran interés en tots.
El Toni, que en la sessió anterior havia treballat amb els nois i noies de l’aula oberta una de les seves coreografíes més famoses, va veure ràpid la relació que tot allò tenia amb la seva feina. Li va ajudar a obrir horitzons sobre què continuar fent amb els alumnes i per quin camí portar el projecte per generar interés, creixement personal i proximitat, també, amb la peça. Immigració? Seguirem parlant i filant sobre això en la resta de sessions? Potser ja hi ha tema sobre el qual parlar en la peça que crearan… El que sí que sabem, segur, és que… seguim!
MOAT a l’Antic Teatre
Des de Laia Estruch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Juan Manuel Zafra http://ift.tt/2h29GeR
L’1 de desembre, diversos alumnes ens vam reunir al centre de Barcelona per anar a veure una la Laia Estruch a l’Antic Teatre. És un espai no gaire gran, amb els seients pels espectadors i l’escenari davant, molt a prop del públic. Això feia que d’alguna manera et sentissis involucrat en l’espectacle.
Quan va entrar en escena em vaig sentir bastant impactada i desconcertada, mai l’havia vist actuar en directe i la seva entrada va ser molt potent. Va entrar decidida, dirigint-se a l’estructura fent diferents sons amb la veu.
La intensitat dels seus sons anava variant segons la música de manera molt sincronitzada; hi havia moments molt eufòrics que provocaven inquietud i intranquil·litat al cos, però també moments en els quals el soroll anava perdent intensitat de manera en que tot passava a ser tètric, i tot i que també transmetien pau, en molts moments vaig sentir angoixa. Tot junt era un cúmul d’emocions difícils d’explicar.
La música fue intrigante desde el principio, cuando entras ya se puede sentir de fondo una combinación de sonidos metálicos, vibrantes y asimétricos que a algunos puede hasta parecer ensordecedora pero que te sumergen en una atmósfera un tanto futurista y alternativa.
Se pudieron escuchar un mix de sonidos que en función del movimiento y la vocalización parecían hechos con unos estilos específicos; por ejemplo, tambores y voces de rituales africanos o la decadencia de un ritmo que junto a los cambios de voz de Laia parecía una discusión entre dos personas
Al començament vaig sentir fascinació pel que el meus ulls veien però de cop i volta vaig començar a sentir-me inquieta i amb por al cos
A l’inici, quan només se sentia la música, em va fer passar d’un sentiment de desconcert a un estat de concentració i reflexió màxima, per intentar comprendre totes les seves expressions i moviments
En inglés la palabra “moat” hace referencia a el foso que rodea los castillos como técnica defensiva, por lo que me pregunto; ¿es por eso por lo qué ella en su performance no alcanza a rozar el suelo?, ¿tal vez el suelo sea para ella un foso?
Alumnes de 4t d’ESO, Institut Juan Manuel Zafra
16/11/2016 ALEA JACTA EST o César travessant el Rubicó.
Des de La Calòrica EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs http://ift.tt/2hDiWpg
8ª Sessió de treball.
Avui la sessió comença amb un debat. L’Isra proposa als aprenents, què és l’art escènic… No tot és el món del TEATRE, la màgia, la dansa són arts escèniques. El Màxim, l’aprenent de Mag de la classe, s’entusiasma amb a questa declaració i proposa fer un truc de cartes…
Comencem amb marxa. ESCALFAMENT. Movem colls, braços, cames i…
Tots els nois i noies formen un grup que ha de travessar un imaginari riu de lava… Serà el Rubicó? Hi haurà un o una Cèsar entre ells? Estic realment encuriosit per veure cóm resolen l’exercici…
La consigna és que no poden trepitjar el terra, només les cadires…han de caminar sobre tres cadires i travessar la sala Carlos Díaz de punta a punta! Ui, Ui, quina por…
I…Alehoop! Som-hi… Els nois s’esveren, no treballen en grup… comencen embogits l’activitat, no negocien, no estableixen una estratègia…sembla com si cadascú anés per lliure…
comencen els crits, les ordres… “Salta, agafa la cadira, així no…COOMPTE!!!”
Uns s’ho miren, d’altres actuen… jo estic flipant…
No s’escolten, prenen decisions individuals heroiques però poc positives de cara al grup.
L’Andrei va al mig de l’expedició, el pobre, està atabalat i va sol…
…em recorda a Gary Cooper a Solo ante el Peligro!
De repent el Jose surt amb una de les seves frases èpiques (aquest noi té unes sortides genials!): ¡Menos mal que hay gente lista en el mundo! i la Cristal abandona la seva parsimonia o somnolència i diu: ¡Me estoy agobiando, nadie me escucha y nadie aporta ideas. Así no se puede trabajar! MOLT BÉ Cristal! Tú si que vales!”
Un cop aconseguit el repte d’arribar al final de la sala, comença el recorregut en l’altra direcció. IDA Y VUELTA.
Semblen més ordenats, fins que… a mig camí, la Kamal perd l’equilibri i cau… Ai! la lava!…
¡Aquello fue Troya!…corredisses, tots cap a ella a agafar-la, ella plorant, tots espantats… Ai Déu meu! Quin matí!…i jo que estava tan tranquil fent classe i ara estic aquí al ben mig d’un marrón…
I jo intueixo per on van els trets, imagino què vol demostrar l’Isra…
L’activitat s’acaba, la Kamal no s’ha fet mal i comencen el que a partir d’ara anomenarem els RONDOS de l’Isra… Tots seiem fent
una rotllana per tel de observar-nos i compartir.
És el momento de reflexionar… i els nois ho entenen a la primera! La meva intuïció no ha fallat! El treball en grup! EL TEATRE ÉS TREBALL EN GRUP! La individualitat ha de quedar de costat pel bé del grup! El grup ha d’estar unit, això el fa fort! Cal anar tots a una! “Chicos, tenéis que hablaros, escucharos, establecer estrategias. No podéis ir cada uno por vuestro lado: El teatro es trabajo en grupo… Hay que remar en la misma dirección”.
Reaccionen i fan una segona escenificació, semblen persones diferents… És evident que han entès la lliçó!
S’acaba la classe i jo surto camí del meu Departament… i vaig pensant …si tots els instituts treballessin realment en grup… ¡Hay que remar en la misma dirección!… (Israel Solà dixit) …Què gran!
RETRATS 2
Des de La Calòrica EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs http://ift.tt/2gPHlqs
Avui més retrats:
GISELA LÓPEZ GUILLÉN
AIXÍ ES VEU:
“Soy una persona que se esfuerza un montón con las cosas del Instituto.
Soy demasiado perfeccionista y uno de mis defectos, es que a veces me enfado a menudo. Me gustaría enfadarme menos.”
AIXÍ LA VEUEN:
“Gisela es divertida y muy graciosa. Me gusta su forma de ser…¡Ah! y su escritura también, tiene una letra muy bonita.
Yo a ella, nunca la he visto furiosa. Es una buena persona y la considero mi mejor amiga.” (Kamaldeep Kaur).
SESSIÓ 14/11/16: PARLEM SOBRE ELS DIBUIXOS DE LA GUERRA
Des de Víctor Jaenada EN RESiDÈNCiA a l’Institut Les Corts http://ift.tt/2gL8b2N
Avui ha vingut el Victor i parlarem d’ interessants dibuixos amb un sentit metafòric que hem fet. El que explica es posa de peu i comenta la seva obra.
1-Bader i Jan : El seu dibuix representa una ciutat en guerra per culpa d’en Donald Trump i la gent ha de fugir per no morir entre terrible sofriment, en realitat han confessat que en Donald Trump està perquè els hi sobrava un espai i no sabien que posar.
Algú ha preguntat quan podria valdre l’ obra, i en Víctor ha respost que quan estàs dibuixant és important que separis l’ art dels diners.
2-Fran: El que representa el seu dibuix és un camp de batalla amb diferents símbols i armes distintives de la guerra.
L’ha pintat i diu que no li ha agradat com queda pintat amb aquest tipus de retoladors.
Diu que significa que la guerra es fa ara i s’ha fet sempre.
En Víctor ( Jaenada ) li ha proposat que faci una obra de teatre perquè li sembla una escenografia perfecte perquè esta repartit l’espai d’una manera excel·lent.
En l’ obra també s’hi pot trobar noms de soldats.
A molts països hi ha gent patint per culpa de la guerra, i que fins i tot hi ha soldats bombardejant ciutats llunyanes, i en el propi país la gent de les seves ciutats ni se n’assabenten de perquè clar, com que són països rics doncs no els hi afecta i per tant no se’n ocupen.
Han esmentat que la seva obra era molt detallada.
4-Aron: representa la simplicitat de la guerra amb morts, sang i destrucció.
Diu que abans de fer l’ obra ja s’imaginava un soldat mort i un avió.
L’ obra encara no està acabada però explica que la vol posar-hi coses relacionades amb la mort. També ha esmentat que els nazis buscaven i encara busquen molta guerra.
5-Gissela i Ia: El seu dibuix és un fusell fet amb paraules relacionades sobre la guerra.
Les paraules les han buscat per Internet.
Primer ho van fer en llapis i després ho han pintat.
En Víctor ( Jaenada ) diu que aquest és un dibuix molt diferent als demés.
Les frases són:
34 paraules…
6-Miquel, Ignasi i Víctor ( Pinyana ): La idea de la obra és APOCALIPSYS ( now ).
Està compost per bombes nuclears i per les macabres idees d’en Donald Trump.
Els hi ha preguntat que perquè hi ha un arc de Sant Martí a la seva obra i han respost que representa la reacció de tot el que passa dins.
7-Claudia: Representa una bola amb foc cremant a una serp i amb un revòlver fora la bola.
Uns diuen que és una obra surrealista que sembla lògica però que al final te n’adones d’alguna incongruència, com per exemple un gatell al revés i altres diuen que és una obra de disseny gràfic.
8-Isabel: Aquest dibuix està en blanc i negre, o amb poc color quasi sense veure’s, amb un tanc i un senyor amb el cap amb un verd “fosforito” que segons la professora de filosofia representa que encara queda esperança.
A la Isabel no li agrada gaire.
El dibuix està copiat d’Internet.
9-Guillem: Representa refugiats que marxen del seu país per culpa de guerres i buscant un futur millor però quan arriben es troben amb un mur, visible o invisible, que no els deixa passar de cap de les maneres perquè al intentar-ho el maten a sang freda.
10-Pitarch: Diu que ‘a obra és una mica caòtica perquè hi ha tot de coses que tenen a veure amb guerres i situacions injustes actuals.
L’estrany d’aquest dibuix és que no l’ha començat des de zero, l’Aaron primer li va fer uns dibuixets i desprès ell els va continuar finalitzant aquesta obra amb tant dinamisme.
11-Òscar ( Jo ): eL meu dibuix engloba tot el que significa la guerra, també fa referències a moltes pel·lícules i guerres importants, la que mes la SEGONA GUERRA MUNDIAL.
SORTIDA CAN BATLLÓ
Des de LaCol EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona http://ift.tt/2hu5bXc
El dijous 10 de novembre vam anar a l’espai veïnal de Can Batlló amb el Carles i el Lluc. Aquí vam aprendre sobre la seva història. Entre 1870 i 1940 va néixer la fàbrica cotonera i al 1960 aquesta empresa de la família Batlló va fer fallida. Al 2009 els veïns van decidir entrar a l’ajuntament per comunicar-los que volien l’espai de la fàbrica per què tothom hi pogués entrar.
Finalment el 11 de juny del 2011 la “Plataforma Can Batlló és pel Barri” va fixar aquesta data per què l’Ajuntament iniciés el procés de transformació del polígon per què aquest estigués obert al barri. Llavors es van cedir unes naus anomenades Bloc 11 creant així nous espais.
El nostre recorregut va començar al barri de Sants i vam acabar a la Bordeta. El Carles i el Lluc, membres de LaCol, ens van explicar com van escoltar les necessitats dels veïns del barri per tal d’ajudar-los a dissenyar els espais. Van decidir, per exemple, que volien tenir un bar, una biblioteca, una fusteria i un espai per reunions.
A Sants, en primer lloc, vam visitar el bar, on cridava molt l’atenció la fusta de la fàbrica reutilitzada per fer la barra, taules i cadires.
Seguidament vam anar cap a la biblioteca, plena de llibres catalogats, i de nou més materials reutilitzats com a les taules i unes prestatgeries fetes per ells de fusta i pintades de vermell que ens van agradar molt.
Després vam pujar a la primera planta i vam descobrir un petit gimnàs i un rocòdrom fet amb la mateixa fusta del bar.
A la Bordeta, ens vam assabentar de nous espais interiors i exteriors. Als interiors hi havia una petita guarderia i una fusteria. A l’exterior havien fet un camp de futbol, de bàsquet i de voleibol. Caminant una mica més ens vam trobar un hort i jardí ple de flors precioses.
Finalment, aquesta lluita social d’anys als barris de Sants i Can Batlló ha portat a molt bon terme. Nosaltres vam reflexionar sobre el concepte d’espai per tothom i com la gent és molt capaç de fer coses interessants pel barri quan se’ls hi permet.
Ara ens toca a nosaltres pensar què ens agradaria construir al nostre solar a l’institut!
PREPAREM LA MAQUETA
Des de LaCol EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona http://ift.tt/2hu5v8y
Aviat tindrem feta una maqueta de l’Institut i el solar i tenim molta feina prèvia. Ens sentim molt contents i amb ganes de començar-la. Per tant … mans a l’obra!
Per començar ens hem dividit en 5 grups per portar a terme les següents tasques:
- Didier i Oriol, base per produir plànol amb “cotes altimètriques”.
- Ramón, Eric i Jinmiao, paviments per obtenir plànol amb paviments “acotats”
- Natalia, Micaela i Aya, alçats, per produir plànol amb alçades dels murs i contraforts indentificats
- Amna, Alex i Nail, plànol de l’Institut per aconseguir l’alçada dels cossos. Planta baixa detallada.
- Anil i Rajan, fotos de la vegetació i descripció sobre el plànol.
Finalment hem començat a preparar la maqueta. Hem utilitzat cartró-ploma per construir la base i per l’edifici, reixeta metàl·lica per representar les tanques de filferro, i cartolines de color impreses per mostrar les pistes d’esport i els diferents paviments. Un equip també ha anat al solar a buscar branquillons que ens serviran com a arbres.
Ja tenim la maqueta gairebé acabada i ha estat un goig treballar en equip. Estem orgullosos de la feina ben feta. Hem treballat tots per un objectiu comú i hem posat ganes i molt d’esforç.
QUÈ CONSTRUIREM AL SOLAR?
Des de LaCol EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona http://ift.tt/2hj9xm6
El Carles i el Lluc ens han preguntat què ens agradaria construir al solar de l’institut. Al principi no sabíem què dir però, aviat ens surten moltes idees: un ring de boxe, una piscina, un futbolí, un camp de futbol, vestuaris … Tot seguit, en parelles, fem recerca sobre les mesures dels diferents elements i així veure les proporcions respecte al solar i si hi cabrien. Per portar a terme aquesta tasca, com a materials utilitzem plànols del solar, graelles quadriculades on cadascuna equival a un metro, llapis, tisores i cola. Quan hem tingut les mesures dels elements, els hem dibuixat a la graella quadriculada, retallat i enganxat al plànol del solar.
Finalment hem posat en comú els nostres resultats i ens hem portat alguna sorpresa respecte a aquestes mesures. Per exemple, la piscina sí que cabia al solar però, en canvi, no pas un camp de futbol…
Fotografies contextualitzades…
Des de Pep Duran EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes http://ift.tt/2gIcWtQ
El dilluns 12 de desembre hem fet fotografies contextualitzades. Creiem que és una bona manera de posar en comú els objectes observats amb els espais treballats. Hem entès que en una fotografia no és només interessant l’objecte que hi apareix sinó el lloc on està situat i com hi està situat. Aquells objectes de la vitrina que inicialment no els consideràvem importants, en canviar-los de lloc i contextualitzar-los, s’han tornat interessants!