Des de La Calòrica EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs http://ift.tt/2fxegQV
4ª Sessió. Avui visitem la Sala Beckett! Els residents de 2on d’ESO estan tensos. Tenim classe de 9 a 10 i estan una mica excitats, parlen a l’hora, no escolten…. Però què us passa avui…? Que estem nerviosos, perquè anem a la Beckett…
I…? -Els hi pregunto- Dons que ens fa molta il·lusió diu l’Amine…I sense temps de digerir la resposta, salta el Gerard i diu… avui és com la nit de Reis…! Sense paraules; de nou em deixen impressionat. Els veia gaudir i molt… però tant?…
Gràcies Isra i La Calòrica, ho esteu fent molt bé!
A les 11h entrem a la Beckett, ens acompanyen els estudiants de 1er de Batxillerat de Literatura Universal, de tots ells, l’Elias i la Rocío seran els encarregats de seguir la sessió i redactar les seves impressions sobre el dia d’avui.
Ens rep el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett, traductor i director, una de les persones que més sap de teatre en aquesta ciutat!
Benvinguda i presentació. Els nois prenen lloc al Hall i seuen al gran banc de fusta de l’entrada i a terra…vaja, com a casa seva.
Bon dia…esteu a la sala Beckett…Sabeu qui era en Samuel Beckett? I els nois responen. Sabeu què va escriure i quin tipus de teatre va fer? SÍ, -responen- Tot esperant Godot i teatre de l’Absurd! Bé nois! Fa un mes que hi vam treballar però encara ho recordeu…M’han deixat bé! Em sento orgullós de tots ells.
“La seu de la Beckett està al Poblenou, però abans estàvem a Gràcia, on en Sanchis Sinesterra va veure un local que era un taller mecànic al carrer Ca l’Alegre de dalt i allà va començar tot fa més de 30 anys… ”
El Victor els té super-atents. Les explicacions que fa són molt didàctiques i interessants! Ni es mouen. Escolten i respiren.
Mentre, entra el Toni Casares, el director, i passen el Flaco, un dels cracs de la Beckett i l’Àlex i la Tatiana, grans i eficients professionals!
Aquest és un dels secrets de la Sala Beckett, tot el personal que hi treballa fa la seva feina molt i molt bé i a més, sempre amb amabilitat i afecte!
Entrem al Bar, que avui es tancat al públic i el Víctor els explica que la Beckett està a l’antic edifici de la cooperativa obrera Pau i Justícia, construïda el 1924 i que ja tenia un teatre a la planta superior.
Però ara som al supermercat de l’antiga cooperativa i ens fa veure les columnes, el sostre i especialment ens destaca les parets que realment oloren a temps passats, amb rajoles de diferent tipus i colors en franges… perquè a cada franja hi havia queviures, l’adroguer, els ous, la llet… tot plegat transmet una sensació de casa habitada…ara i abans!
Mireu com era als anys 30:
“No espantem els fantasmes que hi ha en aquesta casa”. Aquesta va ser la premissa fonamental que Toni Casares, el director de la Sala Beckett, va donar als arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats per remodelar l’antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou per convertir-la en la nova seu de la Sala Beckett. Jo havia sentit parlar del fantasma de la gran Margarida Xirgu al Romea! Però aquí, a la Beckett, quin fantasma hi haurà? Pot ser el mateix Beckett… per cert on serà la monumental foto d’ell que presidia l’entrada a Gràcia?
Fantasmes en el teatre, la castanyada d’aquí a no res…Quin yuyu…
Estem dins d’una instal·lació amb molta llum que ha tingut l’encert de no perdre les seves arrels: les antigues motllures de guix, rosasses, escales velles, parets atrotinades pintades pels mil colors dels temps i que encara conserven mil i una ferides, deixant un testimoni, un missatge clar: Encara existim i no volem morir, ara som la Beckett!
I jo penso…Quin lloc per fer teatre! No cal escenografia! Què hauran vist aquestes parets? Amors, desamors, guerra, mort, il·lusions…
Entrem a una de les sales d’Assaig… un espai enorme, diàfan…els estudiants seuen en cadires o a terra i… bé, això ho explicarem en la 2ª part.
Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS
L’Ana Garcia-Pineda, la artista que ens acompañarà aquest any junt amb la Mercè Gaja ens van portar al museu Miró. Vam veure l’exposició de l’Ana, era espectacular. Al principi no vam entendre les obres però hi havien uns àudios que ho explicaven tot, llavors ho vam entendre. Vam entrar en el seu món… Davinia Vera
Les diferents maneres de veure el món. Sara Reina
En aquesta foto estem contemplant l’ull. Significa que els nostres pares no són capaços de veure’ns com a adults o joves sinó com a nens petits incapaços de fer res per nosaltres mateixos. Nerea Fernández
Aquí l’Ana ens estava responent a las preguntes que teníem. Clara Muñoz
Aquí podeu veure a la Laura las Heras i a l’Ana, observant i comentant una de les obres. Aquesta obra tracta de que hi ha persones, anomenades “antiomonisémicos”, que no volen que les paraules siguin polisèmiques i llavors per dir algunes paraules utilitzen els dos gestos de la paraula. Sara Carmona
Escoltant l’obra de l’Ana. Sergio Rey
El món que més em va agradar va ser el dels forats perquè seria molt bonic i una sensació extraordinària cada vegada que els utilitzessin i jo crec que encara viuríem en la prehistòria, per no poder fer forats al terra per minar. Aquest món m’encantaria que existís però és millor aquest que tenim nosaltres mateixos. Dani Angosto
Vam escolar els àudios i observar atentament les obres per després exposar les nostres opinions. Laura Hermosa
Aquí estem escoltant una tradició de matrimoni. En comptes dels anells es canviaven una part del cos, per exemple l’intestí de la dona a l’home i el de l’home a la dona. Rocío Ruiz
En aquesta imatge ens veieu a nosaltres a l’Ana i a les professores que ens acompanyaven, també es veu una obra de l’Ana. Aquesta obra ens explica que els nostres pares encara ens tracten com a bebés, aleshores hi ha famílies que s’intercanvien els fills cada 2 anys, així no els veuen com a bebés tota la seva vida. Laura Las Heras
Un dia ple d’art. Pol Aguilera
Va ser un dia increïble. Durant 2 hores van estar escoltant, mirant, dibuixant, opinant. Els va fascinar l’obra de l’Ana. Van entendre com anava tot molt abans que jo. Mercè Gaja
s, las partes del teatro…