Mes: gener de 2018

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/27/fem-fang-de-la-ma-de-miquel-barcelo-i-marc-larre/

Miquel Barceló treballa el fang d’una manera molt especial. Els seus volums i relleus ens han servit com a referent.
Miquel Barceló, Felanitx, 8 de gener de 1957, és un pintor mallorquí de renom internacional.
Entre els seus darrers projectes destaquen l’elaboració d’un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007)[2] i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).

Miquel Barceló va mostrar al 2013, al Museu d’Art Modern de Ceret, un centenar d’obres que barregen els autorretrats, les grans àmfores i els maons i que recorden les seves primeres creacions per la sobrietat i la manca de color. Sota el títol ‘Terra Ignis’ (terra de foc), la mostra recull la feina que els darrers dos anys ha mantingut Barceló abduït a la Teulera, el seu obrador del poble mallorquí de Can Rabassa. Durant aquest temps, l’artista ha creat peces de petit i gran format que l’han dut a explorar l’essència de l’art a través de la ceràmica i el fang, que considera “els materials primordials, els genèrics de la pintura”.

Comencem el treball fent proves d’empremptes. La Mebi fa aquesta peça:

Hem fet un visionat de la performance “Paso Doble” de Bruno Delbonnel Miquel Barceló ambel coreògraf Josef Nadj

En Marc obre el fang i ens dona un bloc a cadascú:

Comencem a manipular el fang i fem proves:

La Maria Teresa i la Laura registren el procés:

L’Ariadna fa una tassa:

En marc fa l’emprempta d’unes tisores

En Nil deixa el seu puny imprès al fang

Aquest és el resultat:
En Williams i la seva obra

La peça de l’Aco

la Gehan fa un pingüí:

La Mebi pren l’empremta d’un taburet

Més peces…

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/27/ai-wei-wei-de-la-polemica-a-les-distopies/

L’artista xinès Ai Weiwei és especialment conegut per les seves polèmiques accions, pel seu activisme contra les polítiques del govern xinès i per la denúncia de la manca de llibertats del seu país. Poeta, arquitecte, dissenyador, comissari i prolífic blogger, ens interessa per la seva trajectòria artística trajectòria artística, i en especial, pel seu treballa amb fang i ceràmica.

Ai Wei Wei, multidisciplinar, mediàtic i militant, l’artista xinès combina constantment la producció artística i la crítica social. I ho fa tocant quasi tots els àmbits: des del cinema documental i la fotografia fins a l’escultura, l’arquitectura, els ready-mades i les instal·lacions.
La seva obra pot considerar-se com una arma de múltiples fils. Hi apareix la mescla de la influència oriental i de l’occidental. Així d’una banda s’hi veu la tradició mil·lenària xinesa, i de l’altra l’empremta d’artistes com Duchamp i Warhol o la seva experiència durant els més de deu anys que va viure a Nova York. Però també hi ha la crítica punyent a les polítiques actuals del règim xinès, on l’ampliació de mires en l’esfera econòmica no ha anat acompanyada de millores democràtiques. Serveixi d’exemple l’urna de la dinastia Han amb el lema de la Coca-Cola: una contraposició de la necessitat de memòria i l’actual consumisme ferotge.
” La Virreina Centre de la Imatge/ exposició On the table, Barcelona 2015″

Ens ha interessat, sobretot el seu treball en fang, i en especial, la instal·lació “sunflower seeds”:

Individualisme i col.lectivitat són constants en el seu treball. En el 2010 va realitzar una instal.lació al Turbine Hall on va omplir la sala amb 150 tones de pipes de gira-sol de porcellana ( 100 milions de peces fetes a mà per artesans de Jingdezhen). Jingdezhen és coneguda com “la capital de la porcellana” (les pipes tenen una forta càrrega simbòlica que les emparenta amb la Revolució Cultural)

La memòria i la voracitat del consumisme en una de les seves peces, Coca Cola Vase (1994), ceràmica neolítica de la dinsatia Han amb el logotip dels refresc més conegut d’Amèrica.

De vegades, una classe amb els nostres alumnes flueix sola, a la deriva, cap a llocs que no hem previst, llocs col.lectius que entre tots i totes anem construint. Això és el que va passar el dia que vam presentar l’artista xinès Ai Wei Wei.
Tot mirant el seu curriculum una paraula va aparèixer com a fil conductor de la conversa: “Gran Germà”, que és com es diu una de les seves obres com a activista.
Cansat de ser espiat pel govern xinès va organitzar un Pseudo «Gran Germà», mitjançant una càmera amb la qual el podia veure tothom per internet les 24 hores del dia, encara que el govern li va desbaratar en poques hores.
Aquesta paraula ens va portar al “1984” de Georges Orwell, a les paraules-no paraules, a les utopies i a les distòpies.
Tot un repte!

També, la seva obra ens va portar el debat sobre si en la seva instal.lació de sun flower seeds hi havia explotació cap als artesans que van donar forma i van pintar a mà, una a una, les 100 milions de pipes de girasol que van omplir la sala de turbines de la Tate Gallery a Londres.
Per acabar vam fer , a suggeriment dels alumnes, un visionat del video #whydemocracy.