En Diciembre EN RESiDÈNCiA

Compartim amb els artistes els collages i les nostres impressions.

Resumint:

• Tot el que ens ve al cap és important, de qualsevol cosa pot venir la inspiració: d’un objecte, un color, un text, una imatge, un  olor…,
• Els collages que vam fer el dia anterior són un reflex de com som i és curiós observar com es complementen,
• Els artistes ens fan l’ observació de que, quan es comença a crea,r s’utilitzen imatges i que una combinació d’imatges pot  convertir-se en una escena. Cadascú amb la seva aportació suma dins el grup.

La pràctica, com sempre treballem a partir de la improvisació:

• Provem diferents maneres de caure, en Sergio ens recorda que si no se sap com fer-ho es pot demanar ajuda,

 

 

 

• Després de caure ens hem d’apropar tots i formar un grup, en Sergio ens comenta que si jo no sé què fer en algun moment de la improvisació, he de suggerir alguna acció sense importar si els companys la segueixen o no,

 

• Ens col·loquem davant els miralls i seguim tots la seqüència que marca en Sergio: treure’s la sabata i deixar-la davant del peu, repetir amb l’altre peu. L’efecte en el mirall és que portem les sabates posades i després quan movem els peus cap els costats, és curiós.
• Mostrem a la Sílvia com creuem els bancs amb la dificultat de que estan damunt els pupitres. A tots ens agrada aquesta opció.

Marissa, de la Central del Circ,  ens proposa fer un collage per expressar què és per a nosaltres el circ.

El fem individualment i després el compartim.

 

Professors i alumnes ens hem felicitat mútuament per com va anar la sessió de contaminació.

Ens hem vist d’una manera molt diferent i és enriquidor per a tots.

La Sílvia ens felicita perquè davant de la pressió no ens vam fer enrere i afegeix que necessitem aquest grau de concentració per continuar avançant.

Ja hem decidit que la nostra creació girarà entorn a 16 pupitres i a cada sessió interaccionem amb ells de diferents maneres. De moment les més recurrents són pujar i llençar-nos lliurament o fent alguna acrobàcia.

El Sergio ens va posar de deures, per què tothom es mostri una mica davant del grup, preparar una representació  amb una única condició, ha de ser individual .

Costa una mica sortir davant del grup i observem que encara hi ha molta vergonya.

Ens agrada molt la proposta de l’Alba: seure tots en els genolls del company del darrera i aixecar els braços i ens ho prenem molt en serio. Mostrem a en Sergio l’exercici de grup del cercle agafats per les mans i tirar-nos cap a endarrere de manera que ens subjecti el grup. Quan ens ho va proposar en una sessió no estàvem gens centrats i no només no ens va sortir sinó que va crear tensió entre alguns membres del grup. Aquesta vegada ens surt molt bé !!

Creuar-nos passant  pels bancs en sentit contrari tots, sense caure i amb música. Va ser una molt bona manera d’acabar la sessió. Vam acabar de “subidón”.

 

El dia 29 de novembre vam tenir una experiència molt diferent, i per algú la millor fins ara, en la sessió de claustre on havíem de mostrar el nostre projecte de Creadors en Residència.

Estàvem molt nerviosos abans d’entrar a la sala polivalent, on es feia el claustre, 45 professors i alguns adults més que no coneixíem fan molta impressió.

Després de les presentacions comencem amb un joc de concentració que suposa un repte per nosaltres, el de la numerologia.

Ho mostrem i tres vegades seguides ens trepitgem,  per dins ens anem dient que no és el moment de no aconseguir-ho. Al quart intent  ja tornem a respirar, arribem a 20!

Formem tres grups i ho fan els professors. Ho aconsegueixen més aviat del que esperàvem… primera sorpresa!

Passem al gimnàs on tenim preparats tres espais, un per cada grup. Nosaltres tenim assignat un exercici per explicar i ja estem més relaxats. Ens dividim i comencem amb les explicacions i demostracions.

Zip-zap-boing: fa molta gràcia veure jugar als nostres professors, sembla que s’ho passen bé i van trencant el gel. Gairebé mai tenen l’oportunitat de relacionar-se d’aquesta manera.

Formem un cercle i un es posa al mig. Aquest s’ha de deixar caure i el grup l’ha d’agafar. Hem de confiar en els companys.  Expliquem com ho hem de fer i, tot i que al principi amb una certa por, els professors van agafant confiança i ho van provant.

Un pas més! Ens hem de deixar caure d’esquena des d’ una certa alçada. Experimentem la pèrdua de control d’un mateix i segona sorpresa, els professors s’animen molt! Són uns quants els que es llencen, està molt bé!!

 

Últim repte: han de pujar els màxims possibles a sobre d’un step. Tercera sorpresa, s’organitzen bé i abraçats els uns amb els altres aconsegueixen pujar-hi  MOLTS!!! 

Després fem nosaltres una demostració pujant 8 a sobre d’un pupitre. Aquesta vegada estem seriosos i concentrats i ho aconseguim a la primera.

Quarta i última sorpresa, s’animen els professors i el que era una broma: “voleu pujar vosaltres?” es pren com una invitació i cap a dalt del pupitre!!

Aquí estan!!

En acabar, compartim la vivència!

Estem molt satisfets!!!

Concretem els exercicis-jocs que farem i com ens organitzarem.

La sessió començarà a la sala polivalent amb una presentació oral i a continuació passarem a la vivència dins el gimnàs.

El professorat es dividirà en tres grups i a cada grup hi haurà algú de nosaltres que explicarà que s’ha de fer i com ho farem.

Practiquem entre nosaltres com explicar les activitats. Ja ara, sense profes, estem nerviosos.

Volem mostrar com pugem molts a dalt del pupitre, i cau un company. No es fa mal, però ens recorda que hem d’estar callats i concentrats.

 

La Sílvia ens ensenya un video sobre un banc de peixos. Ens fa observar el seu moviment, tots es mouen molt junts, però sense tocar-se.

Ens proposa fer  grups de 5:

• ens movem per l’espai imitant-los,
• preparem una seqüència de moviments que acabi dins el vestidor de nois i
• ho fem davant la resta de companys.

 

 

Reflexionem sobre el que hem vist, si algun grup ha estat més cohesionat que la resta, com s’han organitzat…

Ara la nova combinació ha d’incloure una acrobàcia, un aixecament de pes, un canvi de ritme, un canvi de nivell (per exemple anar dempeus o estar assegut són diferents nivells) i transportar a un company.

Quan ho mostrem al grup gran, un company cau.

No és la primera vegada que passa i ens serveix com a reflexió. Si no estem centrats algú pot prendre  mal.

 

 

 

Per acabar els tres grups ho hem de fer a la vegada i coordinar el final, tots junts amb un desplaçament molt lent i dos nivells.

Això costa una mica més, treballem millor en grups petits.

Continuem parlant de la sessió de contaminació, volem que transmeti els valors que estem treballant i mostrar una mica el que estem aprenent.

 

 

El passat 12 de desembre vam anar a l’Ateneu Popular de Nou Barris a veure l’espectacle NU.

Nu és un espectacle de circ que vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes.

Un espai nu, on els cossos es busquen, es perden, es fragmenten i es recomponen per confessar-nos algun dels seus secrets. Situacions absurdes sense ornaments, plenes de poesia i màgia.

Circ d’hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris

Les tècniques de circ que vam veure són:
• Acrobàcia de terra (individual i per parelles)
• Perxa
• Suspensió capil·lar
• Malabars

Ens va sorprendre molt la suspensió capil·lar, cap de nosaltres ho havia vist mai i va ser espectacular!!

Hem de dir que no ens va deixar indiferents.

Molt a prop de l’Ateneu vam trobar un espai molt adequat per continuar amb el treball d’equilibris per grups iniciat a l’institut.

A continuació una petita mostra…

 

Com cada dimecres, comencem amb uns minuts de relaxació escoltant una cançó. Al principi ens costava moltíssim estirar-nos i callar, ara encara ens rebel·lem,  però  ens ajuda a trencar amb les dinàmiques viscudes a la classe anterior. Intentem deixar fora tot allò que ens neguiteja i situar-nos des d’un altre lloc.

Fem un joc de concentració per començar i després, ens plantegen què som capaços de fer 5 persones amb un step?

Aquí una petita mostra:

Ens activem caminant per l’espai i relacionant-nos de diverses maneres, hem d’estar pendents de la resta de companys per reaccionar davant els seus gestos.

Després ens proposen el joc dels 8′:

• 8′ ballant
• 8′ parlant
• 8′ dibuixant o escrivint.

Finalitzat el temps hem de mantenir-nos quiets, en silenci, tancar els ulls i caminar amb els ulls tancats. Ens queixem de tot el que ens proposen, però a poc a poc anem seguint les pautes que ens donen.

Ens sorprenen alguns dibuixos, mai no hauríem dit que algú pogués dibuixar un cor… ens anem coneixent!

Part pràctica:

A veure com ens apanyem! Ens hem de treure una peça de roba en grups de quatre i cadascú d’una manera diferent. Costa ser original!

Per acabar fem veure com si ens dutxéssim per grups, sentim com cau l’aigua, ens ensabonem,  ens esbaldim   i per últim ens assequem.

Tanquem els ulls i guardem silenci. Ens apropem tots al centre i ens abracem amb els ulls tancats. Després els obrim i observem l’abraçada col·lectiva.

Gaudim de la sessió i sortim contents i orgullosos de com ha anat!

Escalfem:

• Caminem per un espai delimitat per cons passant una pilota al company que ens miri als ulls,
• Fem el mateix corrent,
• Afegim el joc de la numerologia i arribem fins a 53!!!!
• Afegim una altra pilota sense perdre el contacte visual i
• ARRIBA EL PUPITRE!!!

1. L’hem d’aixecar entre tots,
2. Ens apropem al pupitre d’un en un i interaccionem amb ell, no podem repetir l’acció dels companys,
3. I arribem al gran repte: Pujar tots damunt el pupitre !!

Ens motivem molt i aportem diferents propostes.

Sentim por, desconfiança, seguretat, protagonisme, alegria en sentir que anàvem tots a una, sentiments una mica contradictoris.

En Sergio ens comenta que és el primer exercici que fem que comporta un cert risc i parla per primera vegada d’un exercici pròpiament de circ.

Intentem fer una piràmide, però hem de reconèixer que som impacients i que ens precipitem molt.

Ens costa planificar les nostres accions, escoltar-nos i concentrar-nos.