En Diciembre EN RESiDÈNCiA

La Sílvia i el Sergio continuen proposant-nos exercicis per consolidar el grup, per confiar els uns en els altres, escoltar-nos, per perdre la vergonya a apropar-nos, per coordinar-nos, ens ensenyen les tècniques per agafar-nos amb seguretat…  Gairebé totes les propostes són de grup i no destaca cap de nosaltres, però arriben les improvisacions!!

La proposta és que pugem a l’escenari, on hem col·locat un banc, i estem uns minuts fent  el que ens surti.

Fa vergonya tot i que sortim per grups!!

Molts utilitzem la fórmula d’empènyer-nos. Les pautes que ens donen són: esperar, percebre el company, dir sempre que sí a la proposta que ens fa el company o donar una alternativa.

D’alguna manera, però, acabem sortint tots! Alguns semblen molt còmodes a dalt de l’escenari, d’altres ens fem molt petits. Tot i això, molts repeteixen!!

Poc a poc!!

Semblava impossible, però hem aconseguit editar els vídeos i al final de la sessió  mostrem a en Sergio i la Sílvia la  presentació.

Si hem de ser sincers,  ens sentim millor amb nosaltres mateixos que el dia anterior quan vam haver de reconèixer que no ho teníem fet.

Hem reflexionat sobre tot el procés i ens ha faltat compromís, implicació, organització i responsabilitat. Hem après que  no podem deixar tota la responsabilitat a una sola persona i que cal saber en qui es pot confiar per fer la feina.

Continuem fent exercicis per desinhibir-nos una mica més i fer grup.

A tots ens impressiona i agrada molt, un en concret:

Deixar-se caure d’esquenes, no és gens fàcil!!!

 

IMG_8337

Hi ha algú que crida: Som un equip!!!

 

 

 

Lliurem els deures al Sergio i la Silvia i comencem amb exercicis de relació i de concentració.

És molt important la cohesió del grup. Hem de ser capaços de confiar els uns en els altres i perdre la por al contacte físic.

  

Tenim pendent el repte del joc de la numerologia, superar el 7 al que vam arribar el primer dia. Al final de la sessió arribem a 17. Tot un èxit!

Volem sorprendre en Sergio i la Silvia i comencem a preparar una presentació com a grup per a ells i també per al blog.

Quant ens costa posar-nos d’acord, demanar la paraula i ordenar totes les idees que van sortint!!!

Sembla que estem d’acord en què farem, ens separem per grups i comencem les gravacions. Tenim il·lusió però som poc realistes i una mica desorganitzats. A l’hora de posar-nos davant la càmera tots ens encongim i costa molt més que a l’assaig.

 

 

És la primera sessió amb els artistes a l’institut i tenim molta curiositat, i una mica de por, pel que farem.

Ens sorprenen amb 20 minuts del seu espectacle amb la roda de circ, que alguns no havíem vist mai. Ens fan participar a alguns i apareix la vergonya, mirades al terra… Això no serà fàcil!

Un cop finalitzat l’espectacle,  cares d’admiració i moltíssimes ganes d’apropar-nos a les rodes de circ.

Comparteixen amb nosaltres el  procés de creació

i fem els nostres “pinitos” amb les rodes.

 
 

Ara sabem que darrere de tot procés de creació hi ha molt temps de preparació, que la inspiració pot venir de qualsevol cosa: l’experiència personal, el dia a dia…, que totes les aportacions són importants, que res està bé o malament… No jutgem, tot suma, que és important potenciar el que té cadascú.

En acabar ens toca moure’ns i estem una mica dispersos i accelerats. Ens proposen el joc de la numerologia i no aconseguim comptar ni fins a set sense trepitjar-nos, no ens concentrem, evitem mirar-nos als ulls, encara no ens sabem els noms de tots… Tenim molta feina per endavant!!

 

Els alumnes de segon d’ESO hem engegat la 2a edició del PROJECTE CREADORS EN  RESIDÈNCIA a l’INS JOAN FUSTER

 

El passat 27 de setembre vam tenir l’oportunitat de conèixer els responsables i els artistes que ens acompanyaran aquest curs i de visitar la Central del Circ.

Cap de nosaltres coneixia La Central i vam descobrir un espai per a la creació d’espectacles de circ que posa a disposició de l’artista recursos per a l’entrenament, 

assaig, creació,

investigació i formació continuada.     

És un espai on es comparteixen creacions dins d’un total respecte, s’hi fan crítiques constructives per tal de millorar l’espectacle, s’hi treballa el cos principal eina de treball- i hi conviuen professionals de diferents països. En definitiva, a La Central es viu pel circ i per al circ.

Comencem a descobrir el fascinant mon del circ contemporani !!!