ANEM AL MACBA!!!!

El dijous 21 d’octubre vam anar al MACBA a veure l’exposició “Apunts per un incendi dels ulls” on a través de diferents obres se’ns anima a explorar una definició del “veure” molt més amplia, que impliqui també la resta dels nostres sentits. Entre les obres hi havia un vídeo del Marc Vives, l’artista que ens acompanya. A la porta ens esperaven ell i l’Issac. “em van fer sentir especial quan ens van dir que l’exposició encara no estava oberta al públic, que érem podríem dir, la primera visita”(Aina B.)

Però abans d’entrar el Marc ens tenia preparada una curiosa activitat en una sala de l’edifici del davant del MACBA, el Convent dels Àngels. “ “Primer va posar-nos en context, explicant la seva situació personal quan va realitzar el vídeo que trobaríem exposat al MACBA. Va ser una època desamor i desorientació” (Lia). També ens va donar un text per llegir que duia per títol: “Es que ahora no puedo”. “ Tinc quasi tot el text subratllat amb paraules inspiradores, reals i emotives.” (Duna). “Em quedo amb aquesta frase “No hablo de mi, no és solo mi vida, es hacer vida des del arte, des del amor”. (Natalie).

Mentre tots llegíem i comentàvem el text, submergint-nos encara més en la seva obra, ell va entrar en una petita sala situada al fons de l’espai on ens trobàvem i ens va fer entrar un per un. “Esperava que em sorprengués, tenint en compte l’estil del Marc i així va ser. Al entrar a la sala et podies posicionar davant d’ell a la distancia que et sentissis més còmoda.. Aleshores ell triava una frase i començava a interpretar-la. Es movia, feia sons per aconseguir transmetre sense explicar-se amb un llenguatge verba” (LIA). “Si ho tornés a fer canviaria la meva reacció, em posaria més a prop d’ell i intentaria seguir el seu ritme, interactuar. Em pregunto que va sentir ell davant nostre fent aquesta performance” (Julia). “Dins la sala vaig sentir moltes emocions, incomoditat, alliberament, a vegades em volia riure, però d’alguna manera connectava amb el Marc” ( Isaac).

A l’acabar l’activitat vam entrar a l’exposició on s’hi accedia a través d’un impactant portal creat per Antoni Hervàs. “era un marc molt carregat i amb molt color (Samantha) “d’alguna manera em venia a cap l’idea de mostres alegres” (Duna).

Des del marc i en primer pla, donant pas a la resta de la sala, hi havia el vídeo creat pel Marc Vives. “Enseguida vaig entendre que el mar va ser el refugi d’en Marc, ell estava dins, cantant, cridant…( Samantha). “Amb tot el que li havia passat ell tenia forces d’aixecar-se cada dia i crear una rutina (Duna).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0666-1-1-768x1024.jpg

“Em va sorprendre la forma de comunicar-se amb la natura en etapes angoixants” (Aina D) “Inestabilitat, angoixa, bucle” (Ane). “el vídeo em transmetia estrès i caos: moviments bruscos de càmera, sons aguts, greus, ràpids, lents, farses sense sentit..(Gina).

I després vam seguir el recorregut orientats per l’Isaac que ens anava explicant l’exposició, obres de la Laia Estruch, Aleix Plademunt…i tants altres “Hi havien mols artistes fascinants que no em paraven de provocar infinita curiositat” (Sara).


I així vam acabar el dia, amb la sensació d’haver acumulat un munt d’aprenentatges. “He aprés que darrere del que no entenem pot haver molt més treball del que creiem” (Julia). “He après a veure d’una forma diferent, i així ampliar el meu coneixement del món, més enllà del que mostren els meus ulls” (Lena). “Em quedo amb trencar barreres, que pel que alguns és de boig per altres és quotidianitat”(Gustav).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.