Juguem amb el so i l’espai

El dia 2 de desembre vam anar a la Casa de les aigües, un espai situat entre la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. L’antic rec comtal, actualment reconvertit en museu, ha estat un lloc idoni per experimentar.

Ens vam trobar amb una diversitat d’espais, des de les cambres d’aigua a túnels, instal·lacions de rec o espais del lleure cultural.

“vam començar en un espai tranquil, creatiu, amb objectes de musica i lleure, però de sobte ens van fer passar, un per un, per un passadís estret on senties la pressió d’estar tancat amb unes veus que t’envoltaven..” (Isaac).

“Havies de passar per una mena de camí mentre que les persones que ja estaven a l’altre costat feien sons per guiar-te. Els sons rebotaven i et confonien” ( Leire). “senties que era un camí que tenies que passar per superar alguna cosa” (Samantha)

Un cop reagrupats vam recórrer les instal·lacions (túnels, estretes escales…) fins arribar a un enorme espai soterrat, amb sostres molt alts i completament buit.

“Vam estar fent diverses activitats amb la finalitat de sentir com el so viatja i ressona per l’espai, les nostres veus feien eco i rebotaven contra les parets” (Aina D.).

“Per exemple, en una activitat, un per un emetíem sons tan forts com podíem i veiem com el so s’allargava i s’expandia” (Jessica) “Mai m’havia parat a escoltar fins quan durava el so de la veu en un espai buit” (Gina).

“Una de les activitats consistia en separar-nos per grups i comunicar-nos mitjançant el so. Havíem d’escoltar el so dels altres i emetre el nostre intentant sincronitzar-nos” ( Aina D)

“Com en la música la coordinació dels sons en una conversa es necessària per entendre’ns. Sense paciència i escolta no aconseguim mai sincronitzar i connectar amb el nostre entorn” (Lena).

També va ser un espai per fer-nos preguntes. “El so sempre té un ritme? (Ane) “Com la veu es transporta a l’espai? “perquè costa tant concentrar-nos i estar atents ?” (Júlia)

En acabat, com sempre ens quedem amb algunes reflexions. “Em quedo amb la idea que l’art no té perquè ser sempre visual” ( Sara). “Crec que les activitats estaven orientades a captar el so i jugar amb l’eco, però també ens va ajudar a transmetre confiança entre nosaltres” (Jessica). “He pensat que el que fem a la vida també té el seu eco…que les animes es reconeixen entre si per les seves vibracions” (Natalí). “De l’activitat em quedo amb tres paraules, eco, infinitat, sentit” (Gina). “He après a projectar la veu” (Jessica). “Em quedo amb el contrapunt artístic del so” (Ane).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.