Sota aquest títol el 30 de maig presentàvem a les famílies el nostre projecte d’En Residència. En paraules d’en Marc Vives “deixar fer, provocar la intimitat , l’emocionalitat de la trobada ” ha estat el taló de fons que ens acompanyat durant el projecte i també en aquesta presentació.
Abans de la sessió però, vam acordar fer un dinar entre totes i tots, en concret una paella. “Em va agradar … ens va cohesionar molt” (Natalie). Després -i de forma espontània- ens vam seure tots en rotllana per a gaudir-la. “Em va agradar veure’ns tots allà, asseguts com un grup unit”. (Sam). “Però em va impressionar encara més que fóssim capaços de posar la paella a l’entrada del institut, com a part de la performance i la repartíssim a tots els que s’acostaven: familiars, alumnes etc.” (Natalie).
Pel que fa a la presentació no hi va haver orientacions, partíem de la plena autogestió. “ Ens vam despitar algunes setmanes i al final no vam tenir massa temps per preparar-ho i va haver una mica d’improvisació. Però em quedo amb la idea que la part pràctica d’un presentació és la que arriba més al públic.” (Nora) “Em va agradar molt perquè hi havia una mica de planificació i una mica d’improvisació” (Duna).
Les alumnes van decidir seguir una mica la fórmula de la sessió de contaminació: anar a buscar als pares al vestíbul, fer-los donar unes voltes per diferents parts del institut amb els ulls tapats i conduir-los finalment fins a l’escenari .
Allà els hi destapàvem els ulls i es trobaven amb una pregunta a la pissarra “qui ets?” i un munt elements distribuïts per l’espai de forma caòtica. “El que era més interessant és que els pares van passar a formar part de la performance sense saber-ho i crec que així van entendre millor el procés que havíem estat fent durant el curs.”(Bruna).
“Em pregunto que hauran sentit quan estaven a l’escenari i veien que hi havia gent que esperava que fessin alguna cosa però no sabien de que es tractava.” (Gustav.)
Un objectiu del projecte també era conquerir i apropiar-nos d’un espai, fer-lo nostre, introduint una vibració en la institució. En concret l’espai era els camerinos situats sota l’escenari. “A la presentació també els hi vam ensenyar l’espai que hem estat fent. És un espai on em sento segura, una mica és com estar a casa.” (Gina). “M’agrada haver transformat un espai dins del centre, on hem fet tot tipus d’activitats, inclús classes. I he vist com l’aprenentatge et ve de diferents formes i no passa res per explorar-les.” (Aina D). “Ha estat un espai de molta llibertat i creativitat”. (Ane)
I així arribem al final del projecte però, que ha estat per nosaltres ? que ens emportem? Hi ha reflexions per tots els gustos. “En aquest projecte hem tingut una forma de fer molt diferent a la de les classes normals” (Leire). “Al meu entendre ha estat massa lliure…potser calia més acompanyament” (Gustav). “Me’n emporto la llibertat de fer el que ens agrada i de reflexionar sobre temes que hem triat entre tots” (Isaac). “Realment no tinc ni idea que me’n emporto, em faltava trobar-hi sentit”(Sara). “Jo em quedo amb les primeres sortides i exposicions , vam aprendre molt a traves de les obres dels artistes” (Lucia).
“Ha estat una classe on els alumnes teníem el control i la veritat és que fa una mica de por, es molta responsabilitat.” (Bruna.) “Al inici del projecte m’esperava que entre totes fóssim més proactives i ambicioses. Em semblava molt original el pla de treball però crec que ens ha faltat iniciativa.”( Lia) “Teníem molta responsabilitat ja ens que ens donàvem total llibertat…i realment penso que vam tenir idees poc madures però que això també forma part de l’aprenentatge” (Duna). Me’n emporto conèixer la dificultat que hi ha en un projecte tant lliure. He trobat a faltar un fil conductor, una guia més . Ens costa molt prendre decisions en grup i això feia que ens dones la impressió de perdre molt de temps. (Nora)
“Del projecte En Residència me’n emporto mirar les coses des d’un altre punt de vista.. ha estat un projecte peculiar però alhora interessant.” (Clara). Me he adonat com d’extensa és la paraula art” (Duna). “Aquest projecte té una mica de cadascun de nosaltres. Hem creat un espai físic propi i hem connectat amb ell”. (Julia)