Van passar uns dies des que vam fer la nostra exposició, i la Lina tenia ganes d’ensenyar-nos les instal·lacions on treballa, quin és el seu material de feina… així que tots i totes ens vam dirigir cap a Hangar.
Va ser estrany veure la sala, tan gran, tan espaiosa, però encara va ser més impressionant quan la Lina ens va fer una mostra del seu treball. Tota la sala estava envoltada d’altaveus. Hi havia com un 6 o 8, i a més eren molt grans. Ens van fer un petit tastet de les seves creacions, però en sentir-les era com si tot l’espai es fes molt més gran. Era com estar a dins d’una gran tempesta, o un mercat… La sensació de sentir les coses al teu voltat, escoltar sons en totes les direccions i, de tancar els ulls i imaginar… va ser com transportar-se a altres indrets. Com acabem de dir, la sala és com si es fes molt més gran.
Aquesta serà la sala on farem la nostra exposició final. Ara ja la coneixem! És el moment de començar a tenir idees.
A més de tot això, la Lina ens va presentar a uns companys seus de la Universitat de Barcelona que estaven treballant amb un projecte amb minidroids per tal d’estudiar els comportaments d’alguns insectes.
Al final vam aprofitar per dinar al Parc del Centre del Poblenou abans de tornar cap a l’Institut.
Tornarem!!!