Hola som l’institut Vapor del fil, en aquest espai us volem explicar una historia sobre unes dones que van aconseguir fer el primer vestit espacial que va trepitjar la lluna!!
Aqui esta el vestit espacial complert i acabat.
Aquestes son les peces del vestit sense muntar
Doncs aquesta història comença amb un projecte de la Nasa per poder anar a l’espai, i per fer això va començar a ajuntar a dones molt expertes en cosir per poder crear un vestit espacial.
Aleshores vam descobrir que per fer el vestit espacial era molt difícil i els jefes els ficaven moltes dificultats com per exemple:
- Al principi del dia els donaven 10 agulles i si al final del dia alguna cosidora li faltava alguna havien de desfer tot el vestit per trobar-la i a sobre l’acomiadaven.
- O una altre cosa era que si s’equivocaven havien de tornar-ho a fer tot.
Les cosidores per poder conseguir una mica de reconeixament van ficar els seus noms entre les 22 capes del tratje espacial. Despres de 4 anys van acabar el primer vestit però tot el mèrit se’l van emportar els enginyers que van fer la nau. Però a les cosidores no els hi van fe res, ni una llista amb els seus noms a la lluna com tenen els altres.
Aixi que al institut vapor del fil hem decidit fer tres mantes, i en elles brodarem tots els noms que sabem de les cosidores que van fer aquests vestits.
Les dues primeres mantes son per les dues cosidores que encara son vives, la Jo Thompson i la Jane Wilson.
I la tercera manta l’exposarem a un museu perquè tothom conegui la seva història, i sàpiga com van aconseguir que la humanitat trepitgés la lluna creant un vestit que permetia sortir de la nau i moure’s per la lluna i l’espai.
Altres curiositats
El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.
S’ha calculat que 600 milions de persones van veure les primeres passes d’Armstrong a la Lluna.
Els astronautes van deixar signades targetes perquè les seves famílies les venguessin en cas de no tornar, ja que ningú els va voler fer cap assegurança de vida.
Roc Goberna