Autor: Lara Delgado

Hola som l’institut Vapor del fil, en aquest espai us volem explicar una historia sobre unes dones que van aconseguir fer el primer vestit espacial que va trepitjar la lluna!!

Aqui esta el vestit espacial complert i acabat.

Aquestes son les peces del vestit sense muntar

Doncs aquesta història comença amb un projecte de la Nasa per poder anar a l’espai, i per fer això va començar a ajuntar a dones molt expertes en cosir per poder crear un vestit espacial.

Aleshores vam descobrir que per fer el vestit espacial era molt difícil i els jefes els ficaven moltes dificultats com per exemple:

• Al principi del dia els donaven 10 agulles i si al final del dia alguna cosidora li faltava alguna havien de desfer tot el vestit per trobar-la i a sobre l’acomiadaven.
• O una altre cosa era que si s’equivocaven havien de tornar-ho a fer tot.
• 

Les cosidores per poder conseguir una mica de reconeixament van ficar els seus noms entre les 22 capes del tratje espacial. Despres de 4 anys van acabar el primer vestit però tot el mèrit se’l van emportar els enginyers que van fer la nau. Però a les cosidores no els hi van fe res, ni una llista amb els seus noms a la lluna com tenen els altres.

Aixi que al institut vapor del fil hem decidit fer tres mantes, i en elles brodarem tots els noms que sabem de les cosidores que van fer aquests vestits.

Les dues primeres mantes son per les dues cosidores que encara son vives, la Jo Thompson i la Jane Wilson.

I la tercera manta l’exposarem a un museu perquè tothom conegui la seva història, i sàpiga com van aconseguir que la humanitat trepitgés la lluna creant un vestit que permetia sortir de la nau i moure’s per la lluna i l’espai.

Altres curiositats

El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.

S’ha calculat que 600 milions de persones van veure les primeres passes d’Armstrong a la Lluna.

Els astronautes van deixar signades targetes perquè les seves famílies les venguessin en cas de no tornar, ja que ningú els va voler fer cap assegurança de vida.

Roc Goberna

L’altre dia vam anar al museu del disseny. Primer ens vam trobar amb la Berta, que ja la havíem conegut abans perquè va vindre a veure el nostre treball de contaminació. La Berta, que treballava allà, va ser la nostre guia a l’excursió. Primer ens va portar a una sala on hi havien coses molts invents famosos a partir del disseny, per exemple: una cadira, alguns mobles,televisions,etc…
El Martí ens va portar imatges de coses que ara fem servir en el nostre dia a dia però que es van dissenyar per primer cop per anar a l’espai: com el velcro, el neoprè, o les mantes tèrmiques.
Després la Berta ens va portar veure uns objectes de la col·lecció privada del museu. La va obrir una conservadora que era especialista per fer que no es trenqués. Dins la caixa hi havia: cd’s, revistes, obres d’art.
Vam aprendre la diferència entre disseny i indústria, i també el que volia dir ergonòmic.

Aleix,Marc, Laia

A la sessió de contaminació, vam mostrar el nostre projecte d’una manera diferent a la resta de professors del centre, a una treballadora del museu del disseny de Barcelona, i dues persones del CRP (centre de recursos pedagògics).

Vam fer un viatge a través del nostre projecte, explicant sensacions i sentiments a part del que havíem fet. Cada persona va explicar un tros del projecte. Vam ambientar la sala amb llums i saltant a l’inici perquè sembles l’enlairament d’una nau espacial, vam fer-ho d’una manera molt visual, amb imatges, dibuixos, etc… 

Com a la sala hi havia 4 parets, vam decorar cada paret amb unes quantes parts del projecte: En la primera paret vam fer un Timeline que reunia tot que haviem fet durant el primer trimestre, com podria ser les fotos de l’objecte que ens recordes a  casa fins a l’exposició ”Que Amaga Aquest Silenci”  

A la segona paret, vam exposar uns dibuixos i unes cartes que vam fer com si estiguéssim a l’espai molt lluny de casa i que el que veiéssim per la finestra, ens portes a escriure una carta a algú que trobéssim molt a faltar de la terra.

A la terçera paret, hi havia una carta conjunta que vam fer a partir de les cartes individuals (les cartes de la segona paret), vam posar diferents frases de cada una de les cartes i vam gravar-la amb les nostres veus per després reproduir-la per a les persones. 

En la quarta paret vam fer una representació del primer pas a la lluna, i vam explica la importància que va tenir aquest primer pas per a la humanitat, per fer aquesta representació vam decidir agafar un gran paper marró on vam marcar els nostres peus que representaven el primer, dins d’aquests peus vam escriure les frases que nosaltres diríem en arribar a la lluna.

Abril i Arlet.

Vam portar les històries que ens havien explicat els nostres familiars que van estar presents en el moment en què l’home va arribar a la lluna i sobre el que van sentir quan ho van veure, alguns dels familiars no s’ho van creure, alguns altres encara no havien nascut o estaven dormint, però molts d’altres van sentir admiració pel fet que fossin tan valents i prou intel·ligents per a poder haver aconseguit una cosa tan fascinant per l’època com construir un coet prou potent per arribar fins a l’espai i arribar a tocar la lluna.

També vam portar unes fotografies que havíem fet a la lluna des de casa nostra:

Alba

Segona part

L’altre dia ens van repartir uns quants papers a cada taula amb algunes frases que venien de les nostres cartes individuals i vam construir una carta conjunta com si estiguéssim a la Lluna. 

Després vam anar per grups a la ràdio de Can Fabra a gravar les frases de la nostra cara conjunta a un ésser estimat, cadascú llegia una frase, i després vam gravar la nostra carta sencera. 

La nostra carta gravada està en un vídeo que no conté imatges, només les nostres veus que després vam posar en la contaminació.

Aquí teniu el video:

Em vaig sentir bé era fácil i relaxant.

Amanda Contreras Elmo

Què vam fer?

Després del dibuix de què veiem a la finestra de “la nostra nau” vam escriure una carta que viatjava a través de l’espai que era pels nostres éssers estimats.

Per què ho vam fer?

Ho vam fer perquè estàvem imaginant que estàvem en una nau espacial i havíem d’escriure una carta pels nostres  éssers estimats.

Gael i Aitana,

Aquí podeu veure les cartes de tothom:

El primer pas a la lluna el va fer l’astronauta Neil Alden Armstrong el dia 20 de juliol de 1969 a la nau Apolo XI es va enlairar des de Canaveral (Florida). El 29 de juliol Neil Armstrong es va convertir en la primera persona que va trepitjar la superfície de la Lluna. Nosaltres vam fer un debat sobre el primer pas i vam reflexionar. Després vam veure les imatges reals d’Armstrong fent el primer pas i vam reflexionar sobre com es deuria sentir, tota la gent que ho estava veient, etc. Més tard, en un paper marró vam ficar el peu i ens el van repassar el voltant amb un bolígraf negre similant el pas que va fer Armstrong a la lluna. A dintre de cada petjada, hi vam escriure una frase que ens agradaria dir si arribéssim a la Lluna. Com Armstrong, que va dir: “Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat.”

Hem estat parlant sobre la Lluna i l’espai, també hem treballat sobre els vestit que usaven els astronautes i vam respondre unes preguntes que feien de el vestit com per exemple ; perquè tenen tantas butxaques? Perquè tenen tantas capes? … i les banderes que posaven a la lluna al arriba de cada país. 

Hem après que un vestit espacial té 21 capes i que va ser fabricada per dones les creadores la majoria te 80 anys.

També vam aprendre que amb la gravetat no es  pot fer al mateix que al que fas a la terra, llavors. Hi ha algunes coses que no hi ha a la terra com però exemple: ISSA i serveix per fer les teves necessitats, actualment hi ha dos tipus de vestits preparats perquè els astronautes puguin fer les seves necessitats sense cap problema. El primer s’utilitza durant el llançament i entrada de la nau mentre que el segon s’utilitza en activitats extravehiculars (EVA) com a caminades espacials

Roc

Hem fet uns dibuixos de les nostres finestres i el que veiem a través d’elles. Però no eren finestres normals. Eren les finestres de les nostres naus espacials. Cadascú es va inventar el que veia a través d’ella. Podíem dibuixar el que volguéssim. Des d’estels explotats fins a un paisatge ple de galàxies i estels!!

Ho vam fer en un full DIN A3 com si estiguéssim en una nau espacial. Havíem de dibuixar un paisatge de molt lluny a l’espai en una finestra de la nau, el dibuix el vam fer en blanc i negre, només amb un retolador negre, també podíem dibuixar coses dintre de la nau, perquè hi havia espai al full per fer algun detall.

Ari i Joan

Vam veure obres d’un artista conegut com a Roman Ondák, les seves obres estan creades per entendre el temps de diferents formes. Vam fer una pluja d’idees sobre el que pensàvem que es relacionaven aquelles obres, això és el que ens relacionava la fotografia següent per exemple temps, edat, vida, cronologia, persones, mesura, estatura, etc.

I triant el format que voliem vam fer un time-line sobre la nostra vida, l’activitat consisteix a posar entre 7 i 12 fets importants de la nostra vida, per exemple: la primera paraula, quan vas començar l’escola, etc.

Ens va agradar molt fer aquesta activitat, va ser una activitat molt diferent de les que fèiem a l’escola, ens agradaria fer una activitat similar.

Marc, Lucas, Mateo, Aleix i Laia M

Som un grup de noies i nois de 1r d’ESO del Vapor del Fil que portem uns mesos investigant “això” de l’art contemporani amb el Martí i tenim molt a explicar!!

Per començar us deixem un tastet d’imatges de tot el que hem anat fent i que us anirem explicant a poc a poc !

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•