DONES ARPILLERES. Creadors en Residència rep la visita de Núria Bonavila

Des de Maria Llop i Vanesa Varela EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1920/2020/04/09/dones-arpilleres-creadors-en-residencia-rep-la-visita-de-nuria-bonavila/

27 febrer

El passat 27 de febrer la Núria Bonavila de Dones arpilleres de Congrés i Indians ens va visitar i ens va explicar l’origen de les arpilleres i les que ella i les seves companyes han confeccionat explicant històries de dones. Històries de vida, quotidianes, personals, i sobretot històries de la Guerra civil espanyola i com es va viure al nostre barri de Sant Andreu. Per exemple, una de les seves arpilleres explica a través de trossets de roba cosits sobre una tela de sac quan en un bombardeig sobre Barcelona la gent del barri es refugiava en el metro en construcció i es van quedar atrapats amb el fang. Un home del barri, el senyor Basilio, amb una corda els va ajudar a sortir del forat salvant-los la vida. Va ser molt interessant compartir el que ens explicava la Núria amb les coses que sabien els nois i noies que havien sentit a la seva família sobre la guerra, la transició i la justícia social. Mercè

.

L’altre dia la Núria Bonavila va venir a explicar-nos unes
quantes històries que estaven plasmades en les arpilleres que ens havia portat.

Ens va explicar que es reunia amb unes senyores que feien
arpilleres com ella, que escollien un tema per fer les arpilleres, com per
exemple: la postguerra, la transició, la desigualtat, etc. Normalment acostumen
a fer les arpilleres sobre els seus familiars.

Ens va explicar que una de les arpilleres parlava de que el seu pare se’n va anar a la guerra (Batalla de l’Ebre) i es va quedar traumatitzat. Una altra arpillera parlava que a les discoteques, els soldats agafaven als joves perquè lluitessin a la guerra. I així successivament vam veure les veritats amagades, el que no està escrit, el que no volen que sapiguem nosaltres.

També ens va ensenyar a  fer unes personetes de roba per fer les nostres pròpies arpilleres.

Lucia L. i Dani R

REUNIÓ VIRTUAL AMB MEDIADORS, PROFESSORA I ARTISTES “LO RELACIONAL”

Des de Lo Relacional EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/verdaguer1920/2020/04/03/reunio-virtual-amb-mediadors-professora-i-artistes-lo-relacional/

Com podeu veure, des de l’Institut Verdaguer, i en moments de confinament, hem estat seguint el fil durant aquestes tres setmanes de confinament. Al principi pensàvem, com tothom, que serien tres setmanes i ens tornaríem a trovar, però finalment no ha estat així.

Avui hem fet una reunió virtual per prendre decisions de com portar el projecte des de la distància, amb quines èines, com materialitzar-ho donades les circumstàncies….

Hi ha molts alumnes que han desaparegut virtualment. Anem rebent respostes i feedback dels alumnes a comptagotes. El projecte s’està convertint en propostes individuals. Intentem compartir les propostes dels alumnes via watsaps per agilitzar la informació.

Estem en un moment d’imaginació política i, pedagògica i artística.

No perdem les esperances!. Estem fent tot el que podem des del confinament.

Crec que la realitat supera la ficció, però, com a professora de plàstica, penso que la creativitat supera la ficció i a la realitat i ens en sortirem!!!!.

Memòries estranyes del confinament

Des de Lo Relacional EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/verdaguer1920/2020/04/02/memories-estranyes-del-confinament/

Confinades pel primer virus trans de la Història, el coronavirus-la
Covid-19. Ens travessen multituds d’emocions simultànies i contradictòries: la
incertesa, la ràbia, la por, l’avorriment, la solidaritat, les cures, els
afectes, les ganes de no fer res, d’omplir compulsivament el temps, un impuls
creatiu que construeix un munt de coneixement individual i col·lectiu…

El dia 13 de març ens vas enviar cap a casa. Mentre els carrers s’anaven
buidant, anàvem pensant noves formes de relacionar-nos, per no aturar el procés
creatiu que tenim entre mans, per mantenir una normalitat.

A través de Míriam,  vam demanar a
les famílies tenir accés temporal als vostres telèfons per comunicar-nos
directament entre nosaltres, totes, per WhatsApp. Les famílies, ràpidament, van
donar la seva conformitat. També s’havien proposat que tot fos el més normal
possible i que el procés educatiu del seus fills i filles no es veiés aturat
per la quarantena.

Ens adonem que funcionem molt bé com a grup. Ens anem passant els
contactes, atents i atentes per a que no falti ningú. Però si falten. Salma té
el mòbil trencat i es comunicarà pel de la seva mare. A Chaima i Dikra no els
hi funciona el WhatsApp…

Decidim tenir dues formes de comunicació: el WhastApp per enviar-nos
missatges ràpids i el correu electrònic per enviar les instruccions a seguir
per continuar amb les Memòries d’allò estrany.

Proposem que tothom estigui connectat el dijous, a les 10.30h, l’horari
habitual d’En Residència. Enviem una proposta. Algunes persones contesten,
altres encara dormen, altres no sempre tenen accés al Wifi quan volen…

Correu enviat el dia 13 del confinament. Dia 26 de març del 2020.

Rebem missatges de bon dia a les 10.30h, alguns treballs fets a les 11h, i a les 16h, a les 17h, “no he pogut connectar-me”, “m’acabo d’aixecar”, “m’ha sonat el despertador però, disculpen, he continuat dormint, no m’he assabentat”. A les 23h “No tinc wifi”. “No es descarrega l’arxiu”… “No importa”, us anem contestant. “Allò realment important, és saber que esteu bé, que estem aquí, que ens escoltem, llegim… la resta ja la anirem fent, que temps, ara en tenim de sobra”. Però poc a poc van arribant els escrits i els dibuixos sobre La sexualitat que vull. Ens commou el compromís que teniu amb el projecte, amb nosaltres.

“He deixat còrrer la meva inspiració i he fet aquest dibuix abstracte que personalment penso que encaixa amb el que estem treballant”. Ivo

Però un virus ens va rondant el cap, i en aquest cas, no és la Covid-19.  És el virus de norma-litat, de la norma-lització.

És curiós, que un procés que es desplega sota el nom “Memòries d’allò
estrany”, no veiés que, en aquesta situació estranya, res, més que mai, podia
ser normal. El sistema es trontolla, s’esquerda. I nosaltres que qüestionàvem
la seva norma/litat, de sobte, en posem a funcionar per mantenir-la.

Contribuint a reforçar les desigualtats educatives entre el grup de joves
(no tothom té accés a Internet, no tothom té un dispositiu electrònic des del
que llegir i enviar els exercicis, no sabem les situacions familiars de cada
jove, no sabem com estan vivint aquesta situació de la que no tenim
memòria).  

Contribuint a situar els nostres cossos i el de Míriam en un sistema de
producció constant, una jornada laboral sense horaris, que fem amb gust, perquè
ens importen lxs joves, lxs posem al centre. Però una forma de fer que està
descentrada de les preguntes que realment importen.

Quin tipus d’educació volem? Quin tipus de relacions entre professorat i
alumant? Què aporta l’art a un moment vital com aquest? Com podem pensar
l’educació com un acte creatiu i afectiu? Com no reproduïm i reforcem les
desigualtats d’un sistema educatiu classista, sexista, racista, capacitista?
Com reconfigurem un sistema educatiu i cultural més preocupat per trobar vies
de comunicació que garanteixin el consum de continguts (curriculars i culturals),
que per obrir vies alternatives per escoltar-nos, mirar-nos, tocar-nos,
pensar-nos, aprendre i crear en comunitat. No ara, sempre.

No volem continuar com si res estigués passant. No volem contribuir a
mantenir la ficció d’una normalitat que genera exclusions i desigualtats.

Ens agrada saber-nos connectats, escoltar-nos. Ens emociona saber que
cadascú i cadascuna de nosaltres, en algun moment de la seva intimitat
domèstica, treu uns llapis de colors, una fulla mal tallada d’una llibreta, el
mòbil o un ordinador i obre un parèntesis al seu confinament, per pensar en el
projecte, pensar-nos com a grup, pensar-se com a persona i per què no?,
pensar-nos com a societat. Els vostres escrits, els vostres dibuixos sobre la
sexualitat que voleu, són una oportunitat per pensar quin sistema social,
sexual, corporal, de gènere, del desig, del plaer, de parentiu, de salut…
volem.

Vull fer el que vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui. Ari

De moment són reflexions individuals. Parteixen d’un procés col·lectiu que
ha travessat la frontera que separa l’institut de la vostra casa. En Residència
s’ha colat a la vostra intimitat, i ha perdut una mica la força de la creació
col·lectiva. Malgrat el grup de WhatsApp i de correu electrònic, ens esteu
enviant a nosaltres les vostres creacions. De casa vostra a casa nostra, sense
passar per les cases de tothom.

Nino diu: “mai havia viscut una situació així”. Ni tu, ni cap de nosaltres. No tenim memòria d’aquesta situació estranya. Però volem aprendre. Volem viure, sentir, explorar aquestes noves formes de relació i de creació que el confinament ens està obligant a inventar. Són dies de memòries estranyes.

Correu enviat el dia 20 de confinament. 2 d’abril del 2020.

Continuarà…

Dia de la visibilitat Trans

Des de Lo Relacional EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/verdaguer1920/2020/03/31/dia-de-la-visibilitat-trans/

Avui és 31 de març, Dia de la
visibilitat Trans. Celebrem aquest dia, des de casa, confinades pel primer
virus trans de la Història, el Coronavirus-la Covid 19. La història del
confinament, i de les memòries estranyes que ens fa viure, la deixem per un
altre dia.

La memòria de Sonia, és la memòria estranya de la transfòbia convertida, per les reivindicacions del moviment LGTBIQ+, en memòria col·lectiva de la ciutat.

Avui, des de Memòries d’allò estrany, volem
contribuir a la visibilitat de les persones trans, compartint com l’espai En
Residència en ha permès conèixer persones trans, reflexionar sobre les
diferents formes de viure la transsexualitat i sobre el sistema sexe-gènere-desig
que les possibilita i/o limita.

Ja us vam explicar en aquesta entrada, el dia que vam conèixer la Sonia i la seva glorieta al Parc de la Ciutadella, on està el nostre institut. Arran de la història de la Sonia, vam començar a investigar sobre el gènere, sobre el col·lectiu LGTBIQ+, sobre la sexualitat. Hem reflexionat en molts nivells: com a societat, com a joves i de manera individual.

Una persona que ens va ajudar a reflexionar sobre aquests temes és Miquel Missé. És un noi trans, activista, sociòleg, escriptor i moltes altres coses. El vam conèixer al jaciment del Born. Pensar en com les restes arquitectòniques ens poden parlar de com estava organitzat el gènere i la sexualitat a la ciutat, és una cosa que no havíem pensat mai. Miquel ens va parlar de la seva vivència de la transsexualitat i com aquesta ha anat variant des de l’institut a l’actualitat. Els instituts no sempre són espais de seguretat per a les persones que viuen el cos, el gènere, la sexualitat des de la dissidència a la cisheteronorma. També ens va parlar del Cabaret trans, aquí fem l’ullet a la Sonia, i com la cultura, l’art són espais per construir col·lectivament el món que volem.

Vam demanar a Miquel que es digués 3 paraules per afegir a La Memòria de les Paraules del projecte.

contradiccions, cossos i utopies

Són les tres paraules que ens va regalar i que ja formen part de les Memòries d’allò estrany.

Així
vam valorar la sessió:

  • A
    mi m’ha semblat molt descobridora, si es pot dir així perquè hem descobert i
    vist des d’un altre punt de vista el tema de la transsexualitat. Ho hem vist
    des del punt de vista de la persona i no des del punt de vista de la gent que
    ho investiga.
  • M’ha
    encantat la sessió d’avui perquè he après moltes coses noves i m’he sentit
    còmoda parlant d’això i m’he informat molt millor.
  • Me
    ha parecido una sesión interesante, creo que deberíamos hablar de esto más
    veces y en diferentes centros. También hemos podido ver cómo han vivido estas
    personas desde que eran adolescentes.
  • Aquesta
    sessió m’ha semblat molt interesant sobre el tema de la transsexualitat. Pienso
    que es una cosa muy interesante que todxs tenemos que aprender sobre ello.
  • A
    mí me ha gustado mucho esta sesión, informativo, increíble, me ha gustado
    conocer al chico, Miki. Ha estado muy interesante. Me ha gustado saber de su
    vida.
  • A
    mí también me ha gustado mucho, porque no conocía a ningún chico o chica Trans
    y creo que tendríamos que conocer a más gente porque, al final, viven entre
    nosotros y no nos damos cuenta y tendríamos que aprender más de ellos.
  • Ha
    molado mucho, hacía falta una charla así para nosotros y ha molado mucho porque
    teníamos preguntas sin respuestas y ahora están solucionadas.
  • Le
    hemos podido preguntar todo con total normalidad, como si nada estuviera
    pasando, todo muy guay.
  • La
    verdad es que ha sido increíble, ha sido una sensación extraña, ha sido guay.
  • A
    mí, esta experiencia me ha parecido única, me ha parecido interesante y el chico
    muy majo. He aprendido a nuevas percepciones desde otras personas.

A la següent sessió d’En Residència, vam
veure una conversa de Miquel Missé amb Judith Butler, al CCCB. La vam veure a
les golfes de l’institut, on està ubicada la classe de plàstica. Sembla una de
les aules de Hogwarts. Míriam ens va explicar que el pare de Pablo Picasso,
feia classes de pintura en aquesta aula. Es respira misteri, màgia i memòria.
Però és una aula i la memòria que s’activa és la memòria de les classes
tradicionals, costa més entrar en una dinàmica d’escolta i creació conjunta.
Veiem el vídeo i pensem que Miquel parla molt bé i que la Butler és molt
simpàtica i que també s’explica molt bé. Bulter no es defineix com a trans, però
si ens sorprèn que diu que viu entre categories (les categories del gènere, la
sexualitat i moltes altres suposem).

Aquí podeu veure la conversa, és per joves de diferents instituts. Ens agrada que als museus es facin activitats per gent de la nostra edat.

Després de veure el vídeo escollim unes paraules i frases, que ens han cridat l’atenció i que ens inspirem per pensar la lletra de la cançó que partirà de la Sonia.

Algunes de les paraules són:

És nen /// és nena /// això és de nens /// això és de nena /// QUE NO ENS DIUEN: BENVINGUDE AL MÓN, A PARTIR D’ARA ANIRÀS DESCOBRINT QUI, QUÈ I COM VOLS SER. /// EXPECTATIVES /// acceptació /// definir /// (In) visibles /// NO SOM PERSONES, SOM UN GÈNERE /// no es pot VIURE ENTRE CATEGORIES /// LA GENT S’IMAGINA EL TEU FUTUR, EN FUNCIÓ DEL TEU SEXE // la cisheteronorma /// té penis és un noi /// té vulva és una noia /// NO TENIM PODER PER DECIDIR QUI VOLEM SER  /// POR A LA DIFERÈNCIA ///rebutjar /// insultar/// aïllar ///tristesa ///  encaixar  /// jutjar /// estereotips de gènere /// racisme ///LGTBIQ-fòbia ///  MARICA /// PUTA ///MARIMACHO /// tòxica /// ESPAI PÚBLIC ORGANITZAT PER SEXES /// LA FANTASIA DEL GÈNERE /// la policia del gènere /// cicatrius /// societat ///desitjar sense limitacions /// ZONA DE LLIBERTAT /// SI ESTAS A GUST AMB LA NORMA, FANTÀSTIC///  PERÒ PREGUNTA’T, COM ÉS EL MÓN ON VOLS VIURE? ///decidir sobre la pròpia sexualitat /// sobre el propi cos ///

Per acabar la sessió vam jugar a un
joc, que no us expliquem per si mai tenim oportunitat de jugar juntxs.

Aquests dies de confinament, Míriam, la profe, va proposar veure La chica danesa, per continuar pensant en la transsexualitat. Es pot veure a Netflix. Però no tothom té Netflix. De fet, no tothom té accés continuat a Internet. Aquest tema també ho deixem per un altre dia, per quan us expliquem quina és la nostra memòria estranya del confinament. A Youtube es poden veure altres vídeos que expliquen la seva història, lligada a la història de la pintora i il·lustradora Gerda Wegener.

Us compartim les reflexions de Nino.

“Me ha parecido una película maravillosa. Lo quería ver de ya hace tiempo y no sabía que estaba en Netflix hasta que nos lo dijo Míriam. Me parece bien trabajar esta película ya que está muy relacionada con lo que hemos hecho En Residència a parte de que te ayuda a entender la situación de estas personas que tienen que pasar por el cambio.

Algunos pasajes me parecieron preciosos por como estaban enfocados en la película y los colores igual de bonitos. Me gustó mucho verla y la verdad me inspiré para dibujar algunas cosas. El final me rompió el corazón pero me pareció súper bonita la escena final en donde se le escapa la tela que le dio Lili a Gerda”

Hi ha altres pel·lícules que podeu veure aquests dies de confinament com Tomboy ó 3 generaciones.

#transvisiblesdesdecasa

EN RESIDÈNCIA DES DEL CONFINAMENT

Des de Perifèria EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1920/2020/03/31/en-residencia-des-del-confinament/

Aquesta entrada al bloc és una recopilació de diferents moments del procés de creació que hem compartit junts. Quan encara es feien les trobades presencials i compartíem un espai físic.

Els moments que volem recordar són:

LA PRESENTACIÓ

Va ser un moment molt emocionant. Ens vam conèixer l’alumnat, professorat, artistes i la mediadora.

Foto de grup del primer dia que ens vam trobar.
En Pau i la Núria integren el col·lectiu En Perifèria.

ESCALFAMENT

Per començar les sessions, sovint es fan exercicis d’escalfament per preparar el cos.

Aquestes exercicis inclouen jocs, exercicis de concentració, diverses maneres de desplaçar-se per l’espai, entre d’altres.

Escalfament plantejat a partir d’un joc utilitzant una pilota.
Part de l’alumnat desplaçant-se per l’espai segons les consignes establertes.

RELAXACIÓ

S’han fet diverses activitats per a relaxar i prendre consciència del nostre cos.

PROPOSTA EXERCICIS

S’han proposat exercicis molt diversos, tenint en compte les aportacions de l’alumnat i els seus interessos.

REFLEXIÓ

La posada en comú i els moments de refexió són clau per permetre identificar els interessos de l’alumnat i comprendre millor l’experiència d’aquest procés i les propostes que ens fan la Núria i el Pau.

PROCÉS DE CREACIÓ

Han sorgit idees molt bones en moments inesperats. S’ha d’estar molt atent per captarles.

Som paper. Ens transformem en un paper que és manipulat per algún company.

SORTIDES

Vam poder gaudir d’una sortida a La Poderosa, espai de creació. Malhauradament, en teníem una altra prevista el 24 de març, que es va haver d’anul·lar.

Espectacle LIKES de la Núria Guiu

MOSTRA

A la sessió de contaminació que es va fer al febrer, l’alumnat va presentar una mostra de la tasca desenvolupada fins llavors.

Debat amb el públic assistent

FINAL de TRIMESTRE

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/final-de-trimestre/

L a presentació del treball fet durant aquest trimestre:

Som els alumnes d’En Residència i, com ja sabeu, som els mateixos que en el primer trimestre perquè aquest projecte dura tot el curs. Som la Nayara, la Saray, la Hiba, el Derek, l’Encarni, l’Andrea, la Saray, la Mariam, el Víctor i el Vasile.

Avui us parlarem dels tres elements bàsics de la nostra feina aquest segon trimestre. En primer lloc, volem parlar de la Sessió de Contaminació. La Sessió de Contaminació va ser una jornada que vam dedicar un divendres a compartir el nostre projecte amb altres alumnes del centre.

Ens vam organitzar per veure com fer perquè alguns alumnes de l’institut poguessin assistir a la nostra sessió de contaminació. Vam pensar a fer un sorteig. Primer vam fer uns papers per poder posar els noms i els cursos dels alumnes i vam anar per les classes a veure qui volia assistir a la sessió.

El dia de la sessió, el divendres 24 de gener, ens vam reunir tots els que van guanyar el sorteig a la cuina per començar amb la jornada.

Vam fer grups i cada grup havia de cuinar una recepta dirigida per nosaltres:

– Hiba i Saray C: macarrons

– Nayara i Encarni: postre

– Victor i Andrea: segon postre i llimonada

– Saray J i Mariam: truita de patata amb pebrot verd

– Derek i Vasile: rotllets de pernil i formatge

Al final de la sessió vam fer com un buffet per compartir-ho tot en què cadascú tenia el seu plat i agafava de cada recepta.

Per acabar, vam comentar tots els plats i els vam explicar què fem en el nostre projecte.

A més, de la Sessió de Contaminació, també us volem contar que el divendres 14 de febrer vam visitar el MACBA.

El MACBA és el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i té moltes sales. Les sales que més ens van agradar van ser la dels anys 70 i una sala molt fosca on hi havia uns pufs. També va ser molt guai un vídeo sobre els Beatles que vam mirar i una activitat en què vam haver de dissenyar un fullet.

Finalment, volem explicar-vos que estem creant un joc que, al mes de maig, serà el nostre producte final. Per començar a tenir idees, l’Iñaki i l’Ariadna ens van portar uns quants jocs: Piratatak, Yooloo, Virus, Set, Pizzeria Italia i Uno.

Amb aquests jocs vam decidir algunes coses que volem que tingui el nostre joc:

● Diferents reptes: mímica, dibuixar, interpretar, explicar…

● Colors

● Temps limitat per fer les diverses proves

● De dos a infinits jugadors

● Sumar punts ● Daus

● Partides ràpides

● Taulell i cartes fets amb material reciclat (cartró)

● Nivells de dificultat

● Mida adequada per poder transportar-lo

● Totes les edats

També haurem de dissenyar les regles que ens permetran jugar-hi. I per ajudar-nos amb la nostra tasca, divendres passat vam rebre la visita de la Jara Rocha.

Amb la Jara vam fer una sortida curta pels voltants de l’institut i ens vam fer moltes preguntes sobre què és tecnologia i com funciona. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Ens veiem al tercer trimestre!

Visita de la Jara Rocha

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/visita-de-la-jara-rocha/

Avui ens ha visitat la Jara Rocha

L’Objectiu? fer reflexionar als participants en la Residència, sobre la tecnologia i la seva aplicació dins la ciutat… Hem sortit a passajar i fer fotos al barri… això és el que han captat…

A partir de les imatges captades s’obert un debat sobre l’ús de les tecnologies dins la ciutat utilitzant un joc de cartes…

De manera lúdica, la Jara ha concienciat els estudiants de l’us, a vegades nociu, de certes tecnologies… mitjançant el joc de cartes!…

El MACBA

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/el-macba/

El divendres 14 de febrer vam visitar el MACBA.

El MACBA és el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i té moltes sales. Les sales que més ens van agradar van ser la dels anys 70 i una sala molt fosca on hi havia uns pufs. Allà vam fer unes activitats que ens havia preparat l’Isaac.

Vam fer grups i tirant un dau, ens tocava fer una activitat o una altra, va ser Xulo!

També va ser molt guai un vídeo sobre els Beatles que vam mirar i una activitat en què vam haver de dissenyar un fullet.

Vam visitar diverses sales, molt interessants

El que més ens va agradar és que estàvem sols al museu, no hi havia ningú, va ser especial…

També ens va agradar molt l’exposició de Cartells sobre la guerra civil.

Al final vam veure un quadre que ens va cridar molt l’atenció…

El profe ens va explicar que l’havia pintat un artista de Nova York anomenat Jean Michel Basquiat!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Michel_Basquiat

uploads3.wikiart.org/images/jean-michel-basquia...

Va ser un matí plujós, molt ben aprofitat.

L’escletxa

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/03/27/lescletxa/

L’escletxa: una fissura geogràfica, separa una muntanya d’una altra. Delimita els seus extrems, en fa una vall. Una interrupció del territori, que ordena les seves pujades i baixades, la col·locació dels seus elements que, al llarg dels anys, s’adapten al que suposava el desnivell. És difícil arribar a l’origen d’aquesta falla; en quin moment la terra comença a separar-se, lentament, molt lentament, per a crear el que serà una obertura de la seva pell –la seva terra-?.

Em trobo al mateix lloc on vaig iniciar l’EN
RESiDÈNCIA: Farrera. El confinament aquí pren una altra dimensió. Observo el
territori i me n’adono com el punt (social, econòmic, emocional) en el que ens
trobem és el mateix que el que observo a través de la finestra per la qual ara
miro: l’escletxa que d’una vall. M’imagino com, aquesta aturada deguda al
COVID-19, crea en les nostres ments, en el nostre sistema, en els nostres
cossos una fissura que pot equivaldre perfectament a la fissura geogràfica que
tinc davant meu. Segueixes en línia recta, per allò que sempre se t’ha donat:
neix, creix, estudia, treballa, consumeix, segueix, segueix, segueix, mor. Un
engranatge construït a través de valors en els quals prima la producció, la
superació, l’avenç. No ens adonàvem que aquests són igual de fràgils que els batecs
dels nostres cors? Com imaginar que aquesta cadena, aquesta successió que ens
manté vius es trenca?

Gairebé per sorpresa,
arriba quelcom invisible: tan petit, tan petit, tan petit, que els nostres ulls
no ho poden veure, però els nostres cossos ho perceben. Això tan petit impacta
sobre el nostre cos, i l’afecta. I es propaga tan ràpidament que ni les
medicines més noves són capaces d’aturar-ho. I els cossos cauen i, amb ells,
cau l’economia. Per fi s’ha entès que els cossos són qui mouen les coses. 

L’esquerda ve per un impacte, una força superior que
trenca, obra espai, fa respirar. Provoca una fissura. De la mateixa manera, ens
trobem ara mateix en aquest sotrac de la terra, que ens fa caure, que ens remou
les entranyes, que separa persones i cases i països, que ens tanca i ens fa
sentir insegurs. La terra es mou i les persones no saben si deixar-se anar o
quedar-se en els seus marges per, quan passi tot, saber com tornar a situar-se.

Però, després d’una falla el terreny no torna a ser el mateix. S’ha d’aprendre a conviure amb el lloc desdibuixat, modificat. Cal saber llavors, quina situació prenem, cap a on anem, què volem. Cal saber que els cossos han d’estar units i sans i valents. Cal recordar el que l’aturada ens proporciona una crisi de tots els valors imperants en la nostra societat occidental.

La por del territori tremolant no ha de restar amb nosaltres, que la manca d’aire que això ens provoca desaparegui enmig d’una gran exhalació per respirar la vida, per imaginar-la i inventar-la, per compartir-la: per viure-la.

Isabel Barios Ibars

Amb en Jordi Llovet

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/03/26/amb-en-jordi-llovet/

Feia unes setmanes que en Marc ens havia dit que un dilluns no vindria ell, que vindria un actor, un actor de la Sala Beckett, un amic seu, actor professional, que es deia Jordi. Només sabíem això. El 17 de febrer, de la ma del nostre mediador, el Víctor Muñoz, va arribar a l’Espai Garcilaso en Jordi. Ens va demanar que seguéssim fent una rotllana i, després de presentar-se breument, i presentar-nos també nosaltres, ens va animar a que li féssim totes les preguntes que volguéssim.

Després de preguntar-li un munt de coses (quan va fer la seva primera obra com a actor professional, què va estudiar, si és molt difícil la seva feina, si coneixia algun famós, si havia participat en alguna pel·lícula, si alguna vegada havia hagut d’improvisar…), en Jordi ens va proposar diverses dinàmiques.

Aquesta primera el Jordi la va anomenar splunge (‘esbandir’): convertir el nostre cos en una esponja.

La següent activitat semblava fàcil, però…: entre uns quants havíem de traslladar un company que es deixava completament anar… (aquí en teniu tres vídeos).

Vam continuar amb el joc de les cadires, però caminant al ritme que ens demanés el Jordi (els tres següents vídeos).

A continuació, en Jordi ens va proposar una activitat molt curiosa: dos personatges dialoguen però un d’ells ha de contestar el que li diguin amb gestos els companys que té darrera el altre personatge (els quatre següents vídeos).

I finalment, vam pujar a l’escenari a improvisar una escena a la consulta d’un mèdic (els personatges anaven canviant d’actors):