REPARACIÓ I LIBERACIÓ

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2019/11/12/reparacio-i-liberacio/

Aquest és el títol de l’exposició de la nostra artista, l’Irma Marco. Ha sigut el primer contacte que hem tingut amb ella. També hem conegut al Marc Balafón, és el nostre mediador .

L’exposició està ubicada a una galeria que es diu Tangent projects a l’Hospitalet de LLob.

És una exposició que vol fer pensar, és una crítica i una metàfora a les xarxes i a l’adicció que crea el mòbil.

A la propera sessió d’en Residència valorarem i reflexionarem sobre l’exposició.

Article:

El dimarts 1 d’octubre vam fer una excursió a una mena de local en el que hi havia una petita exposició. 
Al entrar, el primer que ens vàrem fixar va ser en una paret en la que hi havia bosses amb mòbils i parts de mòbils. L’aigua era de colors i era molt estrany, la reacció va ser pensar: què és això ? pero estava guay a la vegada. En aquella mateixa habitació havia en un altra paret un mòbil penjat i uns cascos connectats. Vaig veure una part del video tractava d’una màquina que estava destrossant uns mòbils i sonava una música de fons, però no el vaig acabar.

Després ens van deixar donar una voltar pel local i vam veure diferents espais d’artistes diferents que la feien servir com estudi per pintar. Hi havien obres molt guays com per exemple una que ens van explicar que estava feta amb carbó i em va agradar.

Quan vam acabar de veure tot vam anar a la sala principal, la dels mòbils, i vam seure al terra fent una rotllana i li vam preguntar a la nostra artista, la Irma, que eren aquelles bosses i es veu que era aigua beneïda amb aigua micel lar ens deia que era per reparar els mòbils pero no funcionava, era una metáfora tracta sobre la dependència que tenim amb el mòbil. En la rotllana també van fer una ronda de com es deiem i que no haviem fet mai.

Finalment la excursió va acabar i va estar divertida pero vam anar a un parc una hora per preparar això que ara estic escrivint.

En definitiva tot ha estat molt guay!!

-Dario Garcia
-Irene Puri

ENS PRESENTEM

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2019/11/12/ens-presentem/

Hola! Aquesta és la nostra presentació: Som un grup de 3r d’ESO de l’institut Montjuïc no és la primera vegada que alguns de nosaltres fem En Residència com a optativa.

Aquest curs la nostra artista és l’Irma Marco li agrada crear a partir de diferents llenguatges sonors, visuals, digitals…

I aquests som nosaltres:

Jo soc l’Andrew i és la segona vegada que faig aquest projecte d’en Residència.
Sóc en Razvan és la primera vegada que faig en Residència i m’encanta.
Sóc en Naren i tot just acabo d’arribar de Colòmbia.
A l’Irma li agrada molt crear a partir de les tecnologies. Per aquest motiu li dedicarem el seu nom fet amb peces digitals

Hola som unes estudiants del institut Montjuïc, anem a 3r d’eso i hem volgut fer una presentació més visual. Esperem que us agradi.

Jornada de reflexió i recopilació

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2019/11/08/jornada-de-reflexio-i-recopilacio/

Avui dimarts 5 de novembre portem ja amb aquesta cinc sessions de treball amb la Clara. Avui però hem reflexionat sobre la feina realitzada fins la data d’avui. Hem seguit coneixent d’altres expressions artístiques urbanes i hem parlat de la percepció de la ciutat, del relat i el relat crític, la consciència d’urbanisme i creació artística així com de la pròpia creació d’històries i dels mapes subjectius. Després hem recol·lectat tota la nostra producció fins aquest dimarts per penjar-lo a les parets de la nostra aula per fer-nos conscient de la petita exposició que ja podem fer! emocionant!

Avui ens acompanya la Gabi!

Des de Sebastián García Ferro EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/antaviana1920/2019/11/05/avui-ens-acompanya-la-gabi/

El Sebastián està de Gira per Mèxic i nosaltres continuem a EN RESIDèNCIA amb la Gabi, una membre de la seva companyia.

És fantàstic poder anar treballant amb diferents creadors i anar observant les diverses tècniques de treball de cadascun d’ells però, alhora, analitzar com tots tenen un mateix punt de vista, una reflexió comú i una línia de treball compartida.

Poc a poc ens anem expressant amb menys dificultats tot i que ens queda un llarg camí per recórrer, aprendre i gaudir de l’expressió sense pensar en quin paper he de representar davant d’aquesta societat.

Sisena sessió d’EN RESIDèNCIA a la sala multiusos d’Antaviana.

AVUI HEM CONEGUT LA MARIA I LA VANESA

Des de Maria Llop i Vanesa Varela EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1920/2019/11/07/avui-hem-conegut-la-maria-i-la-vanesa/

3-octubre-2019

Ahir estàvem molt nerviosos per conèixer les artistes i vam estar parlant de com volíem que fossin i com ens agradaria que fos aquest projecte. Avui ja són aquí. Seiem en rotllana per fer les presentacions.

La Vanesa és de Lugo, ha treballat amb el tèxtil, fent roba
i altres coses. La Maria és de Barcelona i ens fa una pregunta: Cosir és cosa
de dones? La mare, l’àvia,…

Qui del nostre entorn té relació amb el tèxtil?

L’àvia de la Lucia feia vestits de núvia a casa i al taller. A l’àvia de la Clàudia li agrada cosir i a ella també i fa mitja, ganxet i cus a màquina. La tieta de l’Abril li fa vestits i samarretes i ella va aprendre a cosir amb la  màquina i fer mitja. A l’àvia de la Joana li agrada, però cus més la mare. A la Gisel·la de petita li agradava dissenyar roba i omplia llibretes, feia vestits i costura, però ara està més pels dissenys. Una àvia de la Lucia arregla roba i l’altra fa mitja i ganxet. A la Lizzy de petita li agradava cosir i dissenyar roba, però ara no, s’ha cansat i prefereix dissenyar anuncis. A la Lucia una veïna li fa coses de mitja i ganxet. L’àvia del Dani fa ganxet o punt (no sap la diferència) i per Nadal li fa bufandes. L’àvia de la Clàudia cus i de petita feia vestits amb ella per les nines. La Natàlia, quan era petita, l’àvia cosia fundes de coixí i feia ganxet. L’Hugo ens explica que la mare, el pare i l’àvia saben el suficient per arreglar roba, posar parxes, fer vores… A l’Edna li agrada fer polseres amb fils. Altres van cosir a l’escola fent murals brodats. Les profes també tenen molts records familiars relacionats amb el tèxtil.

Comencem una conversa sobre modistes i sastres, les grans
marques, els diners, el consum, la publicitat, reutilitzar la roba d’altres,
poder triar la roba que porten…

Llavors la Vanesa i la Maria ens passen fragments d’un documental sobre els inicis de Zara, empresa on treballava la mare de la Vanesa a Galícia.

L’Abril ens ho resumeix: “La gent es va quedar sense treball perquè les grans empreses volien que tota la gent treballés només per a ells, però quan les grans empreses van tenir màquines automàtiques (o enviaven la confecció a la Xina) els van dir que havien de marxar perquè no els necessitaven. Tots els tallers es van quedar sense feina i amb molts deutes.”

Arriben les
reflexions:

-Hi ha
persones darrera la roba que portem?

-Només hi ha
màquines, és absurd que hi hagi persones.

-La meva
tieta em diu que la roba feta a mà és millor.

-Cal tela,
persones que s’organitzin, transport… però la producció marxa a la Xina.

-Als
empresaris els importa els diners no la gent pobre.

-Treballa
tothom o els pobres?

-Hi ha dos
tipus d’empresaris…

……

Per acabar,
tothom escriu a la pissarra una paraula que ens resumeixi el que hem parlat.

3-octubre-2019

CONEIXEM EN PAU

Des de Perifèria EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1920/2019/11/06/coneixem-en-pau/

A la 4a sessió vam conèixer en Pau Milla, i vam fer les següents activitats:

-Ens vam posar en rotllana i ens vam presentar

-Caminar per l’espai de diferents maneres

-Prendre consciència de les parts del cos que el meu company em toca.

-Generar un moviment de reacció immediata.

-Formes en grups sense expressió verbal, com per exemple un cercle, un triangle i un 2. Ens va costar una mica al principi però després ho vam saber portar millor.

Aquesta 4a sessió ens va servir per reaccionar d’immediat i per veure la diferència entre la tensió i l’atenció.  

Text escrit per en Nil i la Clàudia.

Classe dimarts 5/11/19

Des de Beatriz Fernández EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/pedralbes1920/2019/11/06/classe-dimarts-5-11-19/

Hola, sóc la Júlia Sánchez i us explicaré la classe que van fer els meus companys de En Residència.

Em vaig presentar com a encarregada de fer fotos i grabar les activitats que feien durant les dues hores de classe, així que veure desde fora com s’ho passaven els meus companys em va servir també per a prendre apunts,etc…

Normalment començem amb una activitat relaxada, com per exemple exercicis de respiració o de relaxar el cos. En canvi ahir els meus companys van començar amb una activitat més moguda; el joc de la corda. Consisteix en fer un cercle i una persona vagi al mig. Qui està al mig ha de moure la corda en forma circular de manera que els altres haguin de saltar-la per no ensopegar. Qui toqués la corda amb els peus,s’havia de posar ell/a al mig.

Després van fer diversos jocs amb la pilota. Seguien en cercle, i havien de passar-se la pilota el més rapid possible,van afegir dir el nom d’un company i després passar-li a un altra, per a despistar.

El joc més enèrgic desde el meu punt de vista va ser el de la bomba. La persona que estava al mig deia quan de temps li faltava a la bomba (la pilota) per a explotar. Així que cada vegada els meus companys se l’havien de passar més ràpid. Si algú li esclatava la bomba a les mans, s’havia de sentar amb les cames estirades, de manera que quan el company del seu costat hagués de passar la pilota, l’hagués de saltar.

Cap a el final de la classe van començar els jocs relaxats. Amb el nostre diari d’artista vam dibuixar traços de diferents temps,intensitats i espais.

Per últim, van jugar amb el cos. Per parelles, anaven dient quina part de cos havien de moure. Per exemple: amb el peu fer traços lents i despres ràpids, etc… Després vam fer respiracions.

La classe em va semblar diferent, ja que en comptes de començar amb activitats relaxades, van començar amb mogudes. Em va semblar una classe divertida, vaig veure que s’ho passaven bé.

OIDO COCINA!

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2019/11/04/oido-cocina/

Hola a tothom! Som el Jordi i la Laura, professors de l’Institut Barri Besòs de Barcelona, i volem aprofitar aquesta primera entrada al bloc d’En Residència al Barri Besòs 19 – 20 perquè conegueu els protagonistes del projecte. Els petits textos i el vídeo que trobem tot seguit ens ajudaran a descobrir algunes coses de l’alumnat que, juntament amb el col·lectiu nyamnyam -amb l’Ariadna i l’Iñaki i, també, l’Isaac del MACBA-, se sorprendran i ens sorprendran setmana a setmana durant aquest curs.

SARAY C: M’agrada ballar: vaig començar als 5 anys i ja no he parat. Ballo dances
urbanes (hip hop) i també m’agrada el reggaeton. Els meus colors favorits són
el blanc, el negre i el rosa pal. El meu menjar preferit són els espaguetis
carbonara.   

@saray_cclaveria10

NAYARA: M’agrada molt fer
imitacions, em resulta fàcil veure els trets significatius d’una persona i
imitar-los. El meu color favorit és el blanc, tot i que el rosa pal també
m’agrada. M’agraden molt els animals, però no suporto les rates. La pizza barbacoa
és una de les coses que més m’agrada menjar.

DEREK: M’encanten els cotxes
que competeixen en Nascar. M’agraden el negre i el blanc. El meu plat favorit
és l’arròs tres delícies amb salsa agredolça. Els hàmsters m’agraden perquè els
trobo molt juganers. La música que escolto és el rock i també el pop-rock.

@escalonaderek

@viictoor16_

VÍCTOR: M’agrada actuar i fer
teatre, perquè en el futur vull ser actor. El meu plat favorit és la pizza,
especialment la barbacoa. També m’agrada utilitzar la plataforma Netflix, sobretot
per mirar sèries. La meva sèrie favorita és GLEE. Toco el piano i
l’ukelele en classe de música.

@m_mariam.15

MARIAM: M’agrada moltíssim el
teatre, interpretar i també la música. Toco el piano i l’ukelele. La música
moderna m’encanta, especialment la cantant i compositora nord-americana Billie
Eilish. El meu color favorit és el negre. M’encanta la pizza sense gluten de
pernil dolç i formatge.

SARAY D: M’agrada molt ballar. El meu color favorit és el vermell. Amb relació als
plats, no en tinc cap de favorit: m’agrada menjar de tot i descobrir nous
sabors.

@saraydejesuspereira6

VASILE: M’agrada molt jugar a futbol i, per això, ho faig cada dia a l’institut com
a migcampista. Els meus colors, com a bon aficionat al Barça, són el blau i el
vermell. Quan escolto música, prefereixo el reggaeton.

@vasilee_14

ANDREA: No m’agrada res en concret, no tinc moltes inquietuds. Això sí,
dedico un muuuuuunt de temps a mirar el mòbil. També m’ho passo bé escoltant
música.

@blessivv___

HIBA: M’agrada molt el ball i, també, el dibuix. M’encanta el menjar del
meu país, el Marroc; plats com ara el cous-cous o el tajín són deliciosos. El
negre i el lila són els meus colors favorits.

@boauli3631

ENCARNI: M’agrada jugar amb el mòbil però, sobretot,  m’encanta fer
fotos. El Jordi i la Laura m’acaben de proposar que em converteixi en la
fotògrafa oficial del projecte En Residència a l’Institut Barri Besòs.

@encarnii_fernandezz01

AQUI teniu els protagonistes! Properament els posarem cara!

Laura Domingo i Jordi Sánchez.

INS. Barri Besòs.

Barcelona

Diari: activitat 1

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2019/11/04/diari-activitat-1/

Sessió dedicada a l’aprofundiment de la identitat de cada estudiant a partir del diari personal. El diari personal sol ser un bloc de notes que tenen algunes persones, normalment de manera secreta o no compartida, i que serveix habitualment per descriure els dies i les experiències que s’han tingut, escriure pensaments o reflexionar sobre sentiments o emocions. En aquesta activitat, es proposa als alumnes de fer un diari personal (que pot ser d’un únic dia de durada) a través del vídeo o la fotografia. El diari ens permet detectar els àmbits d’interès dels alumnes a partir de les seves experiències quotidianes, sentiments, activitats que els hi agradi fer, preocupacions latents, etc.

La sessió va dedicada a visualitzar un vídeo elaborat per Margarita Almirall del Programa Soy Cámara i fer una reflexió sobre el seu contingut.

vídeo Estimada (vida) diària de Margarita Almirall

Reflexions dels alumnes:

Berta: El vídeo ens explica com una noia que creu que tothom es repeteix; tothom pensa i diu el mateix o això sembla. Aquesta situació li fa creure que sap fer res bé. Veu que el diuen les influencers i ho compara amb la seva vida i decideix que ja casat de voler-s’hi semblar, que ja no vol ·ser transparent”, així que comença el que realment li agrada i gaudir-lo.

M’ha agradat molt el contrast que fa entre youtube, el món de les xarxes socials entre les “models” i la vida real amb el diari personals perquè molta gent s’hi sent identificada.

Aula: intercanvi d’idees entre els nois sobre el vídeo

Júlia: El vídeo representa com les influencers mostren la seva vida i sense adonar-nos marquen uns estereotips que fan que moltes noies es preocupin massa per la seva vida però crec que la protagonista del vídeo ens intenta dir que cadascú ha de ser com ell vol ser i no com volen que siguem els altres. Realment, les influencers ens ensenyen la seva vida “falsa” i no els problemes reals de la vida.

Subin: Molta gent és per fora d’una manera diferent que el que sent o pensa. Normalment la gent se sent trista o decebuda, aleshores reaccionen diferent: no volen que els altres sapiguem les veritats. No tothom és igual i no tothom pensa de la mateixa manera.

Ainhoa: Diàriament ens estem comparant amb la vida d’altres persones i això baixa la nostra autoestima; cadascun té vides diferents i no ens hem de comparar-nos amb els altres. El vídeo també t’ajuda a pensar en tot allò que tenim al cap durant tot el dia.