Dia de la visibilitat Trans

Des de Lo Relacional EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/verdaguer1920/2020/03/31/dia-de-la-visibilitat-trans/

Avui és 31 de març, Dia de la
visibilitat Trans. Celebrem aquest dia, des de casa, confinades pel primer
virus trans de la Història, el Coronavirus-la Covid 19. La història del
confinament, i de les memòries estranyes que ens fa viure, la deixem per un
altre dia.

La memòria de Sonia, és la memòria estranya de la transfòbia convertida, per les reivindicacions del moviment LGTBIQ+, en memòria col·lectiva de la ciutat.

Avui, des de Memòries d’allò estrany, volem
contribuir a la visibilitat de les persones trans, compartint com l’espai En
Residència en ha permès conèixer persones trans, reflexionar sobre les
diferents formes de viure la transsexualitat i sobre el sistema sexe-gènere-desig
que les possibilita i/o limita.

Ja us vam explicar en aquesta entrada, el dia que vam conèixer la Sonia i la seva glorieta al Parc de la Ciutadella, on està el nostre institut. Arran de la història de la Sonia, vam començar a investigar sobre el gènere, sobre el col·lectiu LGTBIQ+, sobre la sexualitat. Hem reflexionat en molts nivells: com a societat, com a joves i de manera individual.

Una persona que ens va ajudar a reflexionar sobre aquests temes és Miquel Missé. És un noi trans, activista, sociòleg, escriptor i moltes altres coses. El vam conèixer al jaciment del Born. Pensar en com les restes arquitectòniques ens poden parlar de com estava organitzat el gènere i la sexualitat a la ciutat, és una cosa que no havíem pensat mai. Miquel ens va parlar de la seva vivència de la transsexualitat i com aquesta ha anat variant des de l’institut a l’actualitat. Els instituts no sempre són espais de seguretat per a les persones que viuen el cos, el gènere, la sexualitat des de la dissidència a la cisheteronorma. També ens va parlar del Cabaret trans, aquí fem l’ullet a la Sonia, i com la cultura, l’art són espais per construir col·lectivament el món que volem.

Vam demanar a Miquel que es digués 3 paraules per afegir a La Memòria de les Paraules del projecte.

contradiccions, cossos i utopies

Són les tres paraules que ens va regalar i que ja formen part de les Memòries d’allò estrany.

Així
vam valorar la sessió:

  • A
    mi m’ha semblat molt descobridora, si es pot dir així perquè hem descobert i
    vist des d’un altre punt de vista el tema de la transsexualitat. Ho hem vist
    des del punt de vista de la persona i no des del punt de vista de la gent que
    ho investiga.
  • M’ha
    encantat la sessió d’avui perquè he après moltes coses noves i m’he sentit
    còmoda parlant d’això i m’he informat molt millor.
  • Me
    ha parecido una sesión interesante, creo que deberíamos hablar de esto más
    veces y en diferentes centros. También hemos podido ver cómo han vivido estas
    personas desde que eran adolescentes.
  • Aquesta
    sessió m’ha semblat molt interesant sobre el tema de la transsexualitat. Pienso
    que es una cosa muy interesante que todxs tenemos que aprender sobre ello.
  • A
    mí me ha gustado mucho esta sesión, informativo, increíble, me ha gustado
    conocer al chico, Miki. Ha estado muy interesante. Me ha gustado saber de su
    vida.
  • A
    mí también me ha gustado mucho, porque no conocía a ningún chico o chica Trans
    y creo que tendríamos que conocer a más gente porque, al final, viven entre
    nosotros y no nos damos cuenta y tendríamos que aprender más de ellos.
  • Ha
    molado mucho, hacía falta una charla así para nosotros y ha molado mucho porque
    teníamos preguntas sin respuestas y ahora están solucionadas.
  • Le
    hemos podido preguntar todo con total normalidad, como si nada estuviera
    pasando, todo muy guay.
  • La
    verdad es que ha sido increíble, ha sido una sensación extraña, ha sido guay.
  • A
    mí, esta experiencia me ha parecido única, me ha parecido interesante y el chico
    muy majo. He aprendido a nuevas percepciones desde otras personas.

A la següent sessió d’En Residència, vam
veure una conversa de Miquel Missé amb Judith Butler, al CCCB. La vam veure a
les golfes de l’institut, on està ubicada la classe de plàstica. Sembla una de
les aules de Hogwarts. Míriam ens va explicar que el pare de Pablo Picasso,
feia classes de pintura en aquesta aula. Es respira misteri, màgia i memòria.
Però és una aula i la memòria que s’activa és la memòria de les classes
tradicionals, costa més entrar en una dinàmica d’escolta i creació conjunta.
Veiem el vídeo i pensem que Miquel parla molt bé i que la Butler és molt
simpàtica i que també s’explica molt bé. Bulter no es defineix com a trans, però
si ens sorprèn que diu que viu entre categories (les categories del gènere, la
sexualitat i moltes altres suposem).

Aquí podeu veure la conversa, és per joves de diferents instituts. Ens agrada que als museus es facin activitats per gent de la nostra edat.

Després de veure el vídeo escollim unes paraules i frases, que ens han cridat l’atenció i que ens inspirem per pensar la lletra de la cançó que partirà de la Sonia.

Algunes de les paraules són:

És nen /// és nena /// això és de nens /// això és de nena /// QUE NO ENS DIUEN: BENVINGUDE AL MÓN, A PARTIR D’ARA ANIRÀS DESCOBRINT QUI, QUÈ I COM VOLS SER. /// EXPECTATIVES /// acceptació /// definir /// (In) visibles /// NO SOM PERSONES, SOM UN GÈNERE /// no es pot VIURE ENTRE CATEGORIES /// LA GENT S’IMAGINA EL TEU FUTUR, EN FUNCIÓ DEL TEU SEXE // la cisheteronorma /// té penis és un noi /// té vulva és una noia /// NO TENIM PODER PER DECIDIR QUI VOLEM SER  /// POR A LA DIFERÈNCIA ///rebutjar /// insultar/// aïllar ///tristesa ///  encaixar  /// jutjar /// estereotips de gènere /// racisme ///LGTBIQ-fòbia ///  MARICA /// PUTA ///MARIMACHO /// tòxica /// ESPAI PÚBLIC ORGANITZAT PER SEXES /// LA FANTASIA DEL GÈNERE /// la policia del gènere /// cicatrius /// societat ///desitjar sense limitacions /// ZONA DE LLIBERTAT /// SI ESTAS A GUST AMB LA NORMA, FANTÀSTIC///  PERÒ PREGUNTA’T, COM ÉS EL MÓN ON VOLS VIURE? ///decidir sobre la pròpia sexualitat /// sobre el propi cos ///

Per acabar la sessió vam jugar a un
joc, que no us expliquem per si mai tenim oportunitat de jugar juntxs.

Aquests dies de confinament, Míriam, la profe, va proposar veure La chica danesa, per continuar pensant en la transsexualitat. Es pot veure a Netflix. Però no tothom té Netflix. De fet, no tothom té accés continuat a Internet. Aquest tema també ho deixem per un altre dia, per quan us expliquem quina és la nostra memòria estranya del confinament. A Youtube es poden veure altres vídeos que expliquen la seva història, lligada a la història de la pintora i il·lustradora Gerda Wegener.

Us compartim les reflexions de Nino.

“Me ha parecido una película maravillosa. Lo quería ver de ya hace tiempo y no sabía que estaba en Netflix hasta que nos lo dijo Míriam. Me parece bien trabajar esta película ya que está muy relacionada con lo que hemos hecho En Residència a parte de que te ayuda a entender la situación de estas personas que tienen que pasar por el cambio.

Algunos pasajes me parecieron preciosos por como estaban enfocados en la película y los colores igual de bonitos. Me gustó mucho verla y la verdad me inspiré para dibujar algunas cosas. El final me rompió el corazón pero me pareció súper bonita la escena final en donde se le escapa la tela que le dio Lili a Gerda”

Hi ha altres pel·lícules que podeu veure aquests dies de confinament com Tomboy ó 3 generaciones.

#transvisiblesdesdecasa

EN RESIDÈNCIA DES DEL CONFINAMENT

Des de Perifèria EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1920/2020/03/31/en-residencia-des-del-confinament/

Aquesta entrada al bloc és una recopilació de diferents moments del procés de creació que hem compartit junts. Quan encara es feien les trobades presencials i compartíem un espai físic.

Els moments que volem recordar són:

LA PRESENTACIÓ

Va ser un moment molt emocionant. Ens vam conèixer l’alumnat, professorat, artistes i la mediadora.

Foto de grup del primer dia que ens vam trobar.
En Pau i la Núria integren el col·lectiu En Perifèria.

ESCALFAMENT

Per començar les sessions, sovint es fan exercicis d’escalfament per preparar el cos.

Aquestes exercicis inclouen jocs, exercicis de concentració, diverses maneres de desplaçar-se per l’espai, entre d’altres.

Escalfament plantejat a partir d’un joc utilitzant una pilota.
Part de l’alumnat desplaçant-se per l’espai segons les consignes establertes.

RELAXACIÓ

S’han fet diverses activitats per a relaxar i prendre consciència del nostre cos.

PROPOSTA EXERCICIS

S’han proposat exercicis molt diversos, tenint en compte les aportacions de l’alumnat i els seus interessos.

REFLEXIÓ

La posada en comú i els moments de refexió són clau per permetre identificar els interessos de l’alumnat i comprendre millor l’experiència d’aquest procés i les propostes que ens fan la Núria i el Pau.

PROCÉS DE CREACIÓ

Han sorgit idees molt bones en moments inesperats. S’ha d’estar molt atent per captarles.

Som paper. Ens transformem en un paper que és manipulat per algún company.

SORTIDES

Vam poder gaudir d’una sortida a La Poderosa, espai de creació. Malhauradament, en teníem una altra prevista el 24 de març, que es va haver d’anul·lar.

Espectacle LIKES de la Núria Guiu

MOSTRA

A la sessió de contaminació que es va fer al febrer, l’alumnat va presentar una mostra de la tasca desenvolupada fins llavors.

Debat amb el públic assistent

FINAL de TRIMESTRE

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/final-de-trimestre/

L a presentació del treball fet durant aquest trimestre:

Som els alumnes d’En Residència i, com ja sabeu, som els mateixos que en el primer trimestre perquè aquest projecte dura tot el curs. Som la Nayara, la Saray, la Hiba, el Derek, l’Encarni, l’Andrea, la Saray, la Mariam, el Víctor i el Vasile.

Avui us parlarem dels tres elements bàsics de la nostra feina aquest segon trimestre. En primer lloc, volem parlar de la Sessió de Contaminació. La Sessió de Contaminació va ser una jornada que vam dedicar un divendres a compartir el nostre projecte amb altres alumnes del centre.

Ens vam organitzar per veure com fer perquè alguns alumnes de l’institut poguessin assistir a la nostra sessió de contaminació. Vam pensar a fer un sorteig. Primer vam fer uns papers per poder posar els noms i els cursos dels alumnes i vam anar per les classes a veure qui volia assistir a la sessió.

El dia de la sessió, el divendres 24 de gener, ens vam reunir tots els que van guanyar el sorteig a la cuina per començar amb la jornada.

Vam fer grups i cada grup havia de cuinar una recepta dirigida per nosaltres:

– Hiba i Saray C: macarrons

– Nayara i Encarni: postre

– Victor i Andrea: segon postre i llimonada

– Saray J i Mariam: truita de patata amb pebrot verd

– Derek i Vasile: rotllets de pernil i formatge

Al final de la sessió vam fer com un buffet per compartir-ho tot en què cadascú tenia el seu plat i agafava de cada recepta.

Per acabar, vam comentar tots els plats i els vam explicar què fem en el nostre projecte.

A més, de la Sessió de Contaminació, també us volem contar que el divendres 14 de febrer vam visitar el MACBA.

El MACBA és el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i té moltes sales. Les sales que més ens van agradar van ser la dels anys 70 i una sala molt fosca on hi havia uns pufs. També va ser molt guai un vídeo sobre els Beatles que vam mirar i una activitat en què vam haver de dissenyar un fullet.

Finalment, volem explicar-vos que estem creant un joc que, al mes de maig, serà el nostre producte final. Per començar a tenir idees, l’Iñaki i l’Ariadna ens van portar uns quants jocs: Piratatak, Yooloo, Virus, Set, Pizzeria Italia i Uno.

Amb aquests jocs vam decidir algunes coses que volem que tingui el nostre joc:

● Diferents reptes: mímica, dibuixar, interpretar, explicar…

● Colors

● Temps limitat per fer les diverses proves

● De dos a infinits jugadors

● Sumar punts ● Daus

● Partides ràpides

● Taulell i cartes fets amb material reciclat (cartró)

● Nivells de dificultat

● Mida adequada per poder transportar-lo

● Totes les edats

També haurem de dissenyar les regles que ens permetran jugar-hi. I per ajudar-nos amb la nostra tasca, divendres passat vam rebre la visita de la Jara Rocha.

Amb la Jara vam fer una sortida curta pels voltants de l’institut i ens vam fer moltes preguntes sobre què és tecnologia i com funciona. Moltes gràcies per la vostra atenció.

Ens veiem al tercer trimestre!

Visita de la Jara Rocha

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/visita-de-la-jara-rocha/

Avui ens ha visitat la Jara Rocha

L’Objectiu? fer reflexionar als participants en la Residència, sobre la tecnologia i la seva aplicació dins la ciutat… Hem sortit a passajar i fer fotos al barri… això és el que han captat…

A partir de les imatges captades s’obert un debat sobre l’ús de les tecnologies dins la ciutat utilitzant un joc de cartes…

De manera lúdica, la Jara ha concienciat els estudiants de l’us, a vegades nociu, de certes tecnologies… mitjançant el joc de cartes!…

El MACBA

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/03/27/el-macba/

El divendres 14 de febrer vam visitar el MACBA.

El MACBA és el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i té moltes sales. Les sales que més ens van agradar van ser la dels anys 70 i una sala molt fosca on hi havia uns pufs. Allà vam fer unes activitats que ens havia preparat l’Isaac.

Vam fer grups i tirant un dau, ens tocava fer una activitat o una altra, va ser Xulo!

També va ser molt guai un vídeo sobre els Beatles que vam mirar i una activitat en què vam haver de dissenyar un fullet.

Vam visitar diverses sales, molt interessants

El que més ens va agradar és que estàvem sols al museu, no hi havia ningú, va ser especial…

També ens va agradar molt l’exposició de Cartells sobre la guerra civil.

Al final vam veure un quadre que ens va cridar molt l’atenció…

El profe ens va explicar que l’havia pintat un artista de Nova York anomenat Jean Michel Basquiat!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Michel_Basquiat

uploads3.wikiart.org/images/jean-michel-basquia...

Va ser un matí plujós, molt ben aprofitat.

L’escletxa

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/03/27/lescletxa/

L’escletxa: una fissura geogràfica, separa una muntanya d’una altra. Delimita els seus extrems, en fa una vall. Una interrupció del territori, que ordena les seves pujades i baixades, la col·locació dels seus elements que, al llarg dels anys, s’adapten al que suposava el desnivell. És difícil arribar a l’origen d’aquesta falla; en quin moment la terra comença a separar-se, lentament, molt lentament, per a crear el que serà una obertura de la seva pell –la seva terra-?.

Em trobo al mateix lloc on vaig iniciar l’EN
RESiDÈNCIA: Farrera. El confinament aquí pren una altra dimensió. Observo el
territori i me n’adono com el punt (social, econòmic, emocional) en el que ens
trobem és el mateix que el que observo a través de la finestra per la qual ara
miro: l’escletxa que d’una vall. M’imagino com, aquesta aturada deguda al
COVID-19, crea en les nostres ments, en el nostre sistema, en els nostres
cossos una fissura que pot equivaldre perfectament a la fissura geogràfica que
tinc davant meu. Segueixes en línia recta, per allò que sempre se t’ha donat:
neix, creix, estudia, treballa, consumeix, segueix, segueix, segueix, mor. Un
engranatge construït a través de valors en els quals prima la producció, la
superació, l’avenç. No ens adonàvem que aquests són igual de fràgils que els batecs
dels nostres cors? Com imaginar que aquesta cadena, aquesta successió que ens
manté vius es trenca?

Gairebé per sorpresa,
arriba quelcom invisible: tan petit, tan petit, tan petit, que els nostres ulls
no ho poden veure, però els nostres cossos ho perceben. Això tan petit impacta
sobre el nostre cos, i l’afecta. I es propaga tan ràpidament que ni les
medicines més noves són capaces d’aturar-ho. I els cossos cauen i, amb ells,
cau l’economia. Per fi s’ha entès que els cossos són qui mouen les coses. 

L’esquerda ve per un impacte, una força superior que
trenca, obra espai, fa respirar. Provoca una fissura. De la mateixa manera, ens
trobem ara mateix en aquest sotrac de la terra, que ens fa caure, que ens remou
les entranyes, que separa persones i cases i països, que ens tanca i ens fa
sentir insegurs. La terra es mou i les persones no saben si deixar-se anar o
quedar-se en els seus marges per, quan passi tot, saber com tornar a situar-se.

Però, després d’una falla el terreny no torna a ser el mateix. S’ha d’aprendre a conviure amb el lloc desdibuixat, modificat. Cal saber llavors, quina situació prenem, cap a on anem, què volem. Cal saber que els cossos han d’estar units i sans i valents. Cal recordar el que l’aturada ens proporciona una crisi de tots els valors imperants en la nostra societat occidental.

La por del territori tremolant no ha de restar amb nosaltres, que la manca d’aire que això ens provoca desaparegui enmig d’una gran exhalació per respirar la vida, per imaginar-la i inventar-la, per compartir-la: per viure-la.

Isabel Barios Ibars

Amb en Jordi Llovet

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/03/26/amb-en-jordi-llovet/

Feia unes setmanes que en Marc ens havia dit que un dilluns no vindria ell, que vindria un actor, un actor de la Sala Beckett, un amic seu, actor professional, que es deia Jordi. Només sabíem això. El 17 de febrer, de la ma del nostre mediador, el Víctor Muñoz, va arribar a l’Espai Garcilaso en Jordi. Ens va demanar que seguéssim fent una rotllana i, després de presentar-se breument, i presentar-nos també nosaltres, ens va animar a que li féssim totes les preguntes que volguéssim.

Després de preguntar-li un munt de coses (quan va fer la seva primera obra com a actor professional, què va estudiar, si és molt difícil la seva feina, si coneixia algun famós, si havia participat en alguna pel·lícula, si alguna vegada havia hagut d’improvisar…), en Jordi ens va proposar diverses dinàmiques.

Aquesta primera el Jordi la va anomenar splunge (‘esbandir’): convertir el nostre cos en una esponja.

La següent activitat semblava fàcil, però…: entre uns quants havíem de traslladar un company que es deixava completament anar… (aquí en teniu tres vídeos).

Vam continuar amb el joc de les cadires, però caminant al ritme que ens demanés el Jordi (els tres següents vídeos).

A continuació, en Jordi ens va proposar una activitat molt curiosa: dos personatges dialoguen però un d’ells ha de contestar el que li diguin amb gestos els companys que té darrera el altre personatge (els quatre següents vídeos).

I finalment, vam pujar a l’escenari a improvisar una escena a la consulta d’un mèdic (els personatges anaven canviant d’actors):

26 de novembre de 2019: Els llocs de l’inconscient (2a part)

Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/03/24/26-de-novembre-de-2019-els-llocs-de-linconscient-2a-part/

Han arribat les llibretes! Comencem la sessió del 26 de novembre celebrant l’arribada de les llibretes i comentant què és i com funciona una llibreta d’artista. Acordem que és una eina de treball, que ens la podem endur amunt i avall, i que serveix per anotar-hi coses importants relacionades amb el projecte que estem fent, però també per fer-hi esbossos, apuntar reflexions, referències i altres idees que ens vinguin al cap en qualsevol moment. És una llibreta que hem de cuidar i que ens ha d’acompanyar mentre estiguem fent aquest projecte.

En aquesta sessió, l’estrenem. Sortim de l’institut amb l’objectiu de seguir treballant al voltant dels llocs sense història. N’hi ha un, molt a prop de l’institut, que sempre m’ha generat un dubte: què hi havia allà abans que hi hagués el que hi ha ara? És una mena de descampat amb força vegetació que queda al costat de Cal l’Alier. Anem allà per posar en pràctica la tècnica del dibuix ceg. Què pot ser aquesta tècnica? L’Erol comenta que potser es tracta de dibuixar amb els ulls tancats, o de dibuixar una cosa que no podem veure. En aquest cas, es tracta de tot. L’exercici que hi farem per poder imaginar una història d’aquest lloc consistirà en el següent:

  • ens posarem per parelles,
  • un membre de cada parella tancarà els ulls,
  • l’altre, el portarà en algun punt d’aquest lloc on ens trobem, s’imaginarà que puja en una màquina del temps, que pot viatjar enrere, i li descriurà allò que veu,
  • el que té els ulls tancats, escoltarà la descripció i dibuixarà (SENSE OBRIR ELS ULLS!!) allò que se li relata.
  • Després, els membres de les parelles s’intercanviaran els rols.

Ens hi passem una bona estona i així anem descobrint aquest espai: en el fang veiem petjades, hi ha una petita muntanya de runa, hi ha restes de materials de construcció i en Guillem troba una tomaquera. Tot són pistes per esbrinar un passat més o menys recent d’aquest lloc. Els viatges de cada parella són fantàstics: alguns van tan enrere, que troben dinosaures caminant sobre les palmeres que encara sobreviuen, altres descobreixen coves dels primers assentaments prehistòrics, i hi ha algú que, en comptes de viatjar enrere, viatja endavant en el temps i arriba al futur! La Daniela salta al 2064! I es troba amb que la parròquia del Sagrat Cor encara hi és, però hi ha una novetat: un lavabo patrocinat per una marca de roba.

Mentre estem allà, a la Irene se li obren un munt de qüestions i comença a dibuixar a la llibreta un mapa conceptual. Es pregunta: Pot morir la història? Pot desaparèixer? Ens adonem que, en parlar de la història així, sembla que ens referim a una persona. Pot la història tenir una vida similar a la de les persones? Potser que un lloc neixi, creixi, i es mori? Pot passar-li això a la història? Fins a quin punt la història d’un lloc està relacionada amb la història de les persones que hi viuen, o que hi passen, o que l’habiten, o que el fan servir?

Amb totes aquestes preguntes fascinants al cap i a la llibreta, amb els dibuixos que hem fet i amb un tros d’una mena de cilindre de formigó que algun equip d’obrers es devia descuidar per allà, tornem a l’institut. Allà, apuntem dues preguntes per seguir pensant, fins que no ens tornem a veure, en el què ha passat avui:

  • Quins altres llocs hi ha pels voltants de l’institut dels quals no en sapiguem res?
  • Quins elements ens parlen de la història d’un lloc?

19 de novembre de 2019. Comencem a embrutar-nos les mans

Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/03/20/12-de-novembre-de-2019-comencem-a-embrutar-nos-les-mans/

Avui comencem a treballar al voltant de la pregunta “existeix algun lloc sense història?”. Tot i que la resposta més inmediata que ens surt és la que defensa que no, que tots els llocs tenen història, ens entestem a buscar un lloc que no tingui història. Com hauria de ser, si pogués existir? Potser és un lloc que encara no existeix, potser està dins nostre, o fora de la Terra, o en el futur, o en tot allò que no coneixem, o en els nostres somnis.

Per més que tots els llocs tinguin història, no sempre la coneixem. Hi ha algun espai a l’institut que tingui menys història, per a nosaltres, que els altres? El pis de batxillerat del Maria Espinalt està encara buit; no hi ha alumnes. El visitem i descobrim una porta que no podem obrir. Què hi ha al darrere? 

Com que la pregunta de partida prové d’un somni, el divendres 15 vam veure el treball de Dalí, que s’inspirava en el món dels somnis per crear els seus quadres. Després, vam revisar els nostres somnis i cadascú va començar a dibuixar algun dels que recordava.

Salvador Dali – La tentación de San Antonio, 1946 (Font: Pinterest)

El dimarts 19 de novembre la sessió ha començat amb la posada en comú d’aquests dibuixos. En el de la Salma, hi ha un forat dibuixat. Coincidim amb que és difícil dibuixar forats, perquè sovint són foscos i no veiem què hi ha a dins. Pensem en els forats negres. Podrien ser un lloc sense història? 

En Pau comenta que també hi ha forats que són ben transparents. Si foradem la taula, veiem l’altra banda, i això no és gens difícil de dibuixar.

Penso en Gordon Matta-Clark i les seves intervencions.

Seguint amb la revisió dels dibuixos, veiem que alguns de nosaltres somiem amb llocs que coneixem, com casa nostra; d’altres, amb llocs abstractes, com un univers on floten cubs per damunt dels quals podem saltar, o llengües llefiscoses damunt de les quals ens podem enfilar. També hi ha qui somnia amb llocs que no ha estat mai però que reconeix, com Egipte, amb les seves piràmides. Quina història tenen els llocs que apareixen als nostres somnis?

En Guillem pensa en la pel·lícula “El viaje de Chihiro” i alguns dels seus personatges.

Mentre compartim aquests dibuixos, surten moltes preguntes i temes:

  • El nucli de la Terra té història?
  • Els llocs del nostre inconscient tenen història?
  • Tot això és molt subjectiu… Què és exactament la història? Hauríem de decidir què entenem per història.
  • L’olor i la oïda són sentits que, segons Freud, van a la part més inconscient del cervell: el bulb raquidi

Després d’això, pugem cap al pis de batxillerat i ens plantem davant la porta que no podem obrir. Amb tinta xinesa i paper d’estrassa, comencem a dibuixar allò que ens imaginem que hi ha a darrere d’aquesta porta. Així, comencem a imaginar espais i llocs dels quals en sabem ben poca cosa. Potser així arribarem, més endavant, a poder-nos imaginar un lloc sense història, un lloc del qual no en sabem res, si és que això és possible.

Al final de la sessió amb la tinta xinesa, en Marc apunta que la foscor és un lloc sense història.