El silenci de la virtualitat

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/05/27/el-silenci-de-la-virtualitat/

Finals de maig: recta final del projecte enRESiDÈNCIA. Tot i la sensació de la separació física, de la comunicació limitada al teclat i poc més, enRESiDÈNCIA està acabant i de la forma que menys ens podíem imaginar a l’iniciar el curs.

Parlem amb l’Elisenda i decidim fer una darrera sessió virtual amb la classe, després de treballar amb unes directrius més concretes i aparentment acotades del que era a l’inici de la residència. Els darrers mesos hem seguit fent una sèrie d’exercicis a distància, que versaven sobre el cos, la salut i la malaltia, la societat, el no fer o les cures, entre altres. Més endavant penjarem resultats d’aquestes. El Google Drive s’havia convertit en el nostre canal de comunicació.

Avui tan sols això: ens hem vist! Hem parlat poc, la càmera amaga un estrany silenci, ens enfoca directament, parlem davant un dispositiu que no ens sent però que reprodueix la veu i la imatge, ens fem més presents (semblem més a prop…i som més lluny!).

No hi pot haver soroll, i aquest es troba a faltar.

Potser estem cansades d’estar exposades sempre a les càmares i aquest collage de cares exhaustes és simplement un impuls sord de traspassar la virtualitat.

Segones gravacions

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/05/25/segones-gravacions/

Dilluns passat en Marc ens va demanar que alguns repetíssim alguns vídeos i que els que no havíem enviat encara els nostres vídeos ho féssim. Aquí en teniu els resultats:

Escena 4a. Hui. A oscuras.

Escena 5a. Cristian. El sorteig de les pors.

Escena 6a. Laia. D’aquí vint anys.

Escena 10a. Mara. Una carta.

Escena 12a. Estefany. El poema.

Escena 18a. Clara. Hermione Jean Granger.

Escena 19a. Ramandeep. No quiero hacer la escena.

La Ciutat Collage

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/05/25/la-ciutat-collage/

//Carla

Hem tornat a Glòries.
Hem recuperat carrers, fanals, edificis i grues. 
Hem construït postals.

Que ens permeten parlar de la Ciutat Collage.

// Aina // Kevin // Anwar // Piero // Abraham

¿Que és un collage?

El collage com a eina d’expressió i critica que ens permet crear nous imaginaris a partir del tallar i pegar – triar, ensenyar, dissenyar, idear, amagar, inventar…- per interpel·lar al observador a partir d’una nova realitat creada per capes.

Nosaltres dibuixem.
Així que el collage es crea a partir del dibuix.

Segueixen les sessions on line i avui, hem compartit imatges de Glòries a la pantalla. Cada “X” minuts unes quantes imatges.
Els alumnes triaven que dibuixaven, com ho dibuixaven i el més important: que volien dir. Aquest és el recull.

Seguim.

// Nico // Samreen //

Sessions de creació a l’institut: Llegim poesia i comencem a fer accions

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/05/22/sessions-de-creacio-a-linstitut-llegim-poesia-i-comencem-a-fer-accions/

Entre el febrer i març, vam dedicar de les últimes classes (sense saber-ho, abans de l’epidèmia del Covid-19!) a la creació de petites accions o performances que expliquèssim quelcom del cos; com se sent, com es manifesta, com es veu o com el veu l’altre, com es relaciona amb el seu entorn… Les sessions, anomenades ACCIONS i COSSOS, van ser dues. A continuació es descriu la primera.

Abans de començar, vam llegir i comentar entre totes un poema de la Chantal Maillard titulat Escribir . El poema explica la relació de l’autora amb el fet d’escriure, sobre com conforma un món a partir d’aquest acte i com a la vegada s’hi rebel·la. En aquest poema, l’autora també parla de la relació d’aquells cossos malalts, d’aquelles persones que es troben en malestar i com això esdevé una força creativa, d’expansió i unió.

Tot seguit, ja vam començar amb la primera proposta d’ACCIONS i COSSOS. L’exercici proposat consistia a poetitzar gestualment una acció quotidiana del nostre cos. L’acció havia d’anar acompanyada d’una contextualització conceptual per part dels alumnes. Van sortir un plegat de propostes interessants!

Dormir / Pensar (Maikel, Itziar i Ainhoa)

Una persona que dorm és perquè no pensa i una persona que pensa és perquè no dorm. Mai es pot pensar simultàniament al dormir ni a la inversa.

“Punt” de vista (Laia, Laura, Mario i Edhrian)

Es dibuixa un punt a la pissarra. Cadascú hi veurà allò que vol que sigui: depèn del punt de vista de cadascú.

Vestir-se (Teo, Andrea, Berta i Júlia)

Una veu narra el que fan 3 persones al despertar-se: Triar la roba i ficar-se-la.

Vestir-se esdevé una acció important perquè mostra com vols que els altres et vegin.

Dormir 1 (Ton i Elies)

Una persona estirada a terra, i una altra li tira uns papers amb diferents noms: Estrès, fatiga, cansament

La persona que està dormint es desprèn de totes les coses que li ocasionen malestar durant el dia, sent la nit la part que més relaxat es troba el cos.

Dormir 2 (Arnau, Marc, Subin i Abel)

Quatre motxilles amb paper a terra. Apareixen, un per un, quatre persones que es queden adormides sobre les motxilles, tapades alguns amb el paper. No es desperten. L’institut ocasiona adormiment.

Sessions de creació a l’institut: Escriptura automàtica

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/05/20/sessions-de-creacio-a-linstitut-escriptura-automatica/

Durant el mes de febrer vam realitzar una sessió d’escriptura a l’aula. Es tractava de practicar l’escriptura creativa. Per això, es van dur a terme els següents exercicis, que pretenien introduir als alumnes a tal pràctica, realitzar un procés d’introspecció i, “com una gimnàstica”, entrenar la capacitat d’escriptura.

Els exercicis van ser els següents:

  1. Recital automàtic (aquest era en oral) responent breument la pregunta “què sents en aquest moment?”
  2. Escriptura automàtica de les següents paraules: Batecs del cor, dormir, úter, què sents en aquest moment?
  3. Escriptura d’una carta a partir de l’elecció de 4 temes:
  • Quan em trobo malament
  • Un record i un somni
  • Ara que no hi ets
  • Coses que ens curen
  • La por i la societat

La sessió es va acompanyar pel silenci, important per la concentració i música atmosfèrica de Basinski i Brian Eno.

‘Sacude’: la companyia voladora

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/05/20/sacude-la-companyia-voladora/

La darrera vegada que ens vam veure va ser durant una sortida al Parc de la Barceloneta, a l’espai que ocupava un antic dipòsit de gas, on vam veure (i “participar”!) l’assaig de l’espectacle Eufòria, de la companyia de dansa vertical i aèria ‘Sacude’.

Dins d’una estructura rectangular suspesa a l’aire per una gran grua, els ballarins anaven dansant i fent acrobàcies, mentre nosaltres ho vèiem bocabadats.

Des del terra, un Dj anava posant música electrònica i animant-nos a ballar.

Quan va acabar l’espectacle, vam xerrar una estona amb el creador i director de la companyia ‘Sacude’, el Samuel Delgado.

I després vam anar a la platja a esmorzar.

CONFINAMENT !!!!

Des de Alejandro Palacín EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/vallhebron1920/2020/05/19/confinament/

Vídeoconferència dirigida per l’Àlex Palacín

…ens anem afegint…

L’Àlex va donant unes línies de treball per abordar el projecte des del confinament

Un cop s’han connectat els alumnes lÀlex, proposa idear una escultura pels Jardinets d’en Carles Soler i per ajudar-los amb les idees els diu que mirin la pel·lícula Planeta salvaje i mirin els quadres de El Bosco, el proper dia comentarem les opinions, sensacions i idees.

La Ciutat Íntima

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/05/18/la-ciutat-intima/

/// Samreen ///

Seguim!

La ciutat, que abans treballàvem sobre l’asfalt, sortint al carrer, caminant la nostra plaça Glòries, dibuixant la quotidianitat i narrant la urbanitat més propera ha mutat. Però no volem deixar enrere la idea de ciutat i l’eixamplem per fer-la, -com va fer el Italo Calvino amb les seves “Les ciutats invisibles”- més plurals, més abstractes, més pròpies, més íntimes però igualment fruit d’una convivència col·lectiva i d’un compartir espais comuns.
Primer va ser la ciutat domèstica, després la ciutat narrada i avui, una ciutat íntima on l’autoretrat parla del fet plural que habita dins nostre.

/// Carla /// Abraham ///

¿Que és un autoretrat?
Avui hem parlat de l’autoretrat com a una representació d’un mateix que va més enllà de posar amb la millor cara. L’autoretrat com a eina per aprofundir en un jo més complex, que explica més, que mostra el que vol.

Hem fet una separació:

L’autoretrat fotogràfic
L’autoretrat figuratiu
L’autoretrat abstracte.

I després, hem treballat els nostres “jo”.

Aquí el resultat.
Les nostres ciutats segueixen creixent!

/// Sonia /// Anwar /// Aina

I acabem… amb els nostres referents 😉

Qui té traça manual no pot patir gana…

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/05/18/qui-te-traca-manual-no-pot-patir-gana/

Aquesta setmana hem
pogut conèixer a un nou col·laborador, dins l’aventura que representa Creadors en Residència.

Es tracta de l’ARTURO CASTILLO, programador informàtic que està treballant en una aplicació web que serà el joc que els Nyamnyam estan coordinant.

L’Arturo sembla una
peça important en aquest projecte, és programador, té sensibilitat artística
(li encanten l’art i el disseny) i ha estudiat Teoria de la Literatura…

Tot plegat un perfil
molt potent per a treballar en la creació del nostre projecte final.

Benvingut Arturo!

Laura Domingo i Jordi
Sánchez.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.

Qui té traça manual no pot patir gana

Variants i sinònims: Qui té traça manual no pot patir
gana (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien tiene arte va por todas partes [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i
frases fetes
. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Seguim!

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/05/18/seguim/

Dimarts 12 de maig, seguim en el confinament. La ciutat, que abans treballàvem sobre l’asfalt, sortint al carrer, caminant la nostra plaça Glòries, dibuixant la quotidianitat i narrant la urbanitat més propera ha mutat. Però no volem deixar enrere la idea de ciutat i la eixamplem per fer-la, -com va fer el Italo Calvino amb les seves “Les ciutats invisibles”- més plurals, més abstractes, més pròpies, més íntimes però igualment fruit d’una convivència col·lectiva i d’un compartir espais comuns.
Primer va ser la ciutat domèstica, després la ciutat narrada i avui, una ciutat íntima on l’autoretrat parla d’allò plural que habita dins nostre.

¿Què és un autoretrat?
Avui hem parlat del autoretrat com a una representació d’un mateix que va més enllà del posar amb la millor cara. L’autoretrat com a eina per aprofundir en un jo més complex, que explica més, que mostra el que vol.

Hem fet una separació:

L’autoretrat fotogràfic
L’autoretrat figuratiu
L’autoretrat abstracte.

I després, hem treballat els nostres “jo”.

Aquí el resultat.
Les nostres ciutats segueixen creixent!

Abraham
Carla
Anwar
Samreen
Aina