Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1EVmRgL

Hem sortit a navegar amb el Pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim, el primer vaixell històric que el Museu va recuperar, restaurar i retornar a l’aigua.
Davant la virtual desaparició dels grans velers que havien format la flota catalana en el passat, es va valorar la possibilitat de recuperar un pailebot, un tipus de vaixell característic de la Mediterrània occidental, molt representatiu de la navegació de cabotatge.

El Santa Eulàlia s’ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb la nostra mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Un dia excel·lent amb una tripulació molt preparada i agradable, i el millor capità.

L’Ismael també ens acompanya. Ens havia fet un taller a l’Institut sobre els estris i aparells de mesura dels vaixells: la brúixola, el sextant, el compàs, les cartes marines…

També ens ha fet un taller de nusos mariners, i el capità un de mesures i rumb amb el compàs.
Hem fet fotos de l’horitzó des del mar, la costa i del vaixell.

I una foto de grup…

 

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1EjP14M

En la nostra Residència ha la cartografia ha tingut un paper molt important.

Amb el nom de cartografies creatives volem agrupar totes aquelles pràctiques que hem treballat, els temes i els referents sobre aquest tema.

Cartografia i residus

El perfil de la Costa:

Hem obtingut un perfil de la costa a base de resseguir mapes i retallar el seu contorn. A partir d’aquí creem un mapa imaginari:

Repetim l’experiència a la sorra, en la primera sortida a la platja:

 

 

 

 

Fotografiem les imatges dels territoris imaginaris…

Alineacions de ciutats, teballem amb la brúixola:

Hem traçat unes línies unint les ciutats a un costat i l’altre de la Mediterrània, Nord_sud, alineacions, graus i relacions…

Amb aquestes referències farem unes imatges dirigint el nostre objectiu fotogràfic i unint les ciutats metafòricament a través del mar.

 

Cartografíes artístiques

Hem fet també un visionat d’interpretació de cartografia per diversos artistes contemporanis, com per exemple Vik Muniz.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També d’altres artistes en un enllaç molt complet que afegim a continuació amb alguns exemples com aquest d’Ignasi Aballí que també hem treballat al principi del nostre projecte:

http://ift.tt/Rbi43h

http://ift.tt/1EjP0hj

O d’altres…

ALIGHIERO BOETTI
Mappa, 1989

LEWIS CAROLL
OCEAN Chart, 1867

JOSEP CORNELL

MONICA DE MIRANDA
Road Lines. London, 2005

MICHAEL DRUCKS
Druksland Physical and Social, 15 January 1974, 11.30am, 1974

 

També al “Petit Príncep” de Saint Exupèry hi trobem un cartògraf que li diu:

La sixième planète était une planète dix fois plus vaste. Elle était habitée par un vieux Monsieur qui écrivait d’énormes livres.

« Tiens ! voilà un explorateur ! » s’écria-t-il, quand il aperçut le petit prince.

Le petit prince s’assit sur la table et souffla un peu. Il avait déjà tant voyagé !

« D’où viens-tu ? lui dit le vieux Monsieur.

— Quel est ce gros livre ? dit le petit prince. Que faites-vous ici ?

— Je suis géographe, dit le vieux Monsieur.

— Qu’est-ce qu’un géographe ?

— C’est un savant qui connaît où se trouvent les mers, les fleuves, les villes, les montagnes et les déserts.

— Ça c’est bien intéressant, dit le petit prince. Ça c’est enfin un véritable métier ! » Et il jeta un coup d’œil autour de lui sur la planète du géographe. Il n’avait jamais vu encore une planète aussi majestueuse.

« Elle est bien belle, votre planète. Est-ce qu’il y a des océans ?

— Je ne puis pas le savoir, dit le géographe.

— Ah ! (Le petit prince était déçu.) Et des montagnes ?

— Je ne puis pas le savoir, dit le géographe.

— Et des villes et des fleuves et des déserts ?

— Je ne puis pas le savoir non plus, dit le géographe.

— Mais vous êtes géographe !

— C’est exact, dit le géographe, mais je ne suis pas explorateur. Je manque absolument d’explorateurs. Ce n’est pas le géographe qui va faire le compte des villes, des fleuves, des montagnes, des mers, des océans et des déserts. Le géographe est trop important pour flâner. Il ne quitte pas son bureau. Mais il y reçoit les explorateurs. Il les interroge, et il prend en note leurs souvenirs. Et si les souvenirs de l’un d’entre eux lui paraissent intéressants, le géographe fait faire une enquête sur la moralité de l’explorateur.

http://ift.tt/1EjP2Wm

També hem trobat, llegit i analitzat aquest interessant article de diari el país:

Tots els mapes que coneixes estan malament

I ens hem sorprés de com de convencionals poden ser els mapes i la cartografia en general. On orientem els mapes? L’orientació NORD-SUD és tan sols una convenció.

El poder i la política intervenen de manera essencial en la interpretació del territori. Veiem dos exemples: Un que dibuixa els territoris segons la seva població, i l’altre com la majoria dels mapes “posen la cultura que els va produir al centre”.

A mesura que ens hem familiaritzant amb la imatge del món, els mapes es fan servir per reflectir temes socials, polítics i econòmics. De fet, els plànols es distorsionen expressament per reflectir aquests assumptes. Un dels principals exemples d’aquesta tendència és l’Atlas of the Real World: Mapping the Way We Live (1998), en el qual Daniel Dorling, Mark Newman i Anna Barford van dibuixar 366 mapes adaptant-los segons dades demogràfiques, d’immigració, de mortalitat infantil i de mortalitat en conflictes bèl·lics, entre altres temes. En aquesta línia, aquest mapa de TeaDranks, usuari del fòrum Reddit, mostra les mides dels països segons la seva població el 2015. Austràlia i el Canadà gairebé desapareixen i l’Índia és més gran que l’Àfrica.

I per finalitzar, afegim un enllaç més:

http://ift.tt/1efKwU0

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1Fnm8c4

Una activitat molt bonica que hem fet ha estat buscar unes imatges del nostre àlbum familiar. Es tractava de mostrar una fotografia de quan érem petits, o bé de la nostra família relacionada amb el mar o la platja.

Hem escrit un petit text, un record referent a la fotografia a la nostra llibreta.

Per a nosaltres, que hem nascut a l’era digital, se’ns fa una mica estrany tenir fotografies en paper, i en blanc i negre o amb tons descolorits i brillants.

Però ha estat molt bé, una experiència interessant i e motiva!

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1Hszo2r

És el 6 d’agost de 1945. El món està en guerra: la Segona Guerra Mundial. Al matí, un avió bombarder ha sortit dels Estats Units en direcció al Japó, a Àsia. I quan passa per damunt de la ciutat d’Hiroshima deixa anar la seva càrrega. És una bomba atòmica, mai abans se n’havia tirat cap, i la ciutat desapareix literalment. Tres dies més tard els nord-americans en tiren una altra sobre la ciutat de Nagasaki. Els japonesos es rendeixen i així es posa fi a la guerra. Hi ha milers de morts i ferits, però no tan sols això, les bombes atòmiques desprenen radiació i molts anys després encara hi ha persones que en pateixen les conseqüències.

Un exemple d’això és la història de la Sadako Sasaki. Quan va caure la primera bomba sobre Hiroshima tenia només 2 anys i vivia molt a prop d’aquesta ciutat. Va sobreviure a l’explosió, però, deu anys després, quan en tenia 12, li van diagnosticar leucèmia, una malaltia provocada per la radiació de la bomba. La Sadako es va posar molt trista, però, quan era a l’hospital, va rebre la visita de la seva millor amiga, la Chizuko. Per animar-la, la Chizuko li va explicar una antiga llegenda japonesa que diu que si algú aconsegueix construir 1.000 grues de paper podrà demanar un desig i se li complirà. La Sadako va començar a fer aquests ocellets sense parar i en va aconseguir fer 644, però es va morir abans de poder arribar als 1.000. Aquesta història es va convertir en un símbol de la lluita per la pau i cada any arriben milers de grues de paper a l’estàtua del Parc de la Pau d’Hiroshima, que recorda la valentia de la Sadako.

Nosaltres, com la Sadako, també volem demanar un desig i que s’acompleixi. Per això volem construir mil pasteres de paper i demanar que s’aturi la tragèdia dels naufragis i morts a la nostra mar Mediterrània.

El material que utilitzem per fer les barquetes de paper sempre te a veure amb el mar. Són llibres vells amb la temàtica del mar, mapes o còpies dels articles de diari que aquests dies, més que mai, parlen dels immigrants que arrisquem, i moltes vegades perden les seves vides en la recerca d’una vida millor.

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1H1TA9z

Els darrers dies ens hem organitzat per a la sortida que farem a la platja. Allà hi realitzarem diverses accions, i per això necessitem diversos materials que hem hagut de preparar i també càmeres, plànols, brúixola, trípode, etc.

Ens hem organitzat per grups i així cada grup té unes accions a realitzar i alhora també és responsable d’uns materials. Així ho tindrem tot a punt per treballar! Més endavant ja us explicarem quines són les coses que hem estat preparant…

També hem creat un espai a l’aula on anar col·locant tot el material que anem generant amb la nostra recerca al voltant del mar… així també anem veient quines coses ens manquen, quines serveixen i quines no…

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1xaNwco

Com ja sabeu, estem treballant el mar, una extensió d’aigua salada que es pot abordar des de molts punts de vista.
Després d’haver fet diverses aproximacions amb petites experiències i pràctiques artístiques – treball amb cartografies, amb el perfil de la costa, el missatge a l’ampolla, el blau de blaus, l’horitzó…-, ara plantejarem nous temes.
Hem fet una recerca a diaris i notícies i ens hem fixat en dos aspectes que no volíem deixar de tractar en la nostra Residència i que ens portaran a fer unes peces finals pel nostre projecte.
El primer tema que hem triat ha estat la immigració i la pastera com a símbol de tots aquells i aquelles que s’aventuren a creuar el mar a la recerca d’una vida millor, i com sabem, arriscant la seva vida.

El segon tema ha estat l’illa de residus que flota a l’oceà com a mostra de la degradació i el malbaratament de recursos de la nostra societat. En aquest cas simbolitzem aquesta idea a través d’un iceberg que flotarà en el mar…
Seguint amb aquest tema també estem preparant una silueta del mar Mediterrani a base de deixalles.

En properes entrades al bloc us anirem mostrant la materialització d’aquestes idees.

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1Hbb80J

Ja comencem a preparar l’exposició al museu marítim. Una de les coses que volem mostrar són cianotípies amb diverses superposicions de transparències: mapes, missatges i textos, elements marins, xarxes…

Hem fet una prova al taller per aprendre com es fa aquesta tècnica i per veure com queden diverses proves.

L’Oriol, en Víctor, en Georges i la Carlota se n’encarreguen de seguir les instruccions de la Mònica. Més endavant ho anirem fent tots per torns per poder crear un collage d’imatges en aquest suport.

PROCÈS
Preparem els objectes i elements per damunt el paper fotogràfic. La Carlota escriu un text damunt un vinil i fem la còpia d’uns mapes cartogràfics amb acetat .

Disposem els objectes i transparències damunt del paper i ho fixem amb unes pinces. Ho desem en una carpeta per portar-ho al pati.
Allà ho deixem pla al sol fins que el paper perd el color blau i ho tornem a tapar.
Movem una mica l’ampolla damunt el suport i també els cargols, petxines i pedretes de mar que hem dipositat damunt una de les proves.

Tornem a tapar-ho i entrem a l’aula. Submergim els papers i els anem movent amb cura fins que perden el color.

En un altre recipient amb menys aigua barregem aigua oxigenada i el blau torna a arribar a la saturació. Les tornem a esbandir i les traiem amb compte i les deixem assecar damunt d’un vidre.

Han quedat molt bé!

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1DGpxEm

Estem preparant una nova sortida a la platja. La Mònica ens ha portat una imatge d’una ampolla de paper. Escrivim un desig, una idea, un missatge amb retolador soluble. Ho enfonsem i les lletres es van esvaint…

Farem aquesta petita intervenció al mar.
El nostre grup ha demanat als altres quin missatge escriuríen perquè algú el trobés.

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/17AIoTp

En arribar a la platja ens seiem en rotllana…

Abans de comentar les activitats que farem donem un regal a la Mònica: És el seu nom amb lletres filades.

Uns més que altres hem treballat en aquest treball. Fixeu-vos en la R de Roselló/Residència, en l’ “a” de Boscà i en l’ M ( amb la mateixa typo que la R) i en els accents. Els colors també segueixen el blau de mar, del Boscà, i el negre de la R i el verd blau són els del logo del projecte creadors en Residència als Instituts.

Aquesta idea l’hem représ de les lletres filades del nostre anterior projecte en Residència de fa dos anys. Podeu consultar-lo a l’enllaç següent:

http://ift.tt/1C8CcLH

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1tZNxsW

Per fi ha deixat de calor i podem anar a veure el mar…