Per fi. Avui és el dia. Tots els rellotges posats a l’hora. Molts nervis.
A les 8:40 en punt ens aixequem i sortim de la classe. La profe no entén res i demana explicacions, però no li donem i s’enfada una mica. Pugem les escales i entrem a una classe de batxillerat. Ens quedem uns minuts quiets i callats. Sortim i anem a una altre classe a fer el mateix. Ningú entén res. Tornem a la classe però la professora no ens deixa entrar si no li expliquem què està passant. Com no li volem dir res ens fa anar a direcció. La directora ens renya i ens castiga a recollir la brossa del terra durant l’hora del pati (la veritat és que ens esperàvem una incidència i de fet ho preferíem, ja que ens l’havíem jugat anant a per totes). Els del grup que no surten de l’aula fan el registre del què ha passat vist des de dins.
Ens envien a parlar amb la directora. I ens fa recollir la brossa durant el pati:
A tots, aquesta acció ens ha semblat molt emocionant pel fet de saltar-nos les normes i trencar la jerarquia amb els professors, però sobretot la sensació de llibertat que vam experimentar.
CLAUSTRE
A la tarda hi ha un claustre de professors on han d’explicar als profes què és això de Creadors en Residència i la Luz i la Mercè ens proposen que anem uns quants a explicar el que ha passat al matí. Mai hem anat a un claustre de professors.
La Luz fa una presentació de la seva feina i mostra el nostre blog. Després comencem a debatre el tema de l’acció que acabàvem de fer al matí. Ens fan preguntes, expliquem com i perquè ho hem fet i els profes donen la seva opinió. N’hi ha molts a qui els agrada la idea, altres que no i altres no li veuen sentit, però, això és el que li dóna una mica de joc i interès a la vida, no?
Ens ha agradat molt veure la reacció dels profes. Tot plegat ha estat una experiència molt interessant.
