Ens sentim decebuts i una mica tristos, però decidim fer un ultim pas i escriure una carta a la Montse, la directora, per expressar com ens sentim i per dir-li que volem que la nostra acció es dugui a terme.

Li escrivim una carta, i un annex amb els detalls de com seria l’acció, després d’haver parlat amb els estudiants, l’equip directiu i els profes.

– L’acció tindrà una durada de 2hores
– Serà optativa
– Es farà un dia de 8 a 10h del matí
– La normativa del centre seguirà vigent
– El professorat no farà classe però estarà al centre
– El personal no docent seguirà amb les seves tasques
– El temps de l’acció serà un temps no regulat, sense l’autoritat del professorat, un temps lliure, autoregulat i autogestionat, sense activitats prèviament organitzades.

Adjuntem també un model de carta a les famílies i un model de compromís per als estudiants + assabentat de les famílies.

Esperem la resposta de l’equip directiu. Només falten dues setmanes per a que s’acabi el curs.

Des de direcció ens diuen que en cas de que l’acció es pogués fer, només podrien ser 2 hores, no les 6 hores de la jornada escolar, i que volen saber com ens organitzarem i què farem.

Decidim que és molt important fer una assemblea amb tots els estudiants de l’institut per tal d’expressar la nostra intenció de fer aquesta acció, explicar quines són les condicions de direcció i acabar de decidir entre tots si seguir endavant o no.

Preparem l’assemblea.

L’assemblea està convocada i anunciada al Full Setmanal.

Com al gimnàs no cabem tots, fem dos grups: 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat i després 2n i 4t d’ESO

Després d’explicar el per què i el com, fem unes consultes:

1-quants de vosaltres voldríeu participar en aquesta situació d’”un dia sense professors”, tot i que siguin només 2 hores?

2-Creieu que seria important que cadascú de nosaltres firmés un compromís de participació per el dia de l’acció?

3- Voleu filmar el que passi? O es millor que sigui una experiència només nostre, que després podem explicar, o no?

4- Aquestes 2 hores ens han dit que servirien com a proba pilot. Quants de vosaltres voldríeu que es fes “un dia sense profes a l’any a l’institut”?

Al final els demanem pensar durant uns minuts què podríem fer junts durant aquestes dues hores, com compartir un temps diferents, relacionant-nos d’una altra manera, entre tots, sense figures d’autoritat. Alguns escriuen idees a la pissarra.

Els resultats queden escrits a la pissarra del gimnàs.

Al terra també queden altres rastres. Bolis voladors

Tal com ha anat, creiem que no serà possible dur a terme l’acció.

Tot i que els profes han rebut una carta explicant el que volem fer, no hem tingut el moment de parlar amb ells.  Volem escoltar també que pensen. No hi ha temps de convocar un claustre.  Els convidem un dia al migdia al final de les classes. Venen els que volen i poden. Tenim un intercanvi d’idees.  Els hi preguntem si ens donarien aquesta llibertat. Volen saber què farem durant aquest temps de llibertat. També ens pregunten quina diferència hi ha entre aquest temps de l’acció sense profes i el temps de pati.

Passem per totes les classes de l’institut per explicar la nostra idea i saber quants voldrien.

S’informa al professorat amb una carta  i es comunica  també al Full Setmanal.

Els hi preguntem: Quants de vosaltres creieu que podríem estar un dia a l’institut autoregulant-nos sense ser supervisats?

La majoria sembla que creu que sí.

Ens preocupa que molts només vulguin venir a l’insti aquell dia per liarla.

Preparar les propera reunió amb el Consell d’Alumnes. Posem en comú a la pissarra les idees per definir més  l’acció  i poder-la explicar al Consell.

Arriba el dia

Expliquem al Consell el que volem fer i els hi demanem ajuda per al explicar a la resta de l’institut el que volem fer.

Alguns es pregunten quin sentit te tot això, que estar un dia sense fer res pot ser molt aborrit.

El primer grup d’estudiants amb els quals ens decidim a parlar és amb els que han fet Creadors En Residència els anys anteriors. Com que hi ha una reunió al dia següent, aprofitem l’ocasió per explicar-los la proposta. Els hi demanem idees per com dur-ho a terme. Ens diuen que les normes de l’institut haurien de seguir funcionant. Els hi demanem ajuda per escampar la idea a la resta d’estudiants.

Hem decidit quina és l’acció que volem portar a terme: un dia sense profes.

Per organitzar-ho ens plantegem quins són els passos a seguir i ens adonem que el primer pas que hem de fer és compartir-ho amb la direcció del centre. És per aquest motiu que demanem una entrevista amb la Montse, la directora, per tal de fer-li arribar la nostra proposta, en aquest estadi tan inicial.

D’aquesta reunió en sorgeixen moltes qüestions, però una de ben clara: hem de pensar una estratègia per a què més persones del centre s’afegeixin a la nostra acció per tal que sigui possible. Hem de parlar amb la resta dels estudiants.

Apareixen els primers dubtes.

Què dirà la directora?

Què passa si hi ha algun problema aquell dia? Ens hem de fer responsables nosaltres?

Els altres estudiants voldran fer-ho?

I si al final no ho aconseguim?

Ens deixaran els pares?

Què faran els professors durant tot el dia?

Demà comença el procés per intentar dur-ho a terme: tenim una reunió amb la directora i només 1 mes de temps. Grabarem amb els movils i la càmara de l’institut per després fer una peli, arribem fins on arribem. I ho farem tot “sense profes”.