És el moment d’ordenar totes les suggerències, les iniciatives,
les improvisacions fetes a les classes, de donar forma a les idees que tenim…
En Sergio i la Sílvia van polint les escenes: són molt importants els gestos, les mirades, la col·locació del grup, no parlar entre nosaltres… fem moltes repeticions i a vegades ens cansem, tot i ser conscients, de què és necessari fer-ho.
Se’ns demana tenir en compte que estem a la recta final i que farem una prèvia el dia de Sant Jordi.
Això si que ens impressiona perquè ja coneixem els nostres companys i és un públic mot dur i difícil.
Al llarg de les sessions descartem unes propostes i n’afegim unes altres, és un procés viu!!!
L’escena dels bancs, la de les rialles, el diàleg, el pupitre, les caigudes… totes van encaixant dins l’obra. D’una manera o una altra moltes de les accions, dels moviments fets a les classes, de les reflexions es van integrant en la representació.